Obra d'Irene Némirovsky amb un interès especial pels trets autobiogràfics. Publicada l'any 1940, en què fugí de París rumb a Borgonya, junt amb la seva família. És la seva última novel·la, malauradament, dos anys després fou deportada i assassinada a Auschwitz.

Narra la vida d'uns ucraïnesos, jueus, que s'exilien a Paris després de la revolució bolxevic (1919). Tots ells són membres de la mateixa família, els Sinner, i de classe social diferent. D'una banda estan Ada i Ben, pobres, i de l'altra Harry, emparentat amb banquers que establiran aliances amb la burgesia parisenca. Explica les seves vivències al país d'arribada; una història plena d'amor, generositat, rivalitat, gelosia... real com la vida mateixa.

Escrita en prosa metafòrica, mostra els sentiments de les persones en una època convulsa, com són els anys trenta i quaranta del segle vint. Obres anterior de Nemirovsky, El mestre d'ànimes, Vi de solitud o Suite Francesa la més coneguda, ja fan un retrat psicològic, mes no són tant introspectives. Aquest estil genera una tensió narrativa, també molt utilitzada per Sandor Márai, un altre mestre de la descripció sociològica d'aquest període. 
 

Us presentem un llibre del conegut pizzer Fabián Martín La seva relació amb el món de les pizzes és fruit d'una casualitat. Fabián es dedicava professionalment a la boxa i formava part de l'equip nacional; estava preseleccionat per a anar als jocs olímpics de Atlanta. Al juliol de 1995 va patir un accident de trànsit que li va impedir continuar amb la seva carrera professional. Uns anys més tard Fabián Martín es convertia en el primer pizzer no italià a guanyar el campionat d'Europa i l'únic que ho ha guanyat en dues ocasions en les modalitats de acrobàcia i qualitat. En 2004 participa en el Forum de Barcelona i obri Pizzería-Taller en el poblat de Llívia, Girona. Fabián ha revolucionat el concepte tradicional de la pizza; innovant en formes, ingredients i sabors, aplicant al màxim la seva formació culinària, per a sorprendre amb les seves creacions i acrobàcies a qui li visiten en la seva pizzeria-taller de Llívia. A més, Fabián imparteix cursos en diverses escoles especialitzades al llarg de l'any i ofereix assessoria a professionals i empreses del sector.

En aquest llibre hi trobareu pizzes, coques, calzones, pans amb tomàquet.... tot un inventari imaginatiu al voltant de la massa i dels ingredients més clàssics o agosarats. Us recomanem com a curiositat la pizza de flors, on Martín ens recomana que comprem flors comestibles i que no les agafem prestades del jardí del veí. Ja veieu, humor i diversió assegurats.
 

El doctor Nolasc Acarín és doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en pediatria, neurologia i psiquiatria.

L'alzheimer és una de les demències cada cop més comunes. En aquest manual hi trobarem una introducció a les diferents malalties cerebrals relacionades amb la pèrdua de la memòria, una definició clara de l'alzheimer per diferenciar-lo de la resta de demències, una introducció als símptomes i al diagnòstic, una guia pràctica amb recomanacions per assistir el malalt i tot un seguit d'informacions útils tant per al malalt com per la família.

Avui encara no és possible guanyar la batalla a l'alzheimer, encara que s'està avançant molt en la seva investigació i en la millora de la qualitat de vida dels malalts, gràcies als esforços de centres i entitats públiques i privades. Aquest llibre és una bona font d'informació sobre el tema tant si ens hi trobem afectats com si no. 

La mort del seu avi fa que Léa (Nausicaa Bonn) hagi de tornar a Girona, on passarà els tres dies del funeral amb la família, a qui no veu des que va marxar a França a estudiar.

Aquest és el punt de partida del magnífic debut en el llargmetratge de la directora catalana Mar Coll, que amb aquest drama familiar, es consolida com una promesa del cinema actual més proper amb un Goya a la millor direcció novell i tres premis Gaudí el 2009.
Trobem la força de la pel·lícula en la intensitat dramàtica continguda i plena de matisos de personatges ben construïts que diuen molt amb molt poques paraules, i que encara revelen més amb els silencis.

La complexa senzillesa de Tres dies amb la família es beneficia de l'elegant mirada de la realitzadora, que sap arrencar moments de gran veracitat i emotivitat sense estridències i reflexa a la perfecció el joc d'aparences d'una família burgesa, amb l'ajuda inestimable d'un repartiment encapçalat per Eduard Fernàndez i Nausicaa Bonnin, merescudament premiats al festival de Màlaga.

• També et pot interessar "Dones directores" 
• Web oficial de la pel·lícula

Montserrat és un punt turístic per excel·lència, però més enllà del monestir també té moltes possibilitats excursionistes.
Aquesta guia recull una vintena de passejades fàcils pel massís de Montserrat. Les rutes són aptes per a tots els públics. Trobem rutes des de 45 minuts fins a 3 hores. La majoria surten del Monestir, però algunes de Collbató o El Bruc.
Cada ruta té la seva fitxa tècnica on explica: sortida, durada, desnivell, transport públic i lloc on menjar.
 

Fins a quin extrem poden transcendir els versos d'un poeta? Elizabeth Smart s'enamora de la poesia de George Barker, amb qui acaba mantenint un romanç poc convencional...

L'autora, que pertanyia a una família canadenca de bona posició, recull el seu primer llibre de poemes als quinze anys. El seu treball de secretària personal li permet viatjar per tot el món fins que descobreix la poesia de George Barker. Des d'aleshores, i gràcies al seu treball de periodista, aconsegueix a través de l'escriptor Lawrence Durrell establir-ne contacte . Barker, que treballava de professor al Japó rep la invitació per assistir, acompanyat de la seva dona, als Estats Units, on començaran un apassionat romanç malgrat l'oposició de la família de Smart, que queda embarassada per primera vegada l'any 1941.

El llibre el va escriure durant aquests primers anys de relació. La mare de l'autora va voler prohibir la seva publicació pel seu remarcat to autobiogràfic i l'escàndol que podia suposar en el seu entorn. La relació entre Barker i Smart es perllongaria durant anys, fruit de la que arribarien a tenir quatre fills, i aquesta obra passaria a ser una obra de culte molt més tard de la seva aparició per primera vegada l'any 1945.

Es tracta d'una historia clàssica universal: un amor prohibit i una relació apassionada i tormentosa fins al límit de la consciència. El llibre conté imatges poètiques colpidores d'aquesta relació en la seva fase inicial, encara que s'allargaria molts més anys, malgrat els entrebancs i les disputes provocades per l'alcohol. 

Per llegir el primer capítol, fes clic aquí.
 
Recomanat per la Biblioteca Plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat.

Manhattan Transfer és la novel·la més emblemàtica de l'escriptor i periodista John Dos Passos. Jean Paul Sartre va dir d'ell que era el més gran novel·lista del seu temps:" the world's greatest living writer".

John Dos Passos pertany a la generació de nous novel·listes nord-americans que van escriure sobre els canvis socials que s'estaven produint al segle XX. Forma part de l'anomenada generació perduda ("the lost generation"), escriptors i intel·lectuals nord-americans que van estar a Europa durant el període d'entreguerres com ara, Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, John Steinbeck o William Faulkner.

D'origen portuguès, John Dos Passos va ser un home socialment compromès. Al 1927 va mostrar el seu suport en contra de l'execució dels anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzelti per la qual cosa va a ser empresonat. La seva ideologia era propera al socialisme. No obstant això, després de la visita que va fer a la antiga Unió Soviètica, a finals dels anys 20, i de la mort del seu amic José Robles Pazos, probablement a mans dels serveis secrets soviètics, va trencar definitivament amb el comunisme.
A l'any 1947, a mena de resum de les seves idees, va dir que els drets i llibertats civils havien de ser protegits i defensats en tots els estats i països per damunt de qualsevol sistema econòmic i règim polític.

Manhattan Transfer és una obra de 1925, quatre anys abans de la Gran Depresió iniciada en el moment del crac borsari de 1929. Era un moment històric on l'especulació estava en tot el seu ple, els bancs donaven suport a préstecs especulatius en comptes a inversions dels sectors productius. Malgrat que la novel•la de Dos Passos es desenvolupi durant els anys previs i posteriors a la primera guerra mundial, la crítica al sistema econòmic i polític es veu reflectida en l'obra.

El tema central de la novel·la és la gran ciutat de Nova York. El títol fa referència a l'estació de Manhattan, un lloc de pas, de transbord i de connexió, on els personatges apareixen i desapareixen. La novel·la no té un protagonista (potser qui estigui més a prop d'aquest paper sigui el periodista Jimmy Herf). Els personatges són objectes que es mouen, viuen i pateixen la metròpoli i en la metròpoli. Són personatges de tota mena, de diferents capes socials i orígens amb un denominador comú, la obtenció ràpida i fàcil de diners.
També l'obra parla del fracàs i la frustració davant un sistema el qual fa caure a la gent en l'indignitat. Un sistema on el més important són els diners i sense diners no est ningú.

Manhattan Transfer va passar a l'historia de la literatura pel seu estil literari, collage o caleidoscòpic, del qual tenim exemples en aquesta banda del Atlàntic en les obres Nada de Carmen Laforet o La Colmena de Camilo José Cela. A Catalunya, Manuel de Pedrolo va a ser l'introductor d'aquesta narrativa nord-americana traduint nombroses obres al català.

Malgrat que Manhattan Transfer és una novel·a de l'any 1925 avui té plena vigència per la crítica crua d'un sistema injust que aleshores ja estava en decadència i havia demostrat que no era bo.  

Recomanat per la Biblioteca Josep Soler i Vidal de Gavà. 

Nicholas Carr, assagista nordamericà especialitzat en temes de tecnologia, cultura i economia, és autor de dos llibres que, en el moment de la seva publicació, van aixecar una gran polèmica: "El Gran interruptor. El mundo en red, de Edison a Google" (2008) i "Las tecnologías de la información. ¿Son realmente una ventaja competitiva?" (2004).

A "Superficiales", Carr afirma que, gràcies a Internet, mai l'accés a la informació havia estat tan fàcil i tan ràpid com en l'actualitat. Tanmateix, un canvi tan important com aquest pot haver afectat les qualitats del coneixement que s'adquireixen amb l'ús d'eines com els motors de cerca, les bases de dades, les revistes electròniques, ... Una qüestió ja plantejada amb anterioritat pel canadenc Marshall MacLuhan, al seu llibre "Comprender los medios de comunicación: las extensiones del ser humano". Per MacLuhan, els mitjans tecnològics a més de ser canals d'informació que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. Així doncs, només amb l'ús d'un mitjà tecnològic, ja estem subjectes a una transformació.

Carr aporta proves a partir d'estudis de neurologia que demostren que totes les activitats mentals tenen una repercussió biològica en els nostres cervells, establint noves connexions neuronals. Per Carr, "el tránsito del papel a la pantalla no se limita a cambiar nuestra forma de navegar por un texto. También influye en el grado de atención que le prestamos y en la profundidad de nuestra inmersión en él" (p.144-115).

Un llibre sorprenent, farcit de referències i exemples, on l'autor justifica cadascuna de les seves arriscades afirmacions. És una excel·lent oportunitat per plantejar-nos el que comporta per al coneixement i per als nostres procesos de pensament la imperceptible i, cada cop, més gran dependència tecnològica.

Per llegir el primer capítol, fes clic aquí.

Recomanat per la Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat.

El fil de la narració s'articula entorn a un viatge a Nova York on va per fer una recerca sobre la seva família. Això li serveix per descriure un ofici que s'acaba i al qual ha estat lligada la seva família. Li serveix per parlar de la seva vida familiar present, en una família atípica que forma amb una dona que ja té un fill adolescent, amb el qual ell vol connectar i ho fa en part a través del futbol. Vol verificar el que ha sentit dir a la seva família: Rockwall, per exemple o les històries del naufragi de membres de la seva família que li proporcionen l'explicació sobre com es deforma el record: on van naufragar? a Santander o davant dels ulls de la família?

Aquesta constatació que la memòria no recorda la realitat, li serveix per trenar tota mena de referències culturals. Per exemple, la història del peix que porta l'anell a la panxa. A través de la història del mural d'Arteta i la seva relació amb Bastida, ens explica la història d'una amistat, d'una manera de treballar arquitecte-pintor, exiliat-no exiliat. Fins i tot el quadern del fill de Bastida l'ajuda a fer un doble viatge, el que fa en avió i el que el noi jove va fer en vaixell. El jove que va morir en la guerra civil, reviu en l'autor.

A través de la remembrança de l'arquitecte Bastida i el seu avi Liborio, parla de la diferència de classes i el que significava en els anys 20. L'autor parla també de les seves preocupacions: la llengua basca i la seva pervivència; la interculturalitat (episodi dels senegalesos) i el que això significa per a la societat basca; el futur dels bascos, etc.
Hi ha una voluntat manifesta d'inspirar tolerància amb els exemples del passat, sense que les conviccions de cadascun se'n ressenteixin. A la mateixa casa, l'àvia acull gent de dretes i d'esquerres.

És, també, un llibre ple de referències i cops d'ull a la cultura: les làpides de Kosmu, les flors de vidre de l'illa de St. Kilda, per exemple. És una constant incitació a buscar informació igual que la busca l'autor.
Amb aquest llibre, que és la seva primera novel·la, va guanyar el premi Nacional de Narrativa. És un poeta conegut i apreciat. 


Pàgina web de l'autor


Recomanat per la Biblioteca Marian Colomé de Gavà. 

Per tenir salut és molt important fer esport, però sobretot fer estiraments abans i després de cada exercici per tal d'evitar lesions musculars.

També és important fer estiraments quan estem molta estona en la mateixa posició, a la feina per exemple.

Aquest llibre és una guia completa d'exercicis per estirar cada part del cos, explica exercicis específics per cada modalitat d'esport, tècniques per enfortir els músculs en general i programes concrets per superar dolors a l'esquena.

Com molts altres autors, Alfredo Bryce Echenique (Lima, Perú, 1939) crea els seus personatges a partir d'ell mateix. I si Bukowski tenia Chinaski ell té en Martín Romaña. Els dos (Alfredo Bryce Echenique i Martín Romaña, no pas Chinaski) comparteixen una infància adinerada a la ciutat de Lima i uns estudis de dret imposats pel pare per ser homes de profit. Fins que acabada la carrera els dos prenen la decisió de marxar a Europa a ser escriptors. Així comença la novel·la, amb Martín Romaña arribat a Europa després del viatge en vaixell (sí, vaixell, eren altres temps).

Martín Romaña arriba a París amb una beca i s'hi instal·la decidit a viure allà i fer realitat el seu somni de ser escriptor. En aquell moment no es pot dir que fos molt original, molts altres escriptors havien fet el mateix viatge transoceànic. Entre d'altres Bryce va compartir ciutat amb un il·lustre parisenc, argentí i nascut a Brussel·les, Julio Cortázar. La vida a París no li serà fàcil, sol, pobre, en un pis minúscul, treballant de tot el que pot i més, fins que també viatja a París la seva novia Inés (dulcísima paloma, luz de dónde el sol la toma). I la seva vida segueix si fa no fa igual, però ara enlloc de ser un naufragi solitari és en parella i naufraga tot ja que Inés (dulcísima paloma, luz de dónde el sol la toma) està cada cop més compromesa amb la lluita i amb la revolució, qualsevol revolució. Ha passat del catolicisme més convençut al marxisme més militant. I a més a més maig del 68, les universitats de París pràcticament en armes i un moment on tot semblava possible, i perillós, i revolucionari, i Martín que aprofita per fer-se passar per un agent en ple operatiu supersecret només per lligar, bé per intentar-ho.

Tot és excessiu per algú que només aspira a viure tranquil i a poder escriure, tot és exagerat. No serà un naufragi ràpid, tindrà els seus daltabaixos i els seus interludis còmics, no serà un personatge obsessionat amb la seva pròpia tragèdia, senzillament les coses li passaran. Però quan ens trobem amb algú que no es pren seriosament a sí mateix fins i tot els naufragis poden ser divertits.

Un gofre és una espècie de coca amb massa cruixent semblada a una galeta tipus hòstia d'origen belga que es cuina entre dues planxes calentes. El gofre té aparença de reixeta, que és resultat del motlle de la gofrera (placa amb motlle especial elaborada de ferro colat). És molt comú, que a la massa feta amb una barreja de farina i ou, se li afegeixin altres ingredients a manera de crema, entre els quals el més habitual és la xocolata o el gelat. Se serveix calent.

I una crep és una recepta europea d'origen francès feta fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc. Se serveix habitualment com a base d'un plat o postres tot aplicant-hi tota mena d'ingredients dolços o salats. Els ingredients comuns d'aquesta massa cuita són: farina, ous, llet, mantega i sucre. Generalment hi ha dos tipus: creps dolços, amb base de farina de blat, i creps fets amb farina de fajol. S'obté per la cocció de la pasta estesa en forma de disc i cuinada per les seves dues cares, en una paella o en una mica més específic com una *crepera (un aparell específic per obtenir-les de forma més còmoda).

En aquest llibre hi trobareu més de 30 receptes de gofres i creps dolces i salades d'arreu del món, amb il·lustracions a tot color. Us recomanem la crep de praliné d'avellana i la gofre de parmesà amb ricotta i tomàquets escalivats.

Tota una delícia que pot servir tant com a esmorzar, aperitiu, primer plat o postres.

James Vance i Dan Burr, guionista i dibuixant respectivament, descriuen a "Reyes disfrazados" la Gran Depressió Americana. L'obra és considerada una de les millors novel·les gràfiques de denúncia social.

El pare del jove protagonista, un home fracassat i alcohòlic, fuig de casa per cercar feina a Detroit. El fill decideix poc després seguir les seves passes. El seu serà en tot cas un viatge de maduresa, una aventura durant la qual aprendrà a partir del perill, la pobresa extrema, el rebuig social. Coneixerà a més a un altre personatge emblemàtic del llibre, el Rei d'Espanya, prototip de l'americà mig que la crisi ha convertit en un sense sostre.  

"Reyes disfrazados" és una crítica directa al sistema capitalista, i pinta un quadre complet d'aquells anys: les vagues durament reprimides, l'alt nivell d'atur a les ciutats industrialitzades i la delinqüència. Un dels atractius del llibre resideix en la forma com els progonistes dignifiquen les seves vides, gràcies al recurs de la imaginació.

"Us vull explicar una història. És la història d'un nen que va néixer el 18 de juliol de 1990, a Barcelona. La història d'un nen que va néixer abans del que estava previst de les ganes que tenia de veure món, i també la història del que va passar amb aquestes ganes de conèixer gent i coses noves. Evidentment, és una història d'aventures."

El món sobre rodes és la història de l'Albert Casals, un noi que tot i haver patit una leucèmia, amb tan sols catorze anys va començar a viatjar, sol i en cadira de rodes, per mig món. En aquesta ocasió ens transporta per Europa i Àsia amb el seu esperit inconformista i lluitador, la seva curiositat i l'afany per superar els contratemps i ser feliç l'han convertit en un aventurer excepcional i ha decidit explicar les seves experiències en aquest relat. Un testimoni vital impressionant, sincer i directe que desprèn autenticitat per tots el cantons.
 

• Més informació: Web oficial d'Albert Casals

Iker Erauzin és autor, junt amb aquest llibre, d'altres amb títols com "El sabor de las flores", "Cocina de fiesta"...

Aquest en especial, ens parla de les propietats, aroma, sabor i grans possibilitats que ofereixen les flors a la cuina; i ens ho demostra amb un bon nombre de receptes tradicionals i de avantguarda. L'autor utilitza les flors d'una forma molt senzilla i ens ensenya a descobrir quines combinen amb cada aliment.

Iker Erauzkin va néixer al País Basc, on es va formar com a cuiner i al 2002 es trasllada a Catalunya on rep varis premis i reconeixements per la seva cuina de avantguarda. Imparteix cursos-tallers de cuina a l'Aula de la Boqueria i treballa en el món del càtering.

Destaca l'ús de les flors no tant sols per les seves propietats terapèutiques, sinó també pel seu aroma i sabor. A banda de la bellesa que donen als plats, amb la cuina amb flors trobem plats amb sabor i aroma a gesamí, gardènies o flor de tarongina ..

El llibre està estructurat en dues parts, una primera on l'autor ens parla del cultiu de flors comestibles, la seva tria i cura i ens fa una explicació de cada una de les flors que s'utilitzaran a les receptes amb la seva descripció, característiques i usos; i una segona part on podem trobar receptes tant temptadores com bombons de gardènia i flor de Sechuán, ravioli de roses en consomé o magdalenes de flor de tarongina...

Recomanat per la Biblioteca Central de Castelldefels. 

Ray Bradbury fou un dels grans mestres del gènere de la ciència-ficció, i un dels responsables de la seva popularització. Autor de més trenta llibres i prop de sis-centes històries curtes, una de les seves obres principals és la novel·la Fahrenheit 451, publicada originalment l'any 1953.

Fahrenheit 451 ens trasllada a un futur proper però indeterminat, on els bombers ja no apaguen focs, els provoquen. La seva feina és cremar llibres. Des d'aquest simple punt de partida Ray Bradbury basteix una faula distòpica terriblement pertorbadora. La crema de llibres, l'aspecte més sorprenent del llibre, no és més que una excusa perquè l'autor ens presenti una societat alienada, on el govern prohibeix els llibres perquè fan pensar la gent i això els provoca infelicitat. La televisió s'ha convertit en l'autèntic opi del poble. El govern hi repeteix les seves consignes i tothom fa i pensa el que es diu allà.

El protagonista de la novel·la és Guy Montag, un bomber que mai s'havia qüestionat res al voltant de la seva professió, fins que coneix la seva nova veïna, Clarisse, una noia de disset anys, la família de la qual llegeix llibres. Clarisse i els seus són considerats antisocials pel govern i per la societat, però Montag comença a dubtar-ne.

Pocs dies després, durant un servei, roba un llibre d'amagat abans d'encendre la foguera. Allò és la seva perdició. Un cop comença a llegir ja no pot parar. Torna a robar més llibres i els amaga a casa, fins que la seva dona comença a sospitar. En poc temps el bomber es veurà convertit en un pròfug i un perill públic.

Fahrenheit 451 és una novel·la que traspua l'amor del seu autor per la literatura amb moltes referències als grans clàssics universals. També és un novel•la amb un munt d'anècdotes, la més sucosa de totes, potser, és que publicà originalment com a serial per entregues a la revista Playboy, que acabava de sortir al mercat.

L'any 1966 François Truffaut va dirigir una magnífica pel·lícula basada en la novel·la de Ray Bradbury i que porta el mateix títol.

Recomanat per la Biblioteca de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. 

La primera novel·la que va escriure l'escocesa Stef Penney, acostumada a fer curtmetratges i guions, ja li va valdre el Costa Book of the Year Award l'any 2006, tot i que no va ser l'únic premi que va obtenir. Per què?

Potser perquè al primer capítol es comet un crim que portarà la senyora Ross a emprendre un viatge per les terres canadenques enmig del cru hivern buscant el seu fill desaparegut. Tot i així no es tracta ni de bon tros d'una novel·la negra. Cada personatge emprèn la seva pròpia recerca, on trobar un assassí no sempre és la prioritat.

Potser perquè ens commou que l'autora ens mostri una natura aclaparadora i inabastable capaç d'esmicolar o engrandir els humans que hi transiten. Llibre de viatges pel Canadà del segle XIX? Tampoc, tot i que el paisatge esdevé sovint protagonista absolut del text.

Potser perquè els personatges tenen una terrible intensitat, i ens resulta molt més aclaridor allò que callen que allò que diuen. A la vegada, el món resta en la més absoluta ignorància de les seves misèries humanes. Llegiu aquest petit fragment:

Francis va pujar a peu cap a casa seva, extasiat i aterrit. Que absurd era tot: el camí, els arbres, els grills, el cel que s'enfosquia, la lluna que sortia..., tot era exactament igual que abans. Com si el món no ho sabés, com si no li importés. I mentre caminava, va pensar: "Déu meu, ¿és això el que sóc?".
Extasiat i aterrit: "¿És això el que sóc?".

En sabreu més quan la llegiu. Abans, però, podeu esbrinar més detalls amb l'entrevista que l'autora ofereix al seu web.

Pàgina web de l'autor


Recomanat per la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat. 

Hi ha llibres que no s'obliden i es queden en una part del teu cor, aquest és un d'ells. Quan l'acabis ja no tornaràs a valorar de la mateixa manera les novel·les romàntiques.
Això és AMOR en majúscules.

El Jinete de Bronce està ambientada a Rússia durant la segona guerra mundial, en concret el setge que va viure Leningrado, l'actual San Petesburg. La part històrica és important perquè col·loca a Tatiana i Alexander en una situació crítica, però Paullina Simons ens explica la història del poble, les petites històries personals. Que ens permeten situar millor aquesta impressionant història d'amor.

Viurem el naixement de la relació entre Tatiana i Alexander des de la seva primera mirada, totes les seves alegries i tristeses, vivències i patiments, en primera persona. I ens enamorarem d'ells de forma total, com dos persones tan diferents quan estan juntes fan un tot tan perfecte?

El llenguatge de Paullina Simons és molt directe, molt realista, no ens amaga res, ens fa viure tot el llibre com si nosaltres estiguessin al costat dels protagonistes. Així podem conèixer-los millor i alhora viure més intensament tota la seva història d'amor.


Pàgina web de l'autor

Recomanat per la Biblioteca de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat. 
 

Ens trobem al final d'una etapa, estem a plena transició de nous models socials i econòmics, les relacions entre les persones són diferents, els sistemes econòmics, l'ús dels recursos naturals, les noves energíes plantegen noves formes de vida, amb nous edificis i noves empreses, nous conceptes de negoci, que impliquen canvis a la societat, a les estructures tradicionals. En aquesta obra, en Ramón Folch ens convida a reflexionar sobre com hem arribat i com plantegar-nos el futur.

En Ramón Folch és un expert en temes medi ambientals, ha participat en estudis de recerca mediambiental, autor de nombrosos estudis i projectes, ha estat professor a la Universitat de Barcelona, consultor ambiental a la UNESCO, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d'altres responsabilitats d'alt nivell.

L'estudi comença amb una breu introducció, on l'autor exposa que l'empeny a escriure l'estudi, al llarg de nous capítols, començant amb la nova societat industrial, després de la Revolució Francesa fins a l'actualitat. Exposa, de manera planera i clara, la seva proposta de noves relacions dels èssers humans amb els recursos energètics, com podem fer sostenible la nostra societat del segle XXI sense esgotar els recursos i buscant noves alternatives. Analitza la societat urbana, problemes a nivell global, com s'exploten els recursos, com ens relacionem amb el territori i com podriem millorar l'espai urbà i l' agrícola.
Al darrer capítol s'endinsa en la nova societat de la informació o del coneixement per fer una darrera valoració, per convidar-nos a reflexionar i millorar el nostre món, la nostra societat.

L'autor de manera divulgativa ens convida a la reflexió de com hem arribat a un moment de sistema, plantega les possibles solucions segons un punt de vista de millora de l'explotació dels recursos naturals, fent compatible l'evolució tecnològica amb la qualitat de relació d'humans i la natura.  

Recomanat per la Biblioteca de Viladecans.

Obra mestra del director italià Luchino Visconti, basada en la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa del 1958, i amb la que el seu director va guanyar la Palma d'Or al festival del Cannes l'any 1963.

Amb música de Nino Rota, les interpretacions de Burt Lancaster, Claudia Cardinale i Alain Delon i una fotografia i vestuaris espectaculars; Visconti ens submergeix en la Sicília ocupada per les tropes de Garibaldi el 1862 de la mà del Don Fabrizio, Príncipe de Salina i la seva família.

Des del punt de vista i la mirada d'un aristòcrata, recreat pel gran Burt Lancaster, l'espectador descobreix el fi d'un època i d'una classe social que ha de perdre els privilegis per donar pas a una nova classe: la burgesia.

"Tot ha de canviar perquè tot segueixi igual" Amb aquesta frase es pot resumir l'esperit del Gatopardo. I és aquesta nostàlgia del passat que se'n va, la tristesa per la joventut perduda, la por de la mort i la vellesa imminents i la desolació pel futur; que fan inoblidable i imprescindible aquesta pel·lícula.