Un petita joia del cinema japonés és la pel·lícula "Una pastelería en Tokio" dirigida el 2015 per Naomi Kawase i basada en una novel·la de Durian Sukegawa. El film explica la història de Sentaro, un home que té una petita pastisseria de dorayakis (pastissets farcits de mongetes vermelles i dolces). Quan una velleta, Tokue, s'ofereix per ajudar-lo en la cuina, ell accedeix de mala gana. Però Tokue demostrarà tenir màgia a les mans fent el farcit dels dorayakis. Gràcies a la seva recepta secreta, el petit negoci comença a renéixer. Amb el pas del temps, Sentaro i Tokue obriran els seus cors l'un a l'altre per mostrar velles ferides.

Més informació:

• Naomi Kawase a les Biblioteques
• Naowi Kawase a la Viquipèdia

Recomanat per Lluïsa Huerta. Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

Les sèries de TV s'han convertit en un fenomen social, que al seu torn està provocant que no deixin de publicar anàlisis, ja siguin monogràfics o de caràcter més genèric. Quim Casas, crític de TV d'El Periódico i Rockdelux, entre altres mitjans, proposa un recorregut molt personal per algunes de les sèries que més ressò han tingut: ja sigui per la seva qualitat, per l'èxit de públic o pel seu caràcter pioner. En les últimes cinc dècades les petites pantalles  han vist desfilar "Los Vengadores", "Kung Fu", "Curro Jiménez"," El Superagente 86" o "Los Picapedra". Ara, en plasmes de moltes més polzades han triomfat des del peculiar doctor de "House" fins "Mr Bean", Tony Soprano, Homer Simpson o el Sheldon de "Big Bang Theory".

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

A començaments del segle XXI, el canvi climàtic que afecta a la Terra fa que les principals potències mundials decideixin escampar unes substàncies químiques per l'atmosfera per tal de fer baixar el nivell de la temperatura a tot el planeta. Aquestes substàncies provoquen una impressionant glaciació, que comporta la mort de la major part d'éssers vius. Els únics humans que aconsegueixen sobreviure es veuen obligats a romandre tancats en un tren d'alta velocitat, que pot trencar els blocs de gel que troba pel camí. En aquest ferrocarril, les persones més humils ocupen els vagons de darrera i es veuen obligades a viure amuntegades i mal alimentades. Per contra, els individus més rics ocupen la part davantera i poden accedir a tots els luxes. Curtis, un home d'uns trenta anys que pertany al sector més pobre, amb la complicitat d'altres companys, es proposa iniciar una revolta que trenqui amb els privilegis dels benestants. Per tal d'aconseguir-ho, caldrà alliberar, d'entrada, a Namgoong Minsoo, un expert en obrir panys d'origen coreà, que es troba tancat en un vagó reservat als presoners.

Comentari: En el cinema asiàtic de les dues últimes dècades han tingut un paper molt rellevant tot un conjunt de realitzadors provinents de Corea del Sud. De tots ells, el més conegut és Kim Ki-duk, gràcies a pel·lícules tan notables com "Primavera, verano, otoño, invierno…y primavera" (2003) o "Hierro 3" (2004). Però, també cal recordar d'altres noms importants com Park Chan-wook ("Old boy"), Hong Sang-soo ("Night and day"), Lee Chang-dong ("Poesia") o Bong Joon-Ho.

Bong Joon-Ho (Daegu, 1969) va debutar amb el llargmetratge "Barking Dog" (2000) i es va donar a conèixer a nivell internacional amb l'esplèndida "Memories of murder" (2003), la història d'un assassí en sèrie, basada en un cas real, que va guanyar la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià. Des d'aleshores, Joon-Ho va consolidar el seu prestigi amb la pel·lícula fantàstica "The Host" (2006) i el drama "Mother" (2009), posant de manifest que és un cineasta molt versàtil i creatiu, que planifica amb detall tots els seus films. Una bona mostra d'aquest impecable treball de preparació i realització és "Snowpiercer", el film més ambiciós i complex, fins ara, de tota la seva filmografia.

Basada en la novel·la gràfica Le transperceniege del francès Jacques Lob (1932-1990), "Snowpiercer" és una pel·lícula de ciència-ficció, situada a l'any 2031. Tota l'acció s'esdevé en un tren d'alta velocitat, que funciona com una mena d'arca de Noé on s'amaguen els darrers supervivents de la humanitat, que no poden sortir a l'exterior perquè les baixes temperatures de la Terra els matarien en pocs minuts. Així, d'entrada, la premissa argumental del film l'enllaça amb d'altres títols recents del cinema apocalíptic com "El día del mañana" (Roland Emmerich, 2004). Però, pel fet que l'eix central de la història gira al voltant de la revolta social encapçalada per un líder que desafia l'ordre establert, el film s'apropa a d'altres títols del cinema futurista com "Metropolis" (Fritz Lang, 1927) o la més recent "Elysium" (Neill Blomkamp, 2013).

Amb un repartiment internacional on hi trobem intèrprets tan diversos com Chris Evans ("Los vengadores"), Ed Harris ("El show de Truman"), John Hurt ("L'home elefant"), Tilda Swinton ("Orlando"), Jamie Bell ("Billy Elliot"), Octavia Spencer ("Criadas y señoras") o Song Kang-ho (actor coreà habitual en les pel·lícules de Joon-Ho) i un extraordinari treball a nivell tècnic, que ens fa creure que som uns passatgers més de l'impressionant tren on viatgen els protagonistes, "Snowpiercer" s'imposa com un dels millors films de ciència ficció dels últims anys.

Més informació:

• Snowpiercer a la Viquipèdia
• Bong Joon-ho a les Biblioteques
• Bong Joon-ho a la Viquipèdia
• Jacques Lob a la Viquipèdia
• Entrevista "El Periodico"
• Trailer

Recomanat per Cinemarc, el blog de cinema de la Biblioteca Marc de Cardona 

• Lee Su-jin a les Biblioteques
• biTer. Blog de les biblioteques públiques de Terrassa

Aquesta és la història d'una aventura realitzada contra tot pronòstic, la d'Ed Catmull i Alvy Ray Smith, dos hippies surfistes que van fer que el cinema es tornés digital. El treball seria gegantí, implicaria  centenars de persones, des d'artistes a matemàtics, escombraria corporacions senceres i requeriria la inversió d'un parell de multimilionaris que estaven gairebé tan bojos com ells: George Lucas, el director de "La Guerra de les Galaxias ", i Steve Jobs, el mag dels ordinadors que  va revolucionar la informàtica.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La jove i aclamada directora Ana Lily Amirpour va impressionar el Festival de Sundance amb "A Girl Walks Home Alone at Night". Nascuda a Anglaterra, de procedència iraniana i resident a Califòrnia, el seu últim film és una barreja cultural de tradicionalisme islàmic i postmodernitat occidental. Els personatges del film parlen persa però la pel·lícula està rodada a Taft, al sud de Califòrnia, ciutat dominada per torres de perforació de petroli, escenari ideal per retratar una atmosfera de desolació i decrepitud.

Amirpour no amaga els seus referents: de Jarmusch a Lynch, passant per Abel Ferrara i la música de Morricone. Veurem clarament les influencies d'aquests cineastes i altres referències culturals, el resultat és un film que navega entre gèneres com el cine noir, el terror i el western  .(*)Si mireu la pel·lícula quedareu enamorats de la protagonista Sheila Vand, dotada d'una bellesa clàssica i moderna, i d'Arash Marandi, una espècie de James Dean a Rebelde sin causa.

Però posem-nos en situació. Tot comença una nit a Bad City. Una jove vampira amb xador es passeja imposant justícia social assassinant els corruptes i  marginats d'una ciutat desolada, caòtica i allunyada de tot. Personatges que s'arrosseguen com ombres, deambulen entre el bé i el mal, sense destí, sense somnis. Però sembla que entremig de tanta foscor encara hi pot néixer amor. Ritmes sonors i atractius que acompanyen un film que destil·la romanticisme i sotmet a l'espectador a un hipnòtic viatge carregat de simbolisme i estètica visual.

S'obre el teló.

Més informació:

• Ana Lily Amirpour a les Biblioteques
• Playlist de la banda sonora
• Tràiler oficial  "A Girl Walks Home Alone at Night"

• Entrevista en anglès a  Ana Lily Amirpour

Recomanat per Anna Casamartina. Bib. de Ponent. Sabadell.

Gràcies a l'èxit de crítica i públic obtingut per la sèrie Glee, s'han produït altres sèries on la música té un caràcter central, des de Nashville, que se centra en la indústria de la música country, o Empire, que se centra en la indústria de la música hip hop i rap.

La sèrie està creada per Danny Strong, guionista de pel·lícules com ara Game change i El mayordomo i també pel director d'aquesta pel·lícula Lee Daniels.

La sèrie gira al voltant de la família Lyon, el patriarca de la qual és Lucious que és el màxim responsable del segell discogràfic Empire. Uns anys després que Lucious va abandonar el món del tràfic de droga per endinsar-se al món de la música, primer com a cantant i després com a creador del segell Empire.

Tot el seu món canvia quan li detecten una malaltia degenerativa per la qual li donen una esperança de tres anys de vida. Des d'aquest moment, la seva obsessió serà quin dels seus tres fills serà el seu successor a l'empresa: l'Andre, un home de negocis; el mitjà, el Jamal, un músic amb molt de talent, i el petit Hakeem, cantant i el favorit de Lucious.

A més a més, l'aparició de la seva exdona, Cookie, que ha sortit fa poc de la presó i que vol recuperar part del poder d'Empire que va perdre mentre s'estava a la garjola, no farà la vida de Lucious més fàcil.

La sèrie està interpretada per Terrence Howard, Taraji P. Henson, Jussie Smollett, Trai Byers, entre d'altres…

Empire destaca pels guions i sobretot les cançons, moltes escrites originalment per la sèrie pel músicTimbaland.

Un altre punt a destacar és la química que desprenen els dos actors protagonistes Terrence Howard iTaraji P. Henson. A més a més, no es pot pensar amb altres actors per interpretar els personatges de Lucious i Cookie.

La sèrie ha rebut nominacions als Premis Emmy a la categoria de millor actriu en una sèrie dramàtica i millor vestuari i ha guanyat un Globus d'Or a la categoria de millor actriu en una sèrie dramàtica.

Descobriu una sèrie que probablement us enganxarà!!!

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

No són pocs els cineastes que han volgut mostrar al públic els secrets dels rodatges. Des del més gran divulgador de tots, François Truffaut, al que la passió pel cinema va portar a fer la mítica La noche americana, fins als problemes de tirar endavant una producció independent a Vivir rodando de Tom DiCillo, hi ha infinitat de cintes que intenten acostar els secrets de l'ofici a l'espectador.

State and Main explica la història d'un equip de rodatge de Hollywood que es desplaça al poble natal del director, un idíl·lic racó de nova anglaterra, per aprofitar la localització d'un vell molí que necessiten per rodar la seva pel·lícula. L'arribada de l'excèntrica troupe convulsionarà la tranquil·la vida del lloc, poc acostumada a les maneres de fer dels artistes.

La mirada de David Mamet és tendra quan la fixa en els protagonistes, un Philip Seymour Hoffman que encarna un escriptor-guionista que assisteix al triturament del seu llibret per la maquinària hollywoodenca, i la sempre fantàstica Rebecca Pidgeon, la llibretera del poble incrèdula davant de l'espectacle que es monta. En canvi,  reserva la seva acidesa pels membres de l'equip de rodatge, especialment per Alec Baldwin,  que retrata com a actor-divo acostumat a fer el que vol. Cap de les misèries de l'ofici se salva de la dissecció a la que els sotmet, deixant-los en el ridícul més còmic.

Si voleu passar una estona divertida, i de pas desmitificar tota la industria del cinema comercial, sense dubte State and Main és la vostra pel·lícula.

Tràiler:

Per a saber-ne més:

Cinema dins el cinema: dossier de la filmoteca de Catalunya

David Mamet a la Viquipèdia

Al voltant de Manifesto

Presentació de Redbelt al Festival Tribeca de Nova York

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

En què consisteix un rodatge? Com podem enfrontar-nos a tantes formes diferents de gravació? A aquestes i més preguntes respondrem en aquest llibre, un recorregut per tots els aspectes que formen la tasca del realitzador. Si vols dirigir un documental, un curt, vídeo o llargmetratge, és indispensable saber que totes aquestes aventures, més enllà de les seves diferències, comparteixen molts codis. Comprendre els rols que conviuen en una filmació, les tasques i documents necessaris, els equips tècnics o les claus i convencions fonamentals del llenguatge audiovisual, són alguns dels fronts que atacarem en aquestes pàgines, acompanyant-les de referències a realitzadors que s'han enfrontat a aquests problemes abans que nosaltres. Tant si t'estàs formant com si ja estàs ficat de ple en la producció audiovisual, aquest manual pot ser un bon company de viatge i, potser, una guia per a orientar-te sobre el teu lloc ideal en un rodatge.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Els protagonistes del documental són una nena i tres nens de diferents parts del món que cada dia s'han d'enfrontar a perills, obstacles i molts, molts kilòmetres per arribar a l'escola. Però el documental no solament es limita a mostrar-nos el periple diari dels nens, sinó que ens mostra paisatges d'una bellesa extrema i, sobretot, perillosa.

Els nostres herois són el Jackson (11 anys, Kenya), el Carlitos (11 anys, Patagònia), la Zahira (12 anys, el Marroc) i el Samuel (13 anys, Índia), que durant hores recorren el llarg camí cap al saber. Els nois contagien alegria i il·lusió, canten i juguen perquè saben que cada pas els apropa més a un futur i un món millor.

El director ens fa un retrat apassionat, commovedor i optimista del trajecte que han d'emprendre, sense interpretacions i sense veu en off, tan sols el silenci es trenca quan un dels nens raona la importància d'anar a l'escola.

Més informació:

• Pascal Plisson a les Biblioteques

Recomanat per Núria Sorribes. Bib. Sant Ildefons. Cornellà de Llobregat. 

El llibre de referència més complet i documentat que tot amant de la ciència ficció hauria de tenir. "Ciencia ficción" és una guia realment internacional que abasta des d'èxits de taquilla de Hollywood fins clàssics de culte russos, i des de literatura europea fins franquícies australianes. Una obra imprescindible per a tots els afeccionats a la ciència ficció.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Greenaway va donar el cop de sortida als vuitanta amb el seu debut cinematogràfic. No és que fins llavors no s'haguessin fet experiments en el món del cinema, però hi havia una frontera clara entre cinema comercial, cinema d'autor i cinema experimental. Quan va estrenar El contrato del dibujante, els espectadors es van topar amb una altra cosa: narrativament hi ha la intenció d'explicar una història en forma de thriller, però al final aquesta queda en un segon terme, i el que acaba manant és la estètica, la bellesa de les imatges, la música, la simetria, la perspectiva i la simbologia. Si no va ser llavors que els crítics van encunyar el terme "inclassificable", no devia ser gaire lluny.

La sinopsi és, com dèiem, la d'un thriller: l'estiu del 1694 un ambiciós i prometedor dibuixant visita la mansió del senyor Herbert a la campinya anglesa. En absència de l'amfitrió, la dona de la casa li encarrega dotze dibuixos de la magnífica casa, amb el fossat i els jardins, i el preu a canvi serà la manutenció, el sostre i els favors carnals diaris de la senyora. Però mentre vagi dibuixant s'anirà tramant una intriga domèstica amb assassinat inclòs, del que acabarà sent sospitós.

Peter Greenaway ens va fer descobrir amb aquesta pel·lícula la música minimalista de Michael Nyman, que triomfaria la resta de la dècada fins a l'apoteosi amb  El piano de Jane Campion. En el seu moment, la manera de fer del director, encara allunyada de barroquismes posteriors, marcaria alguns dels creadors més agosarats de l'escena cultural; la seva influència s'esten a cineastes com Luc Besson, Jeunet i Caro i Leos Carax. Motius, en suma, suficients com per dedicar-li un visionat.

Tràiler:

Per a saber-ne més:

• Greenaway al catàleg Aladí
• Michael Nyman al catàleg Aladí
• Arsenal, el mític programa dels 80 a TV3
• Michael Nyman's Band Chasing Sheep is Best Left to Shepherds
• Entrevista a Greenaway amb motiu de l'estrena de "Eisenstein en Guanajuato"
• Més música minimalista: Wim Mertens i "El vientre del arquitecto"

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

Siguem clars: els viatges en el temps són un embolic. Si un astronauta viatja a una velocitat propera a la de la llum, cosa impossible de moment,  el seu temps passa més lent que per als que s'han quedat a la terra; llavors, si és fora durant una bona colla d'anys, quan torni pot ser que la filla que va deixar com a recent nascuda sigui molt més vella que ell, és això? Doncs per aquí va la cosa.

Suposem que no som estudiants de física, ni matemàtics, ni astrònoms. Que el nostre nivell científic és discret. Que quan surt una formula matemàtica en una pel·lícula, i algun personatge ens la vol explicar, ens agafa un interès sobtat pel sostre de la sala. Suposem que ens agrada la ciència ficció, però més la ficció que la ciència, en definitiva: si és així, per quina estranya raó hauríem de veure aquesta pel·lícula?

Potser perquè l'ha fet Christopher Nolan, seria un bon motiu. El director de Memento, El truco final, Orígen i la celebrada trilogia de Batman ha demostrat sobradament tenir talent per explicar històries de tota mena; en aquesta ocasió no deixa d'enlluernar-nos amb el seu domini del temps (narratiu), amb efectes visuals impressionants i amb una bona direcció d'actors.

Parlant d'actors, potser perquè la protagonitzen Matthew MacConaughey i Anne Hathaway, i amb secundaris com Jessica Chastain i Matt Damon, una altra bona raó. Segurament no estem davant dels papers de la seva vida, però són capaços de transmetre tota la emoció que viuen els personatges.

La tercera raó és la més poderosa. Potser és que, a més de ciència i viatges en el temps, la pel·lícula parla de temes filosòfics més profunds, com ara la pèrdua en les relacions familiars, l'heroisme i la covardia,  l'amor entre pares i fills, i sobretot, el lloc de la humanitat en l'univers. Interstellar és grandiloqüent a vegades i tendra unes altres, èpica gairebé sempre, però per damunt de tot és un espectacle que no us podeu perdre.

Tràiler:

Per a saber-ne més:

• Christopher Nolan al catàleg Aladí
• Kip Thorne al catàleg Aladí
• Matthew MacConaughey al catàleg Aladí
• Anne Hathaway al catàleg Aladí
• La ciència d'Interstellar (The cult)

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

Estiu de 1984. Margaret Thatcher és primera ministra i està duent a terme el desmantellament de certes indústries britàniques. Com a resposta, el Sindicat Nacional de Miners convoca una vaga, que derivarà en diversos altercats. Coneixedors de tal situació, un grup de gais i lesbianes, en plena manifestació de l'Orgull Gai a Londres, es dedica a recaptar fons per ajudar a les famílies dels treballadors. Però el sindicat de miners no està disposat a acceptar els diners.

Amb un compromís polític i social clar, Pride passeja davant la nostra mirada un dels capítols pràcticament oblidats de la nostra història contemporània, un exemple que ens recorda què significa la unió entre comunitats, i sobretot ens fa sentir l'esperança d'un altruisme a vegades oblidat.

Ja des del principi, empesos per aquest optimisme de somriure del que fa ús el director i dramaturg Matthew Warchus en el seu segon llargmetratge, Pride flueix i ens diverteix, ens emociona, sacseja consciències i ens mostra a uns personatges que volen ajudar i ser ajudats, però sobretot, deixar de viure en l'oblit.

És per tot això que al final de la pel·lícula es produeixi l'inevitable: sentir ORGULL d'haver-la vist. Cinema britànic en plena forma. No dubteu a veure-la en V.O.

Més informació:

• Matthew Warchus a les Biblioteques

Recomanat per la  Bib. Can Sumarro. L'Hospitalet de Llobregat.

Nova York 1981, l'any amb més crims de la història de la ciutat segons les estadístiques. Un inmigrant d'origen hispà i la seva dona han aconseguit posar en funcionament la seva empresa de distribució de benzina. Estan a punt d'arribar a acomplir el "somni americà" comprant un terreny molt cotitzat i en un espai que els permetrà expandir el negoci. Però la violència que pateixen els transportistes dels camions i una investigació policial començaran a amenaçar amb destruir tot el que han aconseguit fins ara.
Drama criminal rigorós i molt dels 80, fred i intel·ligent, amb unes interpretacions brillants de dos actors en estat de gràcia. Recorda a films de Lumet i la interpretació del personatge masculí (Oscar Isaac) a Al Pacino en lesseves primeres pel·lícules.
Guanyadora de diversos premis i nominada als Globus d'Or en les categories de millor pel·lícula, actor i actriu secundària (Jessica Chastain).

Més informació:

• J. C. Chandor a les Biblioteques
• Pel·lícules policíaques a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Castellón. Bib. Lloreda. Badalona.

Aquesta pel·lícula està basada en la novel.la de l'escriptor Richard C. Morais. "Un viaje de diez metros". Lasse Hallström es el seu director , va néixer a Estocolm (Suècia), i entre la seva filmografia destaquen pel·lícules  com "¿A quién ama Gilbert Grape?" (1993), "Chocolat (2000)" y "Siempre a tu lado. Hachiko" (2009). Entre els actors de la pel·lícula, destacar a Helen Mirren guanyadora d'un Oscar i que interpreta a la perfecció el seu paper de xef freda i propietària d'un dels millors restaurants francesos, guardonat amb una estrella Michelin.

La pel·lícula tracta d'un jove cuiner amb una carrera professional prometedora i dotat d'un molt bon paladar que el fa molt apte per aspirar a ser un molt bon xef. Aquest jove es en Hassan Kadam, que juntament amb la seva família, lluny de la seva Índia natal, van a viure a un petit poble pintoresc del sud de França, Saint-Antonin-Noble-Val. Aquest poble sembla el lloc perfecte per obrir un restaurant familiar de cuina índia, anomenat "La Maison Mumbai". Tot es ideal, fins que la propietària del luxós restaurant francès "Le Saul Pleureur", guardonat amb una estrella Michelin i la seva irascible xef, Madame Mallory, carrega a protestes contra el nou restaurant indi situat només a deu metres del seu propi famós restaurant sofisticat i d'alta cuina.  Això provoca que els dos restaurants es declarin en guerra gastronòmica,   voleu saber com acabarà aquesta lluita de fogons? Una pel·lícula apte per a tots els públics.

Més informació:

• Lasse Halmström a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Sant Roc. Badalona. 

John Ford i Joseph L. Mankiewicz, guanyadors de dos Oscars consecuitius, ja tenen un altre company de viatge. Alejandro González Iñárritu, guanyador de l'Oscar 2016 a la millor direcció per The Revenant.  

Alejandro González Iñárritu és un dels director de cinema més portentosos dels darrers anys. Si amb la seva òpera prima Amores Perros ja va deixar bocabadada a la crítica, va ser amb l'estrena de 21Gramos quan el magnífic tàndem amb l'escriptor i guionista Guillermo Arriaga va arribar a l'excel·lència cinematogràfica, guanyadora el 2003 del Premi del Públic al Festival de Venècia

Escrita en castellà per Iñarritu amb la col·laboració d' Arriaga, la historia té com a punt de partida la idea que a determinades cultures es considera que 21 grams és el pes que perd el cos humà just en el moment de la seva mort. Partint d'aquesta metàfora van començar a construir un guió amb molts punts de contacte amb Amores Perros: Un accident de trànsit determinant en les diferents  trames argumentals i una estructura narrativa fragmentada i que es va enllaçant per anar donant sentit la pel·lícula.

Destaquen també les interpretacions dels actors protagonistes sàviament dirigits pel director mexicà.  

Un camaleònic Sean Penn en el paper d'un matemàtic greument malalt.

Naomi Watts borda el personatge de la mare afligida, un paper amb infinitat de matisos i una potent carga dramàtica. De fet, va guanyar el premi a millor actriu a l'Associació de Crítics de Los Ángeles per aquesta interpretació .

Benicio del Toro, un actor físicament imponent, interpretant a un convicte que posa a prova el descobriment del cristianisme després de l'accident.

L'estil visual impactant i la poderosa mirada de González Iñarritu fan d'aquesta pel·lícula una joia del cinema al voltant del dolor, l'atzar, el destí, la culpa i la irracionalitat; què val la pena tornar a veure.

Tràiler:

Més informació:

• Alejandro González Iñarritu al Catàleg Aladí
• 21 Gramos a la Vikipèdia
• Alejandro González Iñarritu a IMDB
• Guia de lectura: Adaptacions d'Oscar

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal

A principis dels 60, el rock and roll arrasava mentre que el Music Hall deixava enrere els seus dies daurats. El món es movia més i més ràpid, la bonança econòmica convertia el consum en consumisme i la imatge personal cobrava cada vegada més importància. Semblava que tot es podia aconseguir amb un espetec de dits.

Sylvain Chomet (Benvinguts a Belleville) dirigeix amb guió original de Jacques Tati (Monsieur Hulot, Mon Oncle) una tendra mirada sobre el declivi d'una manera d'entendre el món de l'espectacle.

El ilusionista (L'Illusionniste) és una pel·lícula pràcticament muda però totalment comunicativa, que narra les aventures de Taticheff, un vell mag solitari que recorre Europa acompanyat d'un conill rondinaire.

Després de deixar París i passar per Londres, Taticheff arriba a un poblet d'Escòcia on coneix l'Alice, una jove ingènua que encara té capacitat de sorpresa. Entre en Taticheff i l'Alice s'estableix una relació màgica, un preciós somni, un tendre engany que, malauradament, no podrà durar sempre.

D'una puresa visual captivadora, El ilusionista és una pel·lícula contemplativa, que es pren el seu temps per explicar-nos la història. S'atura en els gestos, en els detalls, i aconsegueix embolicar-nos en una atmosfera de malenconia contagiosa. Amb una bellesa fora del comú ens explica l'ocàs d'uns còmics, la història d'aquestes vides eclipsades que és a moments tan trista com tremendament divertida.

Una història bella i senzilla que ens empeny a la reflexió i que deixa el pòsit màgic de la il·lusió. Sense cap mena de dubte, una pel·lícula imprescindible. De les més boniques que he vist en molt de temps.

Més informació:

• Sylvain Chomet a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

David Lean retrata, com ningú, mons i personatges dins d'aquests mons: a la gelada estepa russa (Doctor Givago) , al desert aràbic (Lawrence d'Aràbia), a la selva asiàtica (El pont del riu Kwai)... Aquest llibre retrata com es van filmar aquestes històries, com van ser concebudes. I quan llegim com es van rodar, viurem l'experiència d'entrar en el món del millor director britànic de tota la història del cinema: David Lean.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una obra mestra del cinema clàssic al voltant del món del teatre i els seus clarobscurs dirigida peu uns dels directors que millor ha retratat a les dones, Josep J. Mankiewicz. Amb uns magnífics diàlegs, el director fa servir un flashback, per narrar una complexa trama d'ambició on una innocent noieta, Eve Harrington, interpretada per Anne Baxter, fa tot el que pot per tal d'aconseguir l'apreciada fama. Però és Bette Davis, en el paper de l'actriu de teatre Margo Channing, qui porta tot el pes dramàtic amb una interpretació sublim, sarcàstica i contundent, amb la que va aconseguir el premi a la millor interpretació femenina a Canes el 1951, quan la seva carrera estava en declivi.

Francis Ford Coppola no és sinònim de  "El Padrino" com George Lucas no l'és de " La Guerra de las Galaxias". En aquest cas, el primer fou el productor, i el segon, el director de la pel·lícula American Graffiti (1973) que remunta a l'època de joventut del director.

Tracta d'un grup d'amics, en una nit d'un estiu del 1962, que l'endemà es separen per agafar nous rumbs un cop acabada la HighSchool. Cotxes, patates fregides i hamburgueses,  cambreres servint amb patins al pàrquing de l'hamburgueseria Mel's Drive-In, Richard Dreyfuss, Ron Howard, Bo Hopkins, Harrison Ford i música, molta música ... locutada pel gran Wolfman Jack.

Malgrat que els del Prestatge Virtual de Música també ens agradi el cinema, ja en tenim d'altres que ho fan meravellosament bé.

Gran B.S.O. on rememorem i també descobrim moltes de les peces que van fer trontollar la comunitat americana, arran de la música del dimoni (per a uns)  i música celestial per a altres ( bàsicament els adolescents).  

Podreu escoltar el Rock and Roll més pur de Chuck Berry o  Bill Haley, el surf de Beach Boys, el Rythm'n'blues de The Platters, la delicadesa de Buddy Holly  o Frankie Lymon (amb 14 anys!), el twist de Joey Dee  o les cançons Doo-woop de The Monotones, The Diamonds o de The Del-Vikings  per acabar amb la magnífica balada de The Skyliners (malversionada anys més tard per G'N'R) o la cançó de bona nit de The Spaniels.

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

El director danès Thomas Vinterberg és va donar a conèixer el 1998 amb aquest drama coral que aprofundeix en les misèries dels Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa que es reuneix per celebrar els seixanta anys del pare, un home de  trajectòria i amb impecable reputació.

Considerada una de les obres més destacades del  moviment Dogma95, creat per Lars Von Trier, Soren Kragh-Jacobsen i el propi Vinterberg als anys noranta, amb un decàleg amb les normes que havia de complir una pel·lícula per ser considerada Dogma. Absència de banda sonora, càmera en mà, sense il·luminació artificial, improvisació, etc..

Celebración va guanyar, entre d'altres: el premi especial del Jurat  a Canes, el premi a la millor òpera Prima dels premis de Cinema Europeu, i millor pel·lícula al Cercle de Crítics de Nova York i Els Àngels.

Corrosiva, intensa i implacable, aquesta pel·lícula ja defineix la filmografia d'un director que ens va deixar bocabadats amb  La caza el 2012. 

Més informació:

• Thomas Vinterberg al Catàleg Aladí
• Thomas Vinterberg al IMBD
• Festen a Filmaffinity

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal

Cesc Gay fa en aquesta tercera pel·lícula un retrat brillant i agredolç de la vida quotidiana d'un grup d'amics que ronden la trentena. Tot i que es reuneixen sovint i parlen de les seves coses, comparteixen el seu temps i una gran amistat però, en el fons, no es coneixen tant. Conflictes tant universals com són la recerca de la identitat, la infidelitat de la parella, la separació o el primer amor són tractats amb una mirada subtil i plena d'empatia.

La ciutat de Barcelona és la protagonista i el teló de fons d'aquesta història coral, on els personatges son capaços de transmetre més pel silencis el seu estat d'ànim. Destaca la interpretació de l'Eduard Fernández, un dels actors fetitxe del director, que va guanyar el Goya al millor actor secundari al 2003.

Influït especialment per alguns dels autors francesos de la "Nouvelle vague" com François Truffaut o Eric Rohmer, les pel·lícules de Cesc Gay s'organitzen al voltant dels conflictes sentimentals d'un grup reduït de personatges; construint les seqüències com si fossin petites peces teatrals. De fet, el 2015 va estrenar al teatre l'obra "Els veïns de dalt".

Per a saber-ne més:

• Cesc Gay al catàleg Aladí 
• Cesc Gay a la Viquipèdia
• En la ciudad a Filmmaffinty
• En la ciudad a  la Viquipèdia

Recomanada per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

La vida de la Riley, una nena d'onze anys, es veu trastocada quan, d'un dia per l'altra, s'ha de traslladar a viure a San Francisco i deixar casa seva, el seu barri, la seva escola i els seus amics. La Riley haurà d'adaptar-se a un nou entorn i això li sacsejarà totes les seves emocions.

Explicada així no sembla que sigui una història gaire atractiva però si diem que l'acció se situa dins el cap de la Riley on les seves emocions s'encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records, la cosa es posa una mica més interessant.

Pensàvem que Pixar no es podia superar després d'Obres Mestres com Toy Story o Up però ho ha tornat a fer i amb Del revés no només ens ofereix un festival de tècniques d'animació sinó que, partint d'una idea bastant original, ens regala una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica.

El film aconsegueix que l'espectador s'adoni del valor de les emocions i ho fa amb molta tendresa i sense deixar de banda l'humor, fins i tot en les pitjors situacions.

La Joia, la Tristesa, la Por, l'Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d'enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida. Però això ja serà una altra història que de ben segur no trigarem a esbrinar.

El tràiler és prou bo per a fer-nos venir ganes de veure-la i no patiu a la pel·lícula hi ha més acudits dels que surten al tràiler.

Més informació:

• Pixar Animation Studios a les Biblioteques
• Walt Disney Company a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

David J. Skal, autor d'estudis fonamentals com "Monster  Show: una historia cultural del horror", centra en aquesta ocasió la seva incisiva mirada i el seu talent investigador en els orígens, la història i la infinitat de lectures d'una de les icones més universals del terror i la cultura popular, traçant la seva evolució a participar de la novel·la original de Bram Stoker mitjançant el seu pas al teatre i, finalment, la pantalla.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Dos monstres de la interpretació italiana con Marcello Mastroianni i Sofia Loren es van posar a les ordres del recentment traspassat Ettore Scola per donar vida a una mestressa de casa i un periodista; ell, resistent angoixat davant l'ascensió imparable del feixisme i ella, mare de família nombrosa amb una vida pautada, viuran una trobada en el dia de la visita de Hitler a Roma que canviarà la seva vida per sempre.

Filmada en l'estil minimalista i pausat propi del director, la història es conforma a base de diàlegs que la fan avançar, des de les posicions antagòniques del principi, a una comprensió mútua dels personatges; al final no caldran ni tan sols les paraules perquè, un cop dit tot el que s'havia de dir, els silencis i els gestos seran més eloqüents que qualsevol discurs.

El commovedor cant a l'amistat que glosa Scola es veuria recompensat amb dues nominacions als Oscar del 1977, per Mastroianni com a millor actor i a la millor pel·lícula estrangera, el Globus d'Or en aquesta darrera categoria, la nominació a la Palma d'Or de Cannes, i els David di Donatello per al director i per a Sofia Loren.

La vigència d'una pel·lícula de gairebé quaranta anys es mesura pel seu record i el seu impacte, i com totes les obres grans, Una jornada particular és ben viva. Anys enrere s'havia portat al teatre de la mà de Josep Maria Flotats i Anna Lizaran en els papers principals; ara mateix, Oriol Broggi dirigeix Pablo Derqui i Clara Segura en una adaptació en gira pels principals teatres de Catalunya.

Més informació:

• Ettore Scola al catàleg Aladí
• Ettore Scola a la Viquipèdia
• Una jornada particular a la Viquipèdia
• Tràiler
• Sofia Loren parla de com treballava Marcello Mastroianni
• Una giornata particulare, l'obra de teatre

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrenta de Sant Pere de Riudebitlles

Retrat de l'odi, profund i torbador, amb el rerefons de la guerra dels balcans, "Antes de la lluvia" del macedoni Milcho Manchevski és una obra mestra que es mou en cercles al voltant de tres històries.

A la primera, "Paraules", una jove albanesa musulmana és acollida per un jove monjo cristià que ha fet vot de silenci; a la segona, "Rostres", la tensa relació entre una editora de premsa i un fotògraf de guerra famós; a la darrera, "Fotografies", el mateix fotògraf torna a la seva Macedonia natal cercant la dona que estima, per trobar-se solament amb la violència i el sense-sentit d'una guerra fraticida.

"Antes de la lluvia" és un bon exemple de cinema ocult, per diverses raons. A banda de ser un títol minoritari, que en el seu moment es va estrenar lluny del circuit comercial, no va rebre cap premi que li permetés major visibilitat. El seu director, Milcho Manchevski, va fer una producció anglesa just després d'aquesta, però va tornar a Macedònia tot seguit, on ha continuat dirigint notables obres sense gaire ressò ( com ara la molt recomanable "Madres"). El protagonista principal, Rade Serbedzija, ha fet de secundari a mil pel·lícules i sèries (potser el recordareu com l'inquietant propietari de la botiga de disfresses d' "Eyes Wide Shut"), però cap paper que l'hagi fet molt conegut pel gran públic. I, per acabar, l'edició en DVD és una peça tant de museu que una mica més i no us la podem recomanar.

Però ho fem perquè una pel·lícula que fa exclamar als crítics "excel·lent, poderosa, emocionant, bella" i exactament el mateix al públic que la veu, com a mínim mereix el seu espai en aquestes recomanacions.

Més informació: 

• Pàgina web de Milcho Manchevski
• Tràiler

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents. Sant Pere de Riudebitlles

El passat 10 de gener moria a Nova York David Robert Jones, més conegut com David Bowie. Ziggy Stardust, El Camaleó del Rock, el Duc Blanc ens deixava després d'una lluita de divuit mesos contra un càncer de fetge.

Bowie va ser un artista eclèctic i entre altres arts va cultivar també la de l'actuació cinematogràfica. Va protagonitzar algunes pel·lícules i va treballar amb directors de prestigi com Nagisha Oshima o Tony Scott.

Però un dels seus papers més coneguts va ser el d'en Jareth, el Rei dels Goblins a la pel·lícula de Jim Henson, Dentro del laberinto. Henson va ser el creador dels famosos ‘Teleñecos' i la majoria de personatges de la pel·lícula són titelles. El guió va anar a càrrec del ‘Monthy Python' Terry Jones, el productor va ser George Lucas i l'animador Frank Oz.

Un vespre, el pare i la madrastra de la imaginativa Sarah (una jove Jennifer Conelly) es preparen per sortir i la jove ha de quedar-se a càrrec del seu mig germà Toby. La noia, enfadada per haver de bregar amb el petit, demana (gairebé distretament) al Rei dels Goblins, Jareth —un personatge del seu llibre de fantasia favorit anomenat ‘Laberint' — que s'emporti el seu germà.

I el seu desig es va complir. Immediatament, apareix davant d'ella, el Rei Jareth  i li diu que per recuperar al seu germà compta amb 13 hores, en el transcurs de les quals ha de resoldre el seu laberint i arribar fins al seu castell, si és que vol evitar que Toby es converteixi en un follet. Durant el recorregut, la Sarah ha d'esquivar els paranys que li posa en Jareth i conviure amb éssers fantàstics que l'ajudaran a alliberar al bebè.

La pel·lícula és un viatge fantàstic però també emocional per la Sarah, que ha de decidir si vol continuar sent una nena que somia amb contes de fades o acceptar les responsabilitats que implica fer-se gran.

Bowie també va participar en la banda sonora amb cinc cançons.

• David Bowie a les Biblioteques

Recomanat per Bea Garcés Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Kenneth Branagh explica que va decidir dedicar-se a l'actuació als 15 anys, després de veure Derek Jacobi interpretar Hamlet.

Així, no ens estranya la devoció que aquest actor i director britànic professa a l'obra de William Shakespeare. Branagh va portar a escena moltes obres del genial dramaturg anglès i quan va fer el salt a la direcció cinematogràfica no va dubtar a posar-se davant i darrere de la càmera per interpretar el drama Enrique V (1989).

Mucho ruido y pocas nueces és la segona de les sis adaptacions de les obres de Shakespeare que Branagh ha portat a la pantalla gran i per fer-ho va comptar amb actors destacats a l'època com Denzel Washington, Keanu Reeves o Emma Thompson i altres novells com Kate Beckinsale i Robert Sean Leonard.

El Príncep Don Pedro d'Aragó torna victoriós d'una batalla acompanyat del seu germà bastard Don Juan, de Benedicto i de Claudio, un jove florentí que ha estat satisfet d'honors pel gran valor mostrat en el camp de batalla. Són rebuts amb gran alegria pel cavaller Leonato, que viu amb la seva filla Hero i la seva neboda Beatriz en una paradisíaca vila al mig del camp sicilià (Messina).

A partir d'aquí comencen tot un seguit d'embolics amb enamoraments, infidelitats, amistats,  lleialtat traïdes...

El director-actor bascula entre la teatralitat de les actuacions i una posada en escena on empra tècniques tan cinematogràfiques com els plans-seqüència o els travellings,  però tot plegat va aconseguir dotar el film d'una energia que traspassa la pantalla. A destacar la química que desprenia el tàndem Branagh-Thompson (parella a la vida real en aquells moments).

El 2012 el nord-americà Josh Wheddon va tornar a adaptar aquesta història en un film rodat en blanc y negre a la seva pròpia casa a Los Àngeles amb una posada en escena actual. 

Els pocs quilòmetres que separen l'Àfrica d'Espanya a l'estret de Gibraltar sedueixen als narcotraficants i converteixen la zona en un espai molt atractiu per al contraban de drogues. El Niño i el Compi es deixen atrapar pels diners fàcil que es pot aconseguir amb l'herba, però aviat la cobdícia farà que vulguin ampliar un negoci que els queda massa gran.

Daniel Monzón dirigeix un thriller ambientat en el món del narcotràfic. Avalat per l'èxit del seu anterior treball, Celda 211, Monzón construeix una història on dues trames en principi desconnectades conjuguen a la perfecció per regalar-nos un film amb acció trepidant que no decau en cap moment, amanit amb la típica sorna andalusa que li treu ferro i amb uns personatges amb els quals l'espectador acaba empatitzant malgrat les seves accions. També hi ha una trama amorosa per als que, com a mí, els agrada que hi hagi petó al final.

El càsting de la pel·lícula és superb. Un guió molt correcte i unes interpretacions magistrals ajuden a pujar la categoria de la pel·lícula. Luis Tosar, Eduard Fernàndez i Sergi López treuen excel·lent. Barbara Lennie ens deixa bocabadats amb les seves mirades contingudes i les seves paraules no dites. El Niño és també la pel·lícula debut d'en Jesús Castro, la naturalitat amb què interpreta el seu paper, li va servir per ser nominat al Goya al millor intèrpret novell l'any passat i és un dels actors més sol·licitats del moment, esperem que no perdi aquesta espontaneïtat quan comenci a adquirir tècnica interpretativa. Disposa d'un avantatge important que a la vegada pot arribar a ser també un handicap i és que no és fàcil gestionar una mirada tan intensa. No us recorda una mica al Paul Newman? A la pel·lícula apareix també Jesús Carroza, últimament de la mà de Jesús Castro, han actuat junts en tres de les quatre feines del primer, Carroza és un secundari de nivell, a veure quin camí segueix la seva carrera.

La pel·lícula està localitzada a Cadis i Almeria, un altre al·licient per visionar-la. A mi aquests paisatges ja em tenen el cor robat però si no heu anat, apunteu-vos-ho a la vostra agenda, vindreu encantats.

Un molt bon producte de cinema espanyol. Si ho arriben a fer els americans, triomfa en els mercats internacionals.

Recomanat per Bibarnabloc

Le notti di Cabiria (Les nits de Cabiria) és una obra mestra del cèlebre director Federico Fellini en un dels seus bons moments. Cabiria, és una prostituta de la ciutat de Roma de finals dels 50, que viu en els barris baixos de la ciutat. Ella anhela deixar aquesta vida esperançada en trobar un bon home que l'estimi i la tregui d'aquest món que considera humiliant. Però amor rere amor s'endú decepció rere decepció. Tots els homes l'enganyen, l'estafen i li fan mal. Però ella després d'una batzegada es torna a aixecar i no perd l'esperança .

La pel·lícula va ser premiada, entre d'altres, amb un Oscar a la millor pel·lícula, i al Festival de Cannes a la millor actriu per Giulietta Massina, fruit d'una actució tan colpidora com inoblidable.

Més informació:

• Web de Fundació Federico Fellini
• Las noches de Cabiria a IMDb
• Federico Fellini a les biblioteques
• Giulietta Masina a les biblioteques
• Prestatge de cinema
• Prestatge d'idiomes

Recomanat per Laura Perich. Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

"Cine vasco:  una història política y cultural" suposa el més complet estudi abordat fins ara sobre la cinematografia basca, detenint-se en l'anàlisi dels seus principals períodes, obres, realitzadors i institucions. Al llarg de les seves pàgines ‘exploren els vincles entre l'activitat fílmica i les circumstàncies històriques, polítiques i culturals de la història recent d'Euskadi, i s'aprofundeix en el paper exercit per institucions com l'Euskadiko Filmategia / Filmoteca Basca i iniciatives com Kimuak . Des seus orígens, el desenvolupament del cinema basc s'ha vist fortament condicionat per imperatius lingüístics, culturals, propagandístics i industrials, els quals són estudiats de manera sistemàtica. A més, el lector podrà accedir a una nodrida selecció de pel·lícules i curtmetratges disponibles lliurement a internet a través dels codis QR que trobarà al llarg dels deu capítols que integren aquest volum.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Considerat un dels mestres contemporanis del thriller, David Ficher posseeix una personalitat artística molt definida on la foscor impregna cada segon de metratge en les seves pel·lícules. Aquesta obra proposa un recorregut per la fimografía del director de "Zodiac" o "La xarxa social", pres com a punt de partida el caràcter d'aquests antagonistes i les seves respectives perversions.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipal
 

La pel·lícula "La teoría del todo" no tracta simplement de la història del primer matrimoni del famós Dr. Stephen Hawking, sinó que és una pel·lícula que transcendeix molt més enllà. Basada en l'autobiografia de la seva primera dona, Jane Beryl Wilde: Travelling to Infinity – My Life with Stephe.

La pel·lícula es pot interpretar des del punt de vista de la superació de l'astrofísic, que tot i tenir una malaltia neurodegenerativa no abandona mai el seu gran amor: l'astrofísica. Tot i això, la pel·lícula es pot interpretar també des del punt de vista de Jane, l'heroïna oculta en la història de Stephen Hawking; una dona sense la qual és impossible entendre com un jove brillant però atrapat en una cruel malaltia pot arribar a convertir-se en un dels millors científics del món. Molt abans que Hawking esdevingués cèlebre i els seus llibres es venguessin arreu, fet que va comportar poder disposar d'una infermera les 24 hores del dia, era Jane qui cuidava d'ell i dels seus fills. Una dona que va tirar endavant per amor una família amb una persona completament dependent, i amb la incertesa de si el seu primer fill s'estava perdent la seva pròpia infància. Una història molt real, colpidora i que ajuda a desvelar una mica la vida del genial astrofísic.

Més informació:

• Stephen Hawking a les Biblioteques
• Stephen Hawking a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• La teoría del todo, llibre homònim de Stephen Hawking
• Entrevista a Jane Wilde, muller de Stephen Hawking sobre la pel·lícula

Recomanat per la Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt 

Aquesta cinta narra la història de Woody Grant, un vell amb un passat alcohòlic, obsessionat amb el cobrament d'un premi de loteria més que dubtós. Acompanyat de l'únic fill que entén que el que el seu pare cerca és la llibertat i la notorietat que la vida li ha negat sempre, emprenen un viatge a la llunyana "Nebraska" que els servirà per a cicatritzar ferides i apropar-se l'un a l'altre.

Magistralment interpretat per Bruce Dern que va guanyar el premi a millor actor 2013 al Festival de Cannes, aquesta pel·lícula ens ofereix una reflexió entre poètica, crua i realista sobre la vellesa i les obsessions humanes.

Un drama cinematogràfic imprescindible. El seu director, Alexander Payne, doblement guanyador de dues estatuetes Òscar i cinc vegades nominat, una vegada més, ens torna a endinsar dins del seu característic sentit de l'humor satíric de l'actual societat americana. I en aquesta pel·lícula, aquest tractament el fa molt més seu, ja que "Nebraska" és el lloc on va néixer i el plasma perfectament.

Més informació:

• Alexander Payne a les Biblioteques
• Alexander Payne a la Viquipèdia
• Crítica de la pel·lícula "La Vanguardia"

Recomanat per Bib. Antoni Comas. Mataró

Nanuk l'esquimal és considerat el primer documental de la història del cinema, un clàssic instantani que narra la vida d'un grup de gent de l'ètnia inuit de la badia de Hudson, al nord-est del Canadà. Estrenada l'11 de juny de 1922 a la sala Capitol de Nova York gràcies a la casa Pathé, obté un èxit aclaparador de públic i de crítica. Robert J. Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 1884 − Dummerston, Vermont, 1951), productor, director, guionista i director de fotografia de la pel·lícula es converteix de la nit al dia en el pare fundador delcinema documental, una de les tres formes creatives cinematogràfiques bàsiques d'acord amb Betsy McLane (A New History of Documentary Film, pàg. 1), les altres són la narrativa de ficció i el cinema experimental o d'avantguarda.

Si bé des dels orígens (pensem en l'obra dels germans Lumière) el cinema havia nascut amb vocació documental, el punt de vista emprat per Robert J. Flaherty en filmar Nanuk l'esquimal és diferent i innovador respecte als formats documentals més exitosos de l'època, els newsreel (o noticiaris) i elstravelogues (o pel·lícules de viatges). El director estatunidenc no es limita a muntar de forma lineal escena rere escena sinó que utilitza la gramàtica cinematogràfica de forma creativa per dramatitzar la història dels inuit; no està interessat a descriure objectivament la realitat sinó a evocar la vida quotidiana dels esquimals −la caça de la morsa, la construcció d'un iglú, etcètera− que està amenaçada per l'avenç de la civilització occidental. La idea d'objectivitat associada a l'enregistrament de la realitat és només un miratge, el cinema documental necessita per ser-ho d'una mirada particular, la de l'autor; i aquest és un llegat de Robert J. Flaherty. A l'obra de referència El documental. Historia y estilo, l'historiador Erik Barnouw defineix aquesta mirada com «documental explorador» i la veritat és que Flaherty juga amb les expectatives de l'espectador i el converteix també en explorador i descobridor de la història de Nanook.

Una altra innovació molt important de Nanuk l'esquimal és la relació entre el director i els subjectes de la filmació, el punt de vista documental. Per la professió del seu pare −explorador−, que més tard també serà la seva, Robert J. Flaherty passa la seva infantesa i joventut en contacte amb els indis. Quan coneix els inuit es converteix en el seu amic, els admira i mai els filma des de la condescendència eurocèntrica o des de l'exotisme hollywoodià (com el de Tabú de F. W. Murnau, 1931, en la qual participà com a guionista). Durant els divuit mesos que dura la filmació, els esquimals són també els seus col·laboradors: ajuden a revelar la pel·lícula, proposen escenes i mai són presentats com subjectes marginals. Una actitud que coincideix en el temps amb l'envol de l'Antropologia com a disciplina científica −amb figures tan rellevants com James G. Frazer, Franz Boas, Bronislaw Malinowski o Ruth Benedict− i les seves reivindicacions envers la dignitat dels pobles anomenats ‘primitius'. En el camp de la fotografia, la figura bessona de Flaherty és Edward Sheriff Curtis (Whitewater, Wisconsin, 1868 − Los Angeles, California, 1952) amb els seus majestuosos retrats dels natius americans que podeu apreciar en obres com Edward Sheriff Curtis: 1868-1952 i La Leyenda del canto nocturno y otros relatos de los indios apaches, jicarillas y navajos. 

Per últim, l'èxit de Nanuk l'esquimal va obrir les portes al finançament d'un cinema que no era gens atractiu pels grans estudis cinematogràfics. Robert J. Flaherty va tenir menys dificultats econòmiques per filmar els seus documentals posteriors, entre els quals destaca un altre clàssic: Hombres de Aran(1934), al voltant de les dures condicions de vida dels pescadors d'una illa irlandesa. Malgrat això, una dècada després aquest tipus de documental entra en decadència.

La visió de Robert J. Flaherty transcendeix la seva època i la seva influència es fa notar en el treball de documentalistes posteriors com Jean Rouch o Les Blank, entre d'altres. Els documentals Grey Gardens (1975) dels germans Maysles, Lomax: el caçador de cançons (2004) de Rogier Kappers, Grizzly man (2005) de Werner Herzog o Els nens perduts  Buda (2006) de Mark Verkerk són alguns exemples de l'empremta de Flaherty dins el gènere. Raons per veure Nanuk l'esquimal n'hi ha moltes, em remeto a qualsevol de les catorze que Italo Calvino donava en el seu assaig Por qué leer a los clásicos per llegir els clàssics literaris.

Biblioteques de Barcelona col·labora des de fa anys amb El Documental del Mes (la prolongació delFestival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l'any i el territori) per apropar el documental al màxim nombre d'espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. Les biblioteques Esquerra de l'Eixample−Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta acullen les projeccions documentals cada tercer i quart dimarts de mes, respectivament. Us hi esperem!

Més informació:

• Robert J. Flaherty  a les Biblioteques
• Nanook el esquimal a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

El director malaisi James Wan dirigeix la pel·lícula The Conjuring (Expediente Warren). Conegut per ser el director de pel·lícules de terror tan conegudes com Saw (2004) o Insidious (2010), el 2013 estrenà The Conjuring. Ha estat tan exitosa que a l'actualitat (2015) ja s'està parlant de fer una segona part.

El film explica la història real d'una investigació duta a terme pels paraspsicòlegs Ed i Lorraine Warren a la granja familiar Perron, a Rhode Island, durant la dècada dels setanta. Es tracta d'investigar la suposada presència d'un ésser maligne. L'argument no és molt original, una casa aïllada amb presències diabòliques, una família angoixada que no sap a qui recórrer, nens massa innocents que perceben altres mons i nines de porcellana que poden arribar a prendre vida. No, l'argument no és el més destacat de la pel·lícula, tot i que la història que s'explica i la resolució final pugui ser esgarrifosa.

L'element que destaca per damunt dels altres és la barreja que fa el director d'elements tradicionals del gènere de terror. Diguem-ne que és una molt bona actualització dels clàssics. Trobareu elements que us recordaran a estones Poltergeist (1982), altres l'Exorcista (1973). I és aquesta síntesi la que fa interessant el film.

Perquè és cert que s'han fet centenars de pel·lícules que són còpies estúpides dels grans èxits del gènere. Però en aquest cas, Expediente Warren és elegant i sincera, i aconsegueix el que pretén, causar terror i ganes de no mirar la pantalla. Si us agrada passar por no us la perdeu. Els altres, absteniu-vos-en.

Més informació:

• James Wan a les Biblioteques
• James Wan a la Viquipèdia

Recomanat per Guillem Baró. Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana. 

Agosto és una pel·lícula de gènere dramàtic estrenada el passat 2014 que compta amb un repartiment de luxe. Basada en l'obra de teatre de Tracy Letts que va guanyar el premi Tony i el prestigiós Pulitzer l'any 2008.

Ens presenta la història de la família Weston que es reuneixen a la casa familiar en assabentar-se que el pare ha mort. La figura autoritària i histriònica de la mare malalta de càncer, Violet, és la protagonista que interpreta la veterana actriu Meryl Streep. La història gira al voltant dels conflictes en les relacions familiars, dels retrets del passat, dels sentiments amagats, de l'egoisme i la soledat que viuen cadascun dels membres de la família. La càrrega de la caracterització es dóna principalment en la mare i la filla gran, tot i que la resta de personatges secundaris són iguals d'imprescindibles en el desenllaç final.
Una història realment colpidora que ens fa pensar en les nostres relacions. A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu també aquesta pel·lícula en versió original.
 

Més informació:

• John Wells a les biblioteques
• John Wells a la Viquipèdia
• Fitxa a IMDb

Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palau Tordera.

Orson Welles va crear al llarg de la seva vida un univers realment fascinador. Molt ric i variat, aquell món barrejava la seva essència nord-americà amb la seva ànima hispana, les seves elevades ambicions artístiques amb l'absoluta despreocupació per emprendre projectes infames. Aquest llibre es capbussa a plaer en la vida i obra de l'home que va dirigir la millor pel·lícula de la història del cinema i que es va casar amb la dona que tots desitjaven però que també va ser repudiat per Hollywood, que no va poder realitzar ni de bon tros tot allò que va pretendre i que, molt al contrari, va accedir a fer gairebé de tot per diners. Vint-i-dos prestigiosos crítics analitzen a "El universo de Orson Welles" les seves pel·lícules bones, les seves pel·lícules dolentes, els seus projectes inacabats, els seus films recuperats, els seus amics, les seves fòbies ...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

 Enguany, el cartell i l'spot publicitari del la 48a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges 2015. estan dedicats a la pel·lícula Seven, el segon llargmetratge del realitzador nord-americà David Fincher, que celebra el seu vintè aniversari.

Amb aquest film, Fincher va aconseguir unir crítica i públic. Un impactant estil visual, al servei d'un guió sorprenent que en el fons parla sobre la corrupció en la societat actual. Una angoixant i fosca ambientació emfatitza les dramàtiques interpretacions de Morgan Freeman, Brad Pitt i, sobretot, Kevin Spacey.

El veterà tinent Somerset (Morgan Freeman), del departament d'homicidis, està a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i impulsiu detectiu David Mills (Brad Pitt). Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats cabdals: gola, mandra, superba, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.

Hollywood ha tractat moltíssimes vegades i des de diferents punts de vista als assassins en sèrie. La novetat d'aquesta pel·lícula rau més en la seva posada en imatges que en el personatge l'assassí o la seva persecució policial, encara que hi hagi algun sorprenent gest de complicitat en l'hàbil i enginyós guió, especialment en la seva part final. Els assassinats són realment retorçats i algunes escenes romanen en la memòria de l'espectador per molt temps. L'escena final, sense ànim de fer spoilers, antològica.

Recomanat per Bea Garcés Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Giuseppe Tornatore, recordat pe la inoblidable "Cinema Paradiso", torna a tocar-nos la fibra sensible amb la història de Virgil Oldman (Geoffrey Rush), un subhastador excèntric i solitari que coneix una noia misteriosa i agorafòbica de la qual s'enamorarà perdudament.

La història és explicada amb un fil sonor intrigant que ens donarà a conèixer un gir totalment inesperat de la trama, per desvetllar-nos un final que ens deixarà amb l'ai al cor i que ens farà estimar el protagonista quan des d'un principi ens resultava un personatge bastant distant.
Geoffrey Rush es posa a la pell d'aquest personatge de manera espectacular.

Giuseppe Tornatore va escriure la història del seu puny i lletra i posteriorment va publicar el resum inicial del guió per complementar la pel·lícula.

Més informació:

• Giuseppe Tornatore a les Biblioteques
• Fitxa a filmaffinity

Recomanat per Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat.  

La dècada dels vuitanta va ser una dècada clau pel cinema en qualsevol dels gèneres, ja fos cinema d'aventura, cinema d'acció, o cinema de ciència ficció. Va ser un temps prolífic on actors molt reconeguts del cinema d'acció van ser catapultats cap a la fama, i avui dia esdevenen reconeguts com a ‘clàssics' pels amants més ‘frikis' del seté art.

El gènere del drama també va tenir les seves petites joies, com la pel·lícula recomanada en aquest espai: Rain Man. Un pel·lícula protagonitzada per un inspiradíssim Dustin Hoffman i un Tom Cruise que tot just començava a emprendre una carrera d'èxit i fama que encara perdura 27 anys després de l'estrena.

La pel·lícula va ser tot un èxit de crítica i de públic. Basada en una novel·la de Leonore Fleischer, va ser guardonada amb quatre Òscar: millor pel·lícula, millor director, millor actor (Dustin Hoffman) i millor guió original, guardons que van fer d'aquest film la pel·lícula revelació de l'any 1988.

En Charlie Babbitt (Tom Cruise) és un home de negocis que no està passant per un moment gaire triomfal a la seva feina, la seva vida personal tampoc no és que sigui especialment dolç amb la seva parella la Sussanna (Valeria Golino). Les coses prendran un canvi de rumb per en Charlie quan li diuen que el seu pare ha mort. Durant els tràmits per gestionar l'herència, en Charlie se'n adona que té un germà gran que ha heretat 3 milions de dollars. El fet de tenir un germà gran li ha estat ocultat gairebé des de quan era molt petit. El seu germà, Raymond Babbitt, entre en escena i és aquest personatge qui realment marca l'autèntic interès de la cinta, un paper interpretat de manera magistral per Dustin Hoffman. En Raymond pateix autisme, un trastorn que l'obliga a estar internat al Centre Walbrook, un centre per disminuïts físics.

L'aventura comença quan en Charlie s'emporta sense cap permís en Raymond en el seu cotxe per emprendre un viatge cap a la part oest dels Estats Units. La seva intenció es recuperar la part econòmica que ell creu que li pertoca per ple dret: la meitat dels 3 milions de dollars que el seu difunt pare li va deixar només en Raymond.
Durant aquest viatge la relació fraternal entre en Charlie i en Raymond no farà més que créixer, no sense moments d'angoixa, moments de tristesa, però també moments d'il•lusió i moments de tendresa.

Especial menció mereix la composició musical de Hans Zimmer, compositor que va ser nominat als Òscars pel seu treball en aquesta pel·lícula. La partitura és especialment inspiradora i emotiva, i és gairebé impossible no deixar-se emportar per les seves notes musicals. Zimmer s'emportaria l'Òscar a la millor banda sonora més endavant gràcies al Rei Lleó, de la Disney.

Respecte al director, en Barry Levinson, té diversos títols que de ben segur li sonaran a qualsevol cinèfil, com ara Good Morning Vietnam, amb en Robin Williams, o el Secreto de la Pirámide, una pel·lícula que narra les aventures d'un jove Sherlock Holmes. Avui dia s'ha dedicat més al camp de la producció televisiva que al cinema.

Més informació:

• Barry Levinson a les Biblioteques

Recomanat per Bib. Mercè Rodoreda. Sant Joan Despí. 

Ane comença a rebre setmanalment un ram de flors sense remitent. Tere i Lourdes no saben qui és la persona que deixa cada mes una corona de flors en memòria del seu familiar mort. Les vides de les tres dones es veuen alterades, alhora que es creuen entre si, a causa d'aquest objecte que tant es pot associar a la vida (l'amor) com a la mort. 

"Són només flors", repeteix algun dels personatges a les dones protagonistes. Però aquests rams anònims fan aparèixer en elles sentiments oblidats, dubtes, o directament tornen a obrir ferides, i es que amb la vida pot passar com amb les flors, que "s'ha de mantenir la ferida de la tija oberta, per tal que les flors no morin dins el gerro". 

Aquest és un film on aparentment no passa res i al mateix temps passen moltes coses. Podria ser un thriller que planteja preguntes i de les quals esperem resposta, però sobretot és un drama intimista sobre el poder desestabilitzador d'un objecte (tan bell com un ram de flors) que no se sap qui l'envia ni amb quines intencions.

'Loreak' serà la pel·lícula espanyola que competirà pels Oscars 2016 i el primer film en euskera que optarà a una nominació. El 14 de gener de 2016 l'Acadèmia de Cinema de Hollywood anunciarà la llista definitiva de pel·lícules que optaran a la famosa estatueta. La 88a gala se celebrarà el 28 de febrer  de 2016 al Teatre Dolby de Los Angeles. 

(Font: Cine Club Vilafranca)

Recomanat per Bib. Torres i Bages. Vilafranca del Penedès.

Mostra les vicissituds, problemes i controvèrsies per les quals van travessar algunes de les produccions més mítiques del cinema espanyol. Pel·lícules amb temàtiques molt diferents que, en molts casos, es van veure sotmeses a la censura més atroç i que van mostrar, malgrat això, la manera de viure, sentir i pensar d'una nació molt diferent a la que avui coneixem amb el nom de Espanya.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Aprofitant que els estudiants catalans acaben de començar les classes aquesta setmana, us volem recomanar una pel·lícula que parla de la gran importància de l'educació i dels valors dels mestres en una zona remota de la Xina.

La Wei Minzhi és una nena de 13 anys, que viu en un poble de les muntanyes i que es veu obligada, per ordre de l'alcalde, a substituir durant un mes al seu mestre.

Aquest li deixa cada dia un tros de guix i promet donar-li 10 yuan si aconsegueix que cap estudiant abandoni l'escola. Això suposa un gran repte per la Wei, que ha d'intentar ensenyar  a una colla de nens i nenes gairebé de la seva edat. I tot es complica més encara quan l'entremaliat Zhang Huike abandona la classe per anar a la ciutat a la recerca de treball, i l'abnegada Minzhi haurà d'enginyar-les-hi perquè torni a l'escola.

Wei es veurà abocada a un viatge de característiques odissèiques per aconseguir que el petit torni a casa a acabar els seus estudis. Amb la seva obstinació i la seva força de voluntat aconseguirà moure muntanyes i aconseguirà que quan torni el professor no hi hagi ni un menys a l'escola.

Tota una lliçó de pedagogia i una forta crítica social al sistema educatiu del seu país i la precària situació de les famílies que viuen a la Xina rural.

La pel·lícula està dirigida pel realitzador xinès Zhang Yimou i va guanyar el Lleó d'Or del Festival de Venècia l'any 1999.

Recomanat per Bea Garcés. Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Si esteu deprimits, agobiats i/o estressats perquè s'han acabat les vacances i toca tornar a la feina, us proposo que us feu un bol ben gros de crispetes i us prepareu per desconnectar amb la pel·lícula Cómo acabar con tu jefe. Perquè qui és l'afortunat que pot aixecar la mà i dir que mai ha patit a un cap insofrible i malvat, ben bé com si fos el fill del dimoni?

En Nick, en Kurt i en Dale són molt desgraciats a les seves feines, no perquè no els hi agradi treballar o no estiguin contents amb les seves carreres laborals, són desgraciats per culpa dels seus caps. Tres energúmens que no paren de fer-los-hi la vida impossible. Cap dels tres amics es pot permetre deixar o canviar de feina i una nit amb unes quantes copes de més pel mig, decideixen que el més "assenyat" és matar els seus caps i poder seguir amb la seva vida laboral en pau. Un ex convicte ensarronaire els ajudarà (o no) a concretar els detalls d'un pla que no té gaire pinta d'acabar bé…

Les situacions hilarants que pateixen els personatges protagonistes, interpretats per Jason Bateman,Charlie Day i Jason Sudeikis, es contraposen amb les maldats d'uns caps que semblen extrets del mític catàleg creat per Matt Groening a El trabajo es el infierno. Unes més que destacables interpretacions per part de Kevin Spacey, Colin Farrell i Jennifer Aniston (en un registre molt allunyat del que ens tenia acostumats i 100% sexi!). I si les actuacions dels actors que fan de caps són enormes, la participació deJamie Foxx com a ex-convicte i assessor criminal és brutal.

Aquesta comèdia d'humor negre no serà recordada com una de les grans obres cinematogràfiques que passarà a la història, però segur que us entretindrà i passareu una bona estona. És una bona opció per desconnectar i fer-se un bon tip de riure.

Més informació:

• Gordon Seth a les Biblioteques
• Fitxa a Filmaffinity

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

• Dexter a les Biblioteques
• Dos primers minuts del primer capítol