Aquest mes de juny, la Mostra de Films de Dones que organitza l'associació Drac Màgic arriba a la seva vintena edició. Entre el 7 i el 17 de juny es podran veure a diversos espais de Barcelona les millors produccions de ficció i documentals signats per realitzadores procedents d'arreu del món.

Des d'aqui volem repassar les contribucions que al llarg de la historia del cinema han fet les dones des de l'altre costat de la càmera.

Si ben es cert que les dones han estat presents dins la indústria cinematogràfica desde els orígens del cinema, encara són poques les que es posen darrere de la càmera i nosaltres volem destacar-ne algunes.

En cap cas volem fer un llistat exhaustiu, això ho deixem pels historiadors del cinema, però si fer visibles una mica aquestes realitzadores, no només pel fet de ser dones sinó per la qualitat i singularitat de les seves propostes.
 

 

Recorreguts anteriors  ►

Pioneres del cinema


No es tan estrany trobar dones realitzadores a partir de la segona meitat del segle XX però aquí volem posar al seu lloc a aquelles dones que es van treballar per fer del cinema el que és avui dia al costat dels grans pioners d'aquesta indústria. 

Moltes d'elles van començar com actrius per després passar a altres oficis del cinema i moltes d'elles eren les parelles d'homes de cinema (directors i productors) els noms dels quals sí han passat a la història.



 

Cinema mut

Alice Guy
http://es.wikipedia.org/wiki/Alice_Guy

http://www.youtube.com/watch?v=MTd7r0VkgnQ

Lois Weber
http://es.wikipedia.org/wiki/Lois_Weber

http://www.youtube.com/watch?v=xJBJvEEPegI

Cinema sonor

Dorothy Arzner
http://es.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Arzner

http://www.youtube.com/watch?v=xJHMiNc8nMM (Dance girl, dance)

Germaine Dulac
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/dulac_germaine.htm

http://www.youtube.com/watch?v=mYAo-dwZSrs

Thea von Harbou
http://es.wikipedia.org/wiki/Thea_von_Harbou

http://www.youtube.com/watch?v=7j8Ba9rWhUg
 



 

Grans noms del cinema mut

 

Cinema mut fa pensar en comèdia i en els noms propis que la van convertir en art: Harold Lloyd, Buster Keaton o Charles Chaplin. Però si bé és cert que l'absència de diàlegs afavoria l'histrionisme dels actors i les sobreactuacions, i d'això se'n beneficiava el gènere còmic, no és menys cert que durant aquesta època es van filmar una bona colla d'obres mestres dramàtiques, i es van posar els fonaments de la manera d'entendre el cinema contemporani.

Els directors es van dotar de tots els recursos al seu abast per tal d'explicar les històries. Allà on les paraules no arribaven es va utilitzar la fotografia per tal de ressaltar estats d'ànim. En aquesta època neixen les experiències visuals més innovadores i s'entén que el joc de clars-obscurs o les ombres ajuden a definir els personatges i les situacions.


A falta de converses es va utilitzar el muntatge de manera creativa; els creadors exploren els recursos de fragmentar la història, d'anar endavant i endarrera en el temps o de simultanejar dues accions separades, de canviar les posicions de la càmera creant el pla i el contraplà o fins i tot de seguir els personatges a mesura que es desplacen. Tots aquests recursos comencen a jugar un paper molt important per ajudar en la comprensió de la història per part dels espectadors.


I per ser del tot acurats, no podem deixar d'esmentar que el que coneixem com a cinema mut no ho era en absolut: la música, gairebé sempre interpretada en directe, ja fos per un pianista a les sales més petites o per una gran orquestra a les més grans, donava el punt final necessari per transmetre les emocions.

 Fritz Lang, en ple rodatge

És per tots aquests motius que podem considerar l'època del cinema mut com una de les més fecundes a nivell creatiu. A nivell de tast, aquí us deixem unes quantes propostes per aprofundir en el cinema d'aquella època:


 Filmografia destacada

Precursors: la imaginació al poder


Segundo de Chomón
 

Georges Méliès

 

 

Grans clàssics històrics


Intolerancia
(D. W. Griffith, 1916)

El acorazado Potemkin
(S. Eisenstein, 1925)

La pasión de Juana de Arco
(Carl Theodor Dreyer, 1928)

 

Comèdies amb un punt de tendresa


El hombre mosca
(Fred C. Newmeyer i Frank Taylor, 1923)

El maquinista de la general
(Buster Keaton, 1926)

El chico
(Charles Chaplin, 1921)

 

Terror en estat pur


Nosferatu
(F. W. Murnau, 1921)

El fantasma de la ópera
(Rupert Julian, 1925)


El Golem
(Paul Wegener, 1920)

 

Els inicis de grans directors


Easy Virtue
(Alfred Hitchcock, 1929)

El doctor Mabuse
(Fritz Lang, 1922)

Sumurun
(Ernst Lubitsch, 1920)
   
Los más prestados
eBiblio. Préstamo de libros electrónicos





 

Campaña otoño en los bibliobuses
Entrevistas virtuales
Red de Bibliotecas Municipales
   Facebook   Youtube  Twitter  Instagram  
Hazte el carné Tràmits en línia Catálogo Guia de bibliotequesPregunta a la bibliotecaSubscríbete a los boletinesGenius Biblioteca Infantil