Projecte musical d’un sol disc. L’art de musicalitzar la veu d’una persona lliure, sense llei, sense ordre. Una oda al poeta Manolillo Chinato, gran col·laborador d’Extremoduro: aquesta vegada amb la triada artística de Robe Iniesta, Iñaki "Uoho" Antón, -guitarrista d’Extremoduro i Platero y Tú-, i Adolfo "Fito" Cabrales, cantant i guitarrista de Platero y Tú i Fito & Fitipaldis.

Chinato és un poeta de temes melancòlics, sentimentals i socials. Ha participat amb altres bandes de rock com ara la Fuga o Marea. La relació amb Robe Iniesta es remunta al 1990, al disc Deltoya i la famosa cançó “Ama, ama y ensancha el alma…” inspirada en versos del poeta:

«Quisiera que mi voz fuera tan fuerte, que a veces retumbaran las montañas. Y escucharais las mentes-social-adormecidas, las palabras de amor de mi garganta.»

‘Poesía básica’ es pot entendre com la cristal·lització de la relació personal i professional entre Robe i Fito, amb el teló de fons de la poesia oculta i visceral de Chinato, un pastor poeta que ha deixat una impronta indiscutible a la part lírica d’Extremoduro.

Quan mirem enrere, aquest àlbum tribut a Manolo Chinato significa, per una part, l’apertura a nous sons i la llibertat creativa de la banda del vocalista Robe Iniesta: tocs orquestrals, violins, violes, violoncels, clarinets, trombons i, per l’altra, la dissolució definitiva de Platero i Tú i el trànsit a Fito & Fitipaldis.

Us deixem amb un videoclip oficial de quan el rock ‘n’ roll encara sortia per la tele:

• Extremoduro a les Biblioteques
• Platero y tu a les Biblioteques
• Fito y los Fitipaldi a les Biblioteques
• Extrechinato y Tú a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Zoe Burgess desmitifica els còctels, explicant i explorant les seves estructures, els perfils de sabor i les tècniques utilitzades. 

Aquest és un llibre de còctels pensat per a un públic molt ampli, tant professionals que desitgen entendre la composició dels diferents còctels per a poder experimentar amb nous sabors, com també aquelles persones que desitgen iniciar-se en la cocteleria a casa, d'una manera seriosa i rigorosa. Amb explicacions clares i molt comprensibles, Zoe Burgess realitza un repàs pel complex món de la cocteleria i proporciona eines a través de les receptes però també a través de lliçons magistrals perquè qualsevol persona no experta es vegi capaç d'elaborar còctels a casa com si estigués en la millor cocteleria del món.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un llibre divulgatiu sobre el peix: explica les característiques nutritives, de pesca, conservació i receptes per cuinar-lo.
Un llibre ampli i interessant que us pot ajudar a millorar la vostra dieta i les presentacions de diversos peixos a casa vostra.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals  
 

Quantes receptes saps fer amb ous? Et proposem un viatge per tot el món per conèixer quines fan i un receptari de 120 propostes senzilles. També les indicacions per aprendre a cuinar-los: tècniques, temps, estris. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Poques històries reals són tan colpidores com aquesta: en el seu afany per protegir els ossos grizzly, Timothy Treadwell passa tretze estius vivint prop d’ells en una reserva natural. Lluny de fer cas als advertiments de les autoritats del parc sobre el perill del seu comportament, Treadwell persisteix i es dedica a documentar la seva convivència en incomptables vídeos que utilitzarà per a la divulgació i protecció de l’espècie a través de la fundació Grizzly People. El 2003 Treadwell i la seva parella moren atacats pels ossos que tant estimaven.

El director bavarès Werner Herzog crea aquest documental a partir de les mateixes filmacions de Treadwell i d’entrevistes a persones properes a ell i a la seva tasca, així com a treballadors del parc i biòlegs. El resultat és impactant tant per la cruesa dels fets explicats com pels debats que planteja al voltant de l’ecologisme o els límits entre humà i animal. 

A Així parlà Zaratustra, el clàssic filosòfic de Nietzsche, un ancià demana al protagonista si no voldria ser “ocell entre els ocells i os entre els ossos”. La vida de Treadwell pot fer pensar tota ella en una resposta a aquesta pregunta: la voluntat d’un home d’abandonar la humanitat, meitat missió sacrificial, meitat fugida d’una societat on no acaba d’encaixar. La veu narradora, de caràcter marcadament literari i pertanyent al mateix Herzog, ho diu ben clar cap a la meitat del metratge: la veritable lluita de Treadwell no és contra els caçadors furtius, sinó “contra la mateixa civilització”.

Dues escenes clau

1. L’entrevista al director del museu Alutiiq, cultura nadiua d’Alaska, que declara: “Quan passes molt temps amb els ossos, especialment quan estàs al camp amb ells dia rere dia, hi ha un cant de sirenes, hi ha una crida que et fa voler anar-hi i passar més temps al seu món. Perquè és un món més simple, meravellós”. Després, preguntat per la mort de Treadwell, explica: “On vaig créixer, els ossos ens eviten i nosaltres els evitem a ells. No estan habituats a nosaltres. Si ho miro des de la meva cultura, Timothy Treadwell va creuar un límit amb el qual havíem viscut durant anys. És un límit no pronunciat, un límit desconegut. Però quan sabem que l’hem creuat, en paguem el preu”.

2. La trobada de Herzog amb una amiga propera a la parella per afrontar junts l’àudio que va quedar enregistrat a la gravadora de Treadwell durant l’atac que va causar-li la mort. En una decisió brillant, el director decideix no incloure el material sonor a la pel·lícula i, en lloc d’això, enregistrar-se ell mateix escoltant-lo amb auriculars davant l’amiga. En acabar, s'hi dirigeix seriosament: “No escoltis mai això”. “Ho sé, Werner, no ho faré”, respon ella. 

Més informació

• Altres pel·lícules de Werner Herzog a les Biblioteques
• Werner Herzog a IMDB
• Lloc web de la fundació de Timothy Treadwell
• Material sobre els ossos a les Biblioteques

Recomanat per Chantal Poch. Bib. Gironella.

"Un judici de pedra" bé podria anomenar-se també, una assassina de pedra perquè està clar que la personalitat gèlida, lliure de qualsevol empatia, allunyada de tota compassió, de la protagonista, és de totes totes, la peça clau, el tresor, la punta de l'iceberg, l'atracció total i (fatal) d'aquesta novel·la d'intriga psicològica. 
L'Eunice Parchman entra com a serventa a casa dels Coverdale i tot esdevé normal i previsible fins que el terrible secret que amaga l'Eunice comença a forjar en ella un sentiment de ràbia i animadversió cap a cadascun dels membres d'aquesta família feliç. I arriba el desastre o millor dit, la desgràcia feta sang. 
Les personalitats de l'Eunice i la seva còmplice estan tan ben dibuixades que no es pots evitar prendre partit dels fets menyspreables que surgeixen d'unes ments amb qui una voldria no haver-se de topar mai. 
L'escriptora britànica, Ruth Rendell escriu una història, que tot i que ja d'entrada saps com acabarà, esdevé addictiva de la primera a l'última pàgina i no pots deixar de llegir-la. Lectura per no aixecar els ulls del paper.

Més informació:

• Ruth Rendell a les Biblioteques
• Ruth Rendell a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

No us quedeu amb el discurs literal d’uns personatges banals que només saben parlar de fets paranormals i de marques conegudes.

Carn humana descriu, i ridiculitza, amb una bona dosi d’humor absurd, la dèria d’un matrimoni esgarrifosament superficial, format per la Màrcia i en Ramon, encaparrats amb què el Mirko, el seu fill adoptiu, ha de ser excepcional tant sí com no.

A través d’uns diàlegs plens de conjectures hiperbòliques, que contribueixen a caricaturitzar la parella, els espectadors s’endinsen en una sàtira moderna al voltant d'uns personatges, d'una mediocritat aclaparadora, afectats per un narcisisme patològic i desesperats per despuntar en alguna cosa.

Són éssers amb un immens complex d’inferioritat, i profundament envejosos dels èxits dels altres, que aspiren a acaparar l’admiració de l'entorn, però amb actes inspirats en un altruisme hipòcrita i amb la instrumentalització del seu fill només en benefici propi.

Quan s’adonen que el Mirko els ha sortit un nen normal i corrent, que ni levitarà mai, ni donarà mostres de fer cap prodigi memorable, el seu comportament pren una deriva criminal: es plantegen assassinar-lo, com ells mateixos argumenten, aprofitant un buit legal. Sembla ser que el pobre nen no ha cobert les expectatives.

Ho posen en pràctica sense pensar-ho gens, com qui diu enduts per un rampell, mentre s’il·lusionen amb una nova adopció que substituirà ben aviat el fill mort, amb la mateixa frivolitat de qui decideix canviar de mòbil, de cotxe o de microones.

“Tenim dret a il·lusionar-nos, Ramon. A viure una vida plena. A veure créixer un fill que ens faci sentir orgullosos de ser els seus pares”, diu la Màrcia, egoistament, fent passar les seves necessitats personals per damunt de la criatura.

Per reblar el clau, el seu comportament immoral i la seva crueltat es desclouen poc abans d’acabar-se el darrer acte quan, tot jugant, s’entretenen a fer experiments amb unes minúscules formigues després d’haver comès un acte tant execrable.

La decisió que han pres, però, no els acabarà de sortir bé (no desvetllarem el final, tranquil·litzeu-vos, per no espatllar la intriga). I és que l'autor, Josep Julien, ha estat fent broma, una mica seriosament: l'obra no pretén ser moralitzant, tanmateix conté una crítica implícita, un xic àcida, potser, contra aquella mena de progenitors, aparentment amorosos i amatents que, lluny del que cabria esperar, es converteixen en pares adoptius no pas per vocació, sinó per pur esnobisme, és a dir, per sentir-se especials, superiors, diferents i millors que la resta.

La Màrcia i el Ramon revelen així la seva autèntica essència. Són profundament inhumans i tracten el seu fill, literament, com carn humana. Però, es que ells també vénen a ser el mateix. No tenen ànima, ni cor, ni bona ni mala consciència. D’aquí que el comportament de les formigues tingui tant de pes en el darrer tram de l’obra: a diferència d’ells, aquestes minúscules criatures, en aparença insignificants, assoleixen una immensa grandària pels seus actes solidaris, altruistes i intel·ligents. Uns valors absents en aquests dos personatges suposadament superiors que campen en l'escala antropomorfa. 

Carn humana va més enllà de ser una mera reflexió sobre la paternitat o sobre els desenganys de la parella que ha volgut formar una família. És també, per extensió, el retrat d’una societat poblada d’éssers que s'han deixat arrossegar per capricis insubstancials i que els fan prevaldre, egoistament, per damunt dels valors primordials i dels drets dels altres.

Amb aquesta obra, Josep Julien guanyà el XVIIè Premi de Teatre Palanca i Roca, l’any 2022, en la XXXIVena edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

Més informació: 

• Josep Julien a les Biblioteques
• Josep Julien a la Viquipèdia

Recomanat per : Servei de Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment.

El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona.

Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès.
A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie.

Més informació:

• Antonio Manzini a les Biblioteques
• Antonio Manzini a la Viquipèdia

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

El reputat xef Rodrigo de la Calle, va publicar aquest últim llibre que avui recomanem. La seva filosofia es basa en un ús creatiu dels vegetals per tal d'elaborar plats d'alta cuina. Tal com ell mateix explica a la introducció, tota la seva infància va estar influenciada per la feina del seu pare, un agricultor que depenia de les estacions. Igualment el fet que els menjars a casa seva gairebé sempre els composaven plats de verdura, l'ha portat a valorar-les encara més. I tot això sense deixar d'investigar i utilitzar productes de temporada, recuperant altres que s'havien perdut. Una altra característica que cal destacar del xef Rodrigo és la preocupació que mostra pel nostre planeta. L'abús de productes animals no és bo per a la conservació de la Terra ni per descomptat per la nostra salut. Amb aquest receptari intenta aportar el seu petit granet de sorra perquè el futur no sigui tan esfereïdor; per tant si us ve de gust provar algunes de les seves recomanacions, veureu que no són difícils de preparar. Això sí, prepareu-vos perquè el que hi trobareu són receptes molt originals que ajudaran a menjar verdures amb un gust exquisit.

Més informació:

• Rodrigo de la Calle a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa. 

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent.

Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.

Més informació:

• Marc Vintró Castells a les Biblioteques
• Marc Vintró Castells a la Viquipèdia
• Fitxa Grup 62 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa.