Anglada
Novel·la
Avui fa...
Torna al prestatge ►
Efemèrides anteriors ►
Mª Àngels Anglada
Mª Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999) representa una de les plomes més refinades de la història de la literatura catalana contemporània. Filòloga de professió, va aconseguir transmetre la fascinació pel món hel·lenístic als seus textos, amb un estil melodiós i amarat de bellesa clàssica.
L'Autora va néixer en el sí d'una família apassionada per la música, i poc després de llicenciar-se en Filologia Clàssica a la Universitat Central de Barcelona, va esdevenir una docent incansable d'aquesta disciplina, a la que hi va dedicar bona part de la seva vida. Al llarg de la seva trajectòria va cultivar diversos gèneres literaris tals com la poesia, la narrativa, l'assaig i la crítica. El seu entusiasme pel món clàssic la va portar també a fer traduccions acurades del grec i el llatí al català, i durant els primers anys de la seva vida professional va destacar com a assagista en obres coeditades amb altres autors. Entre aquestes hi podem trobar Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974), o Memòries d'un pagès del S.XVIII, signada conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli. La prolífica obra d'Anglada va arribar també al món de la premsa i les publicacions periòdiques com Canigó, El pont o el 9 país, entre d'altres.
La seva iniciació com a escriptora va arribar amb un recull de poemes anomenat Díptic, coeditat amb peces de Núria Albó l'any 1972. Només sis anys més tard, va ser guardonada amb el Premi Josep Pla per la seva primera novel·la Les Closes. A partir d‘aquesta data, l'autora va anar construint una sòlida trajectòria literària que li va acabar valent els premis Premi de la crítica (1985) i Lletra d'Or (1986), per Sandàlies d'escuma, el Premi Literari de Girona-Prudenci Bertrana de novel·la (1994), per El violí d'Auschwitz i l'Octavi Pellissa a Projectes de Creació Literària (1998), per Nit de 1911. També va escriure una sèrie de títols destinats al públic infantil i juvenil, entre els que hi podem trobar La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois. L'any 1994 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
La seva obra més reconeguda pel públic lector és a dia d'avui El violí d'Auschwitz, un obra compromesa políticament i humanísticament amb el drama dels camps de concentració nacionalsocialistes. Posteriorment va publicar Quaderns d'Aram, un títol breu i impactant sobre el genocidi armeni.
Anglada va morir el 23 d'abril de 1999 a Figueres. Les seves darrere paraules van ser, segons el poeta i crític Sam Abrams, "Sant Jordi". El dia del llibre i la literatura, dos dels fenòmens que estimava amb més fervor, li va servir per acomiadar-se de la vida i l'escena cultural catalana, que a dia d'avui, encara la conserva inamoviblement present.
Les Closes
No em dic Laura : narracions
El Bosc de vidre
La Daurada parmèlia i altres contes
El Violí d'Auschwitz
Defensa de la terra
L'Àngel i altres contes
Nit de 1911
Quadern d'Aram
L'Agent del rei
Relats de mitologia. Els herois
Poesia completa. Poesia I
Recursos
Webs interessants:
- Mª Àngels Anglada a les Biblioteques
- Mª Àngels Anglada a la Viquipèdia
- Càtedra Maria Àngels Anglada
- Maria Àngels Anglada a LletrA
- "Escolto encara el teu pas"
- Àlbum de Maria Àngels Anglada
També et pot interessar:
- Recomanacions a l'apartat "Els Bibliotecaris recomanen"
- Llistamania
- Recorreguts literaris
Webs interessants:
