Un llibre per descobrir mites i llegendes de les constel·lacions. Explorar les meravelles del cel nocturn i gaudir-ne. Aquest és l'objectiu d'Estels, a través del qual podreu comprovar la fascinació que exerceixen els altres sobre nosaltres, amb aquest joc de 20 cartes i un llibre ple de dades i curiositats. Cada postal representa una de les constel·lacions principals, que podreu identificar gràcies a uns foradets de diverses mides segons la brillantor dels estels que la conformen. Només cal que il·lumineu la carta amb una llanterna i projectareu la constel·lació a terra o a una paret per poder trobar-la a la volta del cel. El llibre d'acompanyament explica amb més detall les constel·lacions, alhora que comenta la seva importància en els mites i la filosofia, i com podem incorporar aquests coneixements a la nostra vida. * De cada constel·lació se n'examinen quatre aspectes: el pràctic, per identificar-les al cel; el cultural, per aprendre els mites i llegendes; el filosòfic, per conèixer la relació de les persones amb les constel·lacions, i el científic, per entendre algunes nocions bàsiques d'astronomia moderna.

Més informació:

• Mark Westmoquette a les Biblioteques

Jordi Lopesino és astrònom amateur i escriptor. Redactor de la revista AstronomiAha publicat més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres d'astronomia.

Si sent curiositat per tot allò relacionat amb l'astronomia però no sap per on començar, aquest és el llibre. Astronomia, apreneu a utilitzar el vostre telescopi detalla pas a pas com observar el cel amb diferents instruments, assequibles a qualsevol pressupost (a simple vista, amb prismàtics o amb un sofisticat telescopi automàtic amb WIFI). A més, presenta exercicis pràctics, indicats per a tots els públics i per a tots els nivells, que ajuden a la comprensió dels conceptes teòrics. o Coneixerà els diferents tipus d'observacions i els materials adequats per fer-les. o Sabrà com ubicar-se al cel estrellat i que observar amb ajuda de diferents aplicacions per a telèfons mòbils. o Localitzarà a simple vista els planetes del sistema solar i observarà una galàxia, en tota la seva esplendor, amb uns simples prismàtics. o Farà les millors fotografies del firmament nocturn amb el telèfon mòbil i el telescopi. Fer astronomia mai no havia estat tan fàcil. La Lluna, els satèl·lits de Júpiter i molts altres astres, són a l'abast. Aconsegueixi aquest manual, aprengui els millors trucs i converteixi's en tot un astrònom.

Més informació:

• Jordi Lopesino a les Biblioteques

S’ha posat preu a la captura de Lucky Luke! El nostre estimat cowboy solitari, en companyia del seu cavall Jolly Jumper, ha d’afrontar com li surten caçadors de recompenses per tot arreu mentre que es compromet a ajudar a tres joves germanes solteres en una travessia pel perillós desert. Un Lucky Luke sempre disposat a ajudar als necessitats i que haurà de decidir fins a on arriba la seva soledat.

Matthieu Bonhomme ens mostra una versió del personatge més adulta, en una història entretinguda i amb una genial ambientació del vell oest americà. Un western on no pot faltar els indis apatxes, els malfactors, un duel de pistolers, el desert, trets a dojo... i un ramat de vaques! El gènere etern del western i el vell personatge més ràpid que la seva ombra units en una nova visió evolucionada respecte a la que va idear Morris el 1946.

Nostàlgia i homenatge, sí, però en un còmic fresc i modern.

Recomanat per: Cristóbal Hilazo Santos. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

Mikel Herrán (Saragossa, 1991), també conegut com a @PutoMikel a les xarxes socials, és arqueòleg i màster d’Arqueologia del món àrab i islàmic. Actualment és doctorand per la Universitat de Leicerter (Anglaterra), on desenvolupa una labor d’investigació que compagina amb la seva dedicació a la divulgació històrica des del seu perfil de YouTube, amb més de 167 mil subscriptors. El seu canal de divulgació compta amb vídeo-assajos històrics raonats, argumentats i amanits amb un toc millennial, provocador i atent a la perspectiva feminista, LGTBIQ+ i decolonial per a la inclusió de veus més diverses en el discurs històric.

La Historia no es la que es, es la que te cuentan ajuda a entendre com es construeix la història i perquè tots els discursos són interessats. Aquest llibre és un llibre d’història, però no és un llibre d’una història concreta. El fil argumental no és un país. Si hi ha una idea que recorre l’obra, és la de convidar a la reflexió sobre com construïm els relats que formen la història. La forma en què s’expliquen els fets diu molt més de nosaltres mateixos que de la historia en sí. Aquí tens les eines necessàries per a entendre-la: són important les fonts? Cal aprendre dates en l’era digital? Si eliminéssim els «grans homes» de la història, realment canviaria? Què vol dir que cal entendre el passat per a comprendre el present? Aquí no només llegiràs sobre la batalla de Covadonga, entendràs què significa per a la construcció de la idea d’Espanya; no només t’explicaran que Colom va arribar a Amèrica el 1492, entendràs com es gesta «el final» d’una edat. La llista dels reis gots, la llegenda negra espanyola, la presència àrab a la Península… L’autor ens anima a no memoritzar la història, sinó a comprendre-la. 
Si t’interessa la història i encara no has descobert a Mikel Herrán, a què esperes?

Més informació:

• Mikel Herrán a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Canal youtube

Recomanat per Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí. 

La paraula clàssic s'aplica a aquells llibres que, més enllà del seu temps, ressonen en els lectors al llarg de moltes generacions. En aquest sentit, "Guerra i pau" podria ser un llibre publicat avui mateix. Enfrontar-se a l'obra de Tolstoi seria l'equivalent actual a enfrontar-se a una sèrie de televisió com "Los Soprano" o "Mad Men"; sabem que ens portarà temps, però valdrà la pena.

La història ens narra la vida d'uns personatges de l'aristocràcia russa als inicis del segle XIX, durant les guerres napoleòniques que van iniciar la transformació de l'antiga Europa cap a la configuració dels estats moderns. La grandesa de l'obra rau en la seva capacitat per travessar i transmetre amb la mateixa intensitat des de l'acció als camps de batalla fins a les íntimes profunditats de les ànimes dels protagonistes.

Un llibre com una vida per pensar, riure, aprendre, avorrir-se, emocionar-se... i endinsar-se en l'esperit humà durant els millors i els pitjors moments. Un llibre per nedar a contracorrent dels temps actuals i llegir sense exigir-ne resultats fàcils i immediats.

Una obra per gaudir del plaer inesgotable de la lectura.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques 
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Em ve molt de gust començar aquesta recomanació destacant el títol del llibre perquè, estimades lectores, quin gran encert! 

Doncs sí, la Jeanette Winterson (Manchester, 1959), afamada i prolífica escriptora britànica, es fa aquesta pregunta, per què ser feliç, podent ser normal. I és que la vida de la Jeanette no tenia res de normal. La nena Jeanette va créixer sota l'ombra fosca d'una mare dèspota, cruel i fanàtica religiosa, que no li va perdonar mai el seu lesbianisme i li va fer la vida absolutament impossible de viure. La Jeanette va caure en l'abisme de les addiccions mil vegades i mil vegades que va bregar per sortir-ne. Gràcies a la literatura i a l'amor, la Jeanette va poder ensumar, per fi, una certa normalitat. El llibre parla, sobretot, de la tensa, crispada i complexa relació entre mare i filla, però també parla de la recerca constant de la felicitat i l'amor i de la literatura com antídot a la infelicitat. Una biografia digne de ser recordada entre tots els títols emmagatzemats dins el nostre cervell.

Més informació:

• Jeanette Winterson a les Biblioteques
• Jeanette Winterson a la Viquipèdia

Recomanat per Monica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Andrea Dunbar  (Bradford, 1961-1990) va escriure la seva primera obra amb només quinze anys i amb tinta verda en un quadern escolar. La peça titulada The Arbor, en referència al carrer on vivia la jove, va guanyar un premi Young Writers Festival, va ser representada a Nova York i va ser objecte d’un documental. Aquesta obra més Rita, Sue and Bob Too i Shirley completen la trajectòria de la dramaturga que l’Editorial Barrett ha publicat per primera vegada en castellà. 

Les tres peces narren, amb diàlegs vertiginosos on hi ha violència, excés, llenguatge ordinari i groller, insults i molta realitat, la vida diària de l’autora que denuncia la falta d’oportunitats socials dels barris obrers dels anys setanta i vuitanta on la precarietat i l’atur de l’era Thatcher van marcar a diverses generacions. Un món sòrdid on el sexe i les relacions es converteixen en el fill conductor i presenten a dones joves que han d’enfrontar-se a la violència, l’alcoholisme i l’exclusió. 

En The Arbor, editada per Barrett en color verd com l’obra original, l’autora mostra, sense cap filtre, la vida d’una jove descarada i irreverent de quinze anys que viu en un veïnat decadent, amb un pare maltractador i alcohòlic, uns germans violents i una mare caòtica i agressiva. La segona peça, Rita, Sue and Bob Too, que va ser adaptada al cinema el 1986 per Alan Clarke, explica la relació de dues joves amb el mateix home casat mentre que a Shirley descriu la difícil relació entre una mare i la seva filla. 

A les tres obres, la veu d’Andrea Dunbar destaca per la seva honestedat atroç. El que explica l’autora no és ficció sinó la crua realitat d’una noia que es diferenciava de la resta només pel seu talent i intel·ligència, però que vivia en un present opressiu i violent sense cap sortida esperançadora. 

Andrea Dunbar va morir els vint-i-nou anys i es va convertir en un mite. 

Més informació: 

• Tràiler de la pel·lícula documental The Arbor
• Tràiler de la pel·lícula Rita, Sue and Bob Too
• Andrea Dunbar a la Wikipedia
• Andrea Dunbar a l'Editorial Barrett

Recomanat per Esther Benito de la Biblioteca de Viladecans. Viladecans

Alessio A. Miglietta repassa les principals aportacions de la dona en l’àmbit científic al llarg de tota la història. Tot i que en multitud d’ocasions se les va fer passar només per cònjuges, filles o simples ajudants, les dones malgrat els entrebancs han contribuït notablement en les matemàtiques, la física, la química o les ciències socials.

Més informació:

• Alessio Miglietta a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

De la mà de la il·lustradora Keum Suk Gendry-Kim, aquesta narra la vida de Lee Ok-Sun, una jove coreana raptada de ben jove per ser finalment explotada com a “dona de consol”, el que seria una esclava sexual, de l’exèrcit japonès durant la guerra del Pacífic. 

A través de vinyetes en blanc i negre i amb un gran respecte cap a les víctimes, “Hierba” mostra, per una banda, les vexacions i l’esclavisme que van patir durant molt anys, però també, la manca d’ajuda de la societat quan finalment van poder “alliberar-se” en acabar la guerra. Quan van sortir a la llum les seves històries, aquestes dones van ser apartades i repudiades no només per la societat coreana sinó també per la seva pròpia família. 

El còmic va teixint alhora dos moments a la vida de Lee Ok-Sun. Per una banda, les vivències a les “estacions de consol” i per l’altra a la “casa per compartir” on viu amb altres víctimes. I mentre va explicant aquests moments, trobem mencions a temes de gran debat i controvèrsia: el factor patriarcal en societats com la coreana, l’educació com a element clau per al desenvolupament, la pobresa de les famílies com a factor decisiu per a l’opressió i, sobretot, la manca de recolzament a les víctimes.

Més informació:

• Keum Suk Gendry-Kim a les Biblioteques
• Keum Suk Gendry-Kim a la Viquipèdia

Recomanat per Montserrat de la Torre Garcia. Bib. Districte 6. Terrassa. 

Com a filòleg i divulgador lingüístic, en Pau Vidal (Vila de Gràcia 1967), ens ofereix un crítica social punyent i descarada del nostre país i de l'espècie humana. En un moment en què la llengua catalana no passa pel seu millor moment, amb aquest llibre fa un "avís per a navegants" per advertir que la deixadesa en el camp lingüístic i cultural va penetrant a les societats modernes, mostrant exemples quotidians de casa nostra.

"L'enxandallament del món" recorre diversos aspectes socials de la llengua catalana posant-hi exemples concrets que ens ajuden a veure com l'empobriment i la degradació l'estan afectant darrerament. Des de l'ús del verb escoltar en comptes de sentir, barbarismes repetits en mitjans de comunicació com "els nadals", la progressiva desaparició del pronoms febles, les dificultats de les persones nouvingudes per a aprendre el català, la discriminació lingüística en diferents àmbits... . 

El to provocador i les situacions que l'autor ens planteja, totes de rabiosa actualitat, no et deixaran indiferent i et faran adonar d'aspectes que, per desgràcia, hem assimilat sense adonar-nos-en. Crítica i autocrítica en estat pur.

Més informació:

• Pau Vidal a les Biblioteques
• Pau Vidal a la Viquipèdia

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

A l’Anglaterra victoriana, marcada per la rigidesa moral i les lectures prohibides com l’obra “Les mil i una nits” moltes aristòcrates cultes i amb recursos van voler viure aventures més enllà del confort de les seves mansions per conèixer les terres llunyanes d’Orient, els acolorits basars, els mercats d’esclaus, les caravanes de camells i els beduïns del desert. Tot allò desconegut i oriental els atreia tant que ben aviat llocs com Egipte, Estambul, El Cairo o Alexandria van rebre viatgers britànics que els permetien fer rutes turístiques i contraposava així la imatge romàntica i exòtica amb la flemàtica i seriosa que tenien al seu país d’origen.

Algunes de les dones més apassionants que han fet aquest viatge i que l’autora descriu al llibre són:
Lady Mary Wortley Montagu: una anglesa a l’harem, rebel i amb un somni oriental
Lady Hester Stanhope: l’eremita del Líban, d’esperit indòmit
Lady Jane Digby: ànima beduïna, nòmada apassionada i reina del desert
Isabel Burton: passió oriental amb un amor obsessiu
Gertrude Bell: la reina d’Irak, filla de magnat
Freya Stark: l’última exploradora, espia a Adén
Agatha Christie: una arqueòloga a Mesopotàmia

Totes van deixar una empremta a les diferents ciutats on van passar llargues temporades. Gràcies a elles tenim emotives cartes, relats de viatges, boniques descripcions i fotografies en blanc i negre d’un món que ja no existeix i que ens fan entendre perquè el seu viatge a l’Orient va canviar per sempre les seves vides.

Més informació:

• Cristina Morató a les Biblioteques
• Cristina Morató a la Viquipèdia 
• Pàgina web oficial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera. 

Katherine Paterson és l’autora de grans obres del gènere de la literatura infantil i juvenil. Al llarg de la seva carrera com a escriptora ha sigut guardonada amb diversos premis literaris. 

Un puente hacia Terabithia és l’obra mestra de l’autora guardonada amb la medalla Jhon Newbery l’any 1977. S’ha convertit en una novel·la clàssica de la literatura nord-americana. 

Jess viu amb la seva família en una casa a prop del bosc. El seu dia a dia sempre és el mateix, anar al col·legi, ajudar als seus pares en tot el que necessitin, però un dia una nena es muda al costat de casa seva i la seva vida canviarà per sempre. 

Jess i Leslie, es fan molt bons amics i junts viuran un munt d’aventures i d’històries dins d’un bosc màgic anomenat Terabithia. 

Aquesta novel·la juvenil té molt present al llarg de la seva història l’amistat, la superació d’obstacles i les aventures. 

Un llibre perfecte per llegir-lo en una tarda amb una manteta i una beguda calenta.

Més informació:

• Katherine Paterson a les Biblioteques
• Katherine Paterson a la Viquipèdia

Recomanat per Bibliobús La Mola. 

Diuen que la música calma els ànims quan necessitem tenir les feres manses. La música va inevitablement lligada a la dansa, i ballar ens pot transportar momentàniament a un altre món. Ballar ens pot fer viure moments de felicitat tan intensos!

Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocult de l'ànima. Ens agrada pensar que l'ànima de tot aquell que s'apropa a la dansa s'enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d'un món apassionant.

Vint-i-dues persones que viuen amb la dansa i per la dansa ens expliquen les seves experiències vitals i ens obren la porta a diverses possibilitats per moure l'esquelet! Un llibre que utilitza la dansa per parlar de la vida.

Recomanat per Marta Puig de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Tot i partir de l’elegia clàssica, a Ecce Homo, Bartra no acaba d’abraçar els postulats estètics o ideològics del Noucentisme. La seva postura vital transcendeix la poètica de l’antigor i es troba més a prop d’una ètica que agermana els homes davant de l’adversitat o de tot allò que els causa un profund dolor, com la mort o la guerra. El poeta abandona així la imatgeria d’altres obres seves, sovint protagonitzades per herois amb ressons èpics. A Ecce Homo, en canvi, Agustí Bartra se centra en algunes experiències viscudes en primera persona, però que estilitza fins a convertir-les en matèria mítica. Integrada per 11 elegies i una cançó, l’obra que us presentem convida el lector a encetar un periple vital que el condueix cap a una pàtria dessolada per culpa d’una confrontació fratricida. Durat el confinament en un camp de concentració, els seus versos es converteixen en el testimoni fidedigne de la tristesa que comportà aquesta vivència, però, assistim també al naixement d’una aurora que ens omple de l’esperança, quan el poeta abraçà l’exili. Ecce homo és, doncs, una visió de l’existència capaç de transcendir qualsevol realitat propera, per convertir-se en una aventura, un reflex fidel del pas de l’home per aquest món, en definitiva.

Més informació:

• Agustí Bartra a les Biblioteques
• Agustí Bartra a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

 “Quan escric una òpera, busco per damunt de tot la sinceritat, ser vertader. I donar, amb totes les meves forces i per tots els mitjans, el sentit de la vida.”

Això ho va escriure Puccini, i  això és el què trobem en Tosca, emocions reals, de la vida, amor, enveja, gelosia, tristesa, odi, ràbia... L’expressivitat de les emocions esdevé l’objectiu de Puccini, que amb la música l’espectador pugui  sentir tot allò que senten els personatges en cada situació de l’obra.

El 14 de gener de l’any 1900 es va estrenar a Roma, al Teatre Costanzi, la gran òpera Tosca de Puccini, basada en l’obra de teatre La Tosca del dramaturg francès  Sardou,  Una obra de teatre estrenada a París el 1887, escrita per al lluïment de la cèlebre actriu francesa Sarah Bernhardt i de la qual el mateix Puccini en va quedar captivat. Va ser després de veure l’obra de teatre interpretada per la mateixa Sarah Bernhardt, que Puccini va decidir que volia fer una òpera d’aquella història tan dura que parla d’amor i d’opressió, de llibertat i destrucció.

Aquesta és una de les obres més representades de Puccini arreu des de la seva estrena. La va fer després del seu gran èxit amb la Boheme de l’any 1896.

Després de lluitar per aconseguir els drets de l’obra, que  no va ser fàcil,  Puccini va posar en mans dels llibretistes Giuseppe Giacosa i Luigi Illica el text de l’obra teatral per transformar-la en una òpera en tres actes que serà Tosca.

Tosca va arribar al Liceu el 30 de març de 1902 i a la Vanguardia del 2 d’abril apareixia una crítica no gaire positiva:

«La última obra del habilidoso compositor Giacomo Puccini nos ha producido la impresión de que, no fue engendrada por la lectura y el estudio del drama de V. Sardou, sino concebida con el afán de hacer dinero, explotando moldes rancios y yendo trabajosamente á buscar á la obra literaria como un pretexto”

Una música extremadament rica en textures, formes, que et transporten a les emocions de tots els personatges i situacions.

Estem davant d’una òpera historicista més que verista, com alguns la defineixen. Historicista perquè col·loca l’espai i el temps en llocs i moments històrics reals de la Itàlia. Ens trobem a Roma i les escenes es desenvoluparan en tres espais reals de Roma: l’església de Sant’Andrea della Valle, el Palazzo Farnese i el Castell de Sant’Angelo. Un lloc diferent per a cada acte, amb una idea tan historicista que Puccini es va preocupar de reproduir el mateix so de les campanes de l’església. La història es concentra en un període curt de temps, unes 16 hores, ambientada a la Roma de Pius VI, finals del segle XVIII en un context polític molt conflictiu, amb la  batalla de Marengo i la por de l’expansió napoleònica.

Una trama d’amor i de repressió política,   l’abús de poder de Scarpia que obliga a Floria Tosca  a oferir-li el seu cos a canvi de la vida del seu estimat Cavarodossi que ha ajudat a amagar a un pres polític. Assetjament, tortura i mort i amor, això és Tosca. És una òpera dura, que mostra una realitat existent a les nostres societats on el poder amb la por aconsegueix tots les seus objectius. Però aquí Tosca es revela i li sembla que venç,  però no,  ho perd tot.

Una òpera amb unes àries precioses on el repte és cantar-les amb gran expressivitat, donant-ho tot, sense quedar-se res a dins, sense reserves. Aries   com  “Recondita armonia”, “Vissi d’arte” i “E lucevan le stelle” que es gaudeixen molt amb les veus de grans intèrprets.

Una òpera sense preludi que s’inicia directament amb el leitmotiv de Scarpia, el dolent, l’opressor i assetjador, unes notes que s’aniran repetint al llarg de l’òpera alertant-nos de la maldat de Scarpia

Puccini, amb la seva Tosca, crea el model i  la base del que serà després l’òpera moderna concentrada, forta i molt expressiva. Puccini esdevé el representant per excel·lència de l’òpera d’inicis del segle XX, una música expressionista, expansiva on els cantants han de demostrar el seu poder vocal amb aquestes notes llargues, amples i expressives.

Escolteu-la i gaudiu-la

Recomanat per Ana Artigas. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet. 

Els nòrdics són uns ferms defensors dels beneficis de fer un bany en aigües fredes, i per això, no és estrany veure’ls submergir-se en aigües gèlides, fins i tot fent un forat al gel per entrar-hi.

Els banys en aigües fredes es duen a terme des de l'antiguitat.

 De fet, és una pràctica que Hipòcrates ja recomanava al segle IV aC i que al llarg de la història ha tingut defensors ben coneguts, que asseguren que el seu bon estat de salut es deu als banys  en aigua freda que fan cada matí.

El que per a alguns pot semblar una bogeria, per a molts és una manera de guanyar en salut i en benestar emocional, ja que diferents estudis han anat demostrant que aquestes immersions aporten beneficis físics i mentals. D’aquests beneficis en parla la científica danesa Susanna Søberg en el seu llibre Baños en aguas frías, un manual per descobrir el secret escandinau per portar una vida més feliç i saludable. Søberg defensa aquest tipus de bany, alhora que explica on, quan i com fer-ho correctament, analitzant les conseqüències que té en el nostre cos i la nostra ment aquest contacte amb el fred. Assegura que banyar-se a l’hivern és una cosa que la majoria de gent pot fer i que es pot aprendre, tot i que alerta que no hauran de fer aquestes immersions les persones que tinguin problemes de cor o una hipertensió no tractada. La científica té un doctorat en ciències mèdiques i de la salut, amb especialitat en “grasa parda” i immersió en aigües fredes i a partir de la seva pròpia experiència i de les seves investigacions ha creat un mètode basat en l’exposició deliberada al fred per augmentar el metabolisme.

Søberg assegura en el seu llibre que “entrar en contacte amb l’aigua freda exigeix tota l’atenció de cos i ment per sobreviure, ja que el cervell ho interpreta com una situació de perill”. Produeix una descàrrega de positivitat que es deu a un augment dels neurotransmissors –com la dopamina i la serotonina– que controlen l’humor i l’equilibri mental. En certa manera, aquest contacte amb l’aigua freda genera uns efectes similars als que provoquen els antidepressius. Potser per això podem entendre que la sensació dels banyistes després de la immersió sigui, en contra de tot pronòstic, experimentar una sensació “de calor i felicitat”.

Més informació:

Hidroterapia / Sébastien Hinault

Técnicas de hidroterapia y balneoterapia 

El Código secreto del agua : claves y aplicaciones terapéuticas 

El Poder curativo del agua 

Recomanació feta per Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels

A l’hora d’escriure en català pot ser que sorgeixin dubtes de tipus ortogràfic i que haguem de consultar el diccionari per resoldre’ls. Si no ho fem, hi ha un risc elevat que acabem cometent un error. I de fet, això passa més sovint del que ens pensem.

El llibre Ubert tot l’any, escrit pel guionista, professor i filòleg Enric Gomà (Barcelona, 1963)  recopila tota una sèrie d’errors ortogràfics que ha anat detectant en àmbits d’allò més diversos. N’hi ha que s’han extret de notícies de diaris, d’altres apareixien ben visibles en rètols o en aparadors de carrers, i també n’hi ha de detectats en els textos que mostren en pantalla els programes de televisió.

Es tracta d’una obra molt ben treballada que ajuda a localitzar les incorreccions lingüístiques del nostre entorn i que, moltes vegades, són les nostres pròpies incorreccions. Tot amanit amb uns comentaris plens d’humor que fan que la lectura sigui molt àgil des de la primera fins a la darrera pàgina.

En definitiva, Ubert tot l’any és una eina útil i divertida per aprofundir en el coneixement de la llengua catalana. Però també és un punt de partida per anar a la caça dels errors ortogràfics que ens envolten i que moltes vegades es troben en els llocs més insospitats.

Més informació:

• Enric Gomà a les Biblioteques
• Enric Gomà a la Viquipèdia

Recomanat per Jordi Tena. Biblioteca Sant Adrià. Sant Adrià de Besòs

“Garcés diria que ella és una mala companyia, que són aquelles que a ella sempre l’han portat per bon camí. Males companyies és un recull d’assajos que parteix d’aquesta metàfora per definir la filosofia, resumida amb precisió com “atrevir-se a anar amb gent rara”.. És un llibre ideal pels que escoltarien a Garcés parlant de qualsevol cosa.
Aquest és un llibre brillant i compromès. Brillant perquè és una lectora contraintuïtiva de la realitat, capaç de detectar contradiccions i perills gens gratuïts i imaginar formes de resistència i esperança. Un dels seus secrets és fer xerricar el present contra fonts intempestives, mètode que aconsegueix resultats més originals que refregir els diagnòstics dels grans noms de la teoria crítica contemporània.”
Joan Burdeos a Núvol (www.nuvol.com)

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Ens trobem davant d'un llibre infantil de divulgació científica sobre el regne vegetal i les seves característiques, que té com a objectiu que els lectors, petits i grans, prenguin consciència de la importància de les plantes, un regne indispensable per mantenir la vida a la Terra.

L'autor dels textos, Michael Holland, és educador ambiental. Aquesta feina com a educador es fa palesa en la manera com està tractada la informació sobre les plantes: d’una manera visualment molt atractiva, molt ben organitzada i ben desenvolupada, amb tota mena de dades curioses i sorprenents que atrauen l’atenció del lector. Per exemple, de cada planta no només ens dóna el nom comú, sinó també el nom científic en cursiva per acostumar els joves lectors a fer servir la informació completa sobre plantes. A més, al llarg del llibre s’ofereixen diferents tipus de manualitats perquè els nens i nenes realitzin experiments amb plantes, com “Un laberint vegetal”, “Slime de farina de blat de moro” o “Tinta invisible”. L’obra es completa amb un glossari i un vocabulari específic de la matèria per ordre alfabètic.

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Josep M. Espinàs (1927 - 2023) va ser periodista, escriptor prolífic, articulista i cronista de Catalunya. Membre de la Reial Acadèmia va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva extensa obra literària. També desenvolupà el seu vessant musical, va ser membre i fundador dels Setze jutges i va escriure el Cant del Barça. Qualsevol cerca de la seva biografia a través de la xarxa ens ofereix un extens recull biogràfic i bibliogràfic que no podem resumir aquí, tot i això, si volem destacar alguna part de la seva extensa obra més coneguda ho podem fer de la seva col·lecció de viatges a peu i també els llibres de caràcter autobiogràfic: "El teu nom és Olga", traduït a vuit llengües, "El nen de la plaça Ballot" i "Inventari de jubilacions". 

"A ritme del temps" no és un llibre de memòries, ni un poemari malgrat la composició dels textos en forma de versos. És un recull de coses que Espinàs ha viscut i sobre les que reflexiona, no hi ha un guió previ sinó que segueix la seva vida de manera cronològica. Són petites històries personals que tots passem, però amb el punt de vista d'una persona capaç de fer-ne pinzellades plenes de poesia, d'humor, de filosofia, que sovint acaben en reflexions expressades de manera lliure, sense pors ni lligams de cap mena. Sols amb petits textos de no més d'una pàgina fa un repàs a través de curts flaixos de la seva infantesa, de la guerra, de la joventut, de la primera feina com advocat, dels desitjos, de totes les petites vivències que li han deixat petja, deixa constància de la màquina d'escriure Olivetti que l'ha acompanyat sempre. Història darrera història fa un repàs de records i tracta temes molt personals, com la manera d'entomar la mort, amb la fina ironia que el caracteritza.

Difícil destacar-ne cap frase sobre d'altres, però m'agrada molt una nota on recull a Brassens:

"Morir per una idea és una gran idea, però no tingueu pressa"

i Espinàs hi afegeix:

"Una idea pot ser buscar una font. L'emoció és beure'n l'aigua".

Més informació:

• Josep M. Espinàs a les Biblioteques
• Josep M. Espinàs a la Viquipèdia
• L'autor a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Recomanat per Bib. Enric Miralles. Palafolls.