Pelican Road, estiu del 84. Un carrer. Un cadàver. Nou veïns. Amb aquets elements Ed Brubaker i Sean Phillips, amb color del seu fill Jacob Phillps, construeixen un thriller on el més terrible no és el crim comès, sinó els secrets que amaguen els veïns de Pelican Road.

Narrada des de diferents punts de vista, els personatges fan una reconstrucció dels fets com si d’un trencaclosques es tractés. Des del present i també des del futur, els veïns recorden aquell estiu més per la seva història personal que pel fet extraordinari de l’assassinat, que passa a un segon pla. Un còmic al pur estil true crime o whodunit on el final no és realment el que el lector espera d’una obra d’aquest gènere. En aparença sembla un thriller al més pur estil clàssic, gràcies a les magistrals il·lustracions de Sean Phillps, que recorden als dels còmics pulp; i al color imperfecte de Jacob que contribueix a donar-li un toc vintage. El duet Brubaker i Phillips ens ofereixen una de les seves habituals obres magistrals. Un còmic on els drames i misèries quotidianes dels veïns d’un barri qualsevol son molt més interessants que el més enigmàtic dels crims.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Kaze és un oficinista que, després de 35 anys a l’empresa, despatxen sense motiu. Aquella mateixa setmana decideix desaparèixer de casa seva sense deixar rastre. Només deixa una nota escrita que diu: “Mai més em posaré els mitjons”. És un Johatsu, un evaporat, una persona que desapareix voluntàriament. Ningú el buscarà, ni la família ni la policia.

Un thriller intimista basat en la novel·la homònima de Thomas B. Reverdy. que narra la fugida de Kaze i els esforços per sobreviure a Tokio amb una nova identitat. El destí el creua amb Akainu, un adolescent orfe que malviu a la capital després de perdre la família al tsunami de Fukushima l’any 2011.

Es el segon treball al nostre país d’Isao Moutte, autor franco-japonès, que escull el blanc i negre per relatar-nos com, darrera d’una tragèdia personal, sovint, hi ha interessos foscos que no tenen en consideració les persones. Amb elements del gènere negre, Moutte dona protagonisme als perdedors d’un Japó on els Yakuzas i les societats fictícies maneguen els individus com titelles. L’autor ha sabut maridar la tradició nipona amb la narrativa occidental, amb una obra que diu més des dels silencis i les mirades que des dels diàlegs i l’acció.

Un còmic que permet gaudir dels meravellosos dibuixos de Tokio i amb la catàstrofe nuclear de Fukushima com a teló de fons. Una crítica a la societat japonesa, que deixa a la seva sort als damnificats del desastre.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteqques Municipals 

En el funeral de la seva àvia, l’autora pregunta al seu pare pels detalls de la seva vida. La II Guerra Mundial, la postguerra i el seu origen alemany van marcar el seu temps. Una herència que la família va viure amb culpabilitat i cert rebuig per una cultura que havia practicat l’extermini.

Es una història de records, explicada en blanc i negre, amb tocs de color groc suau en algunes vinyetes, com si fossin fotografies emmarcades. L’autora combina la narració amb dibuixos del passat mentre que el seu pare treballa en la construcció d’una petita peça metàl·lica. Passat i present. Història i família. Culpa i redempció. Fins a quin punt som responsables de les actuacions dels pobles a qui pertanyem?

Un còmic íntim i directe que va rebre el Premi València de novel·la gràfica de la Fundació Alfons el Magnànim l’any 2023.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A l'estiu entre el col·legi i l'institut, Aiden Navarro està de campament. Tothom està en ple canvi, però per a ell tot és molt pitjor: se sent insegur, uns matons no li deixen en pau i, a sobre, no para de pensar en Elias, el seu company de quart i l'únic que li tracta bé. Entre activitats, fogates i boscos, Aiden es trobarà intentant orientar una brúixola que l'ajudi a trobar el seu camí i, amb sort, acceptar-se a si mateix.

El guardonat autor i artista Mike Curato dibuixa les seves pròpies experiències a Incendiari, la seva novel·la gràfica debut on es presenta una història dura amb tocs d'humor, amor i compassió.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Probablement desconeixereu que el procés creatiu del guió d’una de les pel·lícules més importants i transgressores de la història que va ser Belle de Jour (Buñuel, 1967) fou de tot menys convencional, i encara és més sorprenent que arribés a bon port donades les excepcionals circumstàncies amb les que fou escrita. L’escriptor Óscar Arce, cofundador del Luis Buñuel Film Institute a Los Ángeles, conjuntament amb el dramaturg i director Esteve Soler i l’autor de còmic Fermín Solís, ens traslladen a aquest inversemblant episodi previ a l’aprovació i rodatge de la mítica pel·lícula dins les pàgines d’aquest còmic que ens arriba de la mà de Reservoir Books.

Ens trobem a Madrid durant els anys seixanta: el genial cineasta aragonès es troba en mig d’una crisi creativa i personal que l’està consumint, mentrestant l’escriptor i company Jan-Claude Carrière, té l’encàrrec d’adaptar amb ell la novel·la del mateix nom, escrita per Joseph Kessel, un projecte maleït i incòmode que molts directors han esquivat deliberadament. París i Mèxic també formaran part d’un entorn iniciàtic i bohemi, on la pel·lícula no sembla encaixar entre cap de les prioritats de la parella, sobretot les del director. Al final una metafòrica troballa freudiana i unes vigílies poètiques seran la gasolina que acabarà desencallant la quimera, donant un dels guions més celebrats de l'admirada filmografia de Buñuel. La resta és simplement història.

Fermín Solís reprèn aquí el seu característic estil de línia clara sintètica, caricaturesca, i pinzellada d’aires vintage, que tanta sort li va portar amb l'exitosa Buñuel en el laberinto de las tortugas (Astiberri, 2009). Ho fa amb la seguretat de qui posseeix experiència i talent, dominant tant el tema com la trama i sentint-se lliure per controlar la cadència i el ritme narratiu a desig. Fermín està com sempre, magnífic.

• Notícia a Rtve

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

¡Salvemos el bosque! és un còmic de la jova autora noruega Nora Däsnes, guardonat amb el Premi de Literatura Infantil i Juvenil del Consell Nòrdic, que premia obres escrites en llengua nòrdica.

Bao, una nena de dotze anys, i el seu grup d’amics no estan disposats que el seu bosc es redueixi quan s’aprova l’ampliació de l’aparcament de l’escola. És una amenaça a l’ecosistema i una forma de destruir els seus records i moments viscuts ara que el curs vinent aniran a l’institut. Cal trobar una estratègia de defensa.

Amb un dibuix suau, però de colors intensos i un guió que funciona i entreté, Däsnes expressa molt bé l’energia dels joves que volen canviar el seu món. Una bona aposta per l’ecologisme per part de Liana Editorial.

Recomanat per Chus Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans.

Dersú Uzalà: pel país de l’Ussuri és l’adaptació gràfica del llibre de l’explorador i oficial de l’exèrcit rus Vladímir Arséniev (1872-1930) que recull dues de les més de dotze expedicions científiques que va realitzar entre el 1902 i el 1930. Arséniev explora un territori inhòspit, la regió de l’Ussuri, a Sibèria amb l’objectiu de cartografiar-lo. Es trobarà amb en Dersú, un caçador amb qui farà amistat, que li salvarà la vida dos cops i que li ensenyarà com és de valuosa la Natura i les “persones” que l’habiten.

Miquel Cabal, professor i traductor literari de rus, ja havia traduït l’edició del llibre publicat per Símbol Editors. Ara, junt amb les il·lustracions clàssiques i, ben ambientades, del Toni Térmens, ens ofereixen una aventura gràfica plena d’amistat i vida.

• Novel·la disponible al catàleg Aladí

Recomanat per Chus Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans.

Primer recull d’històries curtes de Josh Pettinger. Les vides solitàries i buides dels seus personatges estan desbordades per un destí absurd i incert. Amb una bona dosi d’humor els protagonistes del còmic assumeixen que les seves vides estan acabades i buides de contingut però son capaços de les accions més inversemblants per aconseguir els seus somnis: sortir amb el cap d’un xicot que mai han conegut, començar a fumar per formar part d’un experiment, apostar-ho tot a una baralla fins perdre la teva família, conduir en plena gelada perquè la teva cunyada no et torna els motllos dels pastissos ...

Si et sembla que no són motius prou importants es que no coneixes la mestria de Pettinger en crear situacions grotesques i portar a les seves creacions al límit del buit existencial.

Inclou la sèrie “Escuadrón Victoria” on la multinacional Bezos controla el món i la vida de les persones. Aquest còmic és el malson del somni americà.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una faula d’ambició i violència en un món fantàstic. Una obra coral narrada en 4 veus diferents sobre la fi d’una civilització. En una terra on tot està per fer i els deus i els mites s’estan creant, una tribu avança per recuperar el seu estatus perdut. En una de les seves caceres atrapaven al Sense Veu, un gibó blanc, per convertir-lo en una arma letal: el Déu Salvatge.

Guió de Fabien Velhmann, a qui coneixem pel seu còmic juvenil Solos, que ha creat una història en quatre capítols i un epíleg. Cada capítol dona veu a un personatge diferent que, a través del seu estatus a la tribu, ofereix una visió distinta sobre els esdeveniments. Tirants, guerrers, poetes i esclaus es barregen en una guerra per la seva supervivència. Però ells no són els únics que volen sobreviure. Una reflexió sobre la violència, la venjança i el poder.

El magnífic guió està acompanyat d’uns excel·lents dibuixos i entitat de Roger Ibáñez, autor de Jazz Maynard, que molts consideren la seva millor obra fins al moment. Un repte per a Roger que, segons una entrevista, va haver d’aprendre a pintar micos, per fer-los realistes però “sense recórrer als trucs Disney posant celles i elements que humanitzin els animals i siguin més expressius”. La composició gràfica del còmic és impecable. El primer capítol, La bèstia, té reminiscències de l’inici de la novel·la 2001: una odissea a l’espai, donat que està narrat des de la perspectiva de Sense Veu, el gibó protagonista. Els capítols La guerrera i L’hereva ens mostren dues cares d’una tribu matriarcal: la de l’espasa i la lletra que, sovint, no estan tan allunyades com pensem. L’epíleg és l’enfrontament final de les tres qualitats que més es valoren a la tribu: la poesia, la violència i el mite. Violència poètica per desvelar-nos com agonitza una civilització.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Kimetsu no yaiba és un popular manga d’aventures i batalles amb elements paranormals que va causar furor al Japó durant la seva publicació. Se n’ha fet una versió animada i el seu primer llargmetratge, es va convertir en el film d’anime més vist de la història al Japó.

Quan el jove Tanjiro descobreix que la seva família ha estat assassinada per un dimoni, decideix convertir-se en un caçador de dimonis alhora que protegeix l’únic parent que li queda, la seva germana Nezuko, ara mig convertida en dimoni. Tanjiro s’entrenarà, farà amics, en perdrà algun, i lluitarà perquè la Nezuko torni a ser humana.

L’autora, Koyoharu Gotouge, demostra amb aquesta obra que les mangaka també poden crear un manga shonen potent i ple d’aventures.

Més informació:

• Koyoharu Gotouge a les Biblioteques
• Opening de "Guardians de la nit"
• Guardians de la nit a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella. 

Tant si t'agraden els còmics com si no, has de llegir "Un Avión sin ella" on Fred Duval i Nicolaï Pinheiro adapten una novel·la policíaca de Michel Bussi. 

La nit del 23 de desembre de 1980, un avió s'estavella al massís del Jura on una nena de només 3 mesos d'edat és, miraculosament, l'única supervivent de la catàstrofe. El problema és que es desconeix la seva identitat perquè a bord hi havia 2 bebès d'edat similar i no hi ha manera de saber quin dels dos és la nostra supervivent. A partir d'aquí comença una llarga intriga i una batalla entre les dues famílies, molt diferents entre elles, per descobrir la seva identitat real. Algú serà capaç de descobrir qui és abans de que compleixi 18 anys i pugui decidir per ella mateixa què fer amb la seva vida? 

Ajuda'ns a descobrir-ho llegint aquesta proposta!

Més informació:

• Fred Duval a les Biblioteques
• Tebeosfera

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. Pare Fidel Fita. Arenys de Mar.

“En camino” és una obra fantàstica en la que coneixem a l’Emma, una aspirant a dibuixant de còmics que després d’un disgust personal decideix fer el Camino de Santiago i es planta a Roncesvalles amb una motxilla plena de roba, paelles i emocions. Aquest camí resulta molt més per a l’Emma que un seguit de kilòmetres i una bona pila de butllofes als peus, ja que es converteix en una metàfora d’un aprenentatge el qual compartirà amb personatges entranyables que com ella també porten la motxilla plena de passats ben interessants. Els llaços que s’estableixen entre l’Emma i la resta de personatges són el fort d’aquest còmic i com a lectors també hi connectem, gaudint tant dels moments emotius i tendres com dels més difícils i crus. Una obra molt humana i plena de sentiment, amb un ritme que respecta al lector i li permet gaudir del fantàstic dibuix que no podeu deixar passar.

Més informació:

• Paco Hernández a les Biblioteques

Recomanat per Josep Pagès Bermudo. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Zerocalcare (Arezzo, 1983) s'ha convertit en pocs anys i de manera absolutament justificada en un autor best-seller. Procedent del més underground de l'extraradi romà, ha hagut de picar pedra per arribar a on és ara i és que ha aconseguit una enorme popularitat a Itàlia, i no solament per les adaptacions animades que ha fet per a Netflix, sinó per la magnificència d'unes històries senzilles però doloroses alhora, biogràfiques fins a no saber quin punt, i amb una hilaritat, un cinisme, i un críptic i crític sentit de l'humor a l'abast de molt pocs narradors.

En aquest títol que ens ocupa i que paradoxalment i cronològicament és un dels seus primers, ens presenta en tres moments temporals l'evolució d'un grup de nens que després seran adolescents i que després seran joves, i que en relació amb la seva escola i el seu context guardaran un secret que els anirà consumint a poc a poc, una ansietat en forma de tentacles de pop que es va caragolant per la gola i que cada cop estreny més i més sense deixar respir. Cada moment temporal jugarà a ser una nina russa, amagant dins seu altres secrets que aniran creixent.

Amb el seu característic dibuix a retolador negre i amb una composició de vinyetes sempre asimètrica aconsegueix dominar un guió que en altres mans es podria desbordar fàcilment. Zerocalcare mesura perfectament tots els temps com si fos un metrònom en mans d'un bateria de rock, potser no ho sembla però tot acaba encaixant.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

La jove autora Candela Sierra (Ronda, 1990) ens presenta en aquesta segona obra i després de l'altíssim llistó on l'ha portada la seva magnífica òpera prima: Rotunda (Andana Gràfica), una proposta coral on un grapat de personatges s'interrelacionen entrelligant els seus anhels, il·lusions, pors, debilitats i complexes. Trossets de realitat i costumisme gràfic. Una fantàstica reflexió sobre les relacions humanes avui en dia, on impera l'individualisme més sorneguer inflamat per l'ús i abús de les tecnologies vers la relació i el contacte físic més present d'altres èpoques no tan llunyanes.

Amb un dibuix naïf i sintètic, plenament vigent i en consonància amb una nova fornada d'autores que li són coetànies i que porten per bandera una capacitat poètica absolutament trencadora, Candela ens enlluerna un cop més amb plantejaments sorprenents i originals que ens interpel·len constantment, i tot embolcallat d'uns colors ben vius com li és característic.

Diuen que la realitat sempre supera la ficció, doncs aquesta ficció potser supera la realitat.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Si a Terapia de grupo l’autor plasma les dificultats que té un autor de còmic per sobreviure a la temuda pàgina en blanc, a La carretera veiem Larcenet que s’ha recuperat de totes les seves pors.  La inspiració i el treball han anat de la mà per presentar-nos un còmic excepcional, basat en l’obra mestra del novel·lista Cormac McCarthy. El treball de Larcenet, a través d’una gama de blancs, grisos i ocres, ens submergeix al món devastat i apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera que els porta al sud. No hi ha esperança ni humanitat. Només una pluja de cendra que ho envaeix tot. L’ambient desesperançador de la novel·la culmina amb un bellíssim dibuix realista d’un món que ha deixat de ser habitable. Una història demolidora sobre el que podria ser el nostre futur més proper i on l’amor d’un pare i un fill és l’única prova de que érem humans. Larcenet capta d’una manera excepcional l’essència de l’obra original. Retrata la desesperació per trobar un món millor quan aquest ja no existeix, la absència de bondat, l’abisme entre el bé i el mal.

*Recomanat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic sobre la Barcelona franquista amb una autoria coral: Lapière i Jakupi com guionistes i el trio barceloní compost per Pellejero, Pardo i Torrents al dibuix. L’evolució del protagonista,  Carlos Moreno Vargas, de nen orfe a empresari corrupte, va parella als esdeveniments històrics. La ciutat Comtal és escenari de la victòria del franquisme. La violència institucional es barreja amb el contraban, depravació i crims sexuals. Els personatges són ficticis però tant el guió com el dibuix reflecteixen d’una manera extraordinària una època grisa del nostre passat recent.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un western modern, situat a la devesa salmantina, protagonitzat per dues sagues de dones valentes que s’enfronten a un enemic implacable: Los ellos. Una història d’amor de dues dones de famílies enfrontades. Carla Berrocal utilitza diferents gèneres literaris per oferir-nos un relat d’aventures i amor. Trobem reminiscències del gènere de ciència-ficció en els éssers que ataquen i devoren la terra. Records de Romeu i Julieta en la trama d’amor entre les dues protagonistes. Referències a Joan Crawford en Johnny Guitar de Nicholas Ray, transformada en una vaquera charra. L’autora aconsegueix que els personatges femenins siguin valents però sense masculinitzar-les. Una història dibuixada en groc i negre, amb el traç esquemàtic que caracteritza a Berrocal. Un còmic que renova el gènere del western en el còmic tant en el seu dibuix com en la trama de la història.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dos grans del còmic argentí en una reedició de luxe. Publicat originàriament l’any 1979 a la revista Toutain Comix. Un viatge que s’inicia quan la tripulació d’un bergantí del segle XVIII, el Peregrino, s’enfonsa en una estranya obertura enmig de l’oceà que els transportarà a vagar per mons fantàstics de l’espai exterior. Només queden tres supervivents. Un pelegrinatge a enlloc, un vagar per diferents planetes on s’hauran d’enfrontar no només a criatures insòlites, regnes mítics. On el pitjor dels perills no està al proper planeta o estrella sinó dintre de les seves ànimes. El còmic, fill d’una Argentina sotmesa a una brutal dictadura, és una reflexió sobre el gènere humà, un mirall estel·lar de les misèries, contradiccions i virtuts de la condició humana vestida d’aventura fantàstica. L’argument no tindria sentit sense la contundència de les il·lustracions de Breccia que ofereixen el contrapunt de credibilitat a una atmosfera irreal i imaginada. Una obra sortida d’un temps i d’un país. Un clàssic del còmic que ha sobreviscut a la censura i la dictadura, i que, com els seus protagonistes, ha hagut de sobreviure a les misèries de la humanitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un dia avorrit. 24 h hores d’un diumenge qualsevol. D’aquells que no tens ganes de fer res i literalment et dediques a no fer res. No tindria més transcendència que la d’haver malbaratat unes hores en una societat on el temps és or. Per sort el teu cosí és Olivier Schrauwen, novel·lista gràfic. Et proposa fer un còmic sobre els dies llençats a les escombraries, aquests espais buits de productivitat física i mental, aquells dies que no aconsegueixes llegir dues pàgines seguides d’un llibre ni fer res de profit.  El resultat és un còmic excepcional. Una explosió de creativitat que combina els pensaments del protagonista amb els seus records, situacions hipotètiques i la vida de les persones que l’envolten. La vida dominical de Thibault queda registrada magistralment en un còmic no et deixarà indiferent i que transformarà el teu temps perdut en una experiència lectora que no oblidaràs. Thibault és el Leopold Bloom sorneguer de la novel·la gràfica.

Ressenya a Rock de lux 

31 de juliol de 1997. A la televisió anuncien la mort de Lady Di. Un dia d’estiu qualsevol a la vida d’una família. Un triangle de passions que es desclou quan la princesa mor. Un retrat de les decepcions amoroses a través de tres edats diferents. Lulu, un nen de 8 anys pren consciència de la seva sexualitat. Cam, la germana adolescent, amaga el seu primer xicot a la seva habitació. El pare farà la seva última visita a la família. Desig, desengany, amor, aprovació, il·lusions perdudes. Aquella nit de desencís marcarà el principi d’una nova vida, encara que ells encara no ho sàpiguen.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Simon Hope confia en la revelació d’una endevina i aposta tots els estalvis de la família al cavall guanyador de la Royal Ascot. Aquell dia canviarà la seva sort, però no de la manera que ell es pensava. Els seus problemes quotidians de sobrepès, incomprensió i bulling queden relegats a un segon pla. El motiu: 16 milions de lliures. La primera novel·la gràfica de l’autor ja ha recollit dos premis:  la Fauve d’Or d’Angoulême 2023 i el Grand Prix de la Critique ACBD 2023.

La seva lectura no deixa indiferent. Martin Panchaud pateix dislèxia i l’ha convertida en una reinterpretació de les formes els significats. El còmic està concebut des d’una perspectiva aèria, com si l’hagués dibuixat des d’un helicòpter. Els personatges són punts de diferents colors que es mouen a través de línies situades en un plànol arquitectònic, amb infografies i pictogrames. Paral·lelament a l’elaboració del còmic, Panchaud estava treballant en l’adaptació il·lustrada de de Star Wars episodio IV de 123 metres de llarg. Un autor a qui li agraden els reptes visuals. Una delícia. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El jove autor francès Romain Maufront, alies Neyef, ens porta un dels millors còmics del oest de les darreres dècades. Trencant una mica amb la sobrietat dels grans mites del gènere, ens proposa una aventura trepidant i emotiva, amb un sentit narratiu molt més àgil, característic de narratives més asiàtiques, amb accelerades i frenades però sempre sense sortir-se de la carretera.

Podríem dir que hi ha una regla no escrita que sovint fem servir per avaluar els westerns, i son les caracteritzacions dels escenaris: les muntanyes i els rius, les praderes i els deserts; el cel estrellat i el dia foguejat, etc. L'autor ho resol de manera aclaparadora demostrant un talent infinit que ens guanya enseguida. Ens sorprendrà el capaç que es de fer-nos sentir tant la brisa acaronadora com la humitat que ens promet pluja. I que dir dels colors, de les postes de sol i dels jocs de núvols, sens dubte no podrem mirar cap a cap altre costat.

George és un petit Lakota que és criat per un vell i cruel pastor avesat a instruir-lo amb la bíblia, però quan els camins del menut es creuen amb els del mestís Little Knife i els seus dos acompanyants tot canviarà. L'atzar els unirà en una escapada sense fi que es tornarà reveladora i significativa, les paraules llibertat i justícia quedaran redefinides per sempre. Una lluita romàntica i valenta a la recerca del sentit identitari i dels orígens, on en un entorn en el qual la vida i la mort es donen pas amb massa freqüència, George descobrirà el veritable sentit de tot plegat amb fermesa, abatiment, i coratge.

Tota la infantesa hem viscut enganyats, al final els bons eren els indis.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Un clàssic Marvel de més de 40 anys que continua sent rellevant! Una història que reflecteix com l’odi i la por cap als mutants a la ficció són una metàfora del racisme i la intolerància a la nostra societat. Els mutants són objecte de discriminació per la seva diferència i aquest rebuig és canalitzat pel reverend Stryker, un fonamentalista que apel·la als temors més foscos de la societat. D’altra banda, Charles Xavier intenta connectar amb els ideals humans, oferint un camí d’esperança i comprensió.

La confrontació entre Xavier i Stryker és el reflex d’una lluita universal entre el diàleg i la violència, entre la raó i l’odi irracional. Aquest còmic ha estat una font d’inspiració per a pel·lícules com X-Men 2 i és un exemple de com el gènere de superherois pot abordar temes socials, oferint una reflexió sobre el perill de la intolerància.

Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Paco Roca, l’autor de còmic valencià, torna de nou amb un còmic costumista, aquest cop amb un retrat molt precís de l’Espanya de la postguerra. Concretament, un retrat de gent normal, com ell explica en una entrevista al diari Vilaweb, però que tenen una història i el dret a que sigui explicada.
En aquest còmic ens explica la història de la seva mare, en particular la infantesa, a partir de les entrevistes enregistrades que  li va fer i dels records de familiars propers que van viure en aquella societat de postguerra. Al voltant del títol i la connotació religiosa d’aquest, va retratant alguns dels membres de la família i determinats moments viscuts, sota epígrafs molt suggeridors pel que fa a la història que vol explicar i ho combina amb diagrames com el del Jardí de l’Edèn o el funcionament del mercat negre. En destaca també l’ús d’una paleta molt acotada de colors, concretament tons terrosos (marró i ocre) i grisos (verd i gris clar), que utilitza segons el moment que vol narrar. 

Regreso al Edén és una història d’un país que passava gana, de la pobresa en la que vivien immerses moltíssimes persones, de la posició en que van quedar els del bàndol perdedor de la guerra, de la normalització del maltractament envers les dones i les filles , el d’una masculinitat hegemònica  que planeja amb les ales ben obertes, però també el d’una mare que malgrat no tenir la oportunitat d’aprendre a llegir i escriure aquella fotografia que portava arreu, per a ella, era un instant de cel en la grisor del moment.

Més informació:

• Paco Roca a les Biblioteques
• Paco Roca a la Viquipèdia
• Entrevista a Paco Roca a Vilaweb 
• Documental RTVE Imprescindibles: Paco Roca, dibujando la vida

Recomanat per Laia Jiménez. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”.

Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades.

Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva.

Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç.

Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se.

Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”.

Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius.

Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca.

Més informació:

• Yutaka Nanten a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder.

Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes.

El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol.

De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no.

El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu.

Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021.

Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere.

Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més.

El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert.

Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català

Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.

A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.

El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.

Recomanat per Eva Solé.

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer.

Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos.

La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia.

Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort

Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s  cartes amb  Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció.

Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals.

 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquesta és la història personal de la pròpia dibuixant, que explica la seva experiència amb la malaltia mental de la seva mare. Comença amb una mirada infantil, innocent i crèdula i es va transformant amb una maduresa precoç que l’obliga a prendre consciència dels dimonis que turmenten la seva mare, acompanyat sempre del seu amor incondicional de filla.

Aquest còmic va rebre diversos premis per la manera de tractar les malalties mentals i pel disseny gràfic. Es tracta d’un dibuix fresc, ple de colors i la inclusió de dibuixos de brodats. Fa servir el negre per explicar experiències del passat i els colors vius els moments més dolorosos. Es una obra que destaca per la seva emotivitat, força i alhora positivitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb  aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural.

Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i  lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics.

Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022.

Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera.

En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie
Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

T’Zee, el vell dictador d’un país africà, ha estat assassinat. Als carrers la gent es subleva, i s’enfrenten partidaris i opositors del dictador. A dins el palau presidencial, el govern corrupte, experimenta el final del seu règim. Hippolyte. El fill de T’Zee  veu per darrera vegada la seva  enamorada, Bobbi, la vidua de dictador.

Una crítica a les dictadures africanes i a les potències occidentals que les secunden o les exploten. Mostra la violència, la corrupció, el tribalisme, el neocolonialisme i la misèria que sofreixen els habitants d'aquest país imaginari, però que podria ser qualsevol dels quals han viscut situacions similars en la realitat. Els personatges són complexos i contradictoris; tenen les seves motivacions, les seves pors i les seves febleses. Només son peons d'un joc d'escacs que s'escapa del seu control.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga

Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi.

En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos.

Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què és una rotonda dins les grans urbs i enmig de les grans àrees circulatòries? Potser un oasis corpori i conceptual que alegra alhora que fa més visuals els tombs dels conductors. Ara, qui s’anava a imaginar que darrere la soledat d’aquestes obres d’art tan inspiradores s’amaga un calvari digne del propi Berlanga. La Jove valenciana Candela Sierra és l’autora d’aquest magnífic relat que ens explica focalitzat en la jove escultora Brisa a partir dels seus primers dies de feina, el dia a dia en una petita empresa que es dedica a fer rotondes. Molt enginyosament veiem com la vida de tots els treballadors s’entrelliga i es contamina passant per totes les etapes, tòpics, i nivells de poder, com si d’un micro poble es tractes amb tots els seus ets i uts: uns que s’aprofiten i uns que es deixen fer, uns que treballen i uns altres que no, uns que s’emporten la gloria i uns altres que la pateixen... però per sobre de tot un entorn patriarcal que intimida i condemna. Un Cámera cafè cruel perquè segur que és tristament extrapolable a la vida real.

Candela utilitza un dibuix del tot original, figuratiu i acolorit, amb aspecte de collage i un toc naïf absolutament seductor.

L’obra va guanyar el V Premi València de Novel·la Gràfica i hauria de ser de lectura obligada en totes les feines, es un identificador de cretins de primer ordre.

Esperant ja els propers i prometedors títols de la Candela.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Literatura o partit, un descens als abismes de la policia d'assumptes interns de la unió soviètica. Moscou, 1934. La bullícia de manifestants en favor del règim soviètic plena els carrers. En canvi, en els passadissos de la Lubianka, caserna general de la temible NKVD, reina un silenci trencat a cops pels guàrdies i a crits pels detinguts. Allí dins, el sotsoficial Volodia Gubin practica un joc cruel: el de la destrucció física i mental d'un gran poeta. El guionista Felipe Hernández Cava i el dibuixant Pablo Auladell, Premis Nacionals de Còmic, s'abismen en les profunditats d'un dels períodes més sinistres de la història del segle XX.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Arriba l'esperat i enigmàtic tancament del cicle Les Tres Nits, que consagra a Borja González com l'autor més suggeridor de la novel·la gràfica a Espanya.

Al castell, les dones esperen al fet que els homes arribin d'una llarga expedició de caça. La dinastia és antiga i cerimoniosa, la perpetuen els ritus que donen a cada membre un solemne paper que complir. Matilde i la seva germana Teresa, aficionades a les històries de terror, havien acordat escapar juntes… però alguna cosa no surt com van planejar.

Borja González tanca Les Tres Nits: un brillant cicle de novel·les gràfiques. Aquest és un volum encara més tenebrós i subtil que els anteriors i en el qual vibra un fosc enigma sense paraules. BORJA GONZÁLEZ (Badajoz, 1982) és autor del minicómic La Reina Orquídia (2016) i de les novel·les gràfiques The Black Holes (2018) i Crit nocturn (2021). Els seus llibres han estat traduïts a sis idiomes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

David Lorenzo mostra l'univers d'Horaci Quiroga i la biografia del prestigiós escriptor. Adapta en vinyetes alguns dels seus relats més celebrats. Així, coneixem part de l'atribolada vida del narrador i poeta d'origen uruguaià i revisitem alguns dels seus contes macabres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El 7 de desembre de 1941, l'exèrcit japonès va llançar un atac contra Pearl Harbor, marcant així l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. En aquest moment el govern va prendre la decisió de confinar més de 125.000 ciutadans americans en camps d'internament, simplement pel fet de tenir origen japonès. L'autor narra les experiències viscudes durant la infància amb la seva família en aquests camps, els quals estaven destinats exclusivament a certes persones triades pel seu origen, i ens ofereix un retrat crític d'una època caracteritzada per la paranoia i la discriminació racial.

George Takei, actor conegut pel seu paper a la sèrie original de Star Trek, comparteix els detalls de la seva experiència desafiant les percepcions sobre la lleialtat i la traïció. Tot i que els internats eren considerats traïdors en potència, el còmic qüestiona: qui estava realment traint a qui?

Aquesta obra no només posa de manifest una injustícia, sinó que també contribueix significativament al camí cap a la reparació històrica. És un recordatori de la fragilitat dels drets civils i ens fa pensar: quantes injustícies actuals provaran de ser reparades en el futur?

Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Ens trobem amb la pel·lícula Wolf Children, una de les obres mes conegudes de Mamoru Hosoda. 
Ens explica una història sobre el curs de la vida, la família i les decisions que porten a canvis dràstics.
La història escrita Hosoda juntament amb Satoku Okudera, ens explica la vida de la Hana, una jove universitària que s’enamora de Takao, un home llop. 
D’aquell amor molt aviat naixen dos nens: Yuki i Ame, que com el seu pare tenen la facultat de convertir-se en llops. El destí fa que Hana es quedi sola amb els dos nens. Per protegir el seu secret i buscar una vida tranquil.la es traslladen a viure a les muntanyes.
En aquest nou entorn te que aprendre tot lo necessari per sobreviure juntament als seus llops.
Tot i els esforços els petits creixeran i faran front a una important decisió que els marcarà per sempre.
Per aquesta pel·lícula el director ha guanyat diferents estatuetes, entre elles Millor Pel·lícula d’Animació al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, premis als Manichi Film Awards de Japó, Festival d’Oslo, etc. 
El director és un dels referents actuals del cinema d’animació japonès. És autor de llargmetratges com Belle (2021), Mirai, mi hermana pequeña (2018), El niño y la bestia (2015), Summer wars (2009).... Produccions que han impactat al públic per una estètica caracteritzada per la qualitat d’imatge i el detall de les composicions visuals.
Les seves pel·lícules expliquen històries profundes amb una gran imaginació. Amb Wolf Children trobem una oda a la família, però en especial a les mares.

Més informació:

• Mamoru Hosoda a les Biblioteques
• Mamoru Hosada a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Anna Capdevila. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

Una combinació excel·lent de vinyetes i text fan d'aquesta obra una petita delícia. Joana Estrela és una autora i il·lustradora jove portuguesa que ja té alguns títols a la seva motxilla. En aquesta ocasió ens trobem amb la història de la Raquel (una adolescent) que és explicada mitjançant textos relativament curts a mode de diari i unes il·lustracions en blanc i negre que semblen senzilles però que amaguen una gran càrrega poètica. L'encert es basa en la qualitat d'una història que narra els pensaments de la protagonista que, moltes vegades, semblen dispersones i inconnexos però que tenen sentit en un moment vital concret ple d'emocions i on la descoberta de l'amor és del tot increible. Una protagonista que ens atrapa i que acompanyem durant la seva evolució; i una obra que conté un munt de referències per a lectors juvenils i adults i que s'hi retorna per rellegir-la.

Més informació:

• Joana Estrela a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Jordi Bosch. Bib. del Sud. Sabadell. 

Molts de vosaltres coneixereu a Raymond Briggs per la història d’El ninot de neu, i si no us sona pel títol segurament en reconeixereu les il·lustracions. En aquesta ocasió, però, deixarem de banda el tema nadalenc per parlar d’una de les seves novel·les gràfiques.

Ethel y Ernest recull la història dels seus pares, des que es van conèixer l’any 1928 fins que van morir tots dos l’any 1971. L’argument pot semblar simple però transmet un univers sencer. A través de la descripció de la vida familiar als suburbis de Londres copsem la història del segle XX, les condicions socials de l'època, la ideologia dels seus pares... però sobretot, el que ens arriba més és la tendresa. 

I si parlem de novel·la gràfica, no podem deixar de banda les il·lustracions. Amb seu estil dolç, delicat i un punt vintage Briggs va guanyar el British Book Awards al millor llibre il·lustrat l’any 1999. Si la història us enganxa i en voleu més, també podeu buscar l’adaptació al cinema de l’any 2016.

Més informació:

• Raymond Briggs a les Biblioteques
• Raymond Briggs a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Neus Català. Polinyà.