Ray Bradbury

Aquest any faria cent anys, exactament el 22 d’agost de 1920, naixia a Waukegan, a l’estat d’Illinois, el poeta de la ciència-ficció, Ray Bradbury.

Va ser un lector voraç, usuari habitual de la biblioteca Carnegie, de Waukegan i apassionat de les revistes pulp americanes com Weird Tales, Amazing Stories, de la mitologia grega, romana i egípcia i del cinema fantàstic de l’època.

L’any 1932 i 1934 la família va creuar el país amb un vell Buick, recorrent la carretera 66, per establir-se finalment a Los Ángeles. Bradbury aprofitava les parades del viatge per anar a la biblioteca més propera.

Com que al finalitzar l’escola secundària no tenia diners per anar a la universitat, durant tres anys va treballar venent diaris en una cantonada. En aquella època, durant tres o quatre dies a la setmana es refugiava a la biblioteca. Des dels dotze anys ja escrivia relats curts, que publicava en revistes, i moltes vegades, per escriure’ls, utilitzava els blocs de paper que la biblioteca oferia als seus usuaris. Molts poemes, relats, assaigs, contes, obres teatrals i novel·les parlen d’aquest món que tant el va influenciar i del que l’autor diu que en va sortir als 28 anys.

L’any 1949 va començar a escriure Crónicas marcianas, la història de la conquesta i colonització del planeta Mart. Composta a base d’històries que va anar entrellaçant, les cròniques serveixen a Bradbury per reflexionar sobre la condició humana, el seu temor davant un progrés mal utilitzat i sobre la deshumanització del món. Quan es va publicar l’any 1950 va tenir un èxit esplendorós. Amb aquest llibre es descobria el talent d’un jove escriptor l’obra del qual es caracteritzaria per la seva vessant humanística i poètica.

L’any 1953 arribaria el seu llibre més popular, Fahrenheit 451 amb el que Bradbury planteja una distòpia on els llibres estant prohibits i, com a conseqüència, són cremats. Inspirat en els episodis de persecució de llibres al llarg de la història, des de l’incendi intencionat de la biblioteca d’Alexandria, passant per la crema de bruixes de Salem de 1680 fins als mistaires d’Stalin i la crema de llibres a l’Alemanya nazi, l’autor alerta sobre la funció destructiva del pensament que porten a terme els mitjans d’entreteniment audiovisuals massius del segle XX. A Fahrenheit 451 les pantalles ocupen totes les parets dels habitatges i fan que la població visqui en un permanent estat d’anestèsia.

Però Ray Bradbury va ser sobretot, un mestre en el gènere del relat. Destaca la recopilació L’home il·lustrat, format pel divuit narracions referents als divuit tatuatges que s’animen i cobren vida en el cos de l’home il·lustrat per la bruixa del Futur. És, segurament, la seva obra més profunda i filosòfica, la que representa millor el seu món. Hi exposa les seves idees més personals i en fa una introspecció tant meticulosa que es podria dir que l’home il·lustrat és ell mateix. La conclusió que extraiem de la seva lectura és que no hi ha res al món que ens pugui perjudicar excepte nosaltres mateixos.

Expert tastador de la tènue ànima humana, Ray Bradbury també va crear un territori literari, Green Town, inspirat en el seu poble natal Waukegan. A la meravellosa novel·la El vino del estío, Bradbury retorna a la seva infància a través del nen Douglas Spautding i al calorós i llarg estiu de 1928. Col·lecció de relats curts proveïts de passatges d’unió i presentats com una novel·la, el que unifica les històries són els llargs dies de juny, juliol o agost en que Douglas ajuda al seu avi a seleccionar les flors daurades que utilitzaran per fer el vi de l’estiu. Així, cada ampolla guarda l’essència destil·lada d’un dia d’estiu, la llum del sol atrapada ahir. Tribut profundament nostàlgic de la seva pròpia infància en el Mitjà Oest, i a la visió que tenen els infants sobre el món, la seva màgia és tan delicada com un rellotge de dent de lleó: al menor frec es desfà en mil fragments.

Ray Bardbury també va treballar com a guionista de pel·lícules i sèries de televisió. L’any 1953 John Huston li va oferir col·laborar en la redacció del guió de la pel·lícula Moby Dick. També va escriure obres d’assaig, poesia i teatre. En altres novel·les també destaquen La feria de las tinieblas, El árbol de la brujas i Un cementeri de llunàtics. Pel que fa a les recopilacions de relats, són molt conegudes Remedio para melancólicos, El país de octubre o Daurades pomes al sol entre moltes d’altres.

L’any 1989 va ser nomenat Gran Maestre de la SFWA (Associació d’Autors de Ciència-Ficció nord-americans) i el 1999 va rebre el Science Fiction Hall of Fames per tota la seva carrera. També va rebre la medalla de la National Book Fundation per la seva contribució a les Lletres Americanes.

Enamorat de la màgia, als dotze anys Ray Bradbury va decidir complir l’ordre que li va donar un enigmàtic mag, Mr. Elèctric, a la fira que havia anat, mentre el senyalava amb una espasa flamejant: 

 

 

 

 

 

Cent anys després del seu naixement Ray Bradbury viu a través dels seus llibres, que es continuen reeditant i llegint. El 22 d’agost de 2012, el dia del seu naixement i uns mesos després de la seva mort (el 5 de juny de 2012), la NASA va anomenar una localització de la superfície del planeta Mart Bradbury Landing (lloc d’aterratge Bradbury). És el lloc on va aterrar el rover de la NASA Curiosity, de la missió Mars Science Laboratory, al cràter Gale, el 6 d’agost de 2012.

Recomanacions

 

Les cròniques marcianes / Ray Bradbury

> Veure disponibilitat a l'eBiblio

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Per què recomanem llegir, o rellegir, uns relats escrits l’any 1950? En primer lloc perquè el gènere de ciència ficció ens pot ajudar a “imaginar i dissenyar” noves formes de viure pel futur immediat, a ser possible, que millorin les actuals.

També perquè les reflexions sobre religió, política, racisme, cultura, intercalades amb les històries de vida dels marcians, continuen sent vàlides setanta anys després de la publicació.

En aquestes cròniques l’autor crea diàlegs on intervenen elements de contes clàssics, com ara la Casa Usher , o la Bóta d’amontillado, de Edgard Allan Poe. Totes es desenvolupen en un ambient grotesc, absurd, el mateix que es viu a les històries de Winesburg Ohio, de Sherwood Anderson, un dels grans narradors nord-americans del segle vint, que Bradbury reconeix haver pres com a referent a la nota introductòria del llibre.

Ray Bradbury és conegut sobretot per Farenheit 451, la temperatura a la que crema el paper, un llibre on critica la censura i la persecució de l’esperit crític. En general totes les seves obres són plenes de lucidesa, sensibilitat, sentit poètic i una certa malenconia per recuperar alguns valors tradicionals.

 

 

Recomanacions

 

Fahrenheit 451 / François Truffaut

> Veure disponibilitat a l'eBiblio

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Fahrenheit 451 és la temperatura a la qual crema el paper. Montag forma part d’un servei especial de bombers que es dedica a cremar llibres i a la caça de persones que, desobeint les ordres, s’atreveixen a llegir. Però Montag comença a fer-se preguntes sobre la seva llibertat intel·lectual i comença a llegir... Adaptació de la novel·la de Ray Bradbury, una faula sobre una societat futura aparentment feliç, però sotmesa a una rígida repressió social i cultural.

 

 

Recomanacions

 

Fahrenheit 451 / Ray Bradbury

> Veure disponibilitat a l'eBiblio

> Veure disponibilitat al catàleg Aladí

Ray Bradbury (Ilinois, 1920 – Califòrnia, 2012) escriu una història que passa al futur, un temps on els bombers no apaguen focs, sinó que els encenen, cremen llibres. Guy Montang és un bomber que després d'observar la reacció d'una dona a qui han cremat els llibres i conèixer una jove entusiasta de la cultura, comença a qüestionar-se el que fa. De seguida té problemes amb Mildred, la seva dona, que viu amb uns auriculars encastats a les orelles escoltant el que li diuen des de les pantalles que té a casa i parla amb el marit llegint els seus llavis. I més tard té problemes amb el seu cap que l'espia i comença a assetjar-lo. La teoria que impera en aquesta societat del futur és que els homes només poden ser iguals si deixen de pensar i estan connectats a una veu que els guia.

El llibre descriu una societat tecnificada i consumista, on es persegueix la individualitat i la peculiaritat que s'adquireixen a través del coneixement. És una crítica a la censura i a la societat despersonalitzada i defensa que l'home només pot ser feliç, si té llibertat per poder triar. Ray Bradbury va escriure aquesta història l'any 1953, és admirable la seva capacitat imaginativa, seixanta anys després passen algunes de les coses que es descriu.

 

 

Sabies que...

  • Ray Bradbury va invertir nou dòlars i mig en monedes de deu cèntims per llogar una màquina d’escriure a la sala de mecanografia situada al soterrani d’una biblioteca amb la que escriuria, en només 9 dies, Fahrenheit 451.
  • Fahrenheit 451 és la temperatura en la que el paper dels llibres s’encén i es crema. Equival a 232,8 ºC
  • En ple període McCarthy, Bradbury no trobava cap revista que es volgués arriscar a publicar una història que parlava sobre la censura. Però el jove valent editor Hugh Hefner va comprar el manuscrit amb la idea de publicar Fahrenheit 451 per entregues en diferents números a la revista que estava a punt de llançar al mercat, Playboy.
  • L’any 1966 el director francès François Truffaut va estrenar l’adaptació cinematogràfica de Fahrenheit 451, la única del director francès rodada en anglès.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 26/07/2020 Última actualització: 26/07/2020