En aquest llibre, en Martí Boada ens acosta al món de la natura a través de 47 espècies vegetals que creixen espontàniament als boscos i vores de camins i que, d’una manera o altra, han tingut un significat especial al llarg de la nostra història.

Ens explica les característiques de cada arbre, flor, fruit o llavor; la distribució als Països Catalans; la fauna associada; els usos que se’n fan (elaboració d’objectes, per exemple); les propietats i usos remeiers i medicinals i alguna recepta culinària. Tot això acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions fetes per Icra Art i Maria Dolors Sánchez, que fan molt més fàcil l’acostament a aquest món natural, per a alguns més proper que per a altres.

És un llibre pensat per arribar a tots els públics interessats en les plantes; té una clara funció divulgadora, com tants llibres de Boada, que, sense deixar de banda el vessant científic, transmeten aquest tarannà tan proper i de la terra.

Per saber-ne més:

https://www.ccma.cat/3cat/marti-boada-ens-presenta-els-llibres-fruits-del-bosc-dels-paisos-catalans-i-el-bosc-mai-falla/video/6290911/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

No són plantes ni animals i es troben en la terra, en l'aire i en els nostres cossos. Estan per tot arreu, però costa veure'ls. A més, poden ser microscòpics, però també representen als organismes de major grandària mai registrats.

Mengen pedra, creen sòls, assimilen agents contaminants, es nodreixen de plantes, però també les maten, sobreviuen en l'espai i influeixen en la composició de l'atmosfera terrestre.

Ha arribat l'hora de descobrir l'ocult i fascinant món dels fongs, formes de vida estranyes i meravelloses que ens obliguen a repensar el funcionament de la vida. En proporcionar als humans pa, alcohol i medicaments, han canviat la història de la nostra espècie, mentre que la seva capacitat per a digerir plàstic, explosius, pesticides i petroli cru s'aplica en el camp de les noves tecnologies.

Merli Sheldrake és micòleg i escriptor, i aquest és el seu primer llibre, bestseller internacional del Sunday Times i del New York Times. També va ser guanyador el 2021 de la Royal Society Science Book Prize i del Wainwright Prize, així com seleccionat com a Llibre de l’Any al The Times, Daily Telegraph, Sunday Times, New Statesman i Time, entre d’altres.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

Aquest llibre parla de la molsa i dels seus paral·lelismes amb l'organització amb altres espècies vegetals i animals  i també amb els humans.

L'autora, Robin Wall Kimmerer, botànica, professora, investigadora i escriptora, ens endinsa al món fascinant del microcosmos de la molsa. Un món on la percepció ordinària entra a un altre nivell de bellesa: fulles petitíssimes i perfectament ordenades, vides complexes i boniques que passen desapercebudes. Així aquest microcosmo de la molsa té moltes semblances amb una selva tropical, encara que aquesta darrera sigui tres mil vegades més gran, posseeix la mateixa estructura, el mateix tipus de funció. Encara que l'escala és molt diferent, les normes dels ecosistemes que regulen l'intercanvi d'energia i el cicle de nutrients, la comptetició i l'ajuda mútua funcionen per igual.

Les roques, les soques dels arbres, el terra ombrívol d'un bosc... són els llocs on la molsa habita. Llocs on l'aigua fa la seva aparició i s'hi queda per un temps. La humitat i la molsa són companyes de viatge.

Narrat en primera persona, Kimmener, explica la seva experiència amb els seus alumnes, amb persones amb qui ha compartit la passió per la molsa, amb les seves investigacions i, sobretot, amb un fet important com és l'observació. D'aquesta manera és capaç d'identificar segons el color verd i com captura la llum quin tipus de molsa és de les vint  mil que hi ha.

I no només hi ha molsa a les muntanyes, també n'hi ha a les ciutats.La molsa urbana té molt a veure amb l'ésser humà: és diversa, adaptable, tolerant a l'estrés, resistent a la contaminació i prospera en condicions de gran densitat. Llos urbans on es pot trobar molsa a la ciutat: estatues, fonts, tombes, etc.

Un ús que explica de la molsa anomenada Sphagnum és el de farciment a l'interior dels porta nadons, fent d'embolcall en forma de niu ben tou.  Aquesta molsa pot absorvir entre vint i quaranta vegades el seu pes en aigua. Una absorció semblant a la dels Dodot de supermercat.  Amb això  que va fer que fossin els primers bolquers d'un sol ús. Per tant, les àvies de les àvies en sabien molt de trobar solucions.

Darrerament hi ha depredadors humans a la cerca de la molsa. El lladres d'art, com els anomena l'autora, no s'aturen a observar amb atenció el món minúscul de la molsa. S'ha estudiat que la recuperació de les zones recol·lectades pot durar dècades. En alguns arbres ja no tornarà a créixer.  Això passa als boscos de l'estat d'Oregon, lloc que ella coneix molt bé, però també passa als nostres boscos de Catalunya.

A continuació, un petit fragment:

Mis antepasados potawatomis tenían una palabra para este misterio: puhpowee, la fuerza que provoca que un champiñón surja de la tierra de la noche a la mañana. Diría que eso es lo que me lleva al estanque esta noche de abril: el deseo del presenciar el puhpowee. Renacuajos y esporas, óvulos y espermatozoides, lo mío y lo tuyo, musgos y ranas: todos estamos conectados por la comprensión común de las llamadas que inundan la noche de principios de primavera. Es la voz sin palabras de los anhelos que resuena en nuestro interior, el deseo de continuar, de participar en la vida sagrada del mundo. (pàg. 47)

En aquest llibre,  la història natural i les relacions culturals de les molses es converteixen en una poderosa metàfora de les formes de viure al món.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

A Delta, Gabi Martínez, l'autor d'aquest meravellós llibre, ens retrata la seva vivència d'un any a l'illa de Buda. Amb unes descripcions precioses de l'espai que l'envolta: la casa, el nom de la qual és la Pantena, el terreny, el mar i també de les relacions personals que s'estableixen entre els habitants d'aquesta terra, ens podem fer una molt bona idea de com és la vida en aquesta zona del delta del riu Ebre. Sense deixar d'esmentar la relació que té el propietari de l'illa amb l'administració, amb els gestors del Parc Natural i els ecologistes, amb els caçadors... Durant tot el llibre es pot copsar la preocupació per l'aparició d'una gran tempesta com el Glòria i que ho faci desaparèixer tot. Amb la lectura, te n'adones realment que és una zona molt feble i que el canvi climàtic hi afecta de valent. Si no s'hi intervé, en pocs anys desapareixerà com han desaparegut tants altres deltes del món.

Només cal llegir el fragment que segueix per veure la manera de narrar i el coneixement de Gabi Martinez de l'entorn.

"Despierto de manera natural después de ocho horas de sueño, cuando en la ciudad venía durmiento cinco o seis. Por el tejado camina algún pájaro grande. En el límite del arrozal hay tres moritos alineados que no me detectan tras la ventana. Entre el cristal entelado por el vaho y la malla antimosquitos, puedo contemplar con calma cómo les sobrevuelan bandadas de gorriones que se apiñan en el cañaveral añadiendo sus estrepitosos trinos a un abanico musical que combina el canto templado con chillidos y graznidos, el renqueo leve de aves que parecen motorizadas, la cadencia conservadora, el gorjeo semianciano, el refilo... La biodiversidad está en el aire, y el río no se queda atrás." pàg. 48

Gabi Martínez aconsegueix transmetre clarament que cal preservar els espais naturals amb tots els seus habitants. Amb els recursos de la liternatura, teniu a les mans un gran reportatge basat en la realitat, però al mateix temps carregat de ficció.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Aquesta és la història d’un nen, en Sami, que viu a la Bahia de Bengala, a l’Oceà Índic i una nena, la Yuki, que viu al Canadà, al nord del cercle polar àrtic.

Dos infants que viuen a dos extrems del món l'un de l'altre. Dues històries que es creuaran per un objecte. Dos casos extrems provocats pel canvi climàtic. Un nen i una nena que veuen com canvia el seu món per la inacció dels governs en la millora ecològica. Un món que es destrueix i canvia d'aspecte fent-se menys habitable. Dos infants que volen canviar aquest futur i fer-lo millor.

Dels autors Eoin Colfer i Andrew Donkin dir que han rebut nombrosos premis i han escrit més de 80 llibres. Un d'aquests premis és el Premi Especial dels jutges als Children's Books d'Irlanda per la novel·la gràfica Il·legal.
Aquest és un còmic que ens parla del canvi climàtic amb unes il·lustracions de Giovanni Rigano, que ha treballat a produccions de Disney-Pixar, que ens fan endinsar plenament en la història.
Al final del llibre hi ha una explicació sobre què és l'escalfament global que ajuda a entendre als infants i als adults les conseqüències dels nostres actes.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.

Qui no s’ha descuidat, alguna vegada, la mànega d’aigua oberta? Pot ser la mànega, com també l’aixeta que fa rajar i rajar l’aigua. A l’Ernest, el protagonista del conte Com és que no plou?, és just el que li passa quan rega el seu jardí perquè fa dies que no plou.

Això sí, ben segur que al vostre jardí no us ha aparegut espècies marines com el peix pallasso, una balena, un pop... com tampoc fauna salvatge. Si voleu saber quins altres animals s’ha trobat el protagonista, us animo a fer-ne la lectura amb els petits de casa.

Una història ben original que es desplega amb humor tot descobrint la biodiversitat del mar i de la selva. I ens fa adonar com n’és d’important l’aigua per viure.

Un llibre infantil per passar una bona estona amb l’acompanyament d’unes magnífiques il·lustracions, de la premiada il·lustradora Katarina Macurová.  

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Fa temps que se sap que el nostre clima ha canviat, i que molts llocs de la Terra s’estan escalfant; d’altres s’estan tornant massa secs o massa humits. I què produeix tots aquests canvis? Les persones que habiten la Terra estan vivint:  sequeres, incendis forestals, tempestes violentes i inundacions.

Aires de canvi explica, als més petits de casa, com avui dia la Terra té un problema: un excés de carboni a l’aire. I aquest llibre els engresca a descobrir què és el carboni, el diòxid de carboni, la fotosíntesi, i l’efecte hivernacle per ajudar a millorar aquesta situació de la Terra.

La Terra té uns poders increïbles per eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera, com és el cas de les algues marines - anomenades laminarials – o bé el poder dels mangles – arbres amb els peus o arrels dins l’aigua - que absorbeixen el carboni; però amb això no n’hi ha prou per curar-se, cal ser conscients que tots nosaltres junts també tenim uns poders increïbles per protegir-la.

Un llibre infantil per aconseguir coneixements i fer-nos més poderosos davant un canvi climàtic que cada cop és més evident.

Document recomanat per Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

La millor manera de conèixer els espais naturals és a peu, fent camí. El senderisme ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i atenta: les vistes, els colors, els sons, el frec de l’aire... I és així com aprenem a estimar la terra i com podem transmetre el sentiment de pertinença a la natura lligat als valors de respecte i protecció de tot el que ens envolta.

En aquest llibre, en Cèsar Barba i en Sergi Ramis ens proposen 20 excursions per gaudir dels millors paisatges de mar de Catalunya, des de Llançà fins a la costa d’Alcanar. Les excursions són accessibles per a tots els públics; no hi ha gaires dificultats i per això també es poden fer amb la mainada.

Tots els itineraris voregen la costa catalana i estan senyalitzats, de manera que és gairebé impossible perdre’s. A més, alguns d’aquests recorreguts passen per camins de ronda coneguts per molts senderistes i molt ben marcats. Un dels objectiu d’aquestes excursions és descobrir trams de costa que destaquen per algun aspecte en concret: un penya-segat, una cala, jaciments arqueològics, sorrals, dunes o vistes impressionants del mar.

L’estiu és un bon moment per fer pràcticament totes aquestes rutes, ja que moltes d’elles poden finalitzar en una platja per fer-hi un bon cap-bussó i descansar de la caminada.

Recomanat per Bib. l'Escorxador. Sant Celoni.

Molta gent ha consultat alguna vegada algun llibre sobre plantes medicinals i les seves propietats. Quins usos tenen, quan és millor recol·lectar-les... Però el que us proposem com a lectura i llibre de capçalera ens les explica d’una manera molt diferent.

Les autores, Fiona Heckels i Karen Lawton, han creat una comunitat anomenada Seed Sistas a Anglaterra. La seva filosofia es basa en el que anomenen “herbologia sensorial” que no deixa de ser tornar a connectar amb les plantes. Antigament, les dones trementinaires tenien un gran coneixement d’aquest món. Creien en la influència de les herbes per a la salut, no només per guarir malalties sinó per al benestar espiritual de les persones.

La Fiona i la Karen recuperen aquesta saviesa aquí, i al llarg de les estacions trobem recomanacions, poemes, una mica d’anatomia (sabeu que la manera de respirar pot ser un indici de l’estat d’ànim?), consells i algunes receptes. És, doncs, més que un llibre sobre plantes remeieres. Val la pena agafar-lo i entretenir-se una estona, perquè es pot aprendre molt.

recomanació feta per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Aquest llibre ens explica tres casos on la frase “la unió fa la força” demostra que realment funciona. En tres països França, Alemanya i Estats Units, les persones es van mobilitzar en contra de projectes que podien suposar un augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’explotació d’una mina de carbó a l’aire lliure i la devastació d’un bosc. Exemples d’una lluita que no es pot donar per perduda, perquè les conseqüències del canvi climàtic afecten a tot el planeta. Una breu lectura, però que fa reflexionar.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Muntanya és una revista d’excursionisme editada pel Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de defensar i promocionar el patrimoni natural i cultural català.

En aquesta publicació hi podem trobar articles sobre viatges, sobre l’alta muntanya i alpinisme, itineraris per fer excursions i senderisme, però també reportatges diversos sobre temes relacionats amb la natura, com poden ser l’educació ambiental, la protecció de la biodiversitat o l’activisme ambiental.

En el número 943, del desembre de 2023, podem llegir un article molt interessant: Els geoparcs mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat, escrit per Alfred Montserrat-Nebot.

L’autor, en només deu pàgines, explica què són els geoparcs, per què són importants i com repercuteixen de manera positiva en els territoris.

La UNESCO defineix els geoparcs com “​​àrees geogràfiques úniques i unificades on es gestionen llocs i paisatges d'importància geològica internacional, a través d'un concepte holístic de protecció, educació i desenvolupament sostenible.”

Montserrat-Nebot, en concret parla dels que hi ha a Catalunya: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Orígens (Conca de Tremp-Montsec). Aquests geoparcs tenen un patrimoni geològic molt important, que els serveix per al seu desenvolupament socioeconòmic, com per exemple la muntanya de Montserrat, les construccions en pedra seca, la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les petjades dels últims dinosaures, que fan de finestres al passat de la Terra.

Els geoparcs mundials de la UNESCO no s’encarreguen només d’explicar i interpretar l’evolució geològica i natural d’un territori, també volen potenciar accions per mantenir lligams entre la cultura i les tradicions d’aquestes àrees geogràfiques que constitueixen cada geoparc en concret.

En aquest article també hi ha una entrevista  al Dr. Guy Martini, president d’UNESCO Global Geoparks Council, que diu coses tan interessants com: ”Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societat humanes que hi habiten”. Comenta que un geoparc mundial assoleix els seus objectius a través d’un enfocament triple: la conservació, l’educació i el geoturisme perquè estimulin l’activitat econòmica local i el desenvolupament sostenible.

Actualment, hi ha 195 geoparcs mundials de la UNESCO a 48 països, 15 dels quals són a l’Estat espanyol i 2 a Catalunya.

Per saber-ne més:

https://www.unesco.org/es/iggp/geoparks/about

https://geoparques.es/ca/

https://www.geoparc.cat/

https://www.geoparcorigens.cat/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Aquesta pel·lícula infantil d’animació ens encisa la mirada gràcies a les boniques creacions acolorides de la directora i escultora Anne-Lise Koehler, que ens presenta un món natural molt ben documentat, fruit de moltes hores d’observació. Vol transmetre als espectadors que és aprenent a conèixer i entendre la natura que es pren consciència de la seva importància. Amb un gran realisme, inicia els infants en el descobriment de la vida i el respecte per la naturalesa.

Els protagonistes d’aquest film són deu animalons de diferents espècies: un lluç de riu, un castor, una libèl·lula, un mussol, un blauet..., que es mouen per diferents ambients naturals des que neixen, de manera que creixen junts, es relacionen i s’observen. A través de les seves històries quotidianes anem fent un passeig per la flora i la fauna de les zones humides i del bosc. És amb els animals com a guies que l’espectador infantil inicia la seva caminada pel camí de la descoberta. Aquesta exploració pren la forma d'una història amb diferents veus, les dels petits animals, però també la del narrador. Tot és nou per als que descobreixen la bellesa del món per primera vegada. La mirada humana i la mirada animal s'uneixen. I encara que sigui ficció, les dificultats del món animal no s'esborren perquè a la natura, ningú no està fora de perill.

A part del missatge que transmet, la pel·lícula és interessant per la gran quantitat d’imatges creades manualment amb paper maixé (més de 90.000), pintades de manera puntillista  i animades amb la tècnica de l’stop motion, que permet animar fotograma a fotograma.

Bon dia món!  és una bella pel·lícula en la qual trobem titelles, escultures, pintures i animació que reinterpreten la natura per fer-nos-la redescobrir amb uns altres ulls.

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Aquesta és la pregària a la Terra en forma de poema de la Confederació de les Sis Nacions iroqueses. És un gran cant de salutació i agraïment a tots els éssers vius, recitat col·lectivament al matí, des de fa segles, en un territori que abraça part del que avui són els Estats Units i el Canadà.

Ens presenta un inventari del món natural, on s’agraeix a cada element de l’ecosistema la seva aportació a la vida.

Edició infantil exquisidament il·lustrada per Vanina Starkoff i en un format desplegable de tres metres.

Traducció realitzada a partir de la versió anglesa Thaksgiving address: Greeting to the Natural World, establerta el 1993 pel Six Nations Indian Museum a partir de la versió Mohawk.

El llibre pertany a la col·lecció Akipoeta, una col·lecció dedicada a la poesia i a la bellesa dels detalls, amb format vertical, títols fets a mà, paper rugós, i amb textos i il·lustracions exquisidament cuidats.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

La conca mediterrània és una regió amb una biodiversitat extraordinària, però també una de les zones més amenaçades del planeta, tant per l'activitat humana com pels efectes del canvi climàtic. L'aigua i el canvi climàtic a la Mediterrània reuneix les darreres constatacions i previsions científiques sobre l'escalfament global pel que fa a l'estat i les perspectives dels ecosistemes i els recursos d'aigua en una regió del món que ha estat escenari de moltes transformacions al llarg de la història. Com ens pot afectar l'actual gran repte del canvi climàtic? Amb aquesta publicació, el Centre UNESCO de Catalunya vol contribuir a un millor coneixement de la Mediterrània i també dels efectes que el canvi climàtic pot produir sobre els seus ecosistemes d'aigua dolça i salada, la disponibilitat de recursos hídrics, i sobre aquesta peculiar espècie que tot ho altera: els humans. I per sobre de tot, esperem contribuir a la conservació de la biodiversitat, l'aigua i els paisatges mediterranis, uns tresors la mar de fràgils.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

En realitat, què és un bosc? Un bosc és una gran extensió de terreny plena d'arbres.
Així comença a aquest llibre infantil que ens presenta deu tipus diferents de boscos que ens podem trobar a diferents punts del nostre planeta.
Primer trobem una introducció on s'explica als infants què és la fotosíntesi, el CO₂, la desforestació, els ecosistemes i la biodiversitat. Després d'aquesta informació bàsica un mapa ens indica la situació geogràfica dels boscos escollits per representar deu ecosistemes característics que existeixen a diverses parts del món. Els seleccionats són:

• La Vall de Jiuzhaigou. Situat a la província Xina de Sichuan, al peu de l'Himàlaia, és el santuari de l'ós panda vermell.
• El Bosc boreal canadenc. S'estén des d'Alaska fins a Rússia, amb un terç és situat a Amèrica del Nord, a l'hivern s'agafen temperatures de fins 40° sota zero.
• Els Boscos de sequoies de Redwood. Situat a la costa oest dels Estats Units, a la vora de l'oceà Pacífic, té arbres de més de 2.000 anys i 115 metres d'alçada.
• La Conca del Congo. La conca del riu s'estén per sis països del Camerun a la República Democràtica del Congo, i allà trobem als grans simis.
• El Bosc de Bialowieza. El trobem entre Polònia i Bielorússia, té més de 10.000 anys d'antiguitat i la llar del bisó europeu.
• El Bosc espinós de Madagascar. Al sud de l'illa de Madagascar trobem el baobab, un arbre que pot acumular milers de llibres d'aigua al seu tronc.
• La Selva amazònica. S'entén per nou països d'Amèrica del Sud, es considera un bosc tan dens que la seva llum quasi no arriba al sotabosc.
• El Bosc de Sumatra. Situat a Indonèsia, als peus del mont Leuser, és l'hàbitat de la Rafflesia, una flor que pot arribar al metre de diàmetre i a 10 quilos de pés. És l'únic lloc on podem trobar tots els mamífers de la novel·la El llibre de la selva.
• El Bosc de Mercantour. A França, a la frontera entre els Alps i la Mediterrània es troba aquest parc nacional de 1.000 kilòmetres quadrats, llar del llop gris.
• El Bosc de Daintree. Situat a Austràlia, davant la Gran Barrera de Coral, aquest bosc que té més de 100 milions d'anys, hi creixen les falgueres arborescents, una planta tan antiga que ja existia abans de l'aparició dels dinosaures.

A la presentació de cada bosc trobem un petit joc de preguntes per fer més interactiva la informació que es dona, provocant en els lectors i lectores interrogants sobre allò que s'està explicant. A cada exemple es fa la pregunta: I tu, què pots fer? On es donen solucions ecològiques a les accions contaminants clàssiques.
Un bon llibre divulgatiu per donar a conèixer als infants la diversitat dels hàbitats naturals i la consciència ecològica.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.

Els infants trobaran en aquest llibre les característiques d’alguns animals, però es centra sobretot en els seus caus o nius. Ens els descriu alhora que, amb un llenguatge molt planer, explica com s’alimenten , quan els agrada sortir, com són les seves cries... Tot això recolzat en unes fantàstiques il·lustracions que ens permeten fer-nos una idea de tot plegat.

Podreu aprendre com funciona la vida en el cas de comunitats, com les formigues i les abelles, o com curiosament hi ha animals que poden compartir el cau.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Des de l’Edat Mitjana les dones han fet servir les plantes remeieres per guarir. De fet, precisament per aquesta raó van ser elles les més perseguides i cremades per la Inquisició. L’autora ens explica una mica els antecedents de la figura de la trementinaire. La pobresa de les zones rurals i la dificultat d’accedir a l’atenció mèdica fou el que impulsà un grup de dones de la vall de la Vansa i Tuixén a recórrer a peu els pobles de Catalunya oferint remeis preparats per elles mateixes amb plantes medicinals.

Per sort aquest ofici avui dia s’està recuperant i posant en valor, i aquest llibre ens ofereix un trosset d’aquesta història i una descripció de les plantes que feien servir. També explica, en cada fitxa, quins usos màgics se li donava. Per posar-vos un exemple: un bocí de dolçamara a sota de la coixinera ajuda a oblidar un vell amor.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Natura i poesia, una combinació perfecta!

Si avui vens al bosc és un llibre infantil amb poemes de l’escriptora Rachel Piercey i il·lustracions de Freya Hartas, que fa un bonic recorregut per la natura i els seus canvis durant les diferents estacions de l’any.

L’Os acompanya el petit lector pel viatge de descoberta de moltes meravelles quotidianes que es poden trobar en un bosc al llarg de l’any, de la primavera a l’hivern: els caus dels animalons, les formes tan diverses de les fulles de les plantes boscanes, la textura de l’escorça dels arbres, els refilets dels ocellets enfilats a les branques, les crisàlides de les papallones...

Escrit amb llenguatge poètic i il·lustrat amb uns dibuixos preciosos i detallistes, s’acompanya de petits jocs de buscar i trobar que ajuden l’infant a fixar-se en aquells detalls que de vegades no es perceben a simple vista. I de detalls, n’hi ha munt en aquest llibre! Hi ha dibuixades plantes de tota mena: orquídies, didaleres, boga, margaridoies, gallarets i moltes més; també animals diversos: esquirols, mussols, cérvols, formigues, gripaus, mofetes i pica-soques..., la llista és llarga. També hi ha elements del dia a dia que podem trobar a les nostres cases com contes, tassetes de cafè, jocs, instruments musicals, colors per pintar o globus, per exemple. És una delícia anar descobrint tantes i tantes cosetes.

Un bon llibre per fullejar i mirar; millor si és en companyia per compartir una bona estona.

Recomanació feta per la Biblioteca de Sant Celoni l'Escorxador

Aquesta novel·la gràfica narra les vivències d’un grup de dones que viuen al Pallars Sobirà amb una mirada de gènere. Es tracta del diari de la científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que va recórrer les valls del Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. S’hi va instal·lar a viure per estar més en contacte amb la gent d’allà. Els personatges són de ficció, encara que es basa en fets reals, en diàlegs que en alguns casos són fidels i en d’altres, adaptats.

Els dibuixos de la Martina Manyà donen vida al ventall de veus múltiples i diferents: ramaderes, pastores, formatgeres i artesanes de la llana, de famílies de la zona o de nouvingudes, de joves i no tan joves, amb estudis relacionats amb l’agricultura o no. Aquestes dones que han de defensar el seu treball dia a dia i també s’han de defensar de les discriminacions i els sexismes i les dinàmiques de poder que encara perduren actualment.

“La gent se sorprèn perquè porto una granota, i encara em diuen : “I tu portes lo tractor” Jo crec que és molt més difícil portar el bestiar, però és la icona: Lo tractor no és femení i la granota, tampoc!” Capítol, Primavera

La història està dividida en quatre capítols que corresponen a les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor durant les quals es duen a terme diferents tasques, activitats pageses, segons el temps que fa.

L’Àgata és la protagonista d’aquesta narració, és la científica que va a la muntanya a parlar amb la dona rural, la que visibilitza fins on arriba el sistema econòmic fet i dirigit per homes, on sembla que la dona que es dedica a la pagesia sigui un fet extraordinari.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà

Vanesa Freixa Riba, l’autora, és del Pirineu, del Pallars. Hi va tornar després d’uns anys de viure a Barcelona. Va dirigir l’Escola de Pastors durant nou anys. Ara viu amb la seva parella i les seus fills en una borda aïllada al mig de la muntanya a la qual accedeix per una pista. No té veïns a prop. Té cura de vuit ovelles i un hort.

A Ruralisme, Vanesa Freixa reivindica una manera de viure, una opció intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens porta la modernitat, el capitalisme i la globalització.

“Només si anem fent anem aprenent i tornem lentament al saber i a la pràctica nativa, a l’originària, a l’arrel primitiva del que som. Ens tornem més sostenibles en la nostra pràctica diària perquè no ens cal viatjar tan lluny ni fer gaires activitats. Tenim una vida més sedentària, més localitzada, més plena en aquest món nostre, tan petit i tan gran”. Pàg. 19

Ens narra en primera persona la seva experiència, del perquè muntar una escola de pastors, del perquè anar a viure a una borda, del com s’adona que el seu batec és el de la natura “Aprendre-ho per tu mateix, sense que ningú t’ho expliqui és un regal diví”. Pàg. 24

El llibre està dividit en quatre capítols i un epíleg en els qual ens parla del coneixement de la natura, de la desconnexió del món rural, de la ruralitat i de la nova vinculació amb aquest món.

Hi ha moltes reflexions sobre l’èxode del món rural cap al món urbà i global i de com ara el viatge és al inversa produït per la quantitat de problemes generats a les zones urbanes i també pel canvi climàtic; sobre el rebuig a la ruralitat cosa que va portar a la seva masculinització durant dècades, la regressió i el despoblament, etc...

Amb un llenguatge senzill i planer durant tot el llibre cal dir que descriu ratllant la poesia les relacions amb els arbres, els ocells..., en una paraula, en el paisatge que l’envolta.

“Quan hi passava, admirava aquells arbres, els apreciava de veritat i els omplia, de mica en mica, de més i més afectes. Eren els meus germans, els guardians, els vetlladors de la nit i el dia. Temps més tard també vaig començar a sentir-ne el patiment: se’m despertava, del no-res, la possibilitat que algun dia es trenquessin o els talessin i que aquell racó desaparegués.” Pàg. 89

Es pot dir que l’autora transmet el seu camí de retorn a les seves arrels amb tot el que té de bo i de dolent la seva decisió. A l’epíleg i per acabar diu: “Ara soc una persona rural iniciant un procés irreversible d’ensalvatgiment. Soc rural, encara amb una mentalitat urbana, però en procés profund de transformació. Ara visc el meu dia a dia envoltada d’arbres i de muntanyes, i participo de la millor manera que sé sobre l’ecosistema mineral, animal, humà i espiritual on visc.” Pàg. 183

Ruralisme mostra amb la visió d’una dona tot el que hi ha de positiu i de negatiu de viure en un entorn rural. Us agradarà!

Si voleu saber-ne més, teniu una entrevista a Vanesa Freixa a la revista digital Catorze. «Com més autosuficient siguis, menys dependràs dels diners» (catorze.cat)

Recomanació feta per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Amb la crisi climàtica actual, un incendi forestal ja és prou devastador quan es produeix per causes naturals. Però si ha estat provocat i les conseqüències són la pèrdua de vides humanes i una massa forestal cremada de milers d’hectàrees, resulta encara més colpidor.

En Jordi Cruz ens relata a 96 hores de juliol i 1 infern l’incendi que va tenir lloc el 2009 a Horta de Sant Joan, que afectà també el Parc Natural dels Ports (1.1140 ha cremades). 

Analitza de manera objectiva l’actuació dels bombers i voluntaris. Et fica a la pell dels bombers i auxiliars forestals, la manera de treballar i l’esforç que van fer per controlar un foc que la meteorologia i l’abrupte del terreny va anar arrasant tot el que trobava:

“Ara era el soroll de les flames el que els alertava de la proximitat de les flames. Un soroll que molts bombers que han patit atrapaments descriuen com el d’un tren que s’acosta, un tren que els bombers de Tarragona sentien cada cop més a prop”.

Per saber-ne més:

El gran silenci documental rodat per Televisió de Catalunya dins el programa Sense ficció.

Fundació Pau Costa, que porta el nom d'un dels bombers que va morir en aquest incendi, creada per a la prevenció i gestió d'incendis forestals des de la perspectiva de l'ecologia del foc.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Anna –Nan- Shepherd, novel·lista i poeta escocesa, escriu La muntanya viva durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial i no es publica fins l’any 1977, quatre anys abans de la seva mort.

Un llibre que en el decurs dels dotze capítols repassa un paisatge escocès amb tots els seus diferents elements: l’altiplà, el glaç i la neu, l’aire i la llum, animals, plantes... Tot descrit sota una mirada ben subjectiva, detallista i intensa que testimonia el vincle profund de l’autora amb el territori.

Robert Macfarlane, escriptor anglès i autor referent de la literatura de natura, escriu el segon pròleg d’aquesta edició. En aquest ens enuncia com les lectures de budisme i taoisme de l’escriptora traspuen en la seva creació literària. L’expressió de Nan Shepherd “Les muntanyes tenen un interior” [pàg. 29] revela aquest esperit oriental, com també ho comunica l’afirmació “[...]perquè a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya, també penetro en la meva” [pàg. 224].

La muntanya viva, un assaig amb una prosa clara, minuciosa i poètica com quan caracteritza a la pàgina 92 un element de la natura: “L’aigua, aquest element fort i blanc, un dels quatre misteris fonamentals [...] és tan simple que m’espanta. [...] No fa res, absolutament res més que ser el que és”. I continua a la pàgina 98 “[...] la qualitat més temible de l’aigua és la seva força. N’adoro la refulgència i la brillantor, la música, la flexibilitat i la gràcia, i com pica contra el meu cos; però en temo la força”.

Qui faci la lectura de La muntanya viva iniciarà un pelegrinatge a paisatges exteriors i glaçats com també a paisatges interiors i espirituals, camí d’una meditació contemplativa i de coneixement. En paraules de Nan Shepherd a la pàgina 196 “Puc ensenyar diverses habilitats al meu cos perquè aprengui la natura de la muntanya. Una de les més essencials és la quietud”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Els més petits de casa, amb Una terra verda, poden aprendre a comptar de l’1 al 10 d’una forma molt juganera, divertida i senzilla.

Aquest joc és el fil conductor de l’autor, Hollis Kurman, per presentar 10 històries o accions senzilles i visualment atractives amb la intenció de convidar a les criatures per què en el seu dia a dia ajudin a cuidar el planeta.

L’ il·lustrador Barroux és qui les dibuixa, i a tall d’exemple la història de 8 ocells refrescant-se per mostrar l’acció de construir 8 abeuradors que serveixin per beure o remullar-se.

Un llibre infantil que també incorpora, a la part final, recursos per saber-ne més que ajudin a fer un món millor. I com s’apunta al final del llibre: “ Tot el que fem és important: què mengem, com ens vestim, com ens movem d’un lloc a l’altre i on comprem. “

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Quan veiem als telenotícies la previsió del temps, i els experts comencen a parlar de cumulonimbus, vent de tramuntana, esclafits, mànegues... Segur que molts d’aquests conceptes us sonen però realment no sabeu exactament en què consisteixen.

Aquesta petita guia, molt clara i breu, ens explica tot el que necessitem per entendre aquests fenòmens meteorològics i fer-los servir per predir el temps.

Per exemple, la presència d’un tipus concret de núvols al matí és la indicació d’una possible formació de tempestes a la tarda. I sabeu que a més de l’arc de sant Martí també és possible veure un arc de boira?

Us animem a agafar el llibre, llegir-lo atentament i contemplar la natura. Qui sap, potser després sereu capaços de predir mínimament el temps.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Els quatre protagonistes d’aquest llibre, a qui els uneix una amistat de molts anys, decideixen anar a viure en un bosc del Montseny durant 25 dies de manera sostenible, servint-se únicament del que els ofereix el bosc, tant per alimentar-se com per a aixoplugar-se, amb el propòsit de descobrir allò que és essencial per viure i trobar la llibertat que els ofereix la natura.

El llibre és el relat de les experiències viscudes durant aquest temps, que van posar a prova la seva capacitat de supervivència en un espai natural, al marge de la societat. Depenien només d’aquells recursos que van saber identificar per tal de servir-se’n, sobretot pel que fa a les plantes, ja que no identificar-les correctament podia suposar una intoxicació greu o fins i tot la mort. Durant uns quants mesos abans de l’experiència van mirar d’adquirir el màxim de coneixements necessaris per poder sobreviure sense recórrer a cap altra ajuda. Van parlar amb gent que tenia coneixements de botànica i van llegir molts llibres sobre plantes.

Una experiència difícil d’oblidar i que no va ser tan fàcil com semblava.

Sergi Monrabà, l’autor, sociòleg de formació, fa també una reflexió crítica sobre diferents temes com la societat de consum, el materialisme, el pas del temps, l’arrogància de l’ésser humà o la crisi climàtica. Reconeix que va ser una experiència difícil d’oblidar, amb més dificultats del que es pensaven quan s’ho van proposar.

Per saber-ne més:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/emboscats-al-montseny-un-mes-vivint-nomes-del-bosc/video/6230435/

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

Què té a veure la natura i la literatura?  Si encara no ho has descobert, en aquest llibre ho esbrinaràs.

Després de vuit anys d'estudi i immersió en l'obra de Jacint Verdaguer, l'autora presenta un estudi exhaustiu on la botànica i la literatura conflueixen. Aquestes dues disciplines entrellaçades mostren un magnífic recull dels poemes d'en Verdaguer acompanyades de les fotos corresponents. 

Hi trobaràs, doncs: " Els noms de més de tres-centes espècies de plantes vasculars hi són inventariats, identificats, contextualitzats, atribuïts a noms científics i il·lustrats amb fotografies no rarament de llocs trepitjats per Verdaguer en referir-se a una planta o a una altra. Com en tot treball florístic, alguna planta no ha pogut ser del tot (o fins i tot, en algun cas, gens) identificada; això deixa feina per a estudiosos futurs..." pàg. 15

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà. 

Parlar de Rafael Puig i Valls, de la Maria Antònia Simó Andreu, de la Fundació Mona o de la Maria Garcia, per citar només alguns noms, potser no us diu res. Però si afegim que totes aquestes persones han contribuït d’una manera o altra a millorar el medi ambient i fer-nos adonar de la importància de protegir totes les formes de vida ja no us agafarà per sorpresa.

Aquest llibre, tot i estar adreçat a infants, és recomanable per a qualsevol que vulgui conèixer qui són. Gràcies a la seva lectura coneixerem perquè celebrem la Festa de l’Arbre, què fan a Ecologistes en Acció,  com la Carla Zaplana ens explica la importància d’una alimentació més sana... I així fins a completar les 20 biografies molt breus i explicades d’una forma molt senzilla, totes elles acompanyades d'unes il·lustracions que recolzen el text ajudant a la seva comprensió.

Recomanació feta per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Penell és una revista escrita en català el contingut de la qual és sobre meteorologia, climatologia, medi ambient i sismologia.

És una publicació quadrimestral i, cal dir, que encara que els temes són molt científics, el llenguatge que usa és molt proper al ciutadà a qui agradin aquestes temàtiques. Com diu Sergi Corral a l'editorial "... la ciència va a buscar al ciutadà però al mateix temps al ciència s'ha allunyat de la ciutadania [...].

D'aquí que les jornades com el Meteocat o el Curs d'Observació de Fabra destinin esforços a fer baixar la ciència al ciutadà, és a dir, que a partir de la divulgació, gent d'àmbits molt diferents pugui arribar a entendre el perquè del canvi climàtic, de l'evolució dels boscos, dels canvis en l'agricultura o bé perquè cada cop trobem peixos més estranys a la Mediterrània."

Tenim, doncs, l'oportunitat de saber, amb un llenguatge planer, sobre els episodis de temps violent que ens han acompanyat aquest hivern; què són els huracans; el futur, el present i el passat dels riscos climàtics, entre d'altres.

És, doncs, una gran fita que des de les biblioteques es puguin donar a conèixer aquests tipus de continguts destinats a qualsevol persona usuària.

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

A qui li agradi la cultura popular, escoltar històries o explicar contes tradicionals, amb aquest llibre té l’oportunitat de fer o una cosa o una altra, o bé totes dues.

Louis Espinassous, biòleg, etnòleg... i fins i tot pastor, reuneix i reescriu trenta-tres històries vinculades al món dels arbres i la natura, originàries d’arreu del món. Recollides per ser escoltades o contades sota l’arbre, l’avet, el bedoll o el cirerer de bosc. Ha comptat amb l’extraordinària sort de poder recollir-ho de llavis de les narradores i dels narradors de contes tradicionals dels Pirineus, dels llibres de contes de tradició oral, com també de l’oralitat contemporània.

Una bona proposta per fer camins de natura acompanyats, en les petites aturades de descans, per la lectura de contes que segons l’autor els defineix així: “Els contes són com les papallones a les pàgines d’una guia(...) només tenen sentit si finalment aconsegueixen emprendre el vol, ben vives, en el pas de la boca a les orelles”.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

L’abella de la mel ja ens dona una pista molt clara de què tracta el conte: les abelles. Mitjançant unes il·lustracions que moltes vegades pel color ja recorden les d’aquestes productores de mel, i recolzat pel text, ens va explicant quina és la seva utilitat. Com aletegen cercant el cel amb un propòsit molt clar i que en poques paraules ens explica:

 “Aquesta és la flor que l’abella ha triat. Aquesta és la flor plena de pol·len. Aquesta és la flor, d’un color que enlluerna, la que té un perfum dolç que atrau l’abella que vola. Quin viatge tan llar, és hora de fer un glop ensucrat, sucós...”

Al llarg de la tota la història anem entenent quina és la seva funció, com es comuniquen entre elles, el treball que fan al seu rusc... És, en fi, un conte que ens ajudarà a conèixer-les millor, a respectar-les i a no témer-les, doncs aquests petits insectes són una part fonamental per a la natura.

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Us imagineu poder viatjar en el temps? I que gràcies a això un dia que amenaçava amb esgarrar les vacances d’estiu, acabés resultant tota una aventura?

Tot va començar un matí a l’hora d’esmorzar, preparant-se per anar d’excursió a la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Baralles a taula i batalla entre els dos germans Oriol i Jan, amb les torrades volant com si fossin míssils, tingué com a conseqüència un càstig terrible per a ells. Tot l’estiu sense poder menjar gelats ni anar a la piscina!!!l  

Començar el dia amb aquesta “condemna” en el seu futur no semblava que hagués d’acabar bé, sobretot per a uns bandolers. Sí, bandolers com en Capablanca, famós al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I és allà on l’Oriol, el Jan i els seus dos amics, la Maria i el Vladimir, viatjaran enrere en el temps. Una topada amb uns antics soldats de la guerra dels carlins podria tenir conseqüències. Aconseguiran l’Oriol i el Jan que els seus pares els aixequin el càstig gràcies a això?

Per descobrir-ho haureu de llegir aquest conte... i seguir la mateixa ruta que van fer ells pel Parc Natural de Sant Llorenç. Segur que descobrireu racons molt sorprenents!!

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanació feta per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Vint-i-cinc obres mestres de la literatura juvenil i universal reunides en aquest llibre per la il·lustradora i autora Núria Solsona. Vint-i-cinc paisatges que ens anima a iniciar un viatge pels llocs viscuts o per entorns somiats per part de les autores i dels autors, tota una volta al món literària.   

Núria Solsona a través de les il·lustracions mostra el protagonisme del paisatge en cada un dels títols, que ens transporta a una contextualització de l’obra mestra fins al punt de descobrir-la tota ella. D’aquí que per completar-ne l’aventura descriu: un fragment de l’obra, un resum en tres línies, l’argument del relat i la biografia de l’escriptora o de l’escriptor corresponent.

Oberts a rebre una invitació a la lectura dels clàssics? Preparats per conèixer la natura en la literatura?

Document recomanat per: Rosa Casas.Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Divuit històries increïbles, curioses, i de fets extraordinaris i reals protagonitzades per animals de diferents espècies, totes elles lligades per fils invisibles amb els humans. La sorprenent “Operation Cat Drop”, catorze mil gats caiguts del cel a l’illa de Borneo per acabar amb el tifus; o com l’espècie de papallona Cactoblastis cactorum salva Austràlia de la invasió del cactus i és declarada heroïna nacional...

Aquest entramat de relacions és el que l’autor narra amb un llenguatge planer i entenedor per arribar a petits i grans. Uns relats atractius que miren d’apropar la ciència als lectors.

Tota una complexitat de la natura que Accinelli, divulgador científic i entomòleg, en aquest llibre convida a l’ésser humà a respectar els seus vincles, donat que quan un d’aquest fils es trenca els efectes són imprevisibles. A la natura no hi ha res independent i qualsevol acció de l’home modifica i transforma l’entorn.

Un llibre il·lustrat de la mà de l’autora Serena Viola, qui reforça la importància dels fils de la natura.

Una obra de coneixement amb un objectiu clar de divulgació i a la vegada pels amants de la lectura.

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

Els amants de les alçades i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ja disposen d’un nou llibre. De la mà de l’Albert Masó, muntanyenc com n’hi ha pocs, ens ofereix 25 excursions a 48 cims del Parc. Són itineraris molt detallats que ens ajuden a no perdre’ns, especificant la dificultat. Cal destacar el mapa que acompanya cadascuna de les rutes així com una fotografia de la zona. Aprofiteu aquesta guia per descobrir o redescobrir alguns dels cims que conformen aquest espai tan bell.

Recomanació de Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Us voldria recomanar aquest llibre que van editar fa pocs mesos. Els amants de la natura descobrireu, si encara no ho heu fet, les meravelles que amaga el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Coves, balmes, racons, pobles... llocs i indrets que no us deixaran indiferents. La influència humana es deixa veure en les restes arqueològiques que encara s’hi conserven, coneixereu ermites que potser ni sabíeu que existien, podreu admirar com la climatologia i l’aigua han anat formant el terreny. Es tracta d’una guia que ens ajudarà a descobrir en profunditat els secrets del Parc. El text està acompanyat d’unes magnífiques fotografies que permeten admirar tot el que s’hi explica.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa.

Ens trobem davant d'un llibre infantil de divulgació científica sobre el regne vegetal i les seves característiques, que té com a objectiu que els lectors, petits i grans, prenguin consciència de la importància de les plantes, un regne indispensable per mantenir la vida a la Terra.

L'autor dels textos, Michael Holland, és educador ambiental. Aquesta feina com a educador es fa palesa en la manera com està tractada la informació sobre les plantes: d’una manera visualment molt atractiva, molt ben organitzada i ben desenvolupada, amb tota mena de dades curioses i sorprenents que atrauen l’atenció del lector. Per exemple, de cada planta no només ens dóna el nom comú, sinó també el nom científic en cursiva per acostumar els joves lectors a fer servir la informació completa sobre plantes. A més, al llarg del llibre s’ofereixen diferents tipus de manualitats perquè els nens i nenes realitzin experiments amb plantes, com “Un laberint vegetal”, “Slime de farina de blat de moro” o “Tinta invisible”. L’obra es completa amb un glossari i un vocabulari específic de la matèria per ordre alfabètic.

Recomanació feta per la Biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni

«Pero ¿qué es lo salvaje? Y, sobre todo, ¿dónde puedes encontrarlo?»

Aquest és un llibre infantil on la protagonista és la natura salvatge que ens envolta i el nostre contacte amb ella.

Què vol dir salvatge? És la natura que neix als espais oblidats, fràgil i diminuta. La que llisca per terra i la que ensenya les dents. Està plena d’olors: menta fresca, coves mil·lenàries, deserts escalfats pel sol, pins afilats i oceans amb gust salat. Cada flaire està per gaudir-lo.

Aquest conte infantil té uns delicats dibuixos de la il·lustradora anglesa Abigail Halpin amb text de Megan Wagner Lloyd que ajuda a seguir la història narrada. Forma part de la col·lecció Los pequeños salvajes de l'editorial Errata Naturae.

Ens trobem davant d’un llibre sensible i amb un clar compromís ecològic que ens ajuda a trobar i veure la natura salvatge que existeix al nostre voltant, inclosa la ciutat.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín.

Quina és la planta que més es beu al món? I quina és la més utilitzada als còctels, cerveses i vins? La resposta és: civada, raïm i sorgo. Aquesta última la més estesa a les begudes alcohòliques d'Àsia i Àfrica.
Us proposem un brindis literari per a celebrar la llarga i feliç unió entre la beguda i la botànica.

“El món botànic produeix alcohol en abundància. O per ser exactes, les plantes fabriquen sucre, i quan el sucre es combina amb la llevat, neix l'alcohol. Les plantes absorbeixen diòxid de carboni i llum solar, ho transformen tot en sucre i exhalen oxigen. No és una exageració dir que el procés que ens proporciona els ingredients crus pel brandi i la cervesa és el mateix que manté la vida al planeta.”

En aquest original llibre, l'autora exposa els secrets de la botànica dels nostres nèctars favorits, una guia de més de 150 plantes, arbres, flors i fruits, amanida amb anotacions inèdites sobre la relació entre les plantes, la química i l'alcohol.

Trobem una primera part que explora la fermentació i d'estil·lació, processos químics bessons que fan néixer el vi, la cervesa i els esperitosos. Des de les més tradicionals a les formes més sofisticades d'extreure alcohol.

Una segona part relacionada amb la prodigiosa natura i la gran quantitat d'herbes, espècies, flors, àrbres i fruits que es combinen a la perfecció amb els destil·lats.

I finalment afegirem les guarnicions botàniques que donen el punt final al còctel del dia. Parlem de baies, herbes, fruites, etc. A tot el llibre trobem receptes per fer còctels, i en aquest apartat en concret trobem consells de cultiu.

L'horticultura pot ser embriagadora. T'animes?

Recomanat per ​​​​​​​Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín

Un assaig on simplement amb el subtítol del llibre ja es detecta els futurs protagonistes a qui es dirigeixen les autores: El manual del jovent per protegir-nos els uns als altres i el planeta. En un futur proper els joves, si no es prenen mesures per aconseguir un planeta més just i sostenible, viuran les grans i catastròfiques conseqüències de l’escalfament global.

Naomi Klein, reconeguda periodista americana, i l’escriptora especialitzada en ciència Rebecca Stefoff pretenen conscienciar-los sobre tots els problemes que els poden arribar i també dels que ja es pateixen a l’actualitat. Tot amb la clara intenció de fer una crida a un compromís, a una implicació i a l’acció per part d’ells donat que és urgent actuar.

El plantejament de les autores és que els joves activistes poden liderar el canvi, no només formar-ne part d’aquest moviment. Ho demostra el cas de Nosrat Fareha, de quinze anys i organitzadora de la primera Vaga mundial d’Estudiants pel Clima qui, sense por, dirigeix unes paraules a qui ostenta el poder: “Ens heu fallat a tots estrepitosament. Mereixem alguna cosa millor. Els joves [...], però haurem de viure amb les conseqüències de la vostra inacció”; o també el cas de Greta Thunberg i d’altres joves activistes climàtics.

L’últim capítol del llibre, Eines per a joves activistes, conté una sèrie de suggeriments per a l’activisme, uns més útils que d’altres en base a l’edat que es tingui. I la certesa és que, tal i com diuen les autores “la manca de por és un dels punts forts del moviment juvenil per al canvi”.

Tu ets el tercer foc, títol de la conclusió d’aquest assaig i d’on es cita textualment l’últim paràgraf:

“[...] és el foc de les entranyes de la nova generació de joves activistes com tu. La teva veu ens dona energia. La teva visió apunta cap al nostre millor futur. Ara hem d’alimentar aquest tercer foc i fer que creixi.

Com més espurnes tingui, més brillant serà. Et convido a afegir-hi la teva espurna.

Estàs a punt per canviar el món?”

Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

En Sylvain Tesson és un geògraf i viatger francès molt conegut al seu país pels seus llibres en què narra la seva experiència viatgera. És important tenir en compte que fa els trajectes a peu, en bicicleta i algun en moto.

En aquest Petit tractat sobre la immensitat del món es troben frases com:

Curiosament, com més millorem les tècniques científiques més creix el camp de la ignorància. Cap. Noves Terres, pàg. 40

Viatjar no és triar les ordres, és fer entrar l'ordre en un mateix. Cap. La felicitat de fer camí, pàg. 54

En aquestes paraules es pot copsar tot el que representa per a en Tesson el fet de viatjar. La immensitat dels paisatges que veu influeix en la ment i en la manera de viure la vida.

És curiós que dedica un capítol a la seva visió de l'escalada a la pedra urbana. Pujar a les teulades i caminar damunt d'edificis també li ha donat una perspectiva del món urbà: primer, perquè permet observar el que passa a la ciutat i segon, per tota la història que s'hi troba: materials, animals, inscripcions, deixalles...

És un petit llibre ple de reflexions que corprenen i, a la vegada, esperonen a viatjar a llocs llunyans. En Tesson tenia trenta-tres anys quan va sortir publicat en francès l'any 2005 i no és fins ara que el trobem en català.

Recomanat per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

"Si els clixés ruralistes són falsos, també ho són els clixés urbans" pàg. 370 'Refer l'imaginari rural... i l'urbà' . Marina Garcés, secció Converses.

Les Nacions Unides van designar el 1r dilluns d'octubre de cada any com a Dia Mundial de l'Hàbitat per tal de reflexionar sobre el dret bàsic de tots a un habitatge habitual i sobre l'estat dels nostres hàbitats.

En el llibre que et presentem L'altre món rural de Rosa Cerarols i Joan Nogué es fa una avaluació i estudi dels canvis que s'estan experimentant en el món rural a Catalunya.
Aquest assaig està dividit en tres grans grups: contextos, experiències i converses, en què diferents estudiosos ens en parlen.
És a partir del confinament del març de 2020, a causa de la pandèmia, que es va veure que moltes persones van decidir anar al poble on tenien la 2a residència. 
Tanmateix no és tan fàcil accedir a un habitatge en els pobles, ja que la majoria estan en males condicions i ni els propietaris ni l'administració té els mitjans econòmics per a adequar-los i fer-los habitables. De tot això i més és el que volen transmetre les diferents persones que han participat en l'elaboració d'aquest estudi.

"L'escola de pastors és molt més que una formació. És un any de la vida d'unes persones que comencen a caminar per fer realitat un somni i que deixen que les acompanyem." pàg. 271 'L'escola de Pastors i Pastores de Catalunya', secció Experiències.

És un assaig que obre d'esperança i il·lusió el retrobament amb la natura amb respecte i amor.
De segur que t'agrada!

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 

Quan una malaltia obliga a l’autora a estar-se al llit sense pràcticament poder-se moure, poc s’imagina que un petit gest d’una amiga l’ajuda. Li porta un cargol que ha trobat al bosc perquè la distregui. La reacció de l’Elisabeth s’assembla molt a la que qualsevol persona podria haver pensat:

“¿Y por qué tendría que gustarme un caracol?, me pregunté en silencio. ¿Qué narices podia hacer con él? No podia levantarme de la cama para devolverlo al bosque. No era de mucho interés, y si realmente estaba vivo, la responsabilidad por un caracol, algo tan fuera de lugar, era aplastante”

Poc s’imaginava l’Elisabeth Tova que aquest animal la “salvaria” i constituiria un pont mental per no caure en un estat d’autocompassió i depressió. I és que poc a poc, el seu interès va creixent i l’anima a buscar i aprendre més coses sobre ells. Al llarg d’aquest breu relat és capaç de transmetre’ns als lectors l’entusiasme dels seus descobriments, tot amb un llenguatge planer i ple d’anècdotes:

“El caracol parecía desafiar las leyes de la física. Se desplazaba sobre las puntes de los musgos sin doblarlos y podía subir verticalment por el tallo de un helecho y luego seguir su camino boca abajo recorriendo la parte inferior de la hoja. Su minúsculo peso doblaba la hoja hasta formar un arco y, pese a todo, el caracol permanecía impávido”

Es tracta d’una delícia de llibre, a l’abast de tothom; mai m’hauria imaginat que un animal tan petit resultaria tan complex. Un cop el comenceu us serà difícil deixar-lo.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Aquest breu article de la revista Descobrir, realment ens “descobreix” un animaló sovint menyspreat o temut, però que ens ensenya la feina tan important que realitzen; estem parlant dels ratpenats.  

També cal tenir en compte que per als ecosistemes representen un gran benefici, doncs a més de ser pol·linitzadors, la seva dieta a base d’insectes (un de sol pot arribar a menjar entre 1.000 i 3.000 insectes en una nit). Penseu que és un gran depredador del barrinador de l’arròs, molt perjudicial per als camps d’arròs del delta de l’Ebre. S’han estès per tot el món, però a Catalunya conviuen 32 espècies de les 45 en total que hi ha a Europa. És un fet remarcable i dona idea de la importància de la seva conservació.

Al Museu de Ciències Naturals de Granollers disposen del servei SOS Ratpenat, al qual podeu recórrer si se us ha colat algun ratpenat a casa. Igualment, no podeu deixar de consultar la web ratpenats.org, portal de col·laboració ciutadana on podeu ajudar en el seguiment o trobar informació sobre els diferents espècies.

Per últim,  destacar la població de ratpenats de cova establerts al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que s’estudia des de l’any 1952. Actualment compta amb uns 15.000 – 17.000 individus, sent la més important de tot Catalunya.

Recomanat per Sara Codina. Bib. Central. Terrassa

Font: Descobrir Catalunya, núm. 290, agost-setembre 2022

Aquesta selecció de 24 parcs nacionals i naturals recull  la diversitat d’espais del territori espanyol (parcs costaners, aiguamolls, parcs de muntanya atlàntica o mediterrània). Ofereix informació precisa de cadascun:  característiques essencials,  llocs imprescindibles, explicacions detallades sobre geologia, flora i fauna, consells de visita i propostes d'excursions de diversa dificultat. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autora d’aquest llibre, Holly Tuppen, ens proposa que viatgem de manera sostenible si volem preservar el planeta. Ens demana que siguem viatgers conscients amb la realitat climàtica i que deixem impactes positius per allà on passem fent que el viatge hagi valgut la pena. No es tracta d’un gènere de viatge sinó que és un esquema mental que pot ser aplicat a tots els viatges i destins. Tenir un impacte positiu suposa pensar millor en el nostre destí: triar llocs amb credencials mediambientals i que prioritzin les persones de la localitat, per exemple.

Holly planteja en aquest llibre la difícil pregunta que molta gent es fa: es pot justificar un viatge en avió durant una crisi climàtica com la que estem vivint? Ens explica els motius pels quals es fa aquesta pregunta, per què ens hauria de preocupar (si al cap i a la fi estem de vacances), i estableix la base per enfocar el viatge cap a la sostenibilitat. Ens ajuda a entendre el carboni i la crisi climàtica i a veure que les nostres vacances no són una excepció a l’emissió de carboni que escalfa el planeta.

Malgrat tot, la resposta és esperançadora: només hem de canviar la forma de viatjar i ser conscients que l’empremta de carboni que nosaltres deixem depèn de les opcions de viatge que haguem triat. Com que hi ha opcions de viatges baixes en emissions de carboni, en lloc de sentir-nos malament, el que hem de fer és optar per aquestes maneres de viatjar, encara que siguin més lentes.
L’autora dedica un capítol sencer a explicar què és i què no és responsable a l’hora de prendre decisions viatgeres. Normalment, diu, l’opció més sostenible és la més inspiradora.

És un llibre ple d’eines i dades concretes, que ens mostra com identificar opcions sostenibles en cada àmbit del viatge i com planificar millor el nostre destí: com escollir els llocs menys concorreguts, com arribar-hi, on allotjar-se, què fer, com optar per les opcions locals i de proximitat...

Viaje sostenible és un llibre molt inspirador que dona molta informació concreta i moltes reflexions per ser un millor viatger  i, d’aquesta manera, col·laborar a fer del món un lloc millor.

Recomanat per la Bib. L'Escorxador. Sant Celoni. 

La guia definitiva per a dibuixar un diari de la naturalesa! L'últim llibre d'art de John Muir Laws, és una potent combinació d'art, ciència i entusiasme il·limitat: una guia pràctica per a ser millor artista i naturalista.

​​​​​​Laws  proporciona clars i pràctics consells (des dels conceptes bàsics sobre l'elecció de materials fins a les tècniques més avançades) amb un text senzill, complementat amb il·lustracions pas a pas. Dotzenes d'exercicis guien la mà i la ment per a crear reproduccions precises de plantes, animals, paisatges i cels.
Si bé els consells del text milloraran les habilitats d'artistes consumats, el seu entusiasme per a veure, aprendre i sentir tot el que ens envolta, el convertiran en un llibre valuós, fins i tot revelador, per a qualsevol persona interessada en la naturalesa, sense importar quines siguin les seves habilitats artístiques.

Amb aquest llibre aprendràs a concentrar-te, millorar la memòria i a disparar la creativitat.

L’observació, la curiositat i la creativitat són habilitats que es poden desenvolupar. Aprén a observar amb detall i obre la ment a la meravella de l’estudi i la investigació. Accepta allò que no coneixes com a punt de partida per explorar els misteris de l’univers.

Recomanat per Vicky Romo, Biblioteca Antonio Martín.

Tots els éssers vius es comuniquen. Amb qui us heu comunicat a avui? Amb la vostra parella, amb la vostra mascota o amb una planta d’interior? Segons Paul Watzlawick, expert en comunicació: “No és possible no comunicar perquè tota comunicació (no només les paraules) és conducta, i de la mateixa manera que no existeix la no-conducta, que és impossible no comportar-se, tampoc és possible no comunicar.”

Aquest llibre, Al bosc no hi ha silenci de la biòloga Madlen Ziege, ens parla de la base d’aquesta comunicació, amb un llistat de tasques pendents de la vida: la vida manté l’ordre, la vida és metabolisme, la vida percep l’entorn i reacciona, la vida es multiplica, la vida creix i es mou, i la vida evoluciona.

Les plantes alerten els veïns, alguna espècie emet substàncies químiques quan rep l’atac dels predadors, i les plantes veïnes reaccionen a la informació augmentant el contingut de les seves defenses. Investigadors d’Escòcia van descobrir el cas dels dofins que pesquen en grup i es coneixen pel nom. Emeten clics i xiulets que ressonen a vint quilòmetres de distància, i cada dofí té el seu propi so!

Podem acabar amb una dita anònima que explica la dificultat i la necessitat d’interpretar correctament la comunicació entre els éssers vius: “Hi ha converses que arriben al gra després de dos dies donant voltes”.

Recomanat per Vicky Romo, Biblioteca Antonio Martín

La moda sostenible (també anomenada “moda ètica” o slow fashion) és un moviment que cada vegada guanya més adeptes. Aquesta tendència busca que la indústria de la moda sigui més responsable tant en l’àmbit social com ambiental, tenint en compte tots els aspectes que envolten la producció tèxtil: primeres matèries, respecte a les persones i als animals, costos mediambientals, qualitat i durabilitat de la roba, comerç de proximitat...; i també que els consumidors optin per una alternativa més responsable a l’hora de vestir, lluny del consumisme massiu dels darrers anys. 

La Laura Opazo és una comunicadora experta en moda i una de les principals divulgadores sobre moda sostenible que hi ha actualment. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i s’ha format en assessoria d’imatge personal en prestigioses escoles. Concentra gran part de la seva activitat a les xarxes socials, fa xerrades, col·labora en diversos programes i també imparteix classes a la ISEM Fashion Business School. 

Si tens ganes de canviar els teus hàbits de consum i apropar-te a una manera de vestir més sostenible, Armario sostenible: aprende a comprar de manera consciente e inteligente és una lectura imprescindible.

El llibre explica el passat, present i futur de la indústria tèxtil; presenta diferents alternatives de consum més respectuoses; dona consells pràctics per aprendre a llegir les etiquetes, allargar la vida de la roba, etc.; o proposa coses tan curioses com una llista a l’Spotify per al moment d’endreçar el teu armari o un llistat de documentals de referència per si vols aprendre més sobre el tema. Al final de cada capítol, sempre et convida a reflexionar sobre algun aspecte i proposa accions concretes per ajudar-te a canviar d’hàbits fàcilment.  En definitiva, és una lectura fàcil, entretinguda i pràctica.

Atreveix-te a fer el canvi i forma part de la revolució!

Més informació:

• Laura Opazo a les Biblioteques
• Campanya Roba neta (coalició internacional d'ONG i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial)
• Pàgina web oficial
• Article a la revista Opcions Consum de roba: per un canvi radical de paradigma
• Associació “Moda Sostenible Barcelona”

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera. 

Aquesta obra pionera de l’ecologia va despertar consciències a  mitjans del segle XX. La biòloga marina Rachel Carson, de la Universitat Johns Hopkins de Maryland, va escriure aquest clàssic de la literatura científica amb una sensibilitat exquisida. La seva prosa magistral, divulgativa i tècnica alhora, va despertar la consciència ecològica de milions de persones arreu del món. L’obra va aconseguir captar un interès social tan gran que de seguida va ser catapultada a la llista dels llibres més venuts del “New York Times” durant 31 setmanes consecutives. Amb el pas dels anys es va traduir a més d’una trentena de llengües I el més emocionant d’aquesta història és que les seves paraules i prediccions continuen plenament vigents en els nostres dies.

Carson va augurar magistralment la imperiosa urgència de preservar la natura i totes les formes de vida. El Mar que nos rodea ens explica l’origen de la vida, la formació dels oceans i la meravellosa delicadesa de la vida marina. A través del text anem descobrint com van avançar les aigües dels glaciars formant impressionants processons d’icebergs que suraven a l’aigua i ens recorda com finalment tota la contaminació va a parar al que ella anomena oceà infinit que flueix sense descans, sense principi ni final.

L’autora a les Biblioteques

Fons especial relacionat: "Cultura de l’aigua” Bd3 Terrassa

Amb aquest llibre els autors proposen una selecció de més de 50 indrets emblemàtics del Montseny, amb itineraris a vegades poc coneguts, que incrementaran el coneixement d’aquesta muntanya meravellosa, amb llocs d’interès natural, d’història i llegendes, d’arquitectura, muntanyisme... Assaboreix les passejades i recorda que estàs a un parc, respecta les activitats agrícoles i ramaderes, el paisatge natural i cultural, i sobretot, gaudeix molt aquest immens patrimoni que és el Montseny.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals