Tot i que la burocràcia pot semblar un concepte modern —o, almenys, modern com ho són
els temps de Chaplin—, el cert és que trobem l'arrel de la paraula en textos previs a la
Revolució Francesa. I el seu origen és ja despectiu. En una carta del 15 de juliol de 1765,
un enciclopedista alemany, el baró Von Grimm, escriu: «Aquí les oficines, els funcionaris,
secretaris, inspectors i intendents no són nomenats als seus llocs per beneficiar l'interès
públic, en realitat semblaria que l'interès públic ha estat instaurat perquè les oficines puguin
existir».
No és, però, fins Kafka, als anys vint del segle XX, que trobem les primeres grans obres de
ficció sobre la burocràcia en un sentit estricte, si bé podem veure alguns indicis dels absurds
de l’Administració ja abans; a Voltaire, Dumas, Rabelais o fins i tot Petroni. Curiosament —o
no—, han estat obres de gènere les que han quedat en l'imaginari col·lectiu.
El més contundent exponent dels dimonis de la burocràcia en el camp de la ciència-ficció és, segurament, la pel·lícula Brazil, de Terry Gilliam, en la qual un error informàtic desencadena una sèrie de desgràcies catastròfiques. Els tentacles de la burocràcia són tan llargs, però, que esquitxen tot tipus d'obres: des dels còmics d'Astèrix a pel·lícules impossibles com la georgiana My Grandmother (de 1929!), des de clàssics universals com 1984 a treballs tan dispars com la supermusculada cinta Perseguit o el Watchmen d'Alan Moore.
Però no és per cap d'aquests motius —que també— que ens hem decidit per aquesta temàtica. És perquè, any rere any, ineludiblement és igual de difícil aixecar la persiana del Cryptshow.
Fans del fantàstic i el terror, el festival Cryptshow presenta: BUROMANIA!