Jean-Christophe Camus ha escrit Negrinha inspirat en les històries escoltades i viscudes de petit al Brasil. El còmic descriu les desigualtats socials a les grans ciutats brasileres, a través de la vida d'una adolescent, Negrinha,  i la seva mare, que lluita per allunyar la seva filla de la favela on malviuen. Negrinha és doncs una jove feliç, estudiant en un ambient de classe alta, que tanmateix sent curiositat per la vida que la seva mare vol amagar-li: el jove venedor de fruits secs al carrer i al mateix temps excel·lent percussionista; la música als carrers de les faveles; els prejudicis de la classe acomodada dels blancs cap a la resta de la població negra; les persecucions policials. Amb tendresa, certa ironia, i amb el dibuix de tons càlids d'Olivier Tallec, el llibre parla al final de la bona sort i la mala sort; casualment, la segona està més pròxima al destí dels pobres.

[Tornar al prestatge Còmics]

Això que acabeu de llegir és la traducció abreujada de la noticia bibliogràfica que podeu trobar a
 http://www.myspace.com/elcolumpioasesino.

Aquest és el grup... i jo us vull parlar del seu primer cd que porta el seu mateix nom: El columpio asesino. Un disc de 45 minuts i 10 temes que s'alternen els més punks, agresius, alterats, amb els més suaus, onírics, emocionals, he llegit, por ahí. De fet, quan busques per internet les paraules que més es repeteixen a l'hora de descriure'l són: "inclasificables", "dificilmente clasificable", "estilo personal", "compendio de pop, rock, punk y electónica", "rock, punk mezclado con la electrónica y los sintetizadores ", "música punk, con electrónica" i per fi apareix la paraula "post-punk", per si la trobàveu a faltar. Un disc de bateria, guitarra, teclats, trompeta (!!), sintetitzadors y veu. Les lletres, en castellà, anglès i euskera, simples i contundents, repetitives i crues.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli 

La història transcorre en un barri del suburbi de París. Momo, el protagonista de la novel·la, és un noi de catorze anys però ell pensa que en té deu, perquè la senyora Rosa, la dona amb qui viu i que té cura d'ell, l'ha enganyat fent-li creure que és petit perquè no l'abandoni. El noi explica com veu el món que l'envolta, la solidaritat entre els marginats de procedència diversa, jueus, àrabs, africans... Momo fa una crítica de la societat sense amargor, d'una forma innocent parla del racisme, la soledat, l'eutanàsia.

La vida al davant va guanyar el premi Goncourt (1975), premi literari que es dóna al millor treball de ficció en prosa a França. L'autor, Romain Kacew (Lituania, 1905- París, 1980) va utilitzar varis pseudònims al llarg de la seva vida, Romain Gary i Émile Ajar són els més freqüents.  

Recomanat per la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt. Bloc de La Muntala 

Les tres nouvelles que formen aquest volum comparteixen, més enllà de la seva perfecció formal i del lloc de privilegi que ocupen dins el conjunt immens de l'obra jamesiana, dos elements estructurals bàsics: totes tres tenen de protagonista a un escriptor de culte, i per extensió a tot allò que se'n diu «la vida literària», i totes tres estan construïdes sobre la base d'un secret que posa en marxa l'acció i que, ja de bon principi ho intuïm, mai no se'ns acabarà de desvetllar. En aquest sentit, aquestes tres narracions de Henry James són tres històries policíaques: tres històries policíaques sense policies, ni crims, ni morts que morin de mort no natural.

Els macguffins que fa servir el senyor James són alhora enlluernadors i molt tramposos. A La figura de l'alfombra, el que mou al seu narrador-protagonista és el convenciment que sota la superfície de l'obra del seu escriptor preferit s'amaga un sentit ocult, un secret tan meravellós que pot canviar la vida del lector atent i actiu que l'arribi a descobrir. A Els papers d'Aspern, l'objecte de desig del protagonista, crític literari com el de la nouvelle anterior, i també com ell lector fanàtic d'un escriptor, són les cartes que el difunt Jeffrey Aspern li va escriure a la seva musa, i que ara són en mans d'aquesta, una anciana senyora que viu a Venècia i que no se les vol vendre ni les vol ensenyar a ningú. I a La lliçó del mestre, potser un dels textos més rodons de James, aquest macguffin avant-la-lettre es troba inserit al bell mig d'un estrany triangle amorós, i és ni més ni menys que la immortalitat literària.

En tots tres casos, però, els que a nosaltres ens acaba important segons avancem en la lectura no és ja en què consisteixen aquests secrets tan ben guardats, sinó com la mateixa existència (suposada?) dels secrets condiciona la psicologia i el comportament d'uns personatges que es troben, ai, malalts de literatura. Aquest és el parany de les històries de Henry James. Els seus arguments et prometen una cosa molt bona, i després te la treuen i t'ofereixen a canvi una altra que és encara millor.

Com a escriptor, a Henry James se li acostumen a penjar adjectius tan poc concrets com ara «elegant», «complex», «exquisit» i (us ho juro) «literari». (Això últim, suposo, vol dir que al seus llibres es parla molt sovint de llibres i d'escriptors, i que de vegades el tema central de la seva literatura és la pròpia literatura. És veritat. Henry James era, per sobre de tot, un escriptor enamorat del seu ofici.) Jo, per no ser menys vague en l'adjectivació, us diré que Henry James és elegant, complex, exquisit i literari, sí, però també és un escriptor «especial». Un escriptor que enganxa i sedueix. Un d'aquests escriptors gens freqüents que, amb una mica de sort, es poden convertir per sempre en una de les vostres veus de capçalera. 

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

El viatge definitiu, al llarg del temps, per la carretera més famosa dels Estats Units.

La Ruta 66 no és només una artèria interestatal que travessa els Estats Units, és també un apassionant recorregut de costa a costa per tota la cultura americana que va aconseguir el seu punt màxim de popularitat a mitjans del segle XX. La "Carretera mare", com la va batejar John Steinbeck, va albergar per als estiuejants d'aquella època tot tipus d'atraccions que avui segueixen materialitzant la llegenda: parades de menjar ràpid, locals d'arquitectura extravagant, motels de carretera, parcs zoològics per a rèptils, cavernes misterioses, cràters de meteorit, llocs de venda dels indis i alguna que altra ciutat fantasma. Il·lustrada amb una recopilació de fotos antigues, postals, records de viatge i altres objectes d'interès mai abans vistos, aquesta guia no només ens acosta la gastronomia i la cultura popular de la Ruta 66, sinó que ens embarca en un viatge trepidant a una altra època i al llarg dels seus gairebé 4.000 km de recorregut, sense moure'ns de la cadira.
 

El descobriment del Pol Sud és una història trepidant, un desafiament que van protagonitzar el noruec Roald Amundsen i l'anglès Robert F. Scott, una exploració que es va convertir en la que podríem anomenar l'última gran aventura de l'ésser humà.

L'expert en l'Antàrtida Javier Cacho ens narra amb tot luxe de detalls les peripècies de les expedicions d'Amundsen i Scott, un duel que exemplifica la gesta de la lluita entre l'home i la natura, on el trofeu seria el lloc més recòndit de la Terra, el punt més inaccessible, el paratge més perillós: el Pol Sud. I encara que aquest desafiament ja era suficient en si mateix, les circumstàncies van conspirar perquè la gesta es convertís, a més, en una competició, en una carrera, no només per arribar al Pol Sud, sinó per ser els primers.
 

Sèrie documental que ens transporta a diferents indrets inoblidables d'arreu del món. Cada episodi documenta el viatge d'un jove i entusiasta guia mentre prova les especialitats culinàries del país, coneix els allotjaments tradicionals i es relaciona amb els habitants de la zona de manera que ens apropa aquests destins exòtics a la nostra vida.

En aquests cinc dvd's visitarem: Irlanda, Grècia, Rússia, Finlàndia, Països Bàltics, República Txeca, Polònia, Hongria, Romania, Vietnam, Nova Zelanda, Argentina i el Carib Oriental. Les opcions de so i subtítols les trobem en castellà i anglès.
 

Al llarg dels anys noranta personatges i arguments cada vegada més foscos (oferint en la majoria de casos una falsa imatge de profunditat en els guions) van començar a ocupar l'espai de les trames imaginatives i els personatges brillants d'uns còmics que, en principi, havien d'estar orientats als nens i  als adolescents. Per sort, alguns autors van voler reivindicar aquest aspecte més lúdic de la lectura i recuperar aquell esperit que s'estava perdent. Aquest és el cas d'Scott McLoud i la seva obra Zot! que ens presenta les aventures d'una noia, la Jenny Weaver, que es troba de cop immersa en les aventures d'un heroi d'un món alternatiu. A partir d'aquesta premissa l'autor va desenvolupar, a més, tot un "tour de force" narratiu per demostrar que els còmics no només podien tornar a ser divertits sinó que, a més, es podien fer amb classe.

[Tornar al prestatge Còmics]

Caminar és un hàbit que aprenem quan tenim aproximadament un any de vida i que practiquem cada dia.
Ara bé, caminar pot ser un exercici que pot aportar molts beneficis a la nostra salut com perdre pes, enfortir els ossos, reduir l'estrès i millorar la salut del cor.
Aquest manual, escrit per un equip expert de metges, organitzadors de caminades, especialistes en equips i nutricionistes, mostra tot el que es pot arribar a aconseguir caminant.
Inclou consells pràctics sobre el caminar i sobre la bona nutrició, aporta inspiració, ensenya primers auxilis, com estructurar llargues caminades i fins i tot com caminar amb seguretat si es tenen problemes de salut com el mal d'esquena, problemes cardíacs, osteoporosis o asma.
Al final del llibre hi ha programes de gran utilitat sobre caminades adaptades a persones amb problemes de salut, per realitzar en grup o individualment i fins i tot per a fer amb infants.

 

[Tornar al prestatge Salut]

Encara em visualitzo a l'habitació de casa dels pares escoltant pel meu disc-man aquell CD que va canviar i marcar la meva adolescència, un disc que era un plaer per els meus sentits, ho tenia tot: ritme, agressivitat, atreviment i era musicalment el més potent que havia escoltat. Em feia pensar que podia ser producte del mítics AC/DC o els immillorables Rolling Stones, aquell disc era Appetite for Destruction dels fantàstics Guns N'Roses, van ser tot un descobriment per a mi.

Va ser el disc debut de la banda californiana encapçalada per l'atractiu Axel Rose i completada pels magnífics Slash, Duff Mackagan, Izzy Stradlin i Steve Adler.

Appetite for Destruction va ser un èxit poc previst per aquests nois de Los Angeles, ja que en un principi ho van tenir força complicat per poder difondre la seva música pels mitjans de comunicació. El problema principal va ser la portada del seu disc que era massa polèmica segons la cadena de televisió MTV (líder en projecció de videoclips als EEUU) ja que la mencionada portada original estava il·lustrada amb un robot que acabava de realitzar una agressió sexual a una noia.

Arran de l'escàndol, la banda va decidir canviar la portada del seu disc per la que tots la coneixem, la creu amb les cinc caricatures dels components.

Finalment la cadena MTV va decidir emetre a les quatre de la matinada el videoclip Welcome to the Jungle (pensant que hi passaria desapercebut), però tot el contrari, aquesta emissió va catapultar a la fama als Guns N' Roses. El videoclip va tenir un impacte brutal entre els teleespectadors, la cadena no va parar de rebre peticions perquè es tornés a emetre el videoclip. Tota aquesta bogeria va provocar que el grup , que fins el moment havia venut 200.000 còpies del seu àlbum, passés a vendre milions.De fet, va esdevenir el disc debut més venut de la història amb més de 28 milions de còpies, amb 15 discos de platí i va estar setmanes i setmanes als número 1 de la llista dels billboard.

Està considerat un del millors discos de la història de la música rock gràcies a cançons com Sweet Child O'Mine, Welcome to the Jungle o Paradise City.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc