¡El comienzo de una nueva etapa en la vida de Jessica Drew, con un nuevo traje, una nueva orientación y un nuevo dibujante, el extraordinario Javier Rodríguez (Daredevil)! Tras lo ocurrido en "Universo Spiderman", Jessica trata de construirse una nueva vida, pero no va a hacerlo sola. Si te gustan las más recientes etapas de Ojo de Halcón, Hulka o Ms. Marvel, te encantará la renovada Spiderwoman. 

* Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El plantejament: una vida d'oficinista com qualsevol altra, gris i tediosa. Un bon dia una catàstrofe planetària ho capgira tot com si fos un mitjó. Valors, emocions, coneixements, tot pren una nova dimensió.

El dia a dia es torna perillós i emocionant, però quan en Sam se'n va a dormir es desperta alternativament en dos realitats, dia si, dia no: en la catastròfica i en la rutinària. Els coneixements que anirà adquirint en les dos vides els podrà utilitzar per sobreviure i assolir fites inimaginables en cadascuna d'elles.

El nord-americà Matt Kindt sempre s'ha distingit per explorar camins alternatius, menys accessibles, però més agraïts. D'una gran originalitat, les seves obres no deixen indiferent, i sinó llegiu Super spy, o 3 relatos: La historia secreta del hombre gigante....i desprès parlem.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

"La Conquista de la casa" és una obra que combina il·lustració, còmic i text a parts iguals. Un projecte que uneix les millors eines de cada disciplina per explicar d'una manera amena, àgil i única la història de la relació entre la nostra llar i les persones que l'habitem.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nina Bunjevac ens dóna a conèixer la història de l'antiga Iugoslàvia del passat s. XX a través de la vida de la seva família i especialment del seu pare, vinculat al nacionalisme radical serbi. El còmic es desenvolupa en dues parts diferents amb un final que les uneix.

La primera part transcorre als anys 70 (amb fets del present, el 2012). Els Bunjevac són una família d'origen iugoslau instal·lada al Canadà. El pare, Peter, nacionalista serbi, està vinculat a grups terroristes de l'exili. La mare, farta d'aquesta situació de por fuig amb dues filles a Iugoslàvia i comencen una nova vida.

La segona part és una síntesi d'història iugoslava dels anys 30 als 70 (també s'incorporen situacions del present) on i de manera paral·lela es narra la infantesa i joventut del Peter i com esdevé un militant de la seva causa política.

Ens trobem amb un còmic molt interessant que ens presenta els orígens-i per tant les claus- del conflicte balcànic que van desencadenar les guerres de l'antiga Iugoslàvia als anys 90 (Bòsnia, Croàcia, ...) i que tan presents tenim. En conclusió, l'obra ens ajuda a entendre el perquè polític i geogràfic actual d'aquests països.

Nina Bunjevac, nascuda al Canadà l'any 1973, també ha publicat un recull d'historietes curtes Heartless (2012) i ha estat seleccionada per a l'antologia The Best American Comics (2014)

Més informació:

• Nina Bunjevac a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Patria. "El Cultural"

Recomanat per Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Taniguchi és el gran amant de la natura, dels seus paisatges, dels seus sons i de les muntanyes.

Aquestes muntanyes obliguen els escaladors a superar reptes per arribar al cim. Aconseguir aquesta fita és trobar la pau interior, el tao.

El protagonista d'El Rastreador, Shiro, té el repte de trobar la filla de la vídua del seu millor amic, que ha desaparegut en estranyes circumstàncies a Tòquio. Aquest repte el fa tornar a la gran ciutat , on la seva "filosofia" muntanyenca  l'ajudarà a superar aquesta missió en forma de thriller.  Shiro coneixerà la realitat dels nois i noies joves, com la Megumi,  que es passegen pels barris de la gran Tòquio i veurà els perills que els envolten.

Taniguchi descriu molt bé els paisatges, però també els entorns urbans, on és fàcil perdre's com a la muntanya. En tot moment Shiro té la referència de les seves muntanyes. A la pagina 260 hi ha una imatge molt gràfica que identifica la muntanya amb un gran edifici.

L'alpinisme ha estat un tema recurrent   en l'obra de Taniguchi. La Cumbre de los dioses i K són bons exemples. A El Caminante el protagonista fa senderisme urbà, Shiro a El Rastreador fa  senderisme però en forma de thriller.

Més infromació: 

• Entrevista a Jiro Taniguchi al diari La Voz de Galicia
• El Rastreador a les Biblioteques  
• Jiro Taniguchi a les Biblioteques

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

L'editorial Yermo ens ha sorprès amb un còmic històric sobre un personatge clau  de la història de França, Isabel filla de Felip IV de França i esposa d'Eduard II d'Anglaterra. Thierry i Marie Gloris recuperen la vida de la "Lloba de França", mostrant la intel·ligència i sentit del deure d'aquesta reina en els assumptes de govern i la seva vida privada al costat d'un home que la humilia constantment. Una tragèdia personal dibuixada per l'espanyol Jaime Calderón, on recrea històricament al detall la cort francesa i anglesa del segle XIV; tan en el vestuari com escenaris, així com l'expressivitat facial de cada un dels personatges. Un còmic exquisit, tota una delícia pels lectors. 

Per a més informació:

• Isabel, la loba de Francia a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Torpedo 1936 va ser una sèrie espanyola de còmics que narra les aventures de Luca Torelli, un assassí a sou. La sèrie va ser proposada pel guionista Enrique Sánchez Abulí a Joseph Toutain i, en un primer moment, es va escollir com a dibuixant al veterà Alex Toth, qui va dibuixar les dues primeres històries al 1981. Succeí que la història fou concebuda com una sàtira en clau de història negra i els seus punts  d'humor no eren compartits per Toth, que va decidir abandonar el projecte. Després de plantejar-se diverses opcions, va ser finalment substituït pel dibuixant Jordi Bernet, que tenia l'estil i el plantejament artístic que encaixaven en aquestes històries de trames negres i baixos fons. Les trames ambienten amb solvència els Estats Units de la gran depressió dels anys 30 del XX, on el gangsterisme es va fer amb control del carrer situant-se com a contrapoder a l'estat, que no veia la manera de fer-se amb el control de la situació. 

Més informació:

• Enrique Sánchez Abulí a les Biblioteques
• Jordi Benet a les Biblioteques
• Torpedo 1936 a la Viquipèdia

Recomanat per Daniel García Giménez. Bib. Singuerlín - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.  

El treball sempre s'ha considerat com un factor fonamental per a la formació del caràcter i la construcció de la nostra identitat. En la societat fordista, on les trajectòries laborals dibuixaven una línia recta, estable i ascendent, les persones milloraven la seva posició a mesura que anaven passant els anys i difícilment canviaven de professió i d'empresa. En la societat post-fordista, les trajectòries laborals són totalment erràtiques, sense un rumb fix i sotmeses a la inestabilitat del mercat. Aquestes trajectòries contaminen la vida personal dels treballadors, convertint-la en igual d'erràtica i inestable, amb una dificultat permanent de presentar-se en societat amb una identitat construïda a través de la seva vinculació amb una professió o ofici determinat.

Nadar, guanyador del premi de còmic Ciutat de Cornellà el 2008, narra la vida de tres joves davant dels condicionants que el món laboral imposa. És un àlbum reflexiu sobre la situació de la generació dels que tenen uns trenta anys. Aquells que haurien de gaudir d'una certa estabilitat, però viuen instal·lats en una precarietat laboral i vital permanent. No es queda en relatar quines són les condicions de vida de les persones sotmeses a la precarietat, sinó com els afecta en el seu estat d'ànim i en les seves relacions personals, en la percepció que tenen de sí mateixes i en la que tenen els altres.

És el paisatge del xoc generacional i de classe.  El trencament de la tendència en que una generació viu millor que l'anterior.  La creació de la narrativa de la culpabilització i la corrosió del caràcter.

Nadar explora els diversos perfils del treball, des del purament instrumental (per a l'obtenció de recursos per a viure) fins a l'identitari, passant pel finalista (com una font de satisfacció per la realització d'una activitat autocomplaent).

Càustica. Crítica. No perdona ningú, ni fa presoners. Posa l'èmfasi en els aspectes més durs de la vida actual i en el cost personal  de millorar.
 
Blog de l'autor.
Booktrailer.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat  

Quan Zhou Wu (1989) és una dissenyadora gràfica nascuda a Algeciras i prové d'una família d'origen xinès. Ha publicat vinyetes humorístiques a la versió web del diari El Pais, Gazpacho agridulce és la seva primera incursió en el món de la novel·la gràfica.
A Gazpacho agridulce  Quan Zhou Wu i la seva germana ens parlen de com és néixer i créixer a Espanya sent alhora xinesa i andalusa. Un història amb un to  marcadament humorístic que no impedeix que l'autora ens parli de temes més aviat seriosos:  la crisi d'identitat, la pervivència de la cultura xinesa o les amistats interracials. Un còmic imprescindible que ens farà conèixer com son i que senten els membres d' aquesta comunitat tan tancada i que al final no és tan diferent a la nostra.

Més informació:

• Quan Zhou Wu a les Biblioteques
• Entrevista "Quan Zhou y su Gazpacho Agridulce"
• Tumblr del Gazpacho Agridulce

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

En les històries típiques de monstres sempre trobem el seu antagonista: el caçador de monstres. Habitualment, per diferenciar-vos dels monstres, acostumen a ser personatges de certa categoria. Ja sigui professional (Dr. Van Helsing de Dràcula, per exemple) o moral (el Solomon Kane de Robert E. Howard seria també un bon exemple). Poques vegades ens trobem amb un caçador de l'estil de El Bruto (The Goon en anglès) que basa la seva tàctica anti-mostres en donar cops de puny cada vegada més forts. Si a més situem l'acció en una ciutat clàssica nord-americana i tenim un "capo" dels monstres anomenat Pope Zombi, ja us podeu imaginar que, a part de l'acció i el terror, també trobarem molt d'humor. En un principi, és possible a més que us apropeu a aquesta obra per la qualitat del seu dibuix però un cop us endinseu en els carrers que transita El Bruto, podreu comprovar que Eric Powell, l'autor, també domina l'art d'escriure guions trepidants.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà (Mollet del Vallès)

Segon volum del còmic que encapçalà una revolució literària en els anys vuitanta. Michael Moran ha recuperat els seus poders de Miracleman, però, sense que ell ho sàpiga, el doctor Emil Gargunza, l'home darrera del Projecte Zarathustra, ha posat en marxa plans en què porta dècades treballant. Gargunza té plans per a la dona i el fill nonat de Michael, que conduiran a un enfrontament entre el creador i la seva creació. L'origen de Gargunza i de Zarathustra seran revelats i la vida i la mort es decidiran en el més profund de la selva de Paraguai.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

És simpàtic, amè i divertit aprendre l'estadística amb vinyetes de còmic que ens estimulen i ens fan riure. Per als estudiants de batxillerat resulta una eina eficaç per a l'aprenentatge d'una matèria matemàtica i pràctica de primer ordre, però en alguns aspectes feixuga. Tot comença amb la definició d'estadística, una matèria de recerca que sovint tenim present en les ciències econòmiques, en biologia i en enginyeria. Òbviament, direu que l'estadística troba sempre el que és simplificador però important d'un conjunt de dades: en l'estadística descriptiva sovint parlem de mitjana, mediana i moda. No sempre ens fixem en la dada resum d'un concepte –a partir d'ara «variable»–, sinó que també destaquem aquests outliers o dades extremes que conviuen amb dades més homogènies. De fet parlem de variància i de rang.

L'estadística vol trobar prediccions i –mitjançant anàlisis quantitatius–, lleis o teories empíriques útils per a molts fenòmens. L'anàlisi quantitativa té dos elements importants: els dissenys experimentals i el mostreig. En tot cas, normalment es pressuposa que aquestes variables es comporten segons ladistribució normal. Aquesta distribució de forma de campana permet fer inferència, és a dir, generalitzacions. Les inferències es fan mitjançant contrastos d'hipòtesi. Els contrastos d'hipòtesi més comuns són la trobada de mitjanes poblacionals o bé de proporcions. També són comunes les equivalències de proporcions. Una manera molt utilitzada de mostrar si estem errats en una predicció, s'aconsegueix a través de l'interval de confiança que se situa a un 95% o bé a un 99%. Altrament, una anàlisi com l'ANOVA estudia l'equivalència de variància entre grups.

L'estadística té l'eix central en la probabilitat. Les lleis de probabilitat són conegudes pels estudiants: la probabilitat d'un fenomen en una població total és valor 1 o bé la probabilitat d'un valor d'una variable és més gran que 0. Hi ha la probabilitat bayesiana, que ha ocupat tota una secció important de l'estadística, que estudia els fenòmens condicionats a d'altres. No tota l'estadística es basa en la inferència a partir de distribucions normals. L'estadística no paramètrica avui dia és rellevant i permet fer anàlisis sense aquesta hipòtesi.

El model més conegut de l'estadística predictiva és la regressió. Permet conèixer l'evolució d'una variable a partir d'una altra. És una relació causa-efecte. Cal no confondre la correlació amb la causalitat. En la correlació se sap que dues variables estan relacionades, però no afirmem que l'una és causa de l'altra. En la regressió sí que hi ha relació causa-efecte. La regressió pot ser lineal –en representació gràfica– o bé no lineal (més complexa de treballar).

Animo totes aquelles persones que els agradi la teoria bàsica de l'estadística a donar una ullada a aquest llibre per animar altres estudiants a endinsar-se en aquest camp. És una manera de treure-li el dramatisme d'assignatura difícil d'aprendre i de fer més propera a tots una pràctica necessària per als estudis universitaris.

Més informació:

• Larry Gonick a les Biblioteques
• Vídeo: "Desarrolla tu pensamiento creativo"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Megumi Noda, o "Nodame" és una extravagant estudiant de piano incapaç de cenyir-se a la partitura, que a pesar de no voler ser pianista, té un do innat a l'hora de tocar-lo. Despreocupada, gandula, i extremadament irresponsable. Shinichi Chiaki, per contra, és el millor estudiant de la seva universitat. Un músic de pura raça, nascut en una família plena de talent musical. Brillant, -i ho sap. Bastant arrogant, condescendent, molt disciplinat i perfeccionista que somnia algun dia convertir-se en un gran director d'orquestra. Malgrat aquestes diferències, junts iniciaran una estranya relació d'amistat la qual, per suposat, desencadenarà lentament una història d'amor.

La seva curiosa relació, però, no és l'únic atractiu de la col·lecció. La història es centra més en el desenvolupament personal i professional dels protagonistes en un entorn poc comú, el món de la música clàssica, amb tocs d'humor força absurd i desenfrenat. L'autora aconsegueix que aquesta temàtica, tan poc freqüent en el món dels còmics, es vegi integrada i tingui un ritme que enganxi al lector. A priori, et pot interessar o no, però tot i així t'absorbeix i això té molt de mèrit. Les pàgines finals inclouen un glossari on es comenten la terminologia i els conceptes de música clàssica per facilitar la comprensió de l'obra.

El fenomen Nodame Cantabile consta de 23 volums, un anime i un "dorama" (sèrie televisiva amb personatges reals). Si voleu saber com finalitza aquesta història que combina molt bé humor i històries quotidianes a ritme de música clàssica haureu de llegir la doble seqüela Nodame Cantabile Opera Hen.

Tomoko Ninomiya va rebre el premi Kodansah Manga Awars al millor shojo al 2004.

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

L'univers dels còmics ha generat en poc més d'un segle una espectacular constel·lació de fantasies i mites, que unes vegades procedien de la tradició artística multisecular, però en d'altres es van forjar com invencions específiques per al nou mitjà. Així es relacionaren, des de les primeres dècades, els éssers fabulosos de l'arcaica tradició grecollatina amb els herois llançats a viatges espacials, els centaures amb els primers astronautes, les valquíries amb els científics perversos que aspiraven a destruir la civilització, per no esmentar el d'hora desplegament de barroques fantasies oníriques. Coetanis del cinema, els còmics van gaudir de l'avantatge de no estar subjectes als imperatius del naturalisme fotogràfic, que només podia eludir amb laboriosos trucatges. D'aquesta manera van forjar les seves estirps visionàries que avui ens segueixen enlluernant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Com es pot dibuixar l'horror quan se't presenta embolcallat d'una inquietant bellesa? Com pot ser que a Txernòbil,  després de trenta anys de l'accident nuclear més greu de la història, hi creixin arbres i boscos de colors fosforescents? És la radioactivitat, que expulsa els homes del seu territori i deixa que la natura hi creixi caòtica, contaminada ja per sempre més. Txernòbil és sinònim de tragèdia, de somnis truncats, de milers de persones que arrossegaran durant anys les seqüeles de la radioactivitat al seu codi genètic. Pripyat era la ciutat modèlica on es trobava aquesta central nuclear i avui és un territori fantasma abandonat que les autoritats permeten visitar durant uns minuts que es fan eterns.

L'autor francès Emmanuel Lepage, amb altres artistes compromesos com ell, emprèn un dur viatge cap a aquesta Zona Contaminada per plasmar en una novel·la gràfica les conseqüències de la tragèdia ocorreguda el 1986 i denunciar així els efectes perniciosos de l'energia nuclear. Però quan arriba allà es troba amb un enemic invisible, perquè la radioactivitat no es veu. I aquesta inquietud i angoixa planeja tota l'estona per les pàgines d'aquest còmic, amb el so de fons del comptador Geiger «que ens recordava constantment els riscos de sobreexposició a la radiació », explica l'autor. A través de les seves il·lustracions el lector contempla astorat com als pobles del voltant de la zona contaminada, les plantes i boscos han crescut de nou, la gent continua amb les seves vides, cultiven la terra i els nens van a l'escola. És la normalitat dins l'anormalitat. És el poder de la vida contra la mort.

L'obra de Lepage, a mig camí entre l'autobiografia i el reportatge periodístic, suposa, per sobre de tot, un cant a la vida i un llibre excepcional, pràcticament de col·leccionista. Abans d'ell, el 2011,  un altre còmic ja va sorprendre els lectors d'arreu en tornar a situar al mapa un desastre que ja molts havíem oblidat: Chernóbyl, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez. El valor documental d'aquests còmics és indiscutible i són una clara mostra de com amb un llenguatge com aquest es pot reivindicar també la memòria històrica.

Més informació:

• Guia de lectura: Les veus de Txernòbil
• Emmanuel Lepage a les Biblioteques
• Emmanuel Lepage a la Viquipèdia

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

Amb tant sols 720 pàgines i casi dos quilos de pes, Ombligo sin fondo passarà com un sospir que ens commourà fent-nos veure la fragilitat de la closca emocional que ens envolta.

La tristor d'una platja a l'hivern i la omnipresent sorra que metaforitza la volatilitat de les relacions humanes no fan més que donar consistència a les diferents maneres d'acceptar el divorci de la família Loony.

Els seus tres fills Claire, Peter, i Dennis ho viuran de manera ben diferent. Dennis, el fill gran, capitalitzarà la tristesa familiar d'aquest trencament i ho farà extensible tant al seu mon interior com exterior.

D'una gran originalitat, amb unes estructures de pàgina força innovadores, i amb uns silencis que mai han parlat tant, l'autor, Dash Sahw aconsegueix donar-li a la lectura un ritme extraordinari.

Publicada el 2009 per Apa Apa, fou una valentíssima aposta en una cuidada edició. Aquí podem fer un tast.

Les platjes buides no seran mai més el mateix.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Andrés Rabadán,  més conegut pel sobrenom que li van posar els mitjans de comunicació: "el asesino de la ballesta", es va entregar a la Policia després d'haver assassinat  amb una ballesta el seu pare. Era l'any 1994.

15 anys després Norma Editorial va publicar aquest còmic on l'autor d'aquest crim ens explica mitjançant els seus dibuixos i les seves paraules com és la seva vida al mòdul psiquiàtric on porta una bona part de la seva vida.

Un còmic molt interessant, que va tenir posteriorment la seva adaptació al cinema, pel seu caràcter testimonial i fet exclusivament amb bolígraf negre per la prohibició a l'autor de tenir pintures a la cel·la.

Recomanat per Pau Fernàndez. Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

En aquesta guia trobareu exercicis amb diferents graus de dificultat desenvolupats pas a pas. EL procés de dibuix es mostra des dels primers esbossos en blanc i negre fins la il·lustració final. Perquè l'aprenentatge sigui complet cada pas s'acompanya d'instruccions senzilles, consells pràctics i suggeriments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La Plum té una vida còmoda i tranquil·la, és la reina de casa seva. La família de la casa, una mare i el seu fill, la cuiden i se l'estimen amb bogeria. Però la calma desapareix quan a les seves vides apareix la Flake, una cria de gat carregada d'energia, molt adorable en aparença però que donarà mil i un maldecaps, sobretot a la pobre Plum.

 L'autora ens explica històries basades amb les aventures de la seva pròpia gata i ens ofereix l'oportunitat d'endinsar-nos en el món dels gats des de la quotidianitat amb grans tocs d'humor.

Si teniu gat o simplement us agraden els animals, no us podeu perdre aquest còmic.

Per a més informació:

• Plum a les biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Bastien Vivès torna a fer ús virtuós del llenguatge visual per explicar-nos el curiós destí d'una família de pagesos dotats d'atributs físics allunyats dels cànons.

Es tracta d'una família que viu al camp, aïllada del món. Quan la Magalie, la filla, necessita atenció mèdica degut al mal que pateix per l'extraordinaria mida dels seus pits, es veuen obligats a trencar l'hermetisme i buscar ajuda de metges i polítics. És llavors quan la innocència dels personatges xoca contra una trama d'abusos i mentides sense possibilitat de redempció.

Los melones de la ira presenta una trama de sàtira social tan radical i perversa, que ens recorda al mateix Marquès de Sade, i ho fa de manera ràpida i contundent, com una fuetada.

La candidesa de la Magalie, la innocència del petit Paul, la força primigènia del pare i el lliurament voluntariós de la mare ens robaran el cor. Bastien Vivès ens estaborneix amb quatre traços. Són personatges desdibuixats, gairebé sense rostre i amb un mínim retrat psicològic. Ara bé, el gran poder simbòlic d'aquesta història bicolor, opera amb la força del conte tradicional i s'instal.la còmodament al subconscient col.lectiu.

Aquest còmic també és un divertiment. Una història curta, senzilla i altament eròtica. Un conte que converteix òrgans sexuals hiper-desenvolupats en símbol de l'instint sexual natural. Sentiments purs que es contraposen als abusos retorçats de la societat benestant.

Tot i ser una obra tan extrema com els seus personatges, Los melones de la ira esquiva hàbilment allò grotesc i la seva lectura resulta agradable alhora que produeix certa reflexió.

De nou Vivès ens sorprèn amb la seva captivadora narrativa visual. I encara que no sigui una obra apta per a tots els gustos ni per a tots els públics, aconseguir dir tantes coses amb tant poc, des del meu punt de vista no pot ser pornogràfic, si més no, una genialitat.

Recomanat per Bibarnabloc

Nadar torna amb una obra amb la crisi com a referent temàtic determinant, després de la seva sorprenent òpera prima, Papel estrujado (Astiberri, 2013). És sempre la mateixa història, i no obstant això, sempre nova: cada generació ha d'aprendre a viure en un món a cavall entre el vell i el nou, en permanent canvi, en consta nt reinvenció. Molts camins, tot just caminats, queden truncats i les expectatives i els somnis es fonen amb la por fins a gairebé desaparèixer i convertir-se en una ombra. Però una vegada més ens veiem obligats a adaptar-nos, a oblidar i aprendre, encara que sigui pitjor del que pensàvem. A marxes forçades, com sigui, viure ho és tot, i renéixer una promesa sempre a l'horitzó. Els tres relats que componen aquest llibre parlen d'aquesta interrupció, la qual vivim avui en dia, on s'ha dilapidat el futur d'una generació i ha donat peu a un nou món on les regles del joc han canviat, on ja no val la pena escrutar el passat per aconseguir respostes o consol. Carles, David i Sara juguen les seves cartes i aposten fort, tracten de ser feliços, de viure i seguir endavant.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quan l'Antonia, una senzilla caixera de supermercat, salva un home gran de ser atropellat, desencadena una sèrie de terribles esdeveniments. En els principals edificis construïts per Antoni Gaudí apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores. La policia es troba en un carreró sense sortida, i l'Antonia assegura una vegada i una altra que ha vist el fantasma d'en Gaudí.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jiro Taniguchi ens regala una meravellosa història protagonitzada per ell mateix i els esperits que viuen al Museu del Louvre. L'autor va passar un mes recorrent  les sales del museu i ara ens ofereix aquesta declaració d'amor a l'art.

El protagonista viatja de Barcelona al Japó i aprofita el trànsit per passar uns dies a París on vol visitar els seus museus. Aquesta visita es converteix  en un viatge oníric de la mà de l'esperit de la Victòria de Samotràcia que el guiarà en el temps a visitar als creadors i a viure moments fonamentals en la història de l'art. Podrà recórrer el paisatges que van inspirar Van Gogh acompanyat per Vincent, viurà els moments previs a la invasió nazi i tot el que van haver de fer per salvar les obres del Museu gràcies al coratge de Jacques Jaujard.

Aquest també és un veritable llibre de història de l'art on veurem l'estreta relació d'alguns artistes japonesos amb els creadors europeus del moment.

Taniguchi és un mestre  dibuixant espais com ara els camps dels voltants d'Auvers-Sur-Oise o de l'interior del Louvre. Aquesta sensibilitat descriu l'amor que sent per Paris i França, amor correspost, de fet li van concedit el títol de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

Altres autors de còmic han fet servir el Museu del Louvre en les seves obres , a rel d'una proposta que es va fer des del mateix Museu, Étienne Davodeau o Araki Hirohiko van crear històries  inspirades en aquesta institució.

Aquest és un còmic que ens mou a estimar l'art i a voler saber més.

Més informació:

• Blog sobre Jiro Taniguchi
• Monuments Men
• El Perro vizco  d'Étienne Davodeau
• Roha en el Louvre de Hirohiko Araki

Llibre recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo

Tardi i Vautrin desenvolupen una història de misteri i conxorxes de tot tipus dins del context de la Comuna de París. Una història que es remunta a vint anys abans, al País Basc, on la violenta mort d'una jove va desencadenar la set de venjança. La caiguda de les estructures tradicionals de poder durant el govern de la Comuna propicien l'oportunitat per cobrar els comptes pendents.

La Comuna de París va ser un període de govern socialista des del 18 de març al 28 de maig de 1871a la capital de França. Contextualitzar un llibre en aquest període, ja de per sí és un posicionament polític, tot i que no és un llibre polític, però hi ha un rerefons que no abandona mai. Des d'aquest punt, suposa una denúncia a la brutal repressió que va patir la Comuna i una demostració de l'impacte que un període tan curt va tenir sobre la història europea i, en especial, sobre el moviment obrer.

El talent com a dibuixant de Tardi fa que amb poques línies s'arribi a un nivell de detallisme molt acurat. La qualitat tècnica del dibuix es posada en la seva màxima esplendor gràcies a l'edició. La pàgina apaïsada de mida gran que permet lluir el dibuix amb vinyetes grans. Són de destacar les grans vinyetes panoràmiques que recreen el París social, polític i urbanístic del 1871.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat 

Save our souls (2009) és la segona incursió en la novel·la gràfica del dibuixant i guionista badaloní  Felipe Almendros (1976). 

Encara que l'autor ja havia publicat Pony Boy (2006), una història de marginació als suburbis i amb cert caire social, una obra d'un estil  més clàssic i entenedor, a Save our souls canvia radicalment de registre i aposta per la lletjor: personatges amb un aire ridícul, grotesc;  escenaris sense simetria... I encara més, ja que trenca les convencions de la narrativa que pot esperar un lector habitual de còmics.

Save our souls ens explica, sembla que de manera autobiogràfica, les peripècies de l'autor i la seva mare, que viatgen a Mèxic per recolzar a la germana i filla respectivament, en l'últim període d'embaràs; també ens parla de les amistats i les experiències viscudes en aquest pais, tot des d'una perspectiva irònica, decadent i original.

Save our souls, una història de Felipe Almendros tan imprescindible com, fins el moment, el seu últim treball, Rest in Peace (RIP).  Si et ve de gust conèixer a un autor nou i diferent de la resta, no te'ls pots perdre.

Més informació: 

• Felipe Almendros a les Biblioteques
• Pàgina web de Felipe Almendros

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

Norma còmics publicava el 2006 un impecable títol de Guy Davis: The Marquis. Una autèntica obra d'autor, doncs Davis signa tant el guió com els dibuixos. Després d'haver-se doctorat dibuixant The Sandman Mystery Theatre, i Hellboy (i abans de fer la millor etapa de la magnífica AIDP, l'Agència on treballa el dimoni que te per ma la clau de l'infern) entronca amb aquest títol. Ubicat en una Venècia  Versallesca i passat pel tamís de Lovecraft ens fa partícips de les aventures de Vol de Galle, antic soldat inquisidor que haurà de defensar la ciutat dels dimonis infernals tant sols amb unes peculiars pistoles i una espasa, ja sabeu, el típic heroi de mètodes poc ortodoxes.

En un sols volum en blanc i negre (més algunes pàgines en to vermell), podrem gaudir d'aquests genuïns dibuixos suggerents i expressius que tant be defineixen aquest terror barroc.

Aventures trepidants i originals, desprès de llegir-lo no em crec que no aneu a buscar els AIDP!

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Katsushika Hokusai conegut simplement com a Hokusai va néixer el 31 d'octubre de 1760 (no tenim exactitud de la data) i va morir el 10 de maig de 1849 a Edo. A mitjans del segle XIX els seus dibuixos i gravats van arribar a París i, van ser acollits amb entusiasme pels artistes impressionistes com Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgard Degas i Toulouse-Lautrec.

Aquest manga relata la vida del famós artista pintor, gravador i mestre Katsushika Hokusai, màxim representant de l'estil Ukiyo-e. La seva biografia és molt extensa, ja que va viure fins als 90 anys. Shotaro Ishinomori ens planteja una biografia del pintor desde la seva joventut i fins a la seva mort. Ens apropa a la vida de l'artista reconegut i model, als seus freqüents canvis de nom i de residència, com per exemple el que li va portar a autodenominar-se Gakyô-rôjin (El vell pintor boig). Un artista sensible, vividor, amant de la bellesa, de les dones, i mai satisfet completament, motiu que li va fer camviar d'estil moltes vegades al llarg de la seva vida. Sense cap mena de dubte es tracta de l'artista clàssic del Japó més conegut. La seva gran obra és "La gran ona de Kanagawa", icona de difusió universal i considerada com a símbol de l'art pictòric japonès, s'ha representat sense interrupcions fins als nostres dies.

Hokusai aplega en aquesta obra tot el caràcter japonès de l'artista: una personalitat molt forta, a la recerca constant de la perfecció, amb una gran capacitat d'observació i una sensibilitat oriental de la bellesa, que no s'atura ni amb la vellesa. L'autor, el Shotaro Ishinomori fa un gran homenatge a tota la trajectòria de Hokusai amb reproduccions del Fujiyama, la gran ona a Kanagawa, i sempre a la recerca de moments emotius de la seva vida. L'ùnica crítica que podrien fer és que l'autor ha novel·lat molt la seva vida amb la intenció d'apropar-se a l'èsser humà i això l'ha fet allunyar una mica de la realitat. Al contrari li dóna a l'obra un toc d'humor, tendresa i de fascinació en capturar la bellesa de la seva vida en un llenç de paper com el mateix artista.

Shotaro Ishinomori (1938-1988) és una peça clau en el desenvolupament primerenc del manga al Japó. Nascut a Tome, va publicar un primer fanzine quan era a l'escola: Bokujû Itteki (Una gota de tinta). Als 16 anys va publicar com a autor Nikei Tenshi en la revista Manga Shônen. El seu talent va cridar l'atenció del gran Osamu Tezuka i, finalment el va cridar com a ajudant per treballar a Astro Boy. Aquests dos grans genis del manga van ser considerats respectivament com a Déu del manga japonès (Tezuka) i Rei del manga japonès (Ishinomori).

Sigues considerat com a coautor del Tokiwa-so, considerat com el bressol del còmic nipó. Va coincidir en aquest moment amb altres dibuixants com Osamu Tezuka (el seu mentor), Fujio Akatsuka, Fujiko Fujio i Yoshiharu Tsuge. El seu estil gràfic és l'estàndard del manga dels anys 50 del segle XX, ja establert pel seu mestre Osamu Tezuka. Té el record de producció de còmic, amb un total de 128.000 pàgines, 770 títols, recopilats al llarg de la seva fructífera carrera. Entre les seves creacions més destacades podem destacar Cyborg 009, un grup de super herois a l'estil dels Power Rangers (també creació seva) i, coneguts al Japó com a Super Sentai i Kamen, sèrie de televisió també amb un grup de super herois. El podem considerar com un dels pares del manga i molts el consideren un dels responsables i modernitzadors dels tebeos al Japó.

Amb una obra completa amb 500 toms, 770 històries diferents i 128.000 pàgines publicades, és l'autor de còmic (no de manga, de còmic) més prolífic de la història. Al nostre país no és tan conegut i únicament s'han publicat dues de les seves obres: Musashi, a l'editorial Planeta i Hokusai, publicat a EDT. L'adaptación més famosa és la que va fer per la revista Nintendo Power: The Legend of Zelda: A link to the past (1992). És considerat com l'autor de còmic més prolífic de la història. Gran part de la seva obra eren els encàrrecs d'aquest tipus, un dels seus personatges més famosos va néixer d'aquesta forma.
 

La seva primera gran obra va ser publicada l'any 1964, en la revista Shônen King: Cyborg 009. Era una obra amb una part de ciència-ficció a l'estil James Bond, i era el primer manga amb un grup de superherois treballant junts. Gràcies aCyborg 009, Ishinomori va veure com una de les seves creacions s'adaptava finalment a l'anime. L'any 1970 va crear una de les seves obres més conegudes: Skull man. A partir d'aquesta obra va voler portar fins a l'extrem el concepte"shijinrui", que definia als nascuts després de 1961 i de la postguerra. Gent nova amb altres valors i un llenguatge nou. En definitiva una altra espècie. La traducció literal del concepte seria com "la nova casta" o "la nova raça", i més o menys és la idea a la qual va dedicar una bona part de la seva obra en els anys posteriors: els cíborgs.

Més informació:

• Shotaro Ishinomori a les Biblioteques
• Shorari Ishinomori a la viquipèdia
• Vídeo "Hokusai: pionnier du manga" 

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Un jove adolescent cansat de rebre carbasses decideix fer el que faci falta per impressionar i guanyar-se el cor de la seva nova enamorada. Aquest és el motiu pel qual en Hanamichi Sakuragi començarà a practicar bàsquet, però no és tan fácil com es pensa, ha d'aprendre les bases d'aquest esport i a treballar en equip pel bé comú.

Hanamichi: "Sóc el geni Sakuragi!!!"

Aquesta no és la primera obra d'Inoue relacionada amb el bàsquet. En la seva etapa estudiantil n'era jugador, i aprofità aquests coneixements per crear altres obres com Kaede Purple, Buzzer Beater o Real.

L'autor ens mostra amb un gran realisme la pràctica del bàsquet i ens ofereix al detall les proporcions del cos i l'expressivitat corporal en moviment.                                                   

Podem gaudir amb els personatges de l'esforç gratificant que suposa avançar en un esport i del potencial que té cadascú si s'ho proposa. Una delicia pels amants dels esports i pels lectors de còmic. 

Slam Dunk és un manga publicat en castellà per l'editorial Ivrea l'any 2003 (31 v.), i reeditat l'any 2011 en edició kanzenban (24 v.); traduït del japonès per Agustín Gomez Sanz.

Si us agrada, teniu un anime i varis OVA's i a TV3 es va emetre en català.  

Per a més informació:

• Slam Dunk al Catàleg Aladí
• Slam Dunk a la Viquipèdia
• Article del blog Las cosas que nos hacen felices

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

"Hi ha certes coses sobre la meva família que la meva mare sempre va preferir callar." Jaime Hernandez porta dècades donant-nos a conèixer les tribulacions de Maggie acudit, una noia que, malgrat anar madurant, mai va deixar de créixer. La vida de Maggie ha anat succeint-se en una saga torrencial que avui es considera una de les ci mes artístiques i narratives de la història del còmic, però com passa en les millors històries, els grans secrets encara no havien estat revelats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El japonès Akira Toriyama va marcar tota una època amb la seva obra més coneguda, el manga Dragon Ball, que va publicar-se originalment entre els anys 1984 i 1995. La seva adaptació televisiva va arribar a Catalunya l'any 1990 i va ser un èxit des del principi. Des de llavors, no ha deixat d'emetre's mai, i diverses generacions han gaudit de les aventures de Son Goku i els seus amics (i enemics).

Ara, els més petits podran conèixer tots els detalls de la sèrie, i els més grans fer volar la nostàlgia gràcies a Bola de Drac: Guia de la història i el seu món, que ha publicat Planeta DeAgostini. Aquest compendi recull, amb algun contingut actualitzat, els volums 2 i 4 de la Gran Col·lecció Completa de Bola de Drac publicada al Japó als anys noranta i que estava formada per 7 volums, dels quals només el d'il·lustracions va ser publicat anteriorment al nostre país.

Al llibre es pot trobar una exhaustiva guia de capítols de la sèrie i la seva correlació amb els volums publicats. Ho podrem saber tot al voltant dels personatges, els seus enfrontaments, els atacs i els vehicles que van utilitzar per recórrer els diferents mons apareguts, que també estan descrits amb detall. Cal destacar també l'entrevista a Akira Toriyama de 2013, i un arbre familiar dels personatges, que més d'un seguidor de la sèrie haurà intentat fer entre classe i classe a l'escola o a l'institut.
En definitiva, és una obra amb un enorme volum d'informació i amb la que es poden passar hores i hores descobrint tot allò que va convertir la sèrie en una de les més importants de la història.

Més informació:

• Akira Toriyama a les Biblioteques
• Akira Toriyama a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. La Llagosta.

Imagineu que en el conte de l'Alícia de Lewis Carroll, tots els personatges fossin com la Reina de Cors, o que els famosos barrufets s'haguessin convertit en uns essers cruels.  Aquesta és la proposta que ens fan Kerascoët i Vehlmann en aquest enganyós conte.  Els germans, que es fan dir Karascoët, no ens donen molta informació, només veiem que en un bosc  hi ha un cos d'una nena morta del que surten   els personatges d'aquesta història: un príncep, nines, follets...i el personatge principal, que es diu com la nena morta, Aurora. Els crítics han volgut veure una relació entre el Senyor de les mosques i aquest còmic, on tots els personatges es deixen portar per els instints més primitius, com els nens en la novel·la de Goldwing. L'Aurora haurà de sobreviure entre aquests essers que aparenten innocència i que en realitat només es mouen per instints bàsics, sense cap tipus de remordiment.

No us deixeu enganyar per l'aspecte del llibre, els autors han volgut crear desconcert i  el dibuix de Vehlmann també ens fa sentir aquesta discordança. Els personatges reals, els paisatges, els animals són realistes, en canvi els personatges que viuen al voltant del cos de la nena estan dibuixats com els follets d'un conte infantil.

Aquests petits monstres que portem dins nostre  prenen vida  en aquesta espècie de "psicoanàlisi postmortem" de  l'Aurora "persona".  Segur que no oblidareu la lectura d'aquest còmic tant interessant. 

Preciosa oscuridad a les Biblioteques

Psicoanàlisi dels contes de fades

El Senyor de les mosques de William Golding

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

Entre la narració de les seves experiències personals i les històries més surrealistes de Chester Brown no hi ha res. Els seus còmics són això, sense matisos ni tonalitats grisoses. I n'és un bon exemple El hombrecito: un recull de les seves primeres publicacions (1980-1995), recopilades per primer cop i ordenades en ordre cronològic, sense exclusions de cap mena.

Surrealista sense ser rocambolesc i directe en les seves històries personals. D'un estilisme impecable, Brown és un historietista fàcil de llegir, però no necessàriament agradable. Tendeix a presentar-se a si mateix com un personatge dèbil (tan físicament com psicològicament), solitari i decrèpit. Tancat en el seu món creatiu fuig de les inseguretats que li produeixen les relacions amb els demés. És la viva imatge del dibuixant de còmic freak.

Juntament amb Julie Doucet, Joe Matt i Seth , entre d'altres, forma part d'una generació d'autors canadencs que segueixen, augmenten i enriqueixen la tradició del còmic underground americà.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat

Paco Alcázar (1970) és un dibuixant i il·lustrador de Cadis que ha treballat a publicacions nacionals tan heterogènies com El Víbora,  Rockdelux o El Jueves.

De fet, La Industria de los sueños és una recopilació de 150 vinyetes aparegudes a la revista Cinemania i té una  estructura d'un tema per vinyeta, malgrat que hi hagi un fil conductor de diferents subtemes també es pot llegir de forma aleatòria.

Aquesta divertida obra tracta de tot el que envolta al món del cinema i també compta amb un índex molt útil de directors, pel·lícules, actors i conceptes de cinema que fan de La Industria de los sueños una lectura obligatòria per als fanàtics tant del 7è com del 9è art.

Més informació: 

• Blog de Paco Alcázar

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

El món del Rei Artur, Ginebra, Excalibur i Camelot sempre ha tingut una força presència en l'imaginari popular. Aquest missatge de lluita en comú, pau i ordre esquitxat per les febleses humanes ha fascinat durant segles als lectors. Fins al punt que el Cicle Artúric s'ha convertit en un subgènere amb identitat pròpia dins de la literatura fantàstica. Així que no sorprèn que el món del còmic també hagi creat les seves versions d'aquest mite. Una de les més populars és aquesta recreació en clau futurista que es van treure de la màniga entre 1982 i 1985 el guionista Mike W. Barr i el dibuixant Brian Bolland, el gran triomfador d'aquest còmic i que, per desgràcia, no es prodiga gaire. Així que aquest volum de temàtica artúrica amb una Anglaterra atacada per extraterrestres i que torna a necessitar la presència d'Artur Pendragon i els seus cavallers (amb algun canvi) es presenta com una oportunitat única de gaudir d'un guió entretingut que el dibuix aconsegueix transportar a un altre nivell.  

Més informació:

• Pàgina de Camelot 3000 a la Wikipedia (en anglès)

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Es possible la vida en comuna? Es utòpic l'antic ideal hippy de viure plegats sense els lligams de la família convencional? Son factibles famílies de 30 o 40 persones convivint sota un mateix sostre?

Doncs el 1972 en una petita regió francesa, un grup de joves esquitxats encara per l'esperit del maig del 68, decideixen posar en marxa una petita col·lectivitat rural en un antic molí per intentar canviar des de la base la societat capitalista i productivista que tant refusen. Un somni que durarà anys amb alts i baixos, clars i obscurs i que finament s'extingirà deixant un interesantíssim llegat sobre la condició humana, la seva relació social, i el mon que ens ha tocat viure.

Aquesta es la seva crònica editada magníficament per La oveja roja en dos volums. L'autor, Hervé Tanquerelle entrevista a un dels protagonistes d'aquesta experiència, en Yann Benoît, que ens desgrana tot el procés des de la concepció, durant la seva realització, i fins la seva fi: Les relacions entre companys, parelles, amics, i fills; la gestió de la economia domèstica i la generació de ingressos; les relacions amb els pobles veïns, etc.

Un interesant recorregut al voltant de la materialització d'una aspiració i d'un anhel que ens farà reflexionar sobre els ser humà, la seva relació social i la seva integració amb l'entorn.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Tot i residir a Barcelona des de fa molts anys i d'haver assolit cert prestigi tant al mercat francobelga com al seu país, Tungsteno suposa el debut a Espanya de Marcello Quintanilha (Brasil, 1971).

El títol fa referència al metall amb punt de fusió i d'ebullició més alt que existeix i l'autor aplica aquestes característiques al dur metall que pot ser la vida i a la manera en que els seus personatges l'afronten.

Tungsteno és una atípica història de gènere negre on l'acció no transcorre pels ambients sòrdids i foscos als que estem acostumats sinó que ens trobem amb tota la lluminositat i el color d'una ciutat marítima com és Salvador de Bahia.

Una novel·la gràfica que succeeix en un sol dia i a on es perceben les influències rebudes per l'autor des de diferents mitjans com són la fotografia, la literatura brasilera i, per sobre de tot, el cinema. Aquest fet es reflecteix en la manera en que està estructurat el relat, on es van intercalant les diverses trames que el composen per tal que el lector pugui anar establint les relacions existents entre tots els personatges fins a arribar al desenllaç final. Un violent i explosiu còctel amb traços de crítica social que parteix d'un delicte ambiental per fer-nos sentir les emocions, ambicions i sentiments d'uns personatges plens de realisme.

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Una tarda assolellada com qualsevol altra, un noi surt de l'escola, preocupat perquè allà hi ha uns busca-raons que li busquen les pessigolles. Al noi, que s'anomena Matt Murdock, li agradaria tornar-s'hi, però el seu pare li té prohibit. Només els ignorants recorren als punys, li diu. En Matt entén que el seu pare vol una vida millor per ell, però li bull la sang. Vol justícia, no sermons. Quan veu que un ancià està a punt d'ésser atropellat per un camió que transporta materials perillosos, reacciona instintivament. Salva l'ancià, però paga un preu molt alt. Els materials el deixen cec per tota la vida. Ja no hi haurà més tardes assolellades per ell. Només li queden la foscor i el desig de fer el bé.

Aquesta és a grans trets la història de l'origen de Daredevil, el superheroi que protagonitza la nostra ressenya d'avui. El personatge va ser creat l'any 1964 pel guionista Stan Lee i el dibuixant Bill Everett. Lee va desenvolupar el personatge a partir del concepte de justícia cega, preguntant-se quina era la seva vigència en el món modern, tan complex i divers. I és que, malgrat la seva discapacitat, en Matt va fer cas al seu pare i va estudiar de valent, convertint-se en un advocat de prestigi. Com que en Matt veia de primera mà que el sistema legal deixava lliures als delinqüents va decidir convertir-se en un superheroi emmascarat: Daredevil.

Com podeu veure, es tracta d'un còmic de superherois una mica diferent, ja que planteja interessants preguntes, com si és lícit actuar fora de la llei si els motius són moralment justos o la diferència entre justícia i venjança. En aquest sentit, les aventures de Daredevil tenen més a veure amb el gènere negre que amb l'èpica còsmica i despreocupada d'altres sèries de l'editorial Marvel. Unes connexions que el guionista i dibuixant Frank Miller va portar fins a les últimes conseqüències durant la seva aclamada etapa a la sèrie, a la qual pertany l'obra que ens ocupa. A Daredevil: amor y guerra, el protagonista s'enfronta a la seva arxinèmesi, el cap de la Mafia conegut com a Kingpin, que comença una guerra per amor amb conseqüències imprevisibles.

Herois amb conflictes per resoldre, malvats amb el cor destrossat, belles dones que els fan ballar el cap, la nit i la ciutat de Nova York. Una història senzilla que es converteix en una experiència sensorial de primer ordre gràcies al talent del dibuixant Bill Sienkiewicz. Les pàgines de Sienkiewicz són sensuals, oníriques, amb una atmosfera un xic al·lucinada que li va molt bé a aquesta història d'amors al límit.

Sense dubte, una aposta arriscada per un còmic comercial de superherois, però que resulta tot un encert. En definitiva, un còmic ideal per introduir-se en el món del personatge que de ben segur us deixarà amb ganes de més. Per acabar, us deixo amb el tràiler de la sèrie que li han dedicat fa uns mesos i que està recollint crítiques molt entusiastes:

Més informació:

• Frank Miller a les Biblioteques
• Frank Miller a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El Nao de Brown va ser la gran sorpresa del 2013, va guanyar el premi especial del jurat a Angulême, els British Comics Awards i el premi a la  millor novel•la gràfica als Broken Frontier Awards.

Glyn Dillon ve de família d'artistes, és el germà petit de Steve Dillon, creador de Predicador. Glyn inicia la seva trajectòria  a la revista Deadline i a l'editorial DCComics. El Nao de Brown ha estat l'obra que li ha donat més èxits.   

La Nao és una noia que vol ser feliç, trobar l'equilibri i l'amor, com qualsevol de nosaltres. Però la Nao no ho té fàcil per aconseguir-ho, ha de lluitar contra un TOC (trastorn obsessiu-compulsiu). Les seves obsessions van més enllà de simples manies, són idees macabres que la fan patir. Aquesta noia intenta fugir d'aquests moments crítics amb rituals personals i meditació budista.

Dillon dibuixa la  complexitat de la vida de la Nao de manera naturalista, podem veure  a través dels seus gestos i actituds, l'honestedat dels seus sentiments. La descripció de la malaltia defuig de sentimentalismes, ens podem identificar amb aquesta cerca de l'equilibri que hom busca.  

Aquest còmic amaga un altra còmic d'estil totalment diferent i que va en paral·lel a la història principal, molts crítics han vist en aquesta segona història  un homenatge a Miyazaki i Moebius. Us recomanem la lectura d'aquest preciós còmic que no us decebrà ni us deixarà indiferents.

Web de el Nao de Brown (en anglès)

El Nao de Brown a les biblioteques

Transtorno obsesivo-compulsivo: atrapado el laberinto/Luisa Lázaro García

Recomanat per Josep Benabarre. Biblioteca Manuel de Pedrolo

Alberto Vázquez  (1980) és un dibuixant gallec que ha il·lustrat llibres infantils, i és també, un dels autors que va participar en Fanzine  Enfermo i va publicar l'any 2006 el còmic Psiconautas.

El Evangelio de Judas és la seva segona obra,  on es un desenvolupen els personatges i els temes  que ja havien aparegut prèviament a Fanzine Enfermo i Psiconauta. Fou guardonada l'any 2008 amb el premi al millor dibuix del Saló Internacional  del Cómic de Barcelona.

Aquest còmic és una autèntica obra d'art en el sentit gràfic, té una estètica impactant  inspirada en el que semblen gravats antics;  la seva temàtica versa sobre la religió, la bogeria, la frustració, el món editorial...  i es presta a diferents interpretacions, que han fet del El Evangelio de Judas  un dels imprescindibles del panorama nacional.

Més informació: 

• Pàgina web d'Alberto Vázquez

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet

L'existència dels "ghouls" amenacen la ciutat de Tokio. Són uns éssers terribles, d'origen desconegut, que s'alimenten de carn humana. Contínuament apareixen cadàvers devorats, la policia investiga però no poden controlar-ho, i la por s'apodera de la població.

En Ken Kaneki és un jove estudiant que té una cita amb una noia. Els dos compateixen el gust per la lectura. Però la cita esdevindrà pitjor del que podria imaginar, perquè ella intentarà devorar-lo. Amb molta sort sobreviu a l'atac però poc trigarà en adornar-se que en els transplantaments que li havien hagut de realitzar per salvar-li la vida li havien introduït òrgans d'un ghoul: ara és mig humà mig ghoul.

Podrà sobreviure entre humans? S'apoderarà d'ell la part ghoul que hi ha en ell? Qui el pot ajudar? No us perdeu aquesta història de fantasia, terror i suspens.

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el preolímpic any 1991, el gran (en aquells moment encara immens) John Byrne decideix apostar per l'aventura del la jove editorial Dark Horse Comics, i cofunda amb Frank Miller el segell Legend, que donaria vida també a Sin City, Hellboy, o Concrete entre d'altres.

Next men fou publicat en dos etapes, la segona a partir de 2010 per IDW Publisihng.

L'autor nascut al regne unit, es trobava aquells anys a punt de sortir de la cresta de l'onada, en el moment de deixar enrere els seus millors anys amb pàgines i guions gloriosos sobretot per a Marvel però també per a DC i que el faran ser recordat sempre.

Next men, pot ser la seva darrera gran obra, i per mi ho es. Encara que la lectura global es una mica irregular (te alguna batzegada) també te el millor de Byrne: aquells secundaris inquietants i profunds, aquelles trames addictives, aquells finals de número sorprenents, aquells girs sobtats...i també aquells dibuixos relaxats però cuidats, elaborats però desenfadats, canònics però personals.

L'edició de Norma en 4 volums (els dos darrers números contenen material inèdit) es la definitiva, molt cuidada i en tapa dura.

Byrne continua fent còmics, probablement sense la màgia d'abans, però encara se'ls reconeix, i quan el veiem se'ns apareixen escenes inesborrables.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

L'obra posa en joc la història paral·lela d'una doble caiguda, la de Satanàs (a qui la ira divina precipitarà als abismes més allunyats del Cel, a les dolguts profunditats sobre les que l'àngel caigut regnarà per tota l'eternitat, ferit en el seu orgull i tramant una revenja sense fi) i la d'Adam i Eva (que es veuran expulsats del Paradís terrenal i llançats a la mortalitat, a un món habitat ja a la ruïna, la finitud i el pecat). Així, l'àngel rebel provoca la perdició de la nova criatura (que haurà de portar sempre en si aquesta doble naturalesa, angèlica i infernal) i obre un nou tauler de joc per la seva eterna disputa amb Déu.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Establert a Màlaga des de fa temps, Benoît Druise, més conegut com Zidrou (1962, Anderletch), passa per ser un dels millors guionistes del còmic franco-belga actual. Va donar les seves primeres passes als anys 90 a la revista Spirou i des d'aleshores la seva prolífica obra ens ha obsequiat amb petites joies com Lydie, El Cuentacuentos o, més recentment, La Mondaine.

El còmic que us presentem a continuació és el fruit de la col·laboració amb diversos dibuixants d'ambdós costats del Pirineu. Una barreja d'estils que dona idea de la versatilitat dels guions d'en Zidrou, i a on trobem un dels seus trets més característics: la seva capacitat per emocionar-nos.

Ja el seu títol, amb la magnífica il·lustració de portada obra del barceloní Jordi Lafebre, ens dona una idea de que estem davant d'un còmic destinat a tocar-nos la fibra sensible. De seguida ens veurem atrapats a les seves pàgines, gaudint de les 15 historietes que donen vida a un àlbum ple de bellesa, de sentiments i d'emocions. Històries properes que ens parlen de relacions familiars, de somnis insatisfets, sobre l'amor i l'amistat; totes elles plenes de tendresa, i que deixen al lector un bon regust, una esperança. I ho fa sense amagar en cap moment el drama que hi ha al darrera d'elles. Perquè, al cap i a la fi, és en les pitjors circumstàncies quan tots ens superem i traiem el millor que hi tenim a dins.

Una oportunitat perfecta per a descobrir un autor que de ben segur ja no hi voldreu deixar de llegir.

Recomanat per Valeriano López. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona

Charlie Moon

L'argentí afinat a Barcelona, Horacio Altuna, sempre ha demostrat un talent incommensurable als pinzells, un do que el fa capaç de retratar amb una senzillesa bromadora la figura humana. Però també ha tingut la virtut de saber-se rodejar de grans guionistes i en molts casos també amics i compatriotes com en el cas que ens ocupa al costat de Carlos Trillo, el Bonaerense coautor de El loco Chávez juntament amb Altuna.

Aquest títol recull cinc histories publicades originalment el 1979, al voltant de la figura d'un noi, en Charlie Moon, i localitzats al sur dels EEUU durant la època de la gran depressió: alcohol, jazz, bars, segregacionisme...cinc histories delicioses sobre el despertar de l'adolescència en un entorn especialment difícil i enganyós.

L'edició de Planeta (2009) es molt acurada i conté una introducció del propi Altuna.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Premi al millor àlbum publicat a França del Festival de Còmic d'Angulema el 1997.

Narra la història que Malka va viure. La història de la migració jueva a Argentina. La història de les penúries d'una família immigrant en un territori immens, dessolat i hostil. Jorge Zentner aprofita per fer un repàs als seus orígens familiars, com el de més de dos-cents mil ciutadans argentins més que a finals dels segle XIX van fugir dels pogroms contra els jueus a Rússia, Ucraïna i Polònia. Eren en la seva majoria jueus asquenazites, provinents de l'Europa de l'Est, parlants de llengua jiddisch.

Però la història de Malka és també una història fantàstica, amb l'aparició misteriosa del profeta Elies  i la creació d'un gòlem. Història fantàstica amb elements clàssics de la iconografia tradicional jueva.

Rubén Pellejero, il·lustrador i dibuixant de còmics català,  demostra tenir un gran domini de la tècnica. En alguns moments desprèn un dinamisme purament cinematogràfic. Excel·lent representació de l'inabastable paisatge de la Pampa, on hi ha més cel que terra. Pellejero transmet perfectament el contrast de la Pampa amb les zones rurals d'Ucraïna o el bullici de Buenos Aires. Les imatges dels cafès, les tabernes, les escoles rurals, els camps o les cases de pagès desprenen el so, les olors i el moviment que hi ha a cada un dels espais.

Recomanat per David Garcia. Bib. Central de Cornellà de Llobregat
 

Ara que està tant de moda la novel·la gràfica, tot i que aquest format  fa moltíssims anys que existeix,  era una qüestió de temps que algun autor en fes una reflexió. 

Gus Pena,  el personatge d'aquesta història i alter ego del dibuixant Jorge de Juan,  surt al carrer amb l'excusa de buscar un tema per a fer una novel·la gràfica, i a partir d'aquesta premissa  ens trobarem amb una crítica irònica de la societat en general i del món del còmic en particular, ja que l'autor sembla creure que en aquests moments al món del còmic hi ha massa abús d'històries socials i autobiogràfiques;  Això si, ens ho explica, com no podia ser d'altra manera, en primera persona i en una novel·la gràfica.

Imprescindible per al fanàtics de l'humor negre en qualsevol format.

Recomanat per Pau Fernández. Bib. Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet

Per a tots els fans de Bola de Drac i de l'obra d'Akira Toriyama en general, per a tots aquells que hem vist mil vegades les aventures d'en Goku i els seus amics, ha arribat una obra imprescindible a llegir Bola de Drac SD. Aquesta versió l'ha realitzat Nano Ohishi sota la supervisió del propi Toriyama, amb dibuixos a color, amb els personatges "capgrossos" i amb grans tocs d'humor. Al partir de la base que el lector ja coneix la història de Bola de Drac i Bola de Drac Z, el relat s'explica de forma resumida i esmentant escenes i personatges que veuríem de més endavant  amb una clara intenció humorística i per fer una picada d'ullet al lector.  

Per a més informació:

• Bola de Drac a les Biblioteques

Recomanat per Núria Maymó. Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.