[Pseudònim de Francesc Vila i Rufas]

Barcelona, 22 d'octubre de 1927 — Barcelona, 22 de desembre de 2006

Dibuixant i pintor, conegut per Cesc.

Fill de Joan Vila i Pujol. Format a l'Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona (1943). S'inicià com a caricaturista diari en el "Diari de Barcelona", el 1952, i després passà a "Tele-exprés", "El Correo Catalán", "Avui" (en el qual féu un acudit diari del 1976 al 1989) i "Diari de Barcelona". Col·laborà també periòdicament a "Serra d'Or", "Cavall Fort", "Por Favor" i "La Gaceta Ilustrada" i en publicacions estrangeres com ara "Punch", "Harper's", "Esquire", "Everybodys", "París Match" o "Jours de France". Féu també nombrosos dibuixos publicitaris. El 1989 cessà l'activitat com a ninotaire i es dedicà sobretot a la pintura, el gravat i l'escultura, i exposà a Catalunya, a l'Estat espanyol i a l'estranger. Publicà nombrosos llibres d'acudits, entre els quals "La florista", "L'escombracarrers" i "El peó de camins" (1962), "La Costa Brava" (1963), "Gargots" (1969), "Tics del país" (1971), "Els captaires d'en Cesc" (1971), "Desarrollo & Desarrollados SA" (1973), "No som res" (1986), etc. i il·lustrà també llibres d'escriptors, com ara "Això també és Barcelona" (1965) i "Guia de ciutadans anònims" (1993) de J.M. Espinàs o "L'autèntica història de Catalunya" (1990), de Montserrat Roig. Fou guardonat, entre d'altres, amb el premis Ynglada Guillot de dibuix (1961), Ciutat de Barcelona (1970), de l'Exposició Nacional d' Art Contemporani en l'apartat de gravat (1971), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995) i el Premi Internacional d'Humor Gat Perich per la seva trajectòria (1997). Des del 1999 fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El seu estil es caracteritza per una crítica a estones amable i a estones punyent de la societat quotidiana, però sempre amb un toc poètic d'arrel profundament humanista.

© Enciclopèdia catalana

Web oficial d'en Cesc