Enguany es commemoren  els 250 anys del naixement de l’escriptor escocès  Walter Scott (Edimburg 1771- Abbotsford, 1832), considerat el fundador de la novel·la històrica.

Fill d’un advocat, part de la seva infància la va passar , per motius de salut, a la granja dels seus avis  a l’Escòcia rural, és allà on va conèixer les llegendes i contes tradicionals escocesos que després  van influir notablement en les seves novel·les. Des de ben petit va demostrar interès per la lectura de la poesia, la literatura de viatges  i de narracions fantàstiques, la història, l’heràldica i les llengües (francès, espanyol i sobretot l’alemany). Més endavant va estudiar dret i en acabar els estudis, el 1872, va començar a exercir als tribunals d’Escòcia.

Es casà el 1797 amb Charlotte Margaret Carpentier i es va establir a Edimburg. Compaginava la feina d’advocat amb la literatura. Els seus inicis literaris van ser en el camp de la poesia, així el 1796 va traduir dues balades de Burger i més tard  el Götz von Berlichingen de Goethe. Uns anys més tard, el 1802, va publicà un recull de balades recollides durant un viatge per terres escoceses: Minsterly of the Scottish Border : Consisting of historical and romàntic ballads, i tres anys més tard, el 1805, va apareixer la seva primera obra original Lay of the Last Minstrel (La cançó del darrer trobador) on  es  trobem els seus coneguts poemes La Dama del llac (1810) o Rokeby (1813).

Poc després es va iniciar en la novel·la històrica amb les seves novel·les d’ambient escocès  que va publicar anònimament  fins el 1827 , en consideració als càrrecs públics que exercia: Waverley (1814), Guy Mannering (1815), Rob Roy (1818) i The Bride of the Lammermoor (1819), aquest any va obtenir una gran èxit a nivell europeu amb Ivanhoe, a la qual van seguir Quintin Durward (1823) i El Talismà (1825).

Més tard va venir un període difícil en la vida de l’autor, va haver de fer front a una dolorosa malaltia i a problemes econòmics , va fer fallida l’editorial Constable, en què havia posat diners i va haver d’escriure algunes peces per liquidar els deutes, d’aquesta  època són: Woodstock (1826), i The life of Napoleon (1827) entre altres. L’escriptor va morir el 21 de setembre de 1832 a Abbotsford, d’on havia estat nomenat baró el 1820.

 

Walter Scott i la novel·la històrica

Figura emblemàtica del Romanticisme anglosaxó del s. XIX, els estudiosos el consideren el fundador de la novel·la històrica i en destaquen les seves aptituds per recrear el passat d’Escòcia i de l’Edat Mitjana amb rigor i talent descriptiu, en la precisió de detalls de la recreació de fets i ambients.. La seva narrativa es caracteritza per l’atmosfera de llegenda i misteri dels seus personatges i de les seves aventures.

De les seves novel·les neixen moltes de les idees que configuren la visió romàntica de la Edat Mitjana de les generacions posteriors, en elles desfilen cavallers, grans prínceps, donzelles, templers malvats, apareixen escenaris com les croades, els tornejos, fires, castells i llocs tan coneguts com el bosc de Sherwood.

A diferència d’autors que basaven les seves obres en personatges reals, com Alexandre Dumas, els de Walter Scott són personatges ficticis, fet que alguns dels seus detractors li han criticat.

Walter Scott  va influir en altres  novel·listes de la seva època, i també amb músics i pintors que van glosar i recrear els seus temes. Algunes de les seves novel·les també s’han portat al cinema  com Rob Roy, el Talismà, les aventures de Quentin Durward i Ivanhoe.

Igualment tingué un gran ressò a Espanya i a Catalunya, avalat per la gran quantitat de traduccions de les seves obres entre 1825 i 1850 i per la influència que va exercir en escriptors del primer romanticisme, escriptors com Ramon Lòpez Soler, el Duque de Rivas  i  Enrique Gil y Carrasco.

 

 Les seves novel·les més emblemàtiques

La novia de Lammermoor: es basa en  la lluita entre dues famílies escoceses. Els protagonistes són Edgar Ravenswood i Lucy Ashton. Ell és fill d’una família que havia estat molt poderosa però que ho va anar perdent tot amb el temps, en bona part per culpa de William Ashton -pare de Lucy- qui va aprofitar el seu propi poder per fer anar les lleis al seu favor i poder comprar la residència dels Ravenswood, Perdre aquesta finca va fer que el pare d’Edgar, turmentat per les lluites amb el seu enemic, acabés morint del disgust, i aquest fet portarà el protagonista a venjar-se del culpable de la desgràcia del seu pare.

Rob Roy: Ambientada al s. XVIII, Frank Osbaldistone, viatja als Highlands escocesos  per cobrar un deute que han robat al seu pare. Aleshores descobreix que el seu cosí Rashleigh, en qui el seu pare confiava, intentava fer-se amb els negocis d’aquest. Frank decideix demanar ajuda al llegendari  Rob Roy (Robert Roy MacGregor), personatge escocès a mig camí entre la història i la llegenda.  

Ivanhoe: en aquesta novel·la Scott abandonà el tema d’Escòcia i  es centra en el passat d’Anglaterra i en les diferències entre saxons i normands, durant el regnat de Ricard Cor de Lleó. La història se situa en els anys posteriors a la tercera croada i explica els fets que envolten un cavaller saxò , Wilfrid de Rotherwood, que retorna de les Croades on ha lluitat al costat de Ricard Cor de Lleó. Wilfrid  torna  per fer justícia, reclamar la seva herència i casar-se amb la dona que estima, Lady Rowena.  Però  es troba amb les intrigues d’una cort que ha usurpat el germà del rei, Joan sense Terra, i viurà diverses situacions difícils que el posaran a prova.

El Talismà: novel·la sobre les aventures d’en Ricard Cor de Lleó en les croades i la recerca del Sant Grial.

Aventures d’en Quentin Dunward: la família d’aquest jove escocès és assassinada i el seu castell destruït. En Quentin aleshores fuig a França per començar una nova vida. Allà el seu oncle és capità de la guàrdia d’arquers escocesos que s’encarreguen de protegir el rei Lluis XI.

 

Curiositats

• De Ivanhoe, la seva novel·la més coneguda des de la 1a adaptació del 1911 se n’han filmat una desena de pel·lícules, així com una desena de sèries de televisió, tant per al públic adult com infantil. La més coneguda és la de 1952 protagonitzada per Robert Taylor i Elizabeth Taylor.
• La primera  traducció castellana feta a Espanya, El Talismà, fou publicada el 1826 per l’ editor Piferrer de Barcelona
• Algunes de les seves obres s´han convertit en llibrets d’òpera com I Puritani i Lucia di Lammermoor de Donizetti (1835).
• El monument a Walter Scott a Edimburg és una torre neogòtica i un dels monuments més alts del món dedicat a un escriptor amb 61 m. Als peus de la torre hi ha una estàtua de l’escriptor, del seu gos Maida i d’altres figures de personatges de les seves novel·les, així com una petita exposició a l’interior.
• El lied de Franz Schubert : Tercera cançó de Ellen, composta  el 1825, coneguda  com Ave Maria, el músic la va composar basant-se en el poema èpic de Walter Scott La Dama del Llac i formava part d’una selecció de set cançons sobre aquest poema.
• En un article de la revista Sàpiens es diu que el novel·lista Georges Simenon va dir “Scott ens va inventar a tots”, perquè Scott va contribuir de manera  fonamental a inventar  l’escriptor professional.