Fons especials

Fons Antoni Batllori i Jofré - Teià. Biblioteca de Can Llaurador
Fons Antoni Batllori i Jofré

Biografia d'Antoni Batllori

Antoni Batllori i Jofré neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan. Fill d'una família benestant, estudia al col·legi dels Escolapis, juntament amb el seu germà Josep Lluís. És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix.

Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, s'ha de posar a treballar. Llegint en el llibre de la col·lecció "Els homes d'en Patufet", dedicat a Josep Ma. Folch i Torres, que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer, decideix anar-lo a veure amb els seus dibuixos. En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista Esquitx. Poc després comença la seva col·laboració al Patufet.

Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar El Quijote (1942) i Leyendas Españolas (1943).

L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.

En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona. Va ser precisament a través d'en Morató, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar L'Atlantida de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47.

Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instal·lats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.

Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. "Es veu que ara no es porta el meu estil", comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions acolorides per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec. 
L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.

Com diu la seva dona: " No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil".

Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.

Informació estreta de l'Ajuntament de Teià [consulta. 24.07.2013]

Fons Antoni Batllori i Jofré

El Fons Batllori neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià del seu estudi i del conjunt de la seva obra) i l'Ajuntament. En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais: l''estudi, conservat exactament com ell el tenia; l'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals; i la seva biblioteca personal, una part de la qual s'integra al fons de la Biblioteca de Can Llaurador el 2012 i constitueix el Fons Antoni Batllori i Jofré.

El Fons consta d'aproximadament 350 volums catalogats. La seva importància rau en el fet de tractar-se bàsicament d'una selecció d'obres de la primera meitat del segle XX il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré i per altres noms destacats de l'època. Distingim especialment la quantitat i la qualitat dels llibres infantils i juvenils, com per exemple els volums de la col·lecció "Biblioteca gentil", escrits per Josep M. Folch i Torres i il·lustrats per Junceda, de qui Antoni Batllori era deixeble, o els llibres il·lustrats per altres noms com són Ricard Opisso i Joan Llaveries.

Pel que fa als llibres il·lustrats per l'Antoni Batllori i Jofré distingim El silabario de l'editorial Salvatella (1940), una obra que va acompanyar en l'aprenentatge de les lletres a molts infants, El comte Arnau (1962), o Guifré el Pelós (1960), totes dues també de Salvatella. Entre les revistes podem ressaltar els títols Patufet, Virolet, TBO, Jordi i L'Esquitx, amb les que també va col·laborar.

El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic.

Temes: Pintura escultura i dibuix, Literatura
Etiquetes: antoni batllori i jofré