Fa poc que tinc vint-i-vuit anys i encara que soc jove, segurament bastant, crec haver viscut prou situacions per sentir-me orgullós d’algunes, explicar com a anècdotes divertides altres i voler esborrar unes poques. Quants de nosaltres no hem pensat algun cop en haver fet les coses diferents o moure les manetes del rellotge enrere per canviar l’esdevenir dels fets, lluny de l’arquetípic “AIXÒ M’HA FET COM SOC”.

Crec que ancorar-nos en circumstàncies viscudes forma part de la nostra racionalitat, circumstàncies que a mesura que ens fem grans ens permeten acumular experiències però també traumes, que si no fos per la màgia de l’oblit, faria de les nostres vides lloses massa pesades.

Cowboy Bebop, no parla de viatges a l’espai, de caça-recompenses o de les aventures que viuen, si més no, no només. Aquesta sèrie explica la cicatriu de les vides anteriors d’uns personatges, que sota el càntic general de “els temps passats van ser millors” no poden escapar d’un tediós present que els fa deambular per l’espai flotant a la deriva.

Els personatges, principalment l’Spike en Jet i la Faye, serveixen al llarg de la temporada per reforçar la idea principal de la peça, la dolorosa empremta del passat. Equivocar-te, fa mal i no poder fer les paus amb el teu jo del passat, perdonar-te i sentir-te tranquil pot absorbir-te i conduir-te a deambular per la vida, no permetent-te ser feliç.

Aquest element es deixa clar des del primer episodi. Mentre els protagonistes setgen a un fugitiu, doncs, al cap i a la fi, són caça-recompenses. El fugitiu se’ns presenta com a un assassí que trafica amb una droga hiperestimulant, que dispara a altres perseguidors mentre va col·locat, sembla una persona cruel i despiadada, però només ho sembla, doncs el “dolent” també té una parella que s’estima de manera sincera. Trafica perquè necessita els diners per començar de zero, per desfer-se del seu passat i mentre es desmunta la imatge d’assassí despiadat del fugitiu, l’Spike decideix donar-los l’oportunitat de retirar-se.

Al final el fugitiu i la seva dona moren, no els captura ningú i l’Spike i en Jet no cobren la recompensa, fet que accepten de mala gana. Aquests dos acaben igual que han començat, però el capítol, serveix com a premonició per als protagonistes, si no passen pàgina, repetiran els errors dels fugitius que persegueixen, com diu el mateix Spike: “A vegades s’ha de deixar córrer l’aigua, si no s’estanca”.

Cowboy Bebop és una sèrie diferent, un plat que mereix ser provat i una peça de referència. Per ser anime, és molt poc anime i considero que això la fa accessible per algú que no conegui el medi. Però sobretot, és un viatge, un viatge que despulla les vides dels protagonistes i alhora la de l’espectador, que en múltiples vegades es sentiran representat per les temàtiques que es tracten, doncs, al cap i a la fi, tots tenim cicatrius.

Actualment, reconec que tot i que sé com acaba (element que no tractaré en aquest article) i l’he revisitat vàries vegades, mai m’he atrevit a veure l’últim episodi, perquè no vull no tenir la sensació que és un capítol acabat, que no tinc res més a veure, però algun dia tocarà fer-ho, tocarà deixar córrer l’aigua que si no s’estanca.

Més informació:

• Yutaka Nanten a les Biblioteques

Recomanat per Adrià Saiz. Bib. Marc de Vilalba. Cardedeu.

Un bon còmic, divertit i molt entretingut, però per sobre de tot amb una protagonista extraordinària i meravellosa que espero que torni ben aviat perquè no és fàcil encertar de tal manera en la caracterització d'un personatge. L'Eva Rojas és una psiquiatra barcelonina que es trobarà ficada de ple en la investigació de la mort d'un dels beneficiaris d'una important firma vitivinícola del Penedès. Un thriller amb secrets de família i una nissaga de poder.

Lafebre entoma el guió amb mesura, creant un context divertit i proper que enganxa i fa pessigolles, caricaturitzant la vida i les relacions humanes.

El dibuix és com sempre un dels punts forts, l'increïble talent de Lafebre per donar vida als seus personatges es fa evident un cop més en les vinyetes d'aquest títol.

De Barcelona al Penedès, caves i cadàvers.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Les vacances de Nadal de la Friday Fitzhugh de retorn al seu poble de nova Anglaterra seran literalment infernals i si res no canvia ho tindrà difícil per arribar a Cap d'Any. Primer de tot el tens retrobament amb el seu abans inseparable amic Lancelot Jones, convertit ara en company per necessitat. En segon pla, una desaparició acompanyada d'uns fets aparentment inexplicables. La tempesta de neu no farà més que condicionar tots els moviments, fortuïts o no.

El llegendari Ed Brubaker firma un guió fantàstic i excitant amb uns personatges absolutament carismàtics, sobretot gràcies a la caracterització i els dibuixos d'un Marcos Martín incommensurable. Muntsa Vicente juga i meravella amb els colors i la neu.

Aquesta obra fou publicada originalment en format digital per Panel Syndicate i es va endur el prestigiós premi Eisner a millor còmic digital el 2021.

Cal destacar que aquesta edició en català arriba al nostre país abans que l'edició en castellà, un fet insòlit.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Magnífica ocasió per descobrir les trementinaires: dones originàries de l'alta muntanya que s'encarregaven de recollir herbes, preparar remeis curadors i que els comercialitzaven a peu per les masies i els petits nuclis habitats. La Mara n'és una de ben coneguda que un bon dia es troba una noia desmaiada al bosc, poc es pensa tot el que li vindrà al darrere.

Els Pirineus a la Catalunya de principis del segle passat són un món ple d'històries i llegendes, fosques i misterioses, un terreny sobradament atractiu perquè en Jaime Martín desplegui tot el seu talent de manera expansiva i brillant un cop més.

El color tan especial que aconsegueix l'autor de l'Hospitalet atorga a aquests espais un protagonisme encisador al llarg de tot el llibre, un gran encert.

Felicitar també a Norma per aquesta magnífica edició en català

Una ficció, que avui potser seria catalogada com a True Crime.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Ja fa temps que les novel·les gràfiques i còmics ens expliquen, de manera autobiogràfica o inventada, les vicissituds dels protagonistes en la presa de consciència de la seva sexualitat.  Eleanor Crewes ens ofereix la seva primera novel·la gràfica on expressa un procés que, més que d’acceptació de l’ homosexualitat, és un descobriment gradual. Perquè ella no ho tenia tan clar! Educada en un ambient “inconscientment heterosexual”, alguna cosa la remou mentre s’endinsa en l’adolescència.

A diferència d’altres testimonis, Ellie no ho veu tan clar des de petita. No identifica els signes. Li agraden alguns nois, vol tenir un xicot. Li costa dir-se lesbiana. A diferència del títol original “The times I knew I was gay”, a Espanya fa referència a aquell amagatall del qual se suposa hom ha de ser conscient de ser-hi, per voler-ne sortir. Estava Ellie dins l’armari? Ella creix en un ambient que no és expressament anti-gay, però naturalitza com el que més l’heterosexualitat, de manera que no es reconeix com a tal fins passada l’adolescència.

El dibuix a llapis en blanc i negre té un estil naïf que reafirma la tendència del còmic d’ara: que no cal tenir un ple domini de la tècnica per a expressar allò que vols dir. Amb una sorprenent referència a la marca de grafits que es fan servir, és una solvent història d’una xicota lesbiana a qui costa, molt més que a d’altres, entendre qui és i què li passa. No tots veiem els camins a la primera, ni a la segona, ni a la tercera. Quan descobreixes qui ets, saps feliçment com vols recórrer els camins que trobaràs.

Recomanat per Eva Solé.

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Biblioteca Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú. 

Ana Oncina (Elda, 1989) és coneguda per les divertides aventures de Croqueta y Empanadilla (La Cúpula, 2014); no obstant, en les seves darreres obres, la seva labor com a vinyetista d’èxit ha anat evolucionant cap un estil més proper al manga. Una influència que es deixa notar en el seu últim còmic Planeta i en el qual ens presenta la història de la Valentina, una ceramista que viu amb la seva gossa en una cabana enmig del bosc allunyada del brogit del món. La seva existència transcorre plàcidament entre passejades per la natura i visites al petit poble del costat de casa per comprar llibres i veure els seus amics.

Un dia, en una d’aquestes visites, coneix l’Ane, una jove publicista amb la que començarà una relació sentimental. Per les nits, però, la Valentina ha començat a somniar una vida ben diferent situada en un futur llunyà on les diverses catàstrofes mediambientals han portat a la humanitat a migrar a un planeta anomenat Nebulón; aquí la gent viu en parella vinculades a una IA en apartaments aïllats i l’únic contacte amb la resta d’éssers humans té lloc a través de dispositius de realitat virtual. En aquest escenari Val3 i An7 tenen una relació que ha entrat en crisi des de que la Val3 ha començat a somniar amb una altra existència en la qual no s’ha de connectar per viure experiències o veure als seus amics. D’aquesta manera ens trobem amb dues històries d’amor que es van entreteixint i complementant. Dues dimensions del relat que contrasten no només argumentalment també gràficament: mentre que la cabana del bosc ens situa en un univers de colors càlids amb l’ús de tonalitats marrons i ocres per donar vida un refugi de descobriment i romanç, l’apartament a l’espai està dominat per colors freds, blancs i grisos que accentuen la sensació de soledat i tristesa del final de l’amor. El domini tècnic i estètic d’Oncina també queda reflectit en la forma de jugar amb la composició i els plans dins de la pàgina amb una execució de traç net i sobri, que li permet mantenir la tensió del relat i posar de manifest una quotidianitat d’emoció continguda al llarg de tota la lectura.

Planeta és una obra de ciència ficció que reflexiona sobre el present en un moment en què la tecnologia ocupa cada vegada més terreny de les nostres vides. La pèrdua dels lligams, dels sentiments i la creixent incapacitat de veure als altres, la possibilitat de perdre’ns en el desconcert que implica tot això, com a rerefons d’una història d’amors i soledats.

Més informació:

• Ana Oncina a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Rodríguez Gallardo. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La reinterpretació del mite de Medusa. Era Medusa un monstre? Va ser Perseo un heroi? No pas, en aquest còmic d'André Breinbauer.

Medusa i Perseo, segons André, trenquen amb els estereotips en el seu còmic. Medusa no és la criatura venjativa tradicional; és una doble víctima dels déus, abusada per un i castigada per un l'altre. Perseo, en canvi, és presentat com un nen manipulat pels poderosos.

La novel·la gràfica destaca pel seu format innovador que permet ser llegida en totes dues direccions, entrellaçant les històries de Medusa i Perseo. Aquest enfocament simbolitza la dualitat dels seus destins. A més, la perspectiva feminista del mite garanteix que el còmic es diferenciï fonamentalment d'altres interpretacions de la història de Medusa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Padualand és el retrat d’uns joves d’una ciutat de la perifèria d’Itàlia. Son treballadors  que passegen les seves esperances o frustracions per un entorn urbà, civilitzat però alhora hostil i precari. Són Irene, Fabio, Giulia, Càtia, Andrea, Chiara, Nico…. Tots es troben a la festa de graduació de la Càtia.

Vila descriu amb habilitat tots els recursos i relacions entre ells. Relacions que poden ser tòxiques, limitadores però que poden canviar i evolucionar, inclús intercanviant-se. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic compromès amb els drets humans que denuncia la crueltat del règim penitenciari nord-americà i el biaix racista que sovint acompanya l’absurditat de la pena de mort

Quan la dibuixant tenia 18 anys va començar a escriure’s  cartes amb  Renaldo Mc GIrth, també de 18 anys, que estava condemnat a mort. Aquest còmic representa les seves cartes, les visites, l’amistat entre els dos i les vides paral·leles. Es una reflexió profunda i critica sobre la pena de mort i el sistema penitenciari dels Estats Units, sobre la desigualtat social i cultural i el racisme sistèmic, i en darrer lloc, l’esperança de la redempció.

Aquest còmic ha rebut diversos premis com el Bd FNAC France Inter, Premi BD Gest 2023, Artemisa còmic creat per Dones 2024 i a l’obra basada en fets reals.

 *Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquesta és la història personal de la pròpia dibuixant, que explica la seva experiència amb la malaltia mental de la seva mare. Comença amb una mirada infantil, innocent i crèdula i es va transformant amb una maduresa precoç que l’obliga a prendre consciència dels dimonis que turmenten la seva mare, acompanyat sempre del seu amor incondicional de filla.

Aquest còmic va rebre diversos premis per la manera de tractar les malalties mentals i pel disseny gràfic. Es tracta d’un dibuix fresc, ple de colors i la inclusió de dibuixos de brodats. Fa servir el negre per explicar experiències del passat i els colors vius els moments més dolorosos. Es una obra que destaca per la seva emotivitat, força i alhora positivitat.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Clara Lodewick és una jove autora de Brussel·les que ha debutat amb  aquest còmic ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural.

Merel , la protagonista, és una dona que, als seus quaranta anys, viu tranquil·la i  lliure, sense marit ni fills. La seva vida es reparteix entre la seva granja d’ànecs, el club de futbol del poble, l’escriptura i els amics.

Una nit tot s’embolica, quan fan córrer el rumor que la Merel es posa al llit amb tots els homes del poble. A partir d’aquest moment, tothom es gira en contra de la Merel.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022.

Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera.

En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie
Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

T’Zee, el vell dictador d’un país africà, ha estat assassinat. Als carrers la gent es subleva, i s’enfrenten partidaris i opositors del dictador. A dins el palau presidencial, el govern corrupte, experimenta el final del seu règim. Hippolyte. El fill de T’Zee  veu per darrera vegada la seva  enamorada, Bobbi, la vidua de dictador.

Una crítica a les dictadures africanes i a les potències occidentals que les secunden o les exploten. Mostra la violència, la corrupció, el tribalisme, el neocolonialisme i la misèria que sofreixen els habitants d'aquest país imaginari, però que podria ser qualsevol dels quals han viscut situacions similars en la realitat. Els personatges són complexos i contradictoris; tenen les seves motivacions, les seves pors i les seves febleses. Només son peons d'un joc d'escacs que s'escapa del seu control.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nova edició d’un clàssic que va marcar un abans i un després en el còmic francobelga

Arthur Même és l'últim representant viu d'una dinastia, que anys enrere era propietària de totes les terres de Mornemont, però que avui, després d'una llarguíssima sèrie de processos judicials, ja no té res. Res? No, encara conserva la propietat dels murs que cenyeixen les infinites parcel·les en què ara es divideix el territori, un territori que Arthur està disposat a recuperar costi el que costi.

En 1978, el llegendari dibuixant Jacques Tardi (El crit del poble) es va unir al creador de Barbarella, el mític guionista Jean-Claude Forest, per a donar vida a una obra inclassificable que va dinamitar els fonaments de la historieta europea. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Molly Wind és un veritable terratrèmol. Té nou anys i viu amb la seva germana Ann a la granja dels seus oncles al sud dels Apalatxes. Li encanta llegir i el seu cavall, en Carson, és el seu millor amic i confident. Per això, quan la seva germana Ann aconsegueix una feina portant llibres a les granges de les muntanyes, la Molly no dubtarà a esforçar-se fins a tenir la seva gran oportunitat i poder seguir els seus passos.

Acompanyada del seu fidel cavall Carson, la Molly i ell viuran incomptables aventures entre boscos, bandits, llibres i molts embolics. I què menys! Què més es podria esperar d’una valenta bibliotecària a cavall i els seus amics?

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què és una rotonda dins les grans urbs i enmig de les grans àrees circulatòries? Potser un oasis corpori i conceptual que alegra alhora que fa més visuals els tombs dels conductors. Ara, qui s’anava a imaginar que darrere la soledat d’aquestes obres d’art tan inspiradores s’amaga un calvari digne del propi Berlanga. La Jove valenciana Candela Sierra és l’autora d’aquest magnífic relat que ens explica focalitzat en la jove escultora Brisa a partir dels seus primers dies de feina, el dia a dia en una petita empresa que es dedica a fer rotondes. Molt enginyosament veiem com la vida de tots els treballadors s’entrelliga i es contamina passant per totes les etapes, tòpics, i nivells de poder, com si d’un micro poble es tractes amb tots els seus ets i uts: uns que s’aprofiten i uns que es deixen fer, uns que treballen i uns altres que no, uns que s’emporten la gloria i uns altres que la pateixen... però per sobre de tot un entorn patriarcal que intimida i condemna. Un Cámera cafè cruel perquè segur que és tristament extrapolable a la vida real.

Candela utilitza un dibuix del tot original, figuratiu i acolorit, amb aspecte de collage i un toc naïf absolutament seductor.

L’obra va guanyar el V Premi València de Novel·la Gràfica i hauria de ser de lectura obligada en totes les feines, es un identificador de cretins de primer ordre.

Esperant ja els propers i prometedors títols de la Candela.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Literatura o partit, un descens als abismes de la policia d'assumptes interns de la unió soviètica. Moscou, 1934. La bullícia de manifestants en favor del règim soviètic plena els carrers. En canvi, en els passadissos de la Lubianka, caserna general de la temible NKVD, reina un silenci trencat a cops pels guàrdies i a crits pels detinguts. Allí dins, el sotsoficial Volodia Gubin practica un joc cruel: el de la destrucció física i mental d'un gran poeta. El guionista Felipe Hernández Cava i el dibuixant Pablo Auladell, Premis Nacionals de Còmic, s'abismen en les profunditats d'un dels períodes més sinistres de la història del segle XX.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Arriba l'esperat i enigmàtic tancament del cicle Les Tres Nits, que consagra a Borja González com l'autor més suggeridor de la novel·la gràfica a Espanya.

Al castell, les dones esperen al fet que els homes arribin d'una llarga expedició de caça. La dinastia és antiga i cerimoniosa, la perpetuen els ritus que donen a cada membre un solemne paper que complir. Matilde i la seva germana Teresa, aficionades a les històries de terror, havien acordat escapar juntes… però alguna cosa no surt com van planejar.

Borja González tanca Les Tres Nits: un brillant cicle de novel·les gràfiques. Aquest és un volum encara més tenebrós i subtil que els anteriors i en el qual vibra un fosc enigma sense paraules. BORJA GONZÁLEZ (Badajoz, 1982) és autor del minicómic La Reina Orquídia (2016) i de les novel·les gràfiques The Black Holes (2018) i Crit nocturn (2021). Els seus llibres han estat traduïts a sis idiomes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

David Lorenzo mostra l'univers d'Horaci Quiroga i la biografia del prestigiós escriptor. Adapta en vinyetes alguns dels seus relats més celebrats. Així, coneixem part de l'atribolada vida del narrador i poeta d'origen uruguaià i revisitem alguns dels seus contes macabres. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El 7 de desembre de 1941, l'exèrcit japonès va llançar un atac contra Pearl Harbor, marcant així l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. En aquest moment el govern va prendre la decisió de confinar més de 125.000 ciutadans americans en camps d'internament, simplement pel fet de tenir origen japonès. L'autor narra les experiències viscudes durant la infància amb la seva família en aquests camps, els quals estaven destinats exclusivament a certes persones triades pel seu origen, i ens ofereix un retrat crític d'una època caracteritzada per la paranoia i la discriminació racial.

George Takei, actor conegut pel seu paper a la sèrie original de Star Trek, comparteix els detalls de la seva experiència desafiant les percepcions sobre la lleialtat i la traïció. Tot i que els internats eren considerats traïdors en potència, el còmic qüestiona: qui estava realment traint a qui?

Aquesta obra no només posa de manifest una injustícia, sinó que també contribueix significativament al camí cap a la reparació històrica. És un recordatori de la fragilitat dels drets civils i ens fa pensar: quantes injustícies actuals provaran de ser reparades en el futur?

Recomanat per Cristóbal Hilazo. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Ens trobem amb la pel·lícula Wolf Children, una de les obres mes conegudes de Mamoru Hosoda. 
Ens explica una història sobre el curs de la vida, la família i les decisions que porten a canvis dràstics.
La història escrita Hosoda juntament amb Satoku Okudera, ens explica la vida de la Hana, una jove universitària que s’enamora de Takao, un home llop. 
D’aquell amor molt aviat naixen dos nens: Yuki i Ame, que com el seu pare tenen la facultat de convertir-se en llops. El destí fa que Hana es quedi sola amb els dos nens. Per protegir el seu secret i buscar una vida tranquil.la es traslladen a viure a les muntanyes.
En aquest nou entorn te que aprendre tot lo necessari per sobreviure juntament als seus llops.
Tot i els esforços els petits creixeran i faran front a una important decisió que els marcarà per sempre.
Per aquesta pel·lícula el director ha guanyat diferents estatuetes, entre elles Millor Pel·lícula d’Animació al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, premis als Manichi Film Awards de Japó, Festival d’Oslo, etc. 
El director és un dels referents actuals del cinema d’animació japonès. És autor de llargmetratges com Belle (2021), Mirai, mi hermana pequeña (2018), El niño y la bestia (2015), Summer wars (2009).... Produccions que han impactat al públic per una estètica caracteritzada per la qualitat d’imatge i el detall de les composicions visuals.
Les seves pel·lícules expliquen històries profundes amb una gran imaginació. Amb Wolf Children trobem una oda a la família, però en especial a les mares.

Més informació:

• Mamoru Hosoda a les Biblioteques
• Mamoru Hosada a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Anna Capdevila. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

Una combinació excel·lent de vinyetes i text fan d'aquesta obra una petita delícia. Joana Estrela és una autora i il·lustradora jove portuguesa que ja té alguns títols a la seva motxilla. En aquesta ocasió ens trobem amb la història de la Raquel (una adolescent) que és explicada mitjançant textos relativament curts a mode de diari i unes il·lustracions en blanc i negre que semblen senzilles però que amaguen una gran càrrega poètica. L'encert es basa en la qualitat d'una història que narra els pensaments de la protagonista que, moltes vegades, semblen dispersones i inconnexos però que tenen sentit en un moment vital concret ple d'emocions i on la descoberta de l'amor és del tot increible. Una protagonista que ens atrapa i que acompanyem durant la seva evolució; i una obra que conté un munt de referències per a lectors juvenils i adults i que s'hi retorna per rellegir-la.

Més informació:

• Joana Estrela a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Jordi Bosch. Bib. del Sud. Sabadell. 

Molts de vosaltres coneixereu a Raymond Briggs per la història d’El ninot de neu, i si no us sona pel títol segurament en reconeixereu les il·lustracions. En aquesta ocasió, però, deixarem de banda el tema nadalenc per parlar d’una de les seves novel·les gràfiques.

Ethel y Ernest recull la història dels seus pares, des que es van conèixer l’any 1928 fins que van morir tots dos l’any 1971. L’argument pot semblar simple però transmet un univers sencer. A través de la descripció de la vida familiar als suburbis de Londres copsem la història del segle XX, les condicions socials de l'època, la ideologia dels seus pares... però sobretot, el que ens arriba més és la tendresa. 

I si parlem de novel·la gràfica, no podem deixar de banda les il·lustracions. Amb seu estil dolç, delicat i un punt vintage Briggs va guanyar el British Book Awards al millor llibre il·lustrat l’any 1999. Si la història us enganxa i en voleu més, també podeu buscar l’adaptació al cinema de l’any 2016.

Més informació:

• Raymond Briggs a les Biblioteques
• Raymond Briggs a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Neus Català. Polinyà.

Un emotiu homenatge a Tenório Júnior, un pianista, la prometedora carrera del qual es va veure truncada pels injustos atzars del destí en un dels capítols més foscos de la història llatinoamericana. Francisco Tenório Cerqueira Júnior va néixer a Rio de Janeiro i va ser un dels pianistes més reconeguts del moviment samba-jazz. Acostumava a tocar a Copacabana, bressol de la millor música brasilera, i va formar part d'Os Cobras, una banda instrumental de gran prestigi. A les tres del matí del 18 de març de 1976, després de donar un...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A l'oficina 84, uns funcionaris revisen qualsevol text, cançó que pugui criticar el partit. El nou cap, en Teo, és un home tímid, que intenta ser just amb l'equip. Aquest està format per personatges coneguts: el que sempre està de baixa, el trepa, el que va d'amic, la secretària que sobrepassa les seves funcions... 

L'obra té moltes capes de lectura, manté un to intimista, i l'autor va aportant la informació com si es tractés d'un trencaclosques. Tracta sobre l'autoestima, sobre sortir de la zona de confort, de la competitivitat laboral i de la família. Destaca el dibuix i l'ús del color. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Newark, Nova Jersey, 2009. Zoe i Dani, millors amigues durant l’institut, són ara estudiants de primer any a la universitat i es retroben en la ciutat que sempre han volgut visitar: Nova York. La Dani ha viatjat amb la Fiona, companya de classe i estudiant d’art amb una opinió sobre tot. Totes tres juntes intenten recórrer la major part possible de la ciutat, caient alegrement en els paranys turístics, reflexionant sobre les “grans obres d’art”, discutint sobre moda, esquivant els penjats i menjant molta pizza. El viatge transcorre entre el ritme frenètic de la ciutat, els dubtes sobre el futur que els espera i la irreverència davant d’un món que se’ls presenta com una aventura emocionant però sense edulcorants. La paleta de colors pastel suavitza una metròpoli intimidant, precisament per copsar-ne la bellesa, ben bé com si fos a través dels ulls dels viatgers que la veuen per primera vegada. Aquesta novel·la gràfica és una història a Nova York sobre els alts i baixos dels viatges internacionals, l’amistat i la vida que comença als vint anys.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Novel·la gràfica, conte tragicòmic que, com tots els contes, té una mica de màgic, inexplicable, evocador. Però no és un conte a l'ús. Ni amable ni moralitzant. Parla de la bogeria, de ser diferent en un món on no t'accepten. Una història d'inadaptats. I així, de manera impulsiva, inconscient, al ritme trepidant d'una road movie, avancen la desesperada a la recerca d'una sortida que, potser, resulti miraculosa i redemptora.

Àvies, mares i filles, pares fantasmes, monges a la carrera, prostitutes i Déu nostre Senyor són els protagonistes d'aquesta sorprenent proposta, que Flavia ha adaptat a l'univers del còmic inspirant-se en el text original teatral de Sergio Baos. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Jung, il·lustrador i guionista de còmics sud-coreà, és nascut el 1965 i adoptat per una família belga als cinc anys, després que un policia el trobés vagabundejant als carrers de Seül.
Publicat originalment a Bèlgica en dos volums entre 2007 i principis de 2008, Piel color miel és editat en castellà per Rossell en un únic volum l’any 2008, amb una tirada numerada de 1650 exemplars, on a més, s’ha afegit l’annex «A propósito de Jung», amb notes de l’autor, una breu biografia i una entrevista.

Dues-centes noranta-cinc pàgines de novel·la gràfica, amb un traç en blanc i negre allunyat de formalismes, que ens portaran no només a conèixer la infància i adolescència de l’autor sinó també les històries de milers de criatures coreanes abandonades i adoptades per famílies de tot el món després de la guerra de Corea (1950-1953) i dels prejudicis i la discriminació que pateixen.
En aquest còmic, Jung exposa la complexitat de les seves emocions com a nen adoptat, els conflictes amb germans i germanes, amb els pares, companys de classe i amb altres coreans adoptats que coneix a l'escola i a l'institut .Al llarg de la vida pensa sovint en la seva mare biològica i nega la seva pròpia procedència durant molts moments de l'adolescència. 
Sap que les polítiques socials i els convencionalismes masclistes i conservadors de Corea del Sud, rebutgen les dones que tenen criatures fora del matrimoni i que es veuen obligades a abandonar-les per tenir una oportunitat de refer el seu futur.  

Així mateix, a occident molt sovint es fica a la mateixa saca a persones procedents de la Xina, Japó, Corea, Vietnam, Tailàndia... per ignorància i no saber diferenciar els idiomes i els seus trets físics, i en molts casos també per por a allò que es desconeix. Es diu que tots tenen la pell de color groc, malgrat que mel és una paraula molt més bonica.

L’any 2012 es va estrenar el documental homònim en forma de pel·lícula d’animació: Approved for adoption.

Més informació:

• Jung a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Estiu. Un poble a la vora d’un llac. Un home en bicicleta que fa el compte enrere per a la fi del món. Els focs artificials de Ferragosto i el karate com a filosofia de vida.

Aquest és el marc de la història de la Lisa i l’Ale, els protagonistes d’una amistat d’infància interrompuda per un terrible succés. Anys més tard, les segones oportunitats els permetran omplir els buits i fer les paus amb el passat per poder seguir endavant.

Un còmic juvenil amb una història ben teixida i reflexions interessants sobre la pèrdua, els records i els secrets amb un to d’esperança i bones intencions.

“Me pregunto qué más tengo que perder, cuánto vacío hay todavía por ver. Y cómo lo llenaré una vez encontrado.”

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

El 27 de juny un bucòlic poble de l’Amèrica profunda celebra el seu ritual anual. Es reuneixen tots els habitants per saber qui guanyarà la loteria aquest any.

Adaptació al còmic del cèlebre conte de Shirley Jackson. Curiosament a mans d'un dels seus néts,  Miles Hyman.

La publicació del conte a The New Yorker l’any 1948 va provocar la cancel·lació de moltes subscripcions a la revista i cartes de queixa a l’escriptora.  

El còmic copsa l’ambient tradicional i aparentment normal del petit poble americà amb un dibuix on la força dramàtica recau en els rostres dels protagonistes.

La lotería a 13 millones de naves

El manga que va inspirar la pel·lícula de Kill Bill, de la mà de Kazuo Koike i Kazuo Kamimura

Yuki Kashima va néixer una freda nit d’hivern a la presó. Criada per una exreclusa i entrenada per un samurai en les arts marcials, amb només 18 anys s’ha convertit en Snowblood, la millor assassina a sou del Japó.

Sayo, la mare de Yuki, compleix cadena perpètua. El seu únic desig és venjar-se dels assassins de la seva família. Aconsegueix quedar-se embarassada i, abans de morir, li demana a una companya de presó que transmeti el seu odi a Yuki. Neix la filla de l’infern.

El manga es va estrenar l’any 1972. Es una excel·lent col·laboració entre el guionista Kazuo Koike, creador de Asa el ejecutor i El lobo solitario y su cachorro; i el malaguanyat Kazuo Kamimura, un magnífic i elegant dibuixant de la figura femenina. Dos grans mangakes units per crear un personatge totalment diferent al que s’havia vist anteriorment: una dona lliure i independent que domina les arts marcials de l’escola Shintomunen en el Japó del segle XIX.

La història continua a Lady Snowblood regresa i els dos volums parts han estat portats al cinema.

• Lady Snowblood a Zona Negativa
• Lady Snowblood a Tusitala451

Dulce de Leche és la primera obra a arribar-nos del jove autor italià Miguel Vila (Pàdua 1993). Va ser premi al millor còmic de la Comicon de Napoli 2022 i també ha estat nominada com a millor obra estrangera en l'últim Saló del còmic de Barcelona.
Ens trobem amb la història del poc convencional triangle amorós format pels molt joves Marco i Stella i per la Lulú, una mare soltera que treballa en una gelateria. Tot i que la Stella, una noia alegre i intel·ligent està totalment enamorada i fa tot el possible per estar amb ell, en Marco, taciturn i apàtic, es va distanciant d'ella i inicia una relació en paral·lel amb la Lulú.
A partir d'això i amb l'ajut d'un apartat gràfic meravellós que sap treure tot el suc de les possibilitats narratives i expressives del còmic, ens endinsem dins d'una obra de lectura àgil i apassionant, però que és també una interessant reflexió sobre l'amor, el desig i les relacions interpersonals.
I a més a més és molt bo: llegiu Dulce de Leche que així explicat no és el mateix.

Més informació:

• Miguel Vila a les Biblioteques
• Microrreña

Recomanat per Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

Nom de la famosa secció d'El Jueves que dibuixaven conjuntament Albert Monteys i Manel Fontdevila. Un retrat dels joves, i no tan joves, del finals del segle XX. Hi podeu trobar critiques dels costums d’aquells anys.

Els autors expliquen les anècdotes, història i el seu mètode de treball. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Aldobrando és un jove tímid que ha viscut sempre amb el bruixot que el va adoptar quan era petit. Sempre l’ha animat a participar en els conjurs, però ell no s’atreveix a sortir de la cabana. 
Un dia, però, el bruixot és ferit i Aldobrando ha de superar les seves pors i anar a buscar el remei que el curarà: l’herba del llop. 
Una història que tracta sobre les pors, la valentia, l’amistat i l’amor. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Els efectes dels canvis climàtics des del punt de vista dels nens i nenes afectats. 
Yuki, una noia inuit del Canadà, i Sami, un noi de Bangladesh, veuen com els seus entorns naturals han estat destruïts per desastres naturals. Busquen com s’ha originat i quines conseqüències mundials tindran.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

La nova capital dels Daos és l'únic accés al mar de tota la regió i està travessada pel Riu de les vides. Per la seva situació i importància, tots els pobles del voltant lluiten per conquerir-la i li canvien el nom quan guanyen. De tants canvis, la ciutat ja és anomenada La Ciutat Sense Nom. 

Kaidu arriba a la ciutat, procedent del seu poble, per formar-se com a guerrer. És el fill d'un general dao, el qual coneixerà al palau. Allà s'adonarà que té moltes similituds amb el seu pare: la facilitat de lluitar amb espasa, l'interès per conèixer la història de la ciutat. La seva amiga Rata, una jove òrfena, li mostrarà com moure's pels racons de la ciutat. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'autor, Marcello Quintanilha, ja va cridar l'atenció dels lectors amb els seus anteriors treballs editats a Espanya: “Tungsteno” i “Talco de vidrio”; però ha estat amb aquest “Escucha, hermosa Márcia” amb el qual ha aconseguit l'estatus d'imprescindible. Tant és així que amb aquest còmic va guanyar a Angoulême i a Barcelona.

Aquesta és la història de Márcia, una infermera que viu en una favela de Rio, al costat del seu nuvi Aluísio, i la seva filla, Jaqueline, qui té un caràcter bastant conflictiu i a més es relaciona amb una de les bandes de la favela. La ja de per si mateix complicada relació entre Márcia i Jaqueline s'agreuja quan a aquesta la deté la policia per la seva col·laboració amb la banda. No obstant això, Márcia no està disposada a deixar sola a la seva filla i farà tot el que sigui a la seva mà per a ajudar-la, encara que això l'obligui a adoptar decisions molt complicades que li implicaran grans sacrificis.

En definitiva, estem davant un còmic espectacular, amb una irreal i impactant paleta de colors, que contrasta amb una història completament realista que denuncia la desigualtat i la corrupció que són l'essència del Brasil actual.

Més informació:

• Marcello Quintanilha a les Biblioteques
• Marcello Quintanilha a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat. 

"Visiones del futuro" es un volum de 2016 que recull els sis primers números d'una historia que gira a l'entorn de l'Avenger Vision. Vision debuta als còmics al número 57 del "Avengers volum1" a l'agost de 1968, per tant ja es un personatge que té moltes històries al darrere, però, en aquesta, el tàndem format pel guionista Tom King i el dibuixant espanyol Gabriel Hernández Walta li donen una volta al personatge, i ens expliquen com Vision vol formar una família.

 La història, encara que no deixa de ser de temàtica superheroica, tracta temes molt humans. En aquesta, Vision forma una família amb una "dona" i dos "fills" sintezoides, a la que mes endavant s'hi afegeix un gos, i com a tota família, passa per tota classe de dificultats. Tom King aprofita de manera molt intel·ligent la vida familiar dels Vision per tractar temes mot humans com el racisme, el masclisme, el bullying, la soledat i molts altres. Ho fa a través d'una narrativa espectacular i fent us de diàlegs i monòlegs carregats de lògica i filosofia. 

En definitiva, es tracta d'una de les històries de Marvel  mes aclamades d'aquest segle XXI, tant per la originalitat de la trama dins del gènere, com per les pinzellades del dibuixant, que l'apropen molt al còmic independent. Una joia pels amants dels superherois i pels que  volen apropar-se  per primer cop.

Més informació:

• Tom King a les Biblioteques
• Tom king a la Viquipèdia

Recomanat per Jaime Poncelas Gutiérrez. Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat. 

La col·lecció Mamut, el meu primer còmic és una molt bona opció per acostar el còmic als lectors més petits, amb títols a partir de 3, 6 i 9 anys.

Us recomanem la darrera novetat de la col·lecció 3+, Petit el peix, guió i dibuix de Marta Cunill (Vic, 1986). Un còmic sense mots per a infants que encara no saben llegir, però poden construir la història a través de la imatge i el llenguatge seqüencial de les vinyetes.

Aquesta és la història d’un nen que recull un peixet a la platja, i el posa en una peixera amb tot l’amor del món i amb la millor de les intencions. El petit peix va creixent, i trobar-li el lloc adequat porta alguns maldecaps al jove protagonista; però ell no es rendeix a trobar la seva mascota perfecta, i el final d’aquesta història és l’inici d’una de nova, encara més sorprenent...

Petit el peix és un còmic entranyable i divertit que permet reflexionar amb els infants sobre els animals de companyia i la necessitat de ser responsables del seu benestar. Alhora, permet treballar les emocions a través dels rostres dels diferents personatges; i també, parlar de la resolució d’un problema i la cerca de possibles solucions.

Una lectura molt entretinguda gràcies als diferents formats de vinyeta. El dibuix sintètic, de línia fina, colors plans i saturats, resulta una proposta gràfica molt atractiva per a petits lectors.

Altres títols de la col·lecció Mamut, el meu primer còmic 3+ anys.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Elia és un dia de pluja però també un dia de sol. Elia és transparent i silenciosa. Elia és sensible i afectuosa però també distant i respectuosa. Elia és trista i alhora alegre però per sobre de tot Elia és magnífica i brillant: el sol en un dia plujos, atractiu i sinuós.

Elia és el nou còmic de Fermín Solís i que, després de Medea a la deriva (Reserovir books, 2021),  confirma que l’autor de Càceres ha tornat amb més força que mai al mon dels adults. Ho fa amb un marcat regust als orígens tant estètica com formalment. Històries intrínseques i reflexives, allò que anomenàvem Slice of life i que assimilem com a costumisme. Històries on l’amor agafa un protagonisme parcial però que no deixa de surar per totes les pàgines on hi orbiten un bon grapat de personatges circulants. L’Elia Fuentesperanza és una escriptora atrapada en una cruïlla sentimental que decideix tornar als orígens familiars en un petit poble de la costa gallega. Allà hi trobarà moltes coses, entre elles amistat però també incomprensió. Les relacions amb els vilatans seran alhora dolces i aspres, en una dinàmica extremadament sacsejadora que la portarà a trobar tot el que busca i molt més.

El dibuix sintètic de Solís ens recorda un altre cop als magnífics Michel Rabagliati i Andy Watson, sobretot amb a aquest darrer doncs semblen estar lligats en una evolució paral·lela. L’autor ha anat perfilant el seu traç, cada cop més auster però alhora també més efectiu. L’esperit bonhomiós circula per tots els espais del llibre amb moltes escenes silencioses carregades de poètica i bon humor. Destacar la metàfora dels e-mails en avions de paper, absolutament genial.

Un dels millors títols de l’any, sens dubte, una meravella que heu de gaudir on el temps passa lent però inexorable. No és precisament un còmic d’acció a pesar que hi surti en Hulk. Una lectura relaxada i distesa a l’abast de totes les mirades, de les que t’acompanyen inclús un cop acabada. A sobre, l’edició de Reservoir Books és fantàstica, un producte rodó.

Fermín... Elia ens ha conquerit a tots.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

No descobrirem aquí la màgia de les tires de premsa dels Peanuts de Charles Schulz però sempre és un bon moment per tornar-nos a apropar a aquesta lectura genial i intemporal.

Aquest llibre ens convida a explorar el món de Snoopy, l’adorable, i a vegades egocèntric, gos beagle que ha captivat als lectors de totes les edats durant dècades. Gaudirem, una vegada més, de les aventures compartides amb l’inseparable amic, l'ocell Woodstock, i que són tant absurdes com entranyables.

Tot i estar catalogat com a lectura infantil, l’Snoopy i la seva colla captiven també als adults amb les relacions entre els personatges i el fi humor que s’hi transmet. Ens fa valorar també com de lluny es pot arribar parlant, amb imaginació, d’amistat i de la senzillesa de la vida. Una imaginació que l’Snoopy desborda, amb les àmplies capacitats que el fan ser un aviador intrèpid, un escriptor talentós o un esportista excepcional i ens recorda que tots podem ser qui vulguem ser.

Amb aquesta edició, en català i a color, podem redescobrir una joia del còmic ideal per a tota la família. Una lectura que sempre ens deixarà amb un somriure.

Recomanat per Cristóbal Hilazo Biblioteca Manuel de Pedrolo Sant Pere de Ribes

Aventures garantides per a tota la família. Simbad és un còmic crossover. Agosarat per als adolescents i sorprenent per als adults. El mariner més emblemàtic de la literatura àrab inicia la cerca dels seus pares. Una reinvenció del mític mariner que ens transportarà a l’Orient més exòtic i perillós. Aventures, sorpreses, amor, bruixes, encanteris, monstres i molt d’humor. Els dibuixos d’Alary recreen magníficament els escenaris de les ciutats de l’època. Els personatges i el guió de Christophe Arleston i Audrey Alwett dominen una acció trepidant i continua, farcida d’un elegant sentit de l’humor, que no ens deixa abandonar la lectura. Ideal per compartir la lectura amb els nostres fills i filles. Aventura en estat pur i allunyada dels estereotips de la factoria Disney.

En el primer volum de la sèrie El club dels amics veurem com es coneixen tres personatges dispars. L’ós Tulipa que recull provisions per hivernar, la serp Crocus que es veu forçada a deixar l’aiguamoll per conèixer nous amics i explorar el món, i l’ocell Violeta que no migra perquè en els viatges llargs se li adormen les ales. Entre ells naixerà una bonica amistat, viuran aventures en el bosc on viuen i crearan un club d’amics per celebrar la seva unió.  

És un còmic infantil ideal per a primers lectors amb trames i diàlegs senzills dotats d’amabilitat i tendresa. Organitzat en cinc capítols curts i amb una gamma cromàtica suau i lluminosa, el converteixen en una proposta visual deliciosa.

Premi Millor Còmic Infantil del Festival d’Angoulême 2021.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

La poderosa història que ha inspirat la darrera pel·lícula del guardonat cineasta Agustí Villaronga
La Lola és una àvia moderna i caòtica que viu amb els seus nets, després de la mort de la seva filla i mare dels nens. L’àvia ha entrat en una fase avançada d'Alzheimer i els nens la cuidaran amb molt d’enginy i fantasia per ocultar la malaltia. Hauran de superar molts obstacles, com les competicions d’atletisme que participen els nens. 
Una història fantàstica de nens que s’han de fer grans aplicant la lògica i creativitat infantil . 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els animals es reuneixen per triar rei. Sembla que serà triat el lleó, tot i els esforços de la guineu Renard per aconseguir el poder: intrigues, engany, mentides, l’astúcia i la seva habilitat per convèncer. 
La història no parla d’animals, sinó que és una sàtira sobre el comportament de les persones en la lluita pel poder, on preval l’enveja, l’ambició i la crueltat.
Ramon Llull la va escriure entre els anys 1287 i 1289 i és una fabulosa història del tot vigent que ara veu la llum en forma de còmic.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

La peor banda del mundo no és una banda qualsevol. És una meravella que probablement dorm silenciada entre els nostres prestatges i que tan sols una petita i privilegiada minoria ha tingut la sort de conèixer. No és un super vendes, però sí un super classe. Astiberri va reeditar, en un format immillorable i merescut el 2013, aquesta joia del humor relaxat i el surrealisme dissimulat, que originalment fou publicada per Ediciones Devir (Barcelona) el 2004 en sis magnífics volums de color sèpia.

La banda assaja ad eternum els acords apassionats dels millors temes de jazz amb les seves improvisacions efímeres als soterranis d’una sastreria, amb l’esperança d’arribar a fer algun dia alguna actuació que mai arriba. Mentre els seus integrants d’aspecte carpetovetònic: Sebastián Zorn (saxo tenor), Idalio Alzheimer (piano), Ignacio Kagel (contrabaix) i Anatole Kopek (bateria), ens aniran explicant tot un grapat d’històries meravelloses i tristes alhora.

La majoria d’inspiració clarament borgiana. Fins i tot serà el mateix Borges qui apareixerà per explicar-nos-en algunes, amb aquesta desídia quotidiana tant present. No es meravellós?

Jose Carlos Fernández, un dels pocs autors portuguesos que han aconseguit fer-se un nom dins el mon del còmic, demostra una elegància i un estil clarament definitoris i del tot reconeixibles, i ho fa amb una brillantor sense pal·liatius.

Un còmic ancorat en un altre espai i temps que sorprendrà tant per la seva vàlua literària com per l'originalitat de la proposta. Poseu la música de fons que vulgueu, esteu avisats.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Igort, pseudònim de l’autor italià d'orígens russos Igor Tuveri, va viatjar a Rússia i Ucraïna amb la idea de treballar en una obra sobre Chéjov. Va canviar d’idea i va crear, els Quaderns ucraïnesos i els Quaderns russos publicats per Salamandra Graphic. Son còmics de tipus periodístic i documental, que recullen, en el primer cas, les històries dels ucraïnesos que van viure sota el règim comunista de Stalin, i en el segon, la guerra de Txetxènia i la vida a la Rússia de Putin. 
Ara a aquests quaderns se suma un nou, Quaderns ucraïnesos. Diari d'una invasió (amb traducció de David Paradela), en el qual, a través d'ulls a peu de carrer, es narra l'horror del succeït, la brutalitat sense sentit d'un ésser humà que no sols pot convertir-se en la pitjor versió d'una cosa viva en determinades circumstàncies excepcionals, sinó que en moltes ocasions ve ja de casa sent una aberració, cruel fins a l'infinit, miserable i tan efímer com qualsevol vida en aquest planeta. 
 En aquests Quaderns ucraïnesos Igort defensa que la guerra no és res més que misèria. Sempre misèria. Igort retrata la cruesa de la realitat . La pregunta no és per a què. És a dir: sí que ho és, però des d'una perspectiva més existencial. En el pla pràctic, les guerres sempre tenen fins relacionats amb el territori, la seguretat i els recursos.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals