Roser Cabré-Verdiell Surribas (Barcelona, 1982) és escriptora en llengua catalana i llicenciada en periodisme. Ha publicat en diverses antologies de relats curts i en revistes de creació literària com ara Carn de cap i Branca. El seu relat “Soc la llevadora”, inclòs dins l’antologia Extraordinàries (Ed. Males Herbes, 2020), va guanyar el Premi Ictineu 2021. L’autora forma part d’una nova generació d’escriptores com ara Irene Solà, Marta Orriols i Eva Baltasar, entre altres, que han renovat i refrescat el panorama literari català femení.

"Aioua", publicada a l’editorial Males Herbes (2022) i Premi Finestres de Narrativa en Català 2022, és la primera novel·la de Roser Cabré-Verdiell. Anterior als seus relats curts, la va escriure entre els anys 2015 i 2016 i la va tenir tancada en un calaix durant molt de temps “fent-se forta”, com diu la mateixa autora, mentre ella com a escriptora i persona també anava creixent. 

Escrita en primera persona, narra el viatge de la Rut, que s’ha quedat sense veu i marxa perquè la seva parella, l’Hac, no l’entén. El destí és "Aioua", transcripció fonètica que conté totes les vocals menys la “e”. L’objectiu de la protagonista és buscar les vocals i fugir de les consonants mentre llegeix un diccionari per buscar les paraules i els sons que li han de retornar la veu. I és així, en aquest viatge iniciàtic cap al passat, que apareixen els diversos elements que van lligant la trama: un motel tronat a Franckville i uns personatges que acompanyaran  la protagonista a la recerca de la seva veritat. Si la protagonista afegeix una “e” al seu nom, es forma la paraula True. 
"Aioua" és una novel·la psicològica i onírica basada en un viatge real a Iowa. El lector anirà entrant, d’aquesta manera, en un viatge interior inquietant i sense concessions, que podrà ferir, en alguns moments, la seva sensibilitat. Però cadascun d’aquests escenaris xafogosos i personatges decadents seran necessaris per entendre l’essència de la protagonista: l’acceptació del passat per viure el present sense pors i poder estimar i deixar-se estimar.  
L’autora, lluny de caure en el tòpic de les relacions traumàtiques –relació mare-filla, la condició de ser dona i el sentir de la maternitat –ens atrapa gràcies, sobretot, a una gran habilitat lingüística. Cada paraula ens transporta a un món sensible, decrèpit i destructiu. Cada capítol esdevé un clam sobre l’esperança de viure tot acceptant la realitat que ens fa ser qui som. Un ball d’històries, sentiments i sons que mantenen el lector enganxat . Un viatge interior que reflexiona sobre la maternitat, "la genètica que no et fa dolenta però et pot fer malalta", la veritat i la mentida. Un viatge de retrobament fins a trobar la seva pròpia veu.

Llegiu "Aioua": per l’estil –cada una de les paraules té un significat gairebé poètic –i per la història que s’hi explica. Cada lector hi trobarà la seva, de veritat. L’ús de les vocals i de les consonants no havien significat tant en la lectura d’un llibre com el que ha escrit la Roser Cabré-Verdiell.

Més informació:

• Roser Cabré-Verdiell a les Biblioteques
• Roser Cabré-Verdiell a la Viquipèdia
• Presentació de la novel·la

Recomanat per Francina Sanmartin. Bib. Del Poblenou. Pineda de Mar.