Es compleixen 175 anys de la mort de Stendhal, (Grenoble, 1783 - París, 1842), que és el pseudònim d’Henri Beyle. Nascut a una família burgesa acomodada, als set anys perd a la seva mare, la qual cosa el trasbalsa profundament. El 1800 marxa a París per fer l’examen d’ingrès a l’Escola Politècnica. Aleshores cau malalt i, després de la seva recuperació, marxa novament, ara a Itàlia, on la seva vida canviarà de forma sobtada. Ingressa a l’exèrcit de Napoleó, amb el qual treballa com a funcionari d’intendència a les campanyes d’Alemanya i Rússia.
L’any 1814, un cop l’emperador ha perdut el poder, s’estableix novament a Itàlia on viurà fins el 1821. A partir d’aquell any, viu a París i el 1831 és nomenat cònsul a Civitavecchia, prop de Roma. Tornarà a París i morirà allà l’any 1842.

Stendhal va iniciar la seva carrera literària escrivint llibres de viatge, de divulgació i assaig i va començar a conrear el gènere de la novel.la en edat adulta. A les seves novel.les, Stendhal presenta, amb una gran fredor , les passions amoroses que destrueixen els seus personatges. La societat està retratada també de la mateixa manera, establint de forma molt marcada les característiques dels diferents estrats de la societat; és palès un menyspreu cap a l’aristocràcia i la burgesia, i encara més, cap al poble. El més important per al novel.lista és la felicitat i el plaer.

Stendhal és considerat el creador de la novel.la psicològica, perquè, amb independència de la moral que tinguin els seus personatges, s’hi respira una neutralitat o ambiguïtat en el tractament dels personatges. Es considera que Stendhal és el primer novel.lista que va elaborar una novel.la psicològica seguint mètodes de caire científic, utilizant el procès analític per arribar al coneixement de l’individu. Una de les curiositats de la figura de Stendhal és la malaltia anomenada la síndrome de Stendhal. Es tracta d’una malaltia psicosomàtica que ve donada per l’emoció de la bellesa artística. Quan va visitar l’any 1871 Florència, va experimentar aquesta sensació d’èxtasi i va quedar reflectida en el seu llibre Nàpols i Florència: un viatge de Milà a Reggio. Les obres més rellevants de Stendhal són "El roig i el negre" (1830) i "La cartoixa de Parma" (1839).