Dirigida per John Wells

EUA, 2013

El mateix autor de l’obra teatral firma el guió d’aquesta pel·lícula que mostra la història dels Weston, una complexa família que viu en una gran mansió a l’estat d’Oklahoma. La desaparició del pare en estranyes circumstàncies provoca una reunió familiar en la que es fan paleses totes les misèries acumulades i no expressades durant anys.

Nominacions als Oscar 2013: Mery Streep com a actriu protagonista i Julia Roberts com a actriu de repartiment.

Basada en l’obra Agost de Tracy Letts.

Dirigida per Milos Forman

EUA, 1984

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort, però amb l’arribada d’un jove Mozart perd el seu lloc protagonista. Consumit per la gelosia, farà tot el possible per arruïnar la carrera del músic de Salzburg, que aliè a les maquinacions deixarà bocabadats a tots amb la seva genialitat i excentricitat.

Vuit Premis Oscar van consagrar aquesta pel·lícula com una de les millors dels anys 80: millor pel·lícula, director, guió adaptat i actor (F. Murray Abraham), entre altres.

Adaptació de l’obra Amadeus de Peter Shaffer.

Dirigida per Peter Glenville

Regne Unit, 1964

Anglaterra, segle XII. Drama històric que recrea els enfrontaments entre Enric II i Thomas Becket, canceller primer i després bisbe de Canterbury. Enfrontament que té l’origen en la reforma del sistema judicial que redueix considerablement els privilegis de l’església.

Premiada l’any 1964 amb l’Oscar al millor guió adaptat, va rebre 12 nominacions, entre elles les de  millor actor per als dos protagonistes, Peter O’Toole i Richard Burton.

Basada en l’obra de teatre Becket o el honor de Dios de Jean Anouilh.

Dirigida per Jean Negulesco

EUA, 1948

Explica la història de la Belinda, una noia muda que viu en una granja en una comunitat de pescadors força tancada. Quan arriba un nou metge a la localitat mostrarà interès en ajudar-la. Tot es precipitarà quan la Belinda és violada i com a conseqüència es queda embarassada.

Jane Wyman va guanyar l’Oscar a la millor actriu l’any 1948. La pel·lícula va tenir dotze candidatures més entre elles, guió adaptat, director, actor i pel·lícula.

Basada en l’obra de teatre d’Elmer Harris, estrenada a Broadway l’any 1940.

Dirigida per Michael Curtiz

EUA, 1942

Casablanca durant la IIGM s’ha convertit en lloc de pas per als que fugen del nazisme i volen anar als EUA.  En Rick, descregut de qualsevol causa, dirigeix un club al que arriba Ilsa, l’amor de la seva vida, que actualment està casada amb Victor Laszlo, líder de la resistència contra els nazis. En Rick haurà de decidir si ha arribat el moment de recuperar els seus ideals.

Aquesta pel·lícula, una de les més mítiques de la història del cinema, va ser guardonada amb 3 Premis Oscar l’any 1943: millor pel·lícula, director i guió adaptat,

Està basada en una obra de teatre escrita per Murray Burnett i Joan Alison.

Dirigida per Jean-Paul Rappeneau.

França, 1990

Adaptació cinematogràfica d’un  clàssic francès  que explica la vida fantasiosa i arrogant del poeta  Hercule-Savinien Cyrano, conegut com a Cyrano de Bergerac. Sobresurt l’excel·lent ambientació i  la magnífica interpretació de Gérard Depardieu que dóna força i sensibilitat al personatge del Cyrano.

Depardieu va ser nominat a l’Oscar al millor actor i el film va rebre l’Oscar al millor vestuari l’any 1990, el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera el mateix any i quatre Premis BAFTA el 1991. En l’àmbit francès, va guanyar deu Premis Cèsar i al Festival de Cannes, Gérard Depardieu va ser reconegut amb el premi d’interpretació masculí.

Adaptació de l’obra teatral d’Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac. 

Dirigida per Gregory La Cava

EUA, 1937.

Explica la història d’un grup de joves que tenen el desig de triomfar en el teatre. Ambientada en una residència d’estudiants dirigida per antigues actrius, les quals mostren el seu entusiasme i, a la vegada,  l’enveja per l’esperit juvenil de les seves alumnes, el to còmic de l’inici acaba enfosquint-se cap al drama pel fracàs d’algunes d’elles.

Va rebre quatre nominacions als Oscars de 1938: pel·lícula, director, actriu secundària i  guió adaptat.

Basada en  l’obra teatral escrita per Edna Ferber i George S. Kaufman.

Dirigida per Frank Borzage

EUA, 1927

Pel·lícula muda. Chico és un jove que treballa en la neteja del clavegueram de Paris. Diane és una jove víctima dels abusos de la seva pròpia germana. Un dia, mentre és colpejada, Chico se l’emporta a viure amb ell a les golfes del 7è pis d’un edifici de Montmartre.

Óscar a la millor actriu, al millor guió adaptat i al millor director l’any 1927.

Basada en l’obra de teatre Seventh Heaven d’Austin Strong.

Dirigida per Anthony Harvey

EUA, 1968

El rei d’Anglaterra, Enric II, reuneix tota la família per celebrar el Nadal i decidir qui el succeirà en el tron. A la reunió estarà la seva dona, Leonor d’Aquitània, a qui manté tancada en una torre després d’haver-la repudiat, i els seus tres fills, els quals s’havien revoltat contra el seu pare. L’elecció produeix un ambient violent i hostil on tots els membres s’enfronten entre si.

Premiada amb tres Oscars l’any 1968: millor actriu (Katherine Hepburn), guió adaptat i banda sonora. També va aconseguir dos Globus d’Or per la millor pel·lícula i millor actor (Peter O’Toole).

Basada en l’obra del mateix títol escrita per James Goldman, qui també va ser el responsable d’adaptar el guió per a la pel·lícula.

Dirigida per Arthur Penn

EUA, 1962

Anna Sullivan és contractada per educar la Helen, una nena sorda i cega, que viu aïllada en el seu  món, no només per la seva incapacitat de comunicar-se sinó també per l’educació rebuda fins al moment. La història està inspirada en l’autobiografia de Helen Keller.

Anne Bancroft va guanyar importants premis per la seva interpretació, entre ells el BAFTA, a la millor actriu estrangera i l’Oscar a la millor actriu.

Basada en l’obra de teatre de William Gibson, qui també va escriure el guió per a la pel·lícula.

Dirigida per Laurence Olivier

Regne Unit, 1948

Al jove Hamlet se li apareix el fantasma del seu pare reclamant venjança pel seu assassinat en mans del seu germà. Amb el propòsit de desemmascarar  el seu oncle, Hamlet recrearà els fets de la mort  del rei, el seu pare, en una obra representada per  una companyia d’actors ambulants. 

La pel·lícula va obtenir quatre dels set Oscars als que optava: millor pel·lícula, millor actor (L. Olivier), millor direcció artística i millor vestuari.

Basada en Hamlet de William Shakespeare.

Dirigida per Dennis Villeneuve

Canadà, 2010

La mare de dos bessons que viuen a Canadà acaba de morir. Quan es llegeix el testament, el notari els dóna dues cartes, una pel pare,  a qui creien mort, i l’altre per a un germà de qui no tenien cap coneixement. Emprenen llavors un viatge al Líban per trobar resposta a totes aquestes incògnites.

Nominada a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa

Basada en l'obra teatral Incendis de Wajdi Mouawad

Dirigida per Joseph L. Mankiewicz

EUA, 1953

Després de diverses victòries militars Juli Cèsar s’ha convertit en un dictador, fet que provoca la desaparició de la República. Una conjura republicana l’assassina durant els idus de març, fet que provocarà una forta reacció popular abraonada pel discurs que Marc Antoni fa davant del poble.

Va rebre cinc nominacions però només va aconseguir un Oscar a la millor direcció artística.

Fidelíssima adaptació del text teatral Juli Cèsar de William Shakespeare.

Dirigida per William Wyler

EUA, 1961

Karen i Martha dirigeixen una escola elitista per a nenes. Una d’aquestes, enfadada per un càstig, tergiversa un comentari que ha sentit i les acusa de mantenir una relació homosexual. Aquest fet tindrà ràpides conseqüències tant en la vida professional com en la personal d’ambdues dones.

L’any 1961 va ser nominada a cinc Premis Oscar, entre ells, el de millor actriu secundària i millor direcció artística.

Basada en l’obra teatral The children’s hour de Lillian Hellman escrita el 1934.

Dirigida per William Wyler

EUA, 1940

L’esposa del propietari d’una explotació de cautxú de Malàisia assassina un home aparentment en defensa pròpia. L’aparició d’una carta comprometedora canviarà tota la versió dels fets.

Va rebre set nominacions a l’Oscar, incloent la de millor actriu per a Bette Davis.

Basada en l’obra de W. Somerset Maugham.

Dirigida per John Patrick Shanley

EUA, 2008

En una escola del Bronx es produeix als anys 60 un enfrontament metodològic entre una capellà progressista i una monja conservadora, el qual s’agreujarà quan aquesta faci una interpretació esbiaixada de l’acostament del primer a un alumne i l’acusi sense proves d’abusos sexuals.

La pel·lícula va ser nominada en cinc categories en l’edició dels Oscars del 2008, entre elles a millor actriu protagonista (Meryl Streep) i a millor actor secundari (P. S. Hoffman).

John Patrick Shanley va adaptar la seva pròpia obra de teatre per fer el guió cinematogràfic. 

Dirigida per Richard Brooks

EUA, 1958

La mort propera del patriarca d’una família del sud dels EUA genera reaccions oposades entre els seus dos fills. El primer, apàtic, defuig la situació refugiant-se en l’alcohol mentre que el segon prova d’aprofitar les oportunitats que li presenta la situació.

L’any 1958 va rebre 6 nominacions als Oscar, incloent pel·lícula, director i actor (Paul Newman) i actriu (Elizabeth Taylor).

Basada en l’obra La gata sobre el tejado de zinc caliente de Tennessee Williams.

Dirigida per Joseph L. Mankiewicz

Regne Unit, 1972

L’Andrew és un escriptor d’èxit de novel·les de misteri a qui apassionen els jocs d’enginy i les endevinalles. Una tarda, convida a casa seva a en Milo, l’amant de la seva dona, per proposar-li un pla amb el que tots dos podrien sortir beneficiats.

Va rebre quatre nominacions als Oscars, al director, als dos actors (L. Olivier i M. Caine) i a la bso.

Basada en una obra La huella d’Anthony Shaffer de l’any 1970 que també va ser l’encarregat d’adaptar el guió.

Dirigida per Vittorio De Sica

Itàlia, 1964

Filumena i Dominico són una prostituta i un home que després de trobar-se durant un temps decideixen anar a viure junts. Filumena pensa que la retirarà d’una vida difícil, però s’adona que el que Dominico vol és una minyona. Finalment, però Filumena aconseguirà casar-se amb ell i crear una família.

L’any 1964, Sofia Loren va ser nominada a l’Oscar com a millor actriu per la seva interpretació i un any més tard la pel·lícula va optar de nou als premis en la categoria de pel·lícula de parla no anglesa.

Basada en l’obra teatral de Eduardo De Filippo, titulada Filumena Marturano

Dirigida per Delbert Mann

EUA, 1958

En una ciutat balneària a la costa sud d'Anglaterra, alguns dispesers resideixen a l'hotel Beauregard, regentat per Miss Cooper. Entre els residents hi ha la dominant Sra. Railton-Bell i la seva filla Sybil, el major Pollock, antic militar que passa el temps explicant batalletes i John Malcolm escriptor turmentat, promès amb Miss Cooper. Quan arriba l’ex-dona d’en John la tranquil·litat del lloc s’altera.

Taules separades va ser un èxit de la crítica i comercial i va rebre set nominacions als Oscars: David Niven es va endur el de millor actor i Wendy Hiller el de millor actriu secundària.

La pel·lícula es basa en una obra d’èxit de Terence Rattigan, interpretada a Londres i a Broadway, composta de dues curtes peces en un acte. 

Dirigida per Bruce Beresford

EUA, 1989

Miss Daisy és una professora jubilada molt antipàtica que pateix un accident de cotxe, per la qual cosa el seu fill li posa un xofer negre que la porti de passeig. Tot i l’antipatia i el recel inicial s’anirà forjant una relació de confiança entre els dos personatges que es mantindrà al llarg dels anys.

L’any 1989 va rebre l’Oscar a millor pel·lícula, guió adaptat i actriu i el Globus d’Or a millor pel·lícula de comèdia i a millor actor i actriu. Al Festiva de Berlin, se li va concedir l’Ós de plata a la millor actuació conjunta.

Basada en l’obra del mateix títol d’Alfred Uhry, amb la que va guanyar el Pulitzer i que ell mateix va adaptar per al cinema.

Dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard

Regne Unit, 1938

El professor Higgins, especialista en fonètica, aposta amb un col·lega que pot convertir a una venedora de flors del mercat amb maneres molt vulgars i ordinàries en una dona de l’alta societat.

Oscar al millor guió adaptat.

Adaptació de l’obra de teatre Pigmalió, de George Bernard Shaw que també va inspirar el musical My fair lady (1964)

Dirigida per Fred Zinnemann

Regne Unit, 1966

Enric VIII tracta d’aconseguir el recolzament del clergat i de l’aristocràcia per divorciar-se de la seva esposa i casar-se amb l’Anna Bolena. Sir Thomas Moro, catòlic fervent i home de confiança del rei, es troba davant del dilema de ser fidel al seu senyor, que provocarà el cisma amb l’església catòlica, o mantenir-se fidel al Papa.

La pel·lícula va guanyar sis Oscars l’any 1966, entre ells el de millor pel·licula, director, guió adaptat i actor protagonista, i set BAFTA, incloent-hi millor pel·lícula.

Está basada en una obra de teatre A Man for all seasons de Robert Bolt, guionista també de la pel·lícula.

Dirigida per Elia Kazan

EUA; 1951

La Blanche arriba a Nova York i s’instal·la a casa de la seva germana Stella i el seu cunyat Stanley. La Blanche és una dona que viu en un món paral·lel ancorada en uns valors que han deixat d’existir. La seva inestabilitat trasbalsarà la vida de tots els que l’envolten.

Va aconseguir 4 Oscars; de les dotze candidatures a les que optava: millor interpretació femenina (V. Leight), millor actor secundari, millor actriu secundària i millor direcció artística en B/N.

Basada en l’obra teatral Un tranvía llamado deseo de Tennessee Williams, que ell mateix va adaptar per a la pel·lícula.

Dirigida per Frank Capra

EUA, 1938

Deliciosa comèdia de Capra. L’Alice que forma part d’una família molt peculiar, s’enamora del seu cap, en Tony, que pertany a una família benestant. Les diferències entre l’estil de vida de l’una i de l’altra es faran més evidents quan els pares d’ell vagin a sopar a casa d’ella.

Nominada en 7 categories, finalment va aconseguir els dos Oscars més importants, el de millor pel·lícula i el de  millor director

L’obra teatral de George S. Kaufman i Moss Hart, estrenada a Broadway l’any 1936, va obtenir el Pulitzer de Drama.

Dirigida per Mike Nichols

EUA, 1966

La Martha i en George són un matrimoni que porten 20 anys junts. Ell és un home intel·ligent, professor universitari, però dèbil de caràcter i bevedor. Ella té un caràcter dominant. Després d’una festa conviden a una parella jove a fer una copa a casa seva. En aquest context esclatarà un conflicte que mostrarà les misèries dels personatges en un clima de violència i autodestrucció.

L’any 1966 es va endur cinc Premis Oscar, entre ells a la millor actriu protagonista (E. Taylor) i a la millor actriu secundària (S. Dennis). Burton i Taylor van aconseguir també els BAFTA d’aquell any en les seves respectives categories.

Basada en l’obra de teatre ¿Quién teme a Virginia Woolf? d’Edward Albee.