Adrià Puntí

Resulta difícil encasellar aquest artista i cantant a un sol estil musical per la seva singularitat i pel gran magnetisme que desprèn: músic, lletrista, pintor, actor, productor, cantant, còmic... tots aquests noms s'associen a Puntí, i no en podem triar un de sol, com un tot s'hi val.

Ja de ben petit, escoltava singles de vinil de 45 revolucions per minut (rpm) dels Beatles, els Rolling Stones i The Doors (no se’ls comprava per falta de diners) i tenia un piano a casa, i una germana gran que el tocava, i això va fer que la música sempre l'acompanyés i, per tant, hi accedís fàcilment.

L’Adrià Puntí vivia a Girona i el seu primer grup va ser The Felaction on the Rocks Band Bang Bang, el 1980, amb el qual feia espectacle de música i teatre.

Després va començar a tocar amb Eduard Canimas actuant per bars i versionant a Sisa, a Riba, a The Doors, a Bowie i a Lou Reed.

En plena moguda musical gironina, i perquè era un home inquiet i amb molta iniciativa, va marxar a provar sort a Barcelona i allà, a l’Institut del Teatre, va coincidir amb Gerard Quintana i amb Carles Sabater, una mica més grans que ell.

La seva amistat es va mantenir durant molts anys i prova d'això va ser la participació que Puntí va fer al concert-homenatge de Carles Sabater, poc temps que aquest morís precipitadament:

 
 

Però la ciutat no el va convèncer i va tornar a Girona. Aleshores va ser quan va entrar al grup Umpah-Pah. Aquest grup va néixer de la unió de Pau Marquès, guitarrista, i Adrià Puntí que van buscar a Francesc Terrades, teclista, Joan Solà-Morales, baixista, i el guitarrista, Jordi Gimbernat. Pocs mesos més tard, també s’hi acabaria afegint Marc Marquès, bateria.

La primera maqueta del grup, Tomahawk, la van gravar als estudis de Meridiana de Barcelona, i els hi va pagar el seu mànager, Carles Alabern.

És el que surt en aquest vídeo, del tema “La cachimba i Els rostolls d’Angelina”, vestit amb una americana de lleopard:

 
 
 

Amb aquesta maqueta, van començar a actuar per Girona i rodalies.

Diu Pau Marquès: “hi va haver un concert de diferents grups com Sopa de Cabra i Eduard Canimas on l’Adrià ja va començar a fer de les seves, com arribar súper tard per fer l’actuació que li tocava, i en acabar, no dir res sobre el seu retard”.

L’amistat amb els Sopa de Cabra els va unir com a grups catalans de pop-rock, per ser totes dues bandes de Girona i, tot i que els avançaven uns anys en edat, això no va impedir que s’entenguessin i coincidissin molts cops dalt dels escenaris.

En repetides ocasions, els Umpah-Pah van ser els seus teloners. Per exemple, a la presentació del segon disc dels Sopa, La roda, a les Casernes de Girona. Llavors, va ser quan la banda va signar el seu contracte amb la Salseta Discos, que també portaven els Sopa de Cabra.

 
 
 

Raons de pes (Salseta Discos, 1991) va ser el primer disc d’Umpah-Pah.

I en aquest ja destacaven les lletres curioses de l’Adrià perquè escrivia de la mateixa manera que parlava a casa, tot i que intentant harmonitzar lletra i melodia.

Una de les cançons del disc "La cachimba i els rostolls d'Angelina", que van gravar a Jamaica, els va donar molta popularitat i es va convertir en el seu tema més conegut. I, per aquest motiu, sempre era el més demanat als concerts.

Amb Bamboo Avenue (Salseta Discos, 1992), el seu segon disc, van ser més creatius, i més enllà de les cançons, hi van incloure un diari a l'interior, amb notícies, mots encreuats, horòscop... i l'Adrià en va quedar molt satisfet perquè el grup es va inspirar en el disc Thick as Brick (Chrysalis, 1972) de Jethro Tull.

Aquí el veiem, en estat pur, amb el tema 4-1-89 de Bamboo Avenue:

 
 
 

Nascut a Salt el 1963, Puntí va gravar 5 discos amb Umpah-Pah (Raons de pes (1991), Bamboo Avenue (1992), Bordell (1994), Triquiñuelas al óleo (1994) i La columna de Simeón (1996), més una maqueta: Tomahawk (1990).

I amb ell, Umpah-Pah va ser conegut com a grup de pop-rock diferent de tota la resta del rock en català. Adrià Puntí tenia una forma de moure’s i de ser especial dalt de l’escenari: era un frontman únic, amb un aspecte androgin de l’escola Bowie, i que sortia de tots els estàndards.

Es sorprenien ells mateixos, concert rere concert, pel format artístic i creatiu que tenien, per la seva originalitat, i així, van esdevenir un grup de culte per a una generació sencera.

Aquí els veiem al programa Sputnik versionant un tema de Jim Morrison:

 
 
 

La banda Umpah-Pah va enganxar l’efervescència del rock català i van viure durant una època excepcional, on hi havia tot un esclat de bandes. El que no sabien era quant de temps podia durar tot allò. Eren infinits els concerts que es van arribar a organitzar per tot el país i, en tots ells, sempre coincidien amb una o dues bandes més de l’escena d’aquest rock de casa. I l’ocasió feia que arreu hi hagués sempre una gentada, un fet desproporcionat.

Per ells, els Sopa de Cabra eren els seus Stones; Sangraït, era la primera banda de heavy en català, i Sau feia un pop més suau i comercial.

Per a Puntí, els Sopa eren boníssims. De fet, ja li agradaven els Copacabana, el grup que va donar lloc posteriorment, als Sopa, els quals havia anat a veure en diversos concerts.

I, finalment, el 1996 el grup Umpah-Pah es va dissoldre, i Adrià Puntí es va plantar en solitari. I just un any després sortí el seu primer disc Pepalallarga i... (Picap, 1997) coproduït per ell mateix i Quimi Portet, un cd molt visceral i més dur que les seves anteriors composicions amb Umpah-Pah, i que fou molt ben acollit entre la premsa i el públic.

Un dels temes que inclou aquest disc és “Ull per ull”:

 
 
 

Aquest tema no el va escriure perquè sí, ja que té una llarga història al darrera. “Ull per ull” és una lliçó de vida, que Puntí va aprendre del seu avi, un dia que va arribar tard a l’escola, i es va perdre una excursió. L’avi li va dir: “no segueixis el ramat, has de fer el que tu sentis que has de fer”. La cançó també s’hauria pogut dir “Guerra de Botonets” i va ser escrita just després de la separació d’Umpah-Pah. Potser es podria parlar de ressentiment, però sens dubte sí que hi ha explícit el gest de “ja n’hi ha prou, no puc més”. I el mateix podríem dir dels temes “Solitud” i “Cor Agre”, del mateix disc.

I és que Puntí va auto editar-se dos discos més: L’hora del pati (Picap, 1999), un disc ple de referències al món infantil, i Maria (Picap, 2002).

Amb el disc L’hora del pati, es consagrà com a gran músic en solitari ja que conté temes tant emblemàtics com “Coral·lí”, “No em toquis la pampa”, “Sota una col” o “Setze jutges”.

Aquí, a “Sota una col”, apareix enmig de dibuixos animats, en una barreja de cançó infantil i videoclip d’animació, vestit igual que el seu personatge principal:

 
 
 

Amb el disc Maria (Picap, 2002), va fer un homenatge a la seva mare.

Aquest es va considerar el millor treball en solitari fins al moment i va rebre els Premis Porret (Mercat de Música Viva de Vic) i el Premi Altaveu (2003), i publicacions com Enderrock o Rock de Lux el van qualificar d’excel·lent (13è millor disc català de la història).

Amb la cançó Maria, que  donà títol al disc, col·laborà amb el cantant Bunbury.

Aquí podeu escoltar el videoclip oficial de “Maria”:

 
 
 

Després d’aquest disc, encara en vindrien 3 més: Benvinguts al desastre (autoeditat), La clau de girar el taller i Enclusa i un cop de mall, de Satélite K, tots apareguts durant el 2015.

Malgrat van passant els anys, Adrià Puntí continua elaborant temes amb una sensibilitat terrible, i sinó mireu aquest vídeo del tema “Esbrina”, inclòs dins del disc La clau de girar el taller:

 
 
 

Un disc magnífic, que va ser premiat com a “Millor de l’Any 2015”, segons el públic de la revista Enderrock”. Aquest conté 13 cançons i no es pot entendre sense el llibre “Enclusa i un cop de mall”, ple de poesies i de pintures, totes creades per ell.

I és que Puntí és un artista total, barreja de poeta, músic, pintor i personatge genial.

El llibre li aporta diversió i l’emociona alhora, tal i com explica a la ràdio, en aquesta entrevista feta el 2016, on es mostra tal com és, sincer i creatiu:

 
 

Us deixem amb una acurada selecció de les seves millors cançons:

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 23-12-2019 Última actualització 23-12-2019