Una novel·la breu, de caire testimonial, que narra en primera persona tota una vida d'abusos i maltractes.

Nawal El Saadawi (1931- ), psiquiatra, escriptora, activista social i feminista, va visitar la presó de dones de Qanatir al nord d'El Caire. Allà escoltà el testimoni de Firdaus (Paradís, en àrab), una prostituta sentenciada a morir a la forca per haver assassinat el seu proxeneta.

Nascuda en una família camperola, Firdaus cerca des de la infantesa comprensió i coneixement. Però no rep ni una cosa ni l'altra. Des de ben petita pateix en mans dels homes. Cada nova relació li ensenya que només són lliures les persones que no volen, no temen i no esperen res.

A través de la seva història ens adonem de les profundes contradiccions d'una dona que odia els homes pel mal que li han fet. A l’hora de triar com vol viure, Firdaus s'estima més ser una prostituta que una esposa esclava.

Un relat que destaca per la lucidesa i la sensibilitat que té la protagonista per entendre el món que l'envolta. Demostra enteresa i dignitat.

La descripció de la vida de les persones que viuen a l’edifici Iaqubian ens introdueix com és la vida dels egipcis als anys vuitanta del segle vint. Els protagonistes d’aquesta història viuen trenta anys després que els de la novel·la El carreró del miracles, han canviat les circumstàncies polítiques, però el poble egipci segueix submergit en la misèria i la corrupció.

Viviant Denon, artista polifacètic, anava amb l’ expedició que Napoleó va fer a Egipte l’any 1789 i en aquest llibre ens explica les vivències i troballes que van fer. Una de les més importants va ser la pedra de Rosetta.

Una de les formes de saber com funciona un país és agafar un taxi i començar a parlar amb el conductor sobre com funciona la societat. L’autor fa un recull d’històries de la vida quotidiana d’Egipte a els primers anys dels segle vint. Superstició, corrupció de la policia, revoltes, misèria, els faraons de l’Egipte modern...

Els veïns del carrer Midaq són una mostra de la societat egípcia dels anys cinquanta del segle vint: el barber, l’amo del basar, el propietari del cafè, el que fa de metge, l’alcavota, la noia atractiva que cerca algú que la tregui de la misèria. Tots ells tenen un destí del que no poden escapar i molt diferent al de la gent que viu a l’altra banda de la ciutat, de carrers amples i nets, on les cases tenen llum i electricitat.

Al final de la XVIII dinastia, durant el regnat d’Amenhotep III, a la perifèria de la ciutat de Tebas, a la riba del Nil, arriba una cistella amb un nen que s’anomenarà Sinuhé. Narrada en primera persona pel protagonista, ens explica la vida d’un metge que viu un dels períodes més convulsos de la història de la nació d’Amón.