Mimoun (1988). Finalista del Premi Herralde 1988 d'editorial Anagrama. 

Manuel abandona Madrid a la recerca de paradisos perduts i arriba a la ciutat de Fez (Marroc). Allà aconsegueix una plaça de professor d'espanyol en un institut, mentre viu en un petit poble que dóna títol al llibre Oulad Mimoun. Fora de les rutes turístiques vol tenir temps per escriure una obra literària, però les seves expectatives no es compleixen.

Novel·la curta, escrita en un llenguatge descarnat, en primera persona, utilitza un to misteriós i intimista adequat per descriure la màgia del paisatge. La incertesa del protagonista és un atractiu pel lector que es pot sentir identificat.

En la lucha final (1991)

L'acció transcorre als anys 80 a Madrid, una ciutat amb poc espai per l'idealisme. Els protagonistes, Carlos, Amelia i Ricardo Alcántara, van sortir del franquisme sent rebels i han acabat seduïts pel poder, adoptant una moral pragmàtica i hipòcrita. Encara que el títol procedeixi de la Internacional ("Agrupemonos todos/ en la lucha final") la batalla que lliuren aquests personatges és per triomfar dins del sistema polític i social del moment (governa el PSOE). 

La buena letra (1992) Los disparos del cazador (1994)

Publicades de forma independent van ser concebudes com les dues cares oposades d'una història. A La buena letra Chirbes dóna veu als vençuts de la guerra civil. Ana, la narradora i protagonista, és una àvia que pren la decisió d'explicar-li al seu fill Manuel, un negociant desclassat, la tràgica història de la família.
Los disparos del cazador és l'altra cara de l'anterior novel·la, mostra el món de la postguerra des del punt de vista de Carlos Císcar, un constructor arribista que ha traït els seus. El seu pare era un mestre represaliat i ell es casa el 1945 amb Eva Romeu, hereva d'un empresari franquista. L'any 1992 ja en la vellesa i vidu, Carlos explica la seva història familiar des de la soledat, la decrepitud i el fracàs, i amb la consciència d'haver-se equivocat en el que més apreciava.
L'any 1999, La buena letra i La larga marcha van rebre el Premi SWR/Die Bestenliste (la millor llista) a Alemanya.

La larga marcha (1996)

La narració es fa en tercera persona. La novel·la explica la història de dues generacions: la dels pares i la dels fills. Mentre els grans han viscut la guerra i les seves conseqüències, els seus descendents viuen els últims moments del franquisme. I si els primers aspiraven a sobreviure, els seus descendents tenen desigs de llibertat.

La trama s'inicia en un poble de Galicia l'any 1948 amb el naixement de Carmelo Amado, que porta aquest nom en record del seu oncle Carmelo que va morir a Tafersit durant la Guerra del Rif (1920-1926). I acaba als inicis dels 70 amb la detenció de Carmelo junt amb els 6 joves que formaven la cèl·lula d'Alternativa Comunista.

La caída de Madrid (2000)

Transcorre durant un temps reduït, entre les 6 de la matinada i les 8 del vespre del 19 de novembre de 1975, el dia abans de morir Franco. Tres generacions de personatges expliquen les seves pors i expectatives, tant els partidaris com els enemics del règim franquista. Deixar-nos escoltar les diferents versions és el major encert d'aquesta novel·la.


 

Los viejos amigos (2003)

Completa la trilogia composada per La larga marcha i La caída de Madrid.
Un grup d'amics que durant els anys 60 formaven part d'un cèl·lula comunista es troben per sopar 25 anys després: un constructor, un pintor que treballa de vigilant a un hotel, una professora... I parlen del que va succeir quan va morir Franco, del 23F, de la utopia comunista. En definitiva, de com han acabat adaptant-se al sistema.

 

Crematorio (2007)

El autor mostra la trajectòria de la família Bertomeu, composada per tres generacions, pares, fills i néts. La narració arrenca i acaba amb la mort de Matías Bertomeu, mort de cirrosi als setanta anys. I l'acció transcorre en un espai inventat, Misent, un lloc que podria localitzar-se a la costa valenciana. Tota la trama gira al voltant de la construcció i l'especulació immobiliària. Aquesta és la novel·la que va portar l'èxit a Chirbes, fins al punt que una sèrie de televisió es va basar en la història de Crematorio.
 

En la orilla (2013). Premi de la Crítica.

Comença amb la troballa d'un cadàver al pantà d'Olba. L'autor torna a plantejar el tema de la crisi actual que no ha resultat ser només econòmica, també social i ètica.  L'acció transcorre a Olba, un petit poble proper a Benidorm, l'any 2010. El protagonista és Esteban que ha heretat l'ebenisteria i els negocis immobiliaris del pare i que s'ha arruïnat i ha hagut d'acomiadar els treballadors. Aquesta és una gran novel·la que ens ajuda a comprendre el nostre inici del segle XXI, no massa esperançador.

"Pecados originales" 

"Los Disparos del cazador"

"Mediterráneos"