The Cure o Duran Duran comparteixen banda sonora amb Brahms, Beethoven o Sergei Prokofiev, entre d’altres. Xavier Dolan demostra el seu gust per la música com a eina per emfatitzar i manipular les emocions, converteix seqüencies en clips suggeridors que ben podrien funcionar de manera independent.  En aquesta ocasió la música ens transporta al món de Laurence, professor de literatura amb una vida organitzada, on tot es troba al seu lloc, o això és el que semblava abans que volgués canviar de sexe. La seva parella es una de les persones que més li recolzen.

En obres posteriors, com ara la sèrie Orange is the new black trobem casos semblants: parelles que s’estimen més enllà del gènere i que segueixen junts tot i que un dels dos canviï de sexe.  Aquesta és una pel·lícula valenta i agosarada, tant en la forma com en el fons, com la majoria de les que ha realitzat fins ara Xavier Dolan.

Laure té 10 anys i és transgénere. Després d'una mudança arriba a un nou barri on, a causa del seu aspecte i al tall de cabell que porta, és confosa per un nen.

L'estiu es convertirà en un gran parc infantil on Laure es converteix en Michael, un nen com qualsevol un altre. Tots els nens l’acullen com a un noi més i fins i tot una nena del grup, Lisa, s'enamora d'ell. Laure s'aprofita de la seva nova identitat per divertir-se amb la seva nova vida, però el final de l'estiu i la tornada a l’escola revelaran el seu secret.