Música contra el canvi climàtic

Temperatures rècord, sequera fins i tot en les zones més humides, incendis, desgel, inundacions, destrucció dels ecosistemes... Dia sí, dia també veiem notícies dramàtiques relacionades amb les conseqüències del canvi climàtic. Cada cop hi ha una evidència científica més aclaparadora sobre l’escalfament global i l’efecte hivernacle, les seves causes i conseqüències. I el context i les previsions no conviden a ser optimista.

Amb aquesta calor costa recordar quan va comença tot plegat. Ja al segle XIX es pensava que podria existir aquest fenomen. I fa dècades que els científics recullen dades i ens alerten dels seus previsibles efectes, dels excessos de la industrialització i la societat de consum, alhora que reclamen canvis urgents.

Aquesta creixent preocupació s’ha anat filtrant també en l’expressió artística en diferents disciplines, entre elles la música. Molt músics han alçat la veu, reclamant respecte pel medi natural i la seva preservació, fent una tasca de conscienciació des dels escenaris.

En aquesta playlist trobareu una desena de cançons que han abordat el problema des de perspectives, estils i sensibilitats completament diferents, però amb un punt en comú: la protecció del planeta. Perquè només n’hi ha un.

Big Yellow Taxi / Joni Mitchell: Inclosa a Ladies of the Canyon
Allà per l’any 1970 la cantautora canadenca Joni Mitchell publicava Big yellow taxi. Amb el primer vers “They paved paradise, put up a parking lot” ironitzava sobre l’explotació del medi natural i la seva destrucció per interessos econòmics, a més de l’ús de pesticides en l’agricultura i les seves conseqüències.
 
Mercy mercy me / Marvin Gaye : Inclosa a What’s going on
A l’àlbum What’s goin’ on Marvin Gaye tractava molts temes socials d’aquell moment que l’amoïnaven. Entre ells, la contaminació de l’aire i els oceans a Mercy, mercy me.
 
Pare / Joan Manuel Serrat : Inclosa a Per al meu amic
Molts músics propers han fet referència a la destrucció de l’entorn (Celtas cortos, Manolo García, Els Pets...), però potser mai d’una manera tan senzilla i entenedora com Serrat a Pare. “Pare, què li han fet al riu que ja no canta?”. Així de trista i demolidora comença aquesta cançó cantada des del punt de vista d’un fill que no entén el per què de la destrucció de la natura i tot allò que ens dona vida, si sense ella no som res. Tal com explica el mateix Serrat va ser escrita i publicada fa quasi 50 anys, amb voluntat de que quedés obsoleta ben aviat. Però malauradament, segueix de plena actualitat. I segueix interpretant-la a la gira d’enguany.
 
Mama tierra / Macaco : Inclosa a Ingravitto i El Vecindario
A la discografia de Macaco també trobem diversos temes que en parlen, com SOS o Mama tierra. En aquesta darrera ens proposava canviar la mirada per tenir-ne més cura.
 
Only human / Jason Mraz : Inclosa a We sing, we dance, we steal things
Entre el repertori de Jason Mraz també trobem sovint referències a la destrucció de la natura. Un exemple és Only human, una cançó que comença com una mena d’endevinalla, i que apel·la a la responsabilitat per deixar un món més habitable per a les properes generacions.
 
Eyes wide open / Gotye : Inclosa a Making mirrors
L’any 2010 l’australià Gotye publicava Eyes wide open, amb un videoclip inspirat en la ciència ficció i una lletra on reflexionava sobre el desastre mediambiental, exposant que es podia evitar canviant la manera en què vivim.
 
Fragments / Jack Johnson : Inclosa a All the light above it too
El hawaià Jack Johnson contribueix a l’educació ambiental a través de la Kokua Foundation i el festival que organitza. Però també a través de la seva música. Un parell d’exemples: The 3 R’s, un divertit funk per explicar l’ABC del reciclatge als infants. I Fragments, tema inclòs a la banda sonora del documental The Smog of the sea. Un film dirigit per Ian Cheney, rodat durant una expedició per recollir i analitzar mostres de plàstics presents a la superfície marina. La seva tripulació integrava científics, esportistes, músics, etc. Il·lustra de primera mà la magnitud de la contaminació dels oceans a escala global, en forma de minúsculs fragments de plàstic, i com aquests destrueixen la vida al mar.
 
Elegy for the Arctic / Ludovico Einaudi
Composició escrita per a una campanya de Greenpeace del 2016 reclamant la protecció de l’Àrtic, on el pianista italià la interpretava a un escenari increïble: el glaciar Wahlenbergbreen (Svalbard, Noruega). El contrast entre la bellesa de la música i les imatges que il·lustren el desgel del glaciar parlen per sí soles.
 
Retrograde / Pearl jam : Inclosa a Gigaton
La coberta del seu darrer treball Gigaton representa un glaciar desfent-se. El canvi climàtic és un dels temes principals de l’àlbum. De fet, gigaton és la unitat que s’utilitza per mesurar la quantitat de gel que es desfà anualment. Retrograde parla dels fenòmens meteorològics extrems, de l’augment del nivell del mar, i de que no serà gens fàcil de resoldre un problema tan greu.
 
Feels like Summer / Childish Gambino
Guionista, actor, comediant, cantant de rap i soul... i guanyador de diversos Grammys. Feels like Summer no és la més representativa estilísticament de la seva discografia. En ella tracta ben clarament dels efectes de l’escalfament global, la sequera, el canvi en els cicles i altres efectes en un to pessimista. Però també afegeix un bri d’esperança al final amb un “I hope we change”.
 

 

 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 17-08-2022 Última actualització 19-08-2022