Eva Duarte de Perón, coneguda popularment com a Evita Perón, va néixer el 7 de maig de 1919 a Los Toldos, Argentina. Filla il·legítima de Juan Duarte i de Juana Ibarguren, va viure al seu poble natal fins que va marxar a Buenos Aires als setze anys. Un cop instal·lada a la capital argentina, al llarg de la dècada dels trenta, va treballar a la ràdio i d'actriu en petits locals on va començar a gaudir de certa popularitat encara que la seva carrera d’actriu mai va tenir molta rellevància.

L’any 1945 es va casar amb al coronel i oficial del govern Juan Domingo Perón que un any després es convertiria en el president d'Argentina. Aquell mateix any, Perón va ser destituït dels seus càrrecs de la secretaria de Treball i de la vicepresidència de la nació i confinat a l'illa de Martín García. Eva Perón va mostrar la seva gran energia i carisma per connectar amb els sectors nacionalistes de l'exèrcit afins al seu marit i amb els treballadors ocupant la seva posició com a primera dama a lluitar per causes en les quals creia, incloent el sufragi de les dones i la millora de la vida dels pobres. També va dirigir de manera extraoficial els ministeris de salut i treball en el govern del seu marit.

La campanya d'agitació social que va emprendre Eva va culminar el 17 d'octubre, quan milers de treballadors, als quals ella va cridar «descamisats», van ocupar el centre de Buenos Aires per exigir la llibertat del polític, en una de les majors manifestacions populars hagudes en el país fins llavors. Un cop alliberat, Juan Domingo Perón es va presentar a les eleccions de febrer de 1946 i va obtenir un rotund triomf. Tot i la popularitat de què gaudia, ella no va acceptar cap càrrec oficial i va preferir impulsar una política social des de la presidència d'una fundació que portava el seu nom. Finançada amb fons públics, la Fundació Eva Perón va repartir ajudes socials als més necessitats.

Evita, com havien començat a cridar-la les classes populars, es va convertir en el rostre humà del règim i en una figura llegendària de la política argentina aclamada per les classes populars però vista per altres ideologies polítiques com una amenaça en la seva qualitat de portaveu de la línia més radical i reivindicativa del peronisme.

El 1951 es va postular com a candidata a la vicepresidència però s'enfrontava d'una banda a l'oposició de l'exèrcit i d'altra a la greu malaltia que patia que la va induir a renunciar a la candidatura en un emotiu acte en el qual es va dirigir a la multitud des del balcó de la casa de govern.

Discurs d'Eva Perón el dia de la Lleialtat Peronista (17/10/1951)

Eva Perón va morir el 26 de juliol de 1952 amb trenta-tres anys. Amb la seva pèrdua es va iniciar el declivi del règim peronista, que tres anys més tard va ser enderrocat per un cop militar. Des de la seva mort, el seu mite perviu i la vida d'Evita continua fascinant a la gent de tot el món.

Com ha mostrat el setè art a aquesta dona -mite, icona i símbol del segle XX- coneguda com "l’abanderada dels humils"? Aquí tens tres pel·lícules que esgranen la seva vida.