El director britànic Peter Brook (1925) és una de les figures més rellevants del panorama teatral de la segona meitat del segle XX. Els seus escrits són una de les principals aportacions modernes a la teoria dramatúrgica. En aquesta obra, publicada originalment el 1968, parla del paper de l'autor, del director i de l'actor i es qüestiona la validesa del teatre, el que és i el que ha estat per a l'home com a realització de si mateix. Altres obres recomanables que recullen el seu pensament i les seves experiències són: Más allá del espacio vacío: escritos sobre teatro, cine y ópera (Alba) i La puerta abierta: reflexiones sobre la interpretación y el teatro (Alba).

Selecció de textos sobre l'art dramàtic escrits per un dels autors de referència del teatre del segle XX, Bertolt Brecht (1898-1956). Els comentaris crítics a peu d'obra sobre la dramatúrgia de l'època es complementen amb una exposició de les propostes teatrals de l'autor alemany: les teories sobre el teatre, la interpretació i la formació de l'actor, la funció de l'escenografia, etc.

El premi Nobel italià escriu sobre la teoria i la tècnica del teatre. Dario Fo (1926) construeix el seu discurs a partir de la narració de les experiències i de les classes magistrals que al llarg dels anys ha anat impartint. Amb un to amè, en alguns moments sarcàstic, sempre crític, mostra en aquest llibre la seva faceta menys coneguda que és la de la investigació de les arrels del teatre: des dels clàssics fins a l’actualitat.

Antologia dels textos més significatius on es pot resseguir el recorregut artístic, les diferents etapes creatives i l'evolució de la concepció teatral del director, investigador i teòric teatral polonès Jerzy Grotowski (1933-1999). Els seus escrits sempre van anar orientats a l'estudi de l'essència del teatre i van tenir una gran influència en la transformació del teatre durant la segona meitat del segle XX, amb propostes innovadores i trencadores: Teatre Laboratori, Parateatre, etc. 

El mestre polonès Tadeusz Kantor (1915-1990) va ser un artista polifacètic i un profund renovador teatral. L'estrena de l’onra obra La clase muerta, l’any 1975, va suposar l'inici del "Teatre de la Mort", una reflexió sobre el pas del temps, la memòria i l'escenari com a lloc de trobada entre vius i morts. L'obra recull la concepció de l'art i del teatre de Kantor, la seva manera de treballar i els recursos que va emprar per al tractament del drama, de l'espai escènic i dels actors. La col·lecció “Artes escénicas” de l’editorial Alba és una de les sèries de referència sobre l’art teatral.

El director i dramaturg brasiler Augusto Boal (1931-2009) desenvolupa els principals continguts del seu mètode teatral, creat a la dècada dels setanta al Brasil, en un moment de renovació cultural al voltant de la pràctica de l'art escènica com una activitat dedicada a la millora efectiva de la vida dels grups socials més desfavorits. La "Teoria de l'oprimit" s'ha convertit amb els anys en un text imprescindible tant per a la creació teatral pròpiament dita com per a l'activisme polític o l'educació social.