Prudenci i Aurora Bertrana

Prudenci Bertrana (1867 - 1941) i la seva filla Aurora Bertrana (1892 - 1974) van ser dos escriptors inconformistes, inquiets i tossuts que van viure nombrosos avatars, que sovint els menaven lluny de casa, en el context d’una època amb grans transformacions.

Prudenci Bertrana destacà per la seva activitat cultural, a Girona, en el context del modernisme, dedicant-se a la pintura i a la il·lustració, contribuint a l'organització dels jocs florals, escrivint contes i articles, recolzant les publicacions catalanistes i republicanes. Però sobretot és conegut per la seva novel·la "Josafat", publicada a Palafrugell l'any 1906, i "Nàufrags" el 1907. Totes dues van generar força enrenou pel tractament que feia de la religió, descarnat, ferint moltes sensibilitats. 

L'argument [de Josafat] podria resumir-se en forma de breu nota informativa de diari. El campaner de l'església de Santa Maria assassina una prostituta amb qui mantenia relacions des de feia mesos.

Prudenci Bertrana o el desig de crear, a Lletra

Amb la publicació de "La locura de Álvarez de Castro", amb motiu del centenari de la independència de Girona, va acabar d’encendre el sector crític de la seva obra, generant no poca animadversió, com la dels militars, que van dur-lo al davant d'un consell de guerra bandejant la llei de jurisdiccions. Va acabar establint-se a Barcelona l'any 1910, col·laborant amb l'editor Antoni López, que publicà una sèrie de novel·les autobiogràfiques anomenada "Entre la terra i els núvols", formada per "L’hereu", de l’any 1931, "El vagabund", del 1933 i "L’impenitent" del 1948.


Per la seva banda, Aurora Bertrana seguí els passos del pare, sent crítica i trencadora amb les formes d’escriure de l’època. Després d’estudiar violoncel a Barcelona, de seguida que va poder va provar de guanyar-se la vida a l’estranger, treballant en balnearis, cafès i hotels. Amb motiu del seu viatge a Tahití va començar a escriure llibres de viatge, destacant "Paradisos oceànics", publicat a Proa l’any 1930. Poc després Rafael Dalmau publicà "El Marroc sensual i fanàtic", l’any 1936, que tracta el tema de la condició de la dona magribina, sovint reclosa en prostíbuls, harems i presons. Marxà novament cap a Europa, també en guerra, fent tasques humanitàries. Després d’aquesta experiència va escriure les novel·les "Tres presoners", publicada per Albertí l’any 1957, el i "Entre dos silencis", per Aymà, el 1958. 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 02-02-2017 Última actualització 28-10-2020