Jane Austen
Jane Austen: dones a la literatura
Va néixer el 16 desembre 1775 a la rectoria d’Steventon, Hampshire, i va morir el 18 juliol 1817 a Winchester.
El seu pare va ser rector d’una parròquia que organitzava moltes activitats culturals. Jane Austen va tenir accés als llibres i a la cultura a la seva infància. La família organitzava representacions teatrals i ella participava interpretant personatges i altres vegades escrivia els guions de les obres.
Els anys d’infància no van ser només feliços: quan tenia 8 anys va ser internada durant dos anys. Aquesta pràctica -enviar nens a l'internat- era molt habitual entre les famílies de classe mitjana de l'època.
No va sortir mai d’Anglaterra. Els primers 25 anys de la seva vida va viure a Steventon, un poble rural petit a 11 Km de Basingstoke. Després la família es va traslladar a Bath, una ciutat balneari cosmopolita, amb molt de soroll on vivia la “bona” societat de províncies. En aquest període va escriure L’abadia de Northanger, Orgull i prejudici i Sentido y sensibilidad . Finalment va anar a viure a Chawton on va escriure Mansfield park, Emma i Persusión.
Va morir quan tenia 41 anys, i encara avui, tants anys després, hi ha dubtes sobre les causes de la seva mort. Sandra Tuppen, bibliotecària, afirma que Austen va morir enverinada per arsènic, encara que de forma accidental. Per confirmar aquesta teoria s’hauria d’analitzar el seu cadàver que està enterrat a la catedral de Winchester.
Va viure un període convuls, l’època de la regència al Regne Unit entre 1795 i 1837, quan el rei George III va ser considerat no apte per governar i es va instal·lar el seu fill George IV com a príncep regent; també era l'època de les guerres napoleòniques que enfrontaven, entre d'altres, el Regne Unit amb França. Aquesta sèrie de conflictes no van acabar fins el 1815 (Waterloo).
Era també un temps de canvis científics. Una mostra de barreja entre la innovació del moment i les grans preguntes humanes és l'obra Frankenstein de Mary Shelley, publicada l’any 1818. És una obra d’amor, perquè el monstre vol ser acceptat pels humans, per això li demana al seu creador que el converteixi en un ésser humà igual que els altres. També es pot interpretar com la recerca de la immortalitat, i com aquest ambiciós projecte pot donar lloc a creacions fallides.
Pel que fa a la situació de les dones, aquestes no podien heretar, ni tenir ingressos -sinó es casaven- per això el seu objectiu principal era el matrimoni. Jane Austen no es va casar mai, sinó que practicà el que més tard descriuria Virginia Woolf a Una cambra pròpia.
"Quan em demanàreu que us parlés de les dones i la novel·la, vaig anar a seure a la vora d’un riu i em vaig posar a pensar què volien dir aquests mots. Podia molt bé ser que no m’exigissin sinó unes observacions sobre Fanny Burney; unes quantes més sobre Jane Austen... Però, havent-hi començat a reflexionar ... no vaig trigar gaire en adonar-me que mai no aconseguiria d’arribar a cap conclusió. Jo, en canvi no podia sinó proposar-vos una opinió respecte a un punt menor: la dona que es proposa escriure novel·les ha de comptar amb uns diners i una cambra pròpia"
Una cambra pròpia. Virginia Woolf, pàg. 8
De les sis novel·les que va escriure, només quatre van ser publicades en vida. La temàtica, malgrat viure a una època d’incerteses, estava centrada en el seu entorn, la vida quotidiana dels seus veïns de classe mitjana i alta. Principalment són històries de navegants, de parlamentaris i de terratinents. Els seus personatges es mouen seguint uns costums, uns codis ètics que moltes vegades els oprimeixen fins que es revolten.
Austen es va centrar en la vida de les dones, va explicar amb tot luxe de detalls com eren els balls, els compromisos, els drames d’amor. A L’abadia de Northanger va dedicar parts d’una pàgina a descriure les mussolines de seda d’un vestit. Aquesta minuciositat l’hem d’interpretar com una crítica, una sàtira de la societat dels segles XVIII i XIX. De fet, per comprendre les seves idees l’hem de llegir entre línies.
Utilitza un estil innovador, introdueix comentaris literaris d’altres obres contemporànies a les novel·les. Aquest recurs ja l’utilitzà Cervantes a El Quixot. Ho podem veure en aquest fragment de L’abadia de Northanger, un diàleg entre Henry i Catherine, els dos protagonistes:
“¿ Ha viajado al extranjero? (Henry)
¡No, no! Me refiero a lo que he leído. Siempre me recuerda al país que Emily y su padre recorrían en Los misterios de Udolpho. Pero usted nunca lee novelas, ¿no? (Catherine)
¿Y por qué no?
Porque no son lo bastante inteligentes para usted... los hombres leen libros mejores.
Quien no sea capaz de disfrutar de una buena novela, sea dama o caballero, ha de ser un majadero intolerable. He leído todas las obras de la Radcliffe, y muchas de ellas con sumo placer. Tan pronto como empecé a leer Los misterios de Udolpho no pude dejarlo; recuerdo haberlo terminado en dos días... y siempre con los pelos de punta.”
L’abadia de Northanger, pàg 120
Considerem a Jane Austen una autora clàssica de la literatura i un precedent de tota la literatura feminista que vindrà després per posar el focus sobre les dones i criticar que els llibres d’història estaven sempre protagonitzats per homes.
Austen va tenir detractors com Mark Twain i Charlotte Brontë i també va rebre elogis de Virginia Woolf, Nelle Harper Lee, Rudyard Kipling i Walter Scott.
Com moltes escriptores de l’època va publicar de manera anònima i mai va formar part de cap cercle literari. Després de la seva mort la seva germana Cassandra i el seu germà Henry van decidir publicar Persuasión i L’abadia de Northanger, dues novel·les que havia deixat manuscrites, on va aparèixer per primera vegada el nom de l’autora.
A les biblioteques trobaràs:
Adaptacions cinematogràfiques
"Mansfield Park" 
"Emma" 
"Persuasión"
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Jane Austen a la Viquipèdia
- Hablando de Jane Austen. Feliz 2017 bicentenario Jane Austen
- Biography / Jane Austen
