Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

Gaziel : 50 anys de la seva mort 

Gaziel

Agustí Calvet, Gaziel, (1887-1964) és un dels grans noms de periodisme a  Catalunya i l'Estat Espanyol. Nascut a sant Feliu de Guíxols l'any 1887, es va llicenciar en Lletres a la Universitat de Barcelona, tot i haver iniciat anteriorment els estudis de Dret. Més tard va obtenir el títol de Doctorat a la ciutat de Madrid amb una tesi sobre el frare i escriptor Anselm Turmeda.

La seva trajectòria periodística es va iniciar l'any 1909 en el que entra a treballar al diari de la Lliga regionalista, La veu de Catalunya, en qualitat de periodista polític. Va ser justament durant aquesta època que Calvet va començar a fer servir el pseudònim "Gaziel".

La I Guerra Mundial va sorprendre el periodista a París, on s'havia desplaçat per ampliar els seus estudis. Les cròniques que enviava a La Veu [..]  no van acabar d'agradar a Enric Prat de la Riba, però en canvi, van cridar l'atenció de Miquel dels Sants Oliver, codirector en aquell moment del diari La Vanguàrdia. Després d'això, Gaziel es va convertir, en el corresponsal oficial del diari català a París. Durant aquella època va publicar diversos recull d'articles sobre la guerra com per exemple Diario de un estudiante de París (1915), En las líneas de fuego (1915) o El año de Verdún (1916).

Iniciava així una prolífica carrera periodística plena de reconeixement que el va portar , entre altres coses, a ser un dels periodistes més llegits en llengua castellana. L'autor es va convertir també en director de La Vanguàrdia durant els anys compresos entre el 1920 i el 1936, un període en el que el rotatiu va esdevenir el diari de més tirada durant la Segona República a l'Estat Espanyol.

L'estil de Gaziel, compromès, internacional i intel·ligent, va situar l'autor com un dels líders d'opinió del país i d'alguns àmbits internacionals. La Guerra Civil el va portar a exiliar-se a França, d'on va haver de fugir de nou per l'avanç de les tropes nacionalsocialistes. En retornar a l'Estat Espanyol, va ser processat per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes i republicanes i, tot i ser absolt, se li va prohibir treballar dins el món del periodisme a Catalunya. Va decidir així emigrar a Madrid, on es va convertir en el director de l'editorial Plus Ultra. Aquesta prohibició va suposar la fi de la col·laboració de Gaziel amb la premsa, tot i que no va  impedir que l'autor decidís d'utilitzar exclusivament la llengua catalana en els seus escrits.

Un dels aspectes més rellevants de l'escriptura de Gaziel va ser la increïble capacitat de l'autor per explicar fets de manera internacional i analítica. Gaziel posseïa un gran coneixement sobre la història dels pobles i l'habilitat de dirigir l'òptica de les seves reflexions a una profunditat poc donada en l'època.

L'any 1959 retorna a Barcelona, es retira de la seva tasca editorial i empra els seus dies en escriure gran part de la seva obra, que li valdrà la categoria d'escriptor en majúscules. Durant aquella època Gaziel va escriure Castella endins (1959), Portugal enfora (1960), La Península inacabada (1961), Seny, treball i llibertat (1961), L'home és el tot (Florència) (1962), Un estudiant a París i altres estudis (1963) i Sant Feliu de la Costa Brava (1963).

La mort va sorprendre Agustí Calvet l'any 1964, mentre preparava la versió catalana de París 1914. Diari d'un estudiant. L'autor va deixar un gruix quantiós de textos inèdits que han vist la llum posteriorment en els volums Obra catalana completa (1970) i  Història de "La Vanguardia" (1884-1936). L'editorial RBA, La Magrana va publicar, també, un recull d'articles sobre Catalunya i el catalanisme polític que es poden llegir al títol Tot s'ha perdut. El catalanisme polític entre 1922 i 1934.

El periodista va morir qüestionant a l'Estat Espanyol i als seus dirigents la incapacitat de modernitzar-se,i la tendència rància de la seva vida política. Aquesta visió amarga va quedar recollida a "Meditacions en el desert" (1946-1953), publicat després de la seva mort, on l'autor reflexiona al voltant de la seva vida i dels esdeveniments que li va tocar viure. 

Bibliografia destacada:

La Impudicia
De París a Monastir
 
La vida tranquila
Tot s'ha perdut
 
Un dic contra el Pacífic
Meditacions en el desert
 

 En las trincheras 
 


L'Exprés de França : tres històries de París
 

Tots els camins duen a Roma : història d'un destí :  memòries
 
Moderato cantabile
La Península inacabada 
 
El Vieconsul
Viatges i somnis : I Castella endins : trilogia ibèrica
 

El Arrebato de Lol V. Stein
El Año de Verdún : 1916
Destruir, dice
En las líneas de fuego : 1915

Sentiment

 

Una Vila del vuitcents : Sant Feliu de Guíxols

 

  Recursos

 Webs interessants:

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►