Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria és una novel·la de crisi social, de canvi, de xoc cultural. Blai Bonet hi retrata la vida urbana, quotidiana i dura d’un barri barceloní, a més de la descoberta grenyal, la joventut i el calfred de la maduresa. També és un retrat de la Barcelona esgotada, corrupta i sucada per més de trenta anys de dictadura. Un moment convuls que comença a ensumar canvi. Blai Bonet s’allunya de la seva zona de confort i explora zones, escenaris i personatges que mai no havia desenvolupat a les seves obres anteriors. Aquí la prosa cada vegada es fa més prima i dona pas a uns diàlegs molt vius, gairebé cinematogràfics.

Antologia poètica que fa una panoràmica, un tast, de l'obra del poeta Damià Huguet del qui enguany s'ha declarat l'any literari: AnyHuguet en commemoració dels 25 anys de la seva mort.

Què tenen en comú les paraules jacuzzi, volcà, acadèmia o magnòlia? Que totes procedeixen del nom d’un personatge, real o fictici, o d’algun indret concret, és a dir, de noms propis. Tenen l'origen en persones reals: Beixamel, leotards, guillotina, putxinel·li... En personatges ficticis: Cereal, katiuska, don Joan... En indrets geogràfics: Colònia, biquini, canari, rugbi, far...En marques comercials: Aspirina, cocacola, cacaolat, cel·lo, xiruca... D’aquesta manera, hem fet un recull de 260 paraules, rere les quals s’amaga un nom propi que cal descobrir. Ens hi acompanyes!

Els plats que formen la cuina catalana han evolucionat al llarg de la història, fins assolir una gran acceptació. Us presentem la història i evolució de 47 menjars ben coneguts, fins i tot podríem dir que populars que, de ben segur, ni que sigui en alguna ocasió, els heu tastat. Parlem, entre d'altres, de: l'amanida, la botifarra amb mongetes, el bacallà a la llauna, l'escudella i carn d'olla, els calamars a la romana, el trinxat de col i patata, l'arròs a la cubana i a la cassola, la fideuà, la paella, els ous trencats, l'empedrat, el puré de patates, els bolets, els calçots, les carxofes a la brasa, les faves, els canelons, els cargols a la llauna, el pollastre a l'ast, l'ànec amb peres, els macarrons, les croquetes, la coca de recapte, el pa amb tomàquet, el frankfurt, la pizza, l'entrepà... Plats propis i forans, que per alguna raó han triomfat entre nosaltres i els hem adoptat.

En un estil clar i amè, el prestigiós psicòleg Antoni Bolinches utilitza els conceptes clau del seu mètode terapèutic per bastir una obra que ens ensenya a potenciar les nostres capacitats personals i a relacionar-nos millor amb el nostre propi ser. Una obra excepcionalment didàctica en la que l’autor també aconsegueix comunicar amb gran eficàcia la manera de convertir les vivències en experiència i l’experiència en maduresa personal. La intel·ligència constructiva, l’actitud positiva, la voluntat reforçada i la bondat bona són els nostres quatre grans poders que, ben treballats i guiats per la mà d’un dels principals representants de la Psicologia Humanista, ens marquen el camí cap a la superació personal i la plenitud.

A "Els morts riallers", Ferran Sáez Mateu fa el retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició. Amb esperit quixotesc, juga amb els conceptes de la realitat i la ficció, la veritat i la mentida, amb un relat versemblant sobre la política de l’engany i el conformisme que va impulsar la Transició espanyola.

L’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket el 1170 a mans dels homes del cercle de confiança del rei Enric II d’Anglaterra va causar un enorme impacte a l’Europa del segle XII. La seva mort violenta va ser el tràgic desenllaç d’un conflicte de gran transcendència entre el poder secular de les monarquies feudals europees i el poder espiritual de l’Església. Arran dels fets, la figura de Becket assolí un gran ressó i el seu culte va estendre’s arreu, també a la península Ibèrica, on trobem obres que rememoren el seu martiri i santificació, com el conjunt pictòric de Santa Maria de Terrassa (ca. 1180). Una tragèdia pintada narra la difusió del culte a Tomàs Becket i il·lumina les relacions entre Anglaterra i el món peninsular de fa vuit-cents cinquanta anys. Per quin motiu Ramon Berenguer IV va confiar la tutela del seus fills al rei d’Anglaterra? Va tenir Elionor Plantagenet, filla d’Enric II, un paper actiu en la promoció del culte a Becket al regne de Castella? La presència d’un canonge anglès de nom Harvey a Santa Maria de Terrassa va ser determinant en l’elecció del tema de les pintures? Aquests són alguns dels interrogants d’un trencaclosques històric que va tenir com a principal escenari la Catalunya de la segona meitat del segle XII.

L’Ari i l’Aran lluiten constantment contra una sensació de buidor, de mancança. Els dos tenen dinou anys. Cap dels dos sap que l’altre existeix. Ella, l’Ari, compon unes cançons plenes de ràbia, incomprensió i solitud que li han aportat una fama que, tanmateix, no gaudeix. Ell, l’Aran, és un dels ballarins estrella de la Jove Companyia de Dansa de València, i diuen que el seu cos encarna la mescla perfecta entre força i delicadesa. Tot i els seus èxits, els dos senten un buit molt específic, com si els faltes una part d’ells mateixos. Amb un estil alhora contundent i líric, Villanueva trena la història de dos joves que busquen el seu lloc al món, i també la de la gent que els envolta, els qui van abandonar-los i els qui els han cuidat. Una trama coral, relatada per personatges amb veus tant diferents com les seves personalitats, que s’aproxima amb solidesa a temes com les diferències de classe, la intersexualitat, la recerca dels orígens, les etiquetes de gènere o la orientació sexual.

ebiblio
Fent memòria de les seves lluites i de la seva vida, l’economista altermundista i referent dels moviments socials Arcadi Oliveres repassa en aquest llibre els conceptes que han guiat el seu posicionament: democràcia, refugiats i migracions, capitalisme, canvi climàtic, antiarmamentisme, cultura de la pau… Podem, així, entendre fins on hem arribat, què hem après de tot allò viscut i explicar on són les claus per creure, encara, que aquest és un món habitable. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança. Perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.

L’única biografia autoritzada d’Isabel-Clara Simó ens mostra, en tota la seva dimensió, una vida intensa dedicada a les lletres catalanes i a la defensa de les llibertats nacionals.

Des del 2006, el programa d’humor més celebrat -i més temut- de Catalunya ha retratat el país i ha marcat una època. Després de dos tripartits, un procés, un referèndum i una pancarta, el Polònia és l’única estructura d’estat que queda en peu. Un llibre-homenatge per celebrar els 15 anys del programa. Dia a dia, esquetch rere esquetch: tots els secrets del Polònia explicats pels seus protagonistes.

Francesc Tosquelles (1912 – 1994) va ser un psiquiatre republicà exiliat a França al final de la Guerra Civil. Instal·lat a Saint-Alban fins als anys seixanta, va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa. L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida. A través d’una àmplia selecció de textos de Tosquelles i de documents i fotografies de l’època, Joana Masó proposa un recorregut que permet donar vida a una memòria col·lectiva que va més enllà de la història de la psiquiatria i les seves institucions.

Pol Satí, cantautor català de moda gràcies a l’èxit de l’estiu de 1999, mor sobtadament durant la cavalcada de Barcelona, mentre feia de rei ros. Tot sembla indicar que el decés s’ha produït per causes naturals, però algunes persones del seu entorn troben tot plegat desconcertant i inexplicable. El detectiu privat Simón Prisco serà l’encarregat d’investigar el cas, per on desfilen tot de personatges vinculats al negoci de l’espectacle i que, aparentment, es diria que du a un carreró sense sortida. O potser no. Una història vibrant i divertida, en què l’autor fa un ampli repàs dels primers anys del segle XXI, amb l’arribada de l’euro i l’incipient esclat tecnològic i que ens du a un final sorprenent, on les coses no són allò que semblen. Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el III Premi Empordà de novel·la.

El teu gust és una gran història d’amor: la relació entre la protagonista i la Roser, que mor en un accident tràgic. Abans i després, hi ha la història dels altres amors que té la protagonista, amb diferents homes, amb gustos, interessos i preferències diverses. Per això la novel·la és, també, una història sobre els límits de l’individu en relació amb els altres, sobre la cultura i la creativitat, sobre el singular i el plural, és a dir, sobre tot allò que ens il·lumina i ens enganya i que, en definitiva, ens fa persones. Amb el seu estil inconfusible, l’autora obre de bat a bat les portes del seu món literari i ens explica la vida d’una dona que evoca, amb ironia, un trajecte vital fet de retalls i pedaços, amb la sensació que el cos i el cap se separen, perquè encara que les forces defalleixin, la passió roman intacta. Una passió enorme per l’art i per la vida que es proclama amb força en la darrera i pòstuma novel·la d’Isabel-Clara Simó.

Esperat llibre de poemes de Biel Mesquida, que no publicava poesia des de 2004. Aquest llibre és un homenatge a l'escriptura poètica i als seus poetes preferits «Perdurar, vaig dir en veu baixa dins l’escandalera, el caos i la barbàrie d’aquesta època que sembla que no tengui necessitat de poetes. Com si fos un mosaic de roïssos d’un banquet de mots que canten no-resos: les energies vivificadores i magnètiques dels amors llargs memorables, les electricitats íntimes i decisives de resplendors invisibles de l’esperit, les mirades lluminoses i la qualitat de la veu silent damunt el cos de les coses del món, aqueixa música d’un espai sonor carnal teixit de records, desigs i pensaments, formes i perfums, ecos i ressons. Tot això que ens ajuda a viure. Com si fos la cacera d’un trencadís d’instants que no es podrà veure mai complet perquè persegueix, sempre seguit i sense aturador, l’impossible etern, l’irrepetible instant etern que la tecné poètica podria aconseguir salvar de la desaparició i convertir en una victòria sobre el temps. Com si fos un trast llaurat de solcs de silenci.»

Larry Stem i el seu soci, Frank Soto, desenvolupen tecnologies capdavanteres sobre la memòria i la conducta humanes: algoritmes, òrgans biònics, hologrames… Quan en Larry pateix un accident i queda en estat vegetatiu, tot està prou avançat per intentar que torni a la «vida», a una insòlita forma d’existència digital. La seva dona Megan i la filla dels dos, Janis, hauran d’enfrontar-se a la nova realitat, al «nou Larry». Narrada des d’una mirada coral, la novel·la d’Ignasi Llorente ens transporta a un futur proper en què els canvis tecnològics transformaran la manera com els humans afrontem les malalties i, fins i tot la mort, dels nostres éssers més estimats. Potser caldrà assumir que la «vida» i les relacions personals poden continuar després d’allò que, ara, anomenem «mort».

"Aliment" és un abecedari articulat al voltant de la gastronomia i és un llibre de viatges, cap endins i cap enfora. Amb tants formats com admet el paper —relats, rondalles, poemes i cançons. Les seves vint-i-set peces van plenes de preguntes. Cada una és un món autònom, cada lletra un nou ramal del laberint. Totes comuniquen entre elles i formen juntes un univers nascut del buit que anticipa el desig. L’intercanvi que deixa petja és l’aliment. Per això, dinou artistes amics han dibuixat les lletres d’aquest abecedari que tracta de la gana i les ganes d’explicar històries, i que te n’expliquin alguna. Hi conviuen personatges de pèl i ploma: firaires de l’Abaceria amb gegants de la literatura cubana, genis de la cuina turca amb descobridors de la patata, inventors del motor d’aigua amb filles de rei. Tenir fam, cuinar-escriure, menjar-nos els uns als altres: "Aliment" és un gran solo en què tot pot ser dit, també la vida íntima de qui el balla.

Cada família té els seus silencis. Cada país, també. El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat. Xavier Bosch, en la seva maduresa com a escriptor, combina els seus dos mons. El constructor d’intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat. Vigila què desitges perquè ho pots aconseguir.

Amb "El primer emperador i la reina Lluna", Jordi Cussà arriba més enllà que mai: a un vesper xinès de fa més de 2.200 anys. Una trepidant novel·la d'aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l'emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l'alfabet, i impulsor de la Muralla i de l'exèrcit de Xi'an, de la fi el feudalisme, i d'una rastellera d'atrocitats pròpies d'un megalòman literalment omnipotent. Un retrat memorable de la cobdícia com a gran metzina de la humanitat, una descripció suggeridora de les relacions culturals d'aquell imperi llunyà amb les seves cultures veïnes, i la construcció d'un ambient i uns personatges que deixen regust de clàssic.

Descobreix 100 formes de desemmascarar la pseudociència en un món on, cada vegada més, aquesta pràctica es desdibuixa i es confon amb la ciència. La frontera entre ciència i pseudociència és fàcil de traspassar i costa de distingir. Per delimitar aquesta frontera és útil conèixer el significat d’alguns conceptes dels quals parla aquest llibre, com ara placebo, assaig clínic, estudi en “doble cec”, chemtrail, reiki, quiromància o memòria de l’aigua, entre altres. Les 100 preguntes (i 100 respostes) que trobaràs en aquestes pàgines t’ajudaran a identificar les pseudociències i et proporcionaran claus per orientar-te en un món on gairebé tot és possible.

En els 75 anys del naixement de Montserrat Roig, nova edició de la seva darrera novel·la. «Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses” Amb la voluntat expressa d’allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l’Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s’assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements. La concepció distorsionada de l'exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l’Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real --els amics, el moviment estudiantil, l'amor, la pobresa-- i ha d'afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l'ideal i la realitat. A "La veu melodiosa" (1987), Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, construeix un personatge universal, l’Espardenya --barreja del Càndid volterià, del príncep Mixin de Dostoievski i del Job bíblic--.

Premi Nadal 2021. Una novel·la emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides. "Dilluns ens estimaran" explica la història d’una jove que vol ser lliure i feliç. Les circumstàncies en què viu, però, són complicades. Un entorn opressiu, del qual no li serà fàcil sortir sense haver de pagar un preu molt alt, marca el seu present i potser el seu destí. Tot comença el dia que coneix una noia que l’enlluerna. Forma part de la seva mateixa comunitat, però la seva família viu la condició cultural sense els llasts ancestrals de la resta. La nova amiga tot just està afrontant els primers reptes que com a dona li presenta la vida. I ho fa amb una vitalitat, una determinació i una il·lusió tan fascinants que empenyen la jove a seguir les seves passes. Una història emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides, per més que hagin d’afrontar condicionants d’origen, de classe social o de gènere. El relat del dur camí cap a la llibertat.

Operació Shangó és una novel·la de carretera o, més ben dit, de camins. De les pistes de sorra que travessen el desert del Sàhara i que van d'Algèria a Mali i de Dakar a Marràqueix, i dels camins plens de fang que, travessant la selva, arriben al mar. L'acció transcorre durant els mesos de juliol i agost de l'any 1970, els mesos de més calor al desert i de pluges torrencials a l'Àfrica tropical. Tres joves es proposen fer un viatge a la panxa d'Àfrica, i el volen sufragar portant roses del desert a Barcelona amb la intenció de fer-hi negoci. Al llarg del viatge van trobant i convivint amb tota mena de personatges: professors, exparacaigudistes belgues, una infermera, un gendarme malià, un maoista com a cap de poblat, fins i tot un autoestopista al mig del desert, al mateix temps que s'endinsen en unes cultures desconegudes i sorprenents. Els protagonistes fan un viatge iniciàtic a través d'una Àfrica que bull il·lusionada pel triomf de la revolució algeriana i la creació de les noves repúbliques negres independents, quan a Occident els moviments juvenils hippies i del maig del 68 donen esperances d'un futur millor.

El que teniu a les mans és un recull d'articles, entrevistes i apunts diversos sobre literatura russa i polonesa fet per una poeta i traductora russa que viu a Catalunya. L'objectiu d'aquest volum és, primer, informar sobre el conjunt d'obres russes —de les bones!— que s'han publicat darrerament en català i castellà; i segon, convidar el públic a llegir autors russos i polonesos que ja coneix (cosa que facilita l'aparició de noves traduccions i reedicions dels clàssics), o bé a descobrir-ne de nous. Els autors i els llibres hi són retratats a pinzellades, amb la intenció de presentar-los al públic en textos de lectura amena i fer-li venir ganes de saber-ne més. A vegades l'única obra comentada d'un gran autor és clarament menor: tot i així, mereix ser llegida per la seva condició de raresa, i també per les circumstàncies que l'envolten. En altres ocasions, una novel·la més aviat fallida d'un escriptor extraordinari és un punt de partida per parlar d'un tret de la personalitat de l'autor o d'una altra novel·la seva. També hi ha ressenyes en què, en lloc d'analitzar el llibre, s'analitza el prototip d'un personatge i el seu misteri particular. En cada cas concret, l'autora s'ha deixat portar per allò que li interessava més, tant si era dins com si era fora del llibre, amb el desig de compartir la seva troballa amb un lector encuriosit. I encara, en més d'un article, ha mirat de perfilar algunes amistats entre escriptors, ja que sempre i a tot arreu són un bé escàs.

La novel·la narra l'últim tram de la vida d'Olive Kitteridge, una mestra jubilada de Maine. El llibre parla dels desitjos i angoixes i penúries de la vellesa, i també parla de l'amor, de la mort, de la solitud de la gent gran i dels canvis personals i de caràcter que podem experimentar les persones fins al final dels nostres dies.

Tota flor sense cossiol és el poemari que li ha permés dirigir la força de les paraules cap a la destrucció de la realitat que el conforma. Cano basteix el seu primer llibre a partir d’un ús paradoxal i suggerent d’imatges per tal de dibuixar el trànsit d’un jo que qüestiona els fonaments de l’existència i les possibilitats del llenguatge i la creació. La publicació del Premi Francesc Garriga és una coedició entre Cafè Central, LaBreu Edicions, Adia Edicions i Edicions del Buc amb la col·laboració de LiberisLiber.

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan pots ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure. Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, Per què ser feliç quan pots ser normal? és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar l’autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.

Premi Proa de Novel·la. Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. «Aquesta nena es perdrà », diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Els personatges es mouen entre les constel·lacions i els fòssils: som al centre del món i del temps. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba.

No hi ha unes famílies més antigues que altres. Sí que hi ha, però, algunes famílies que han viscut a la mateixa casa des de fa molts segles i moltes generacions. Les hem cercades i hem recorregut milers de quilòmetres per tot Catalunya per anar-hi a parlar. Volíem saber si la memòria queda retinguda en una casa. Que ens expliquessin com ha afectat, a la menuda, la història gran. Com han viscut els conflictes que han construït el país que som. Volíem saber també com s’ho han fet per seguir en un mateix lloc quan tot ha anat canviant tant: els conreus, els valors, la urbanització del territori, la cultura...Els Plana-Rovira són a Sant Miquel de Campmajor des del segle XII. Els Casamada van arribar a Castellar del Vallès fa nou segles... Totes les famílies que apareixen en aquest llibre han arribat al segle XXI amb un passat robust, amb unes arrels ben fondes, però han hagut de lluitar de valent per adaptar-se als nous temps i per evitar que la globalització i la modernitat no arrasin i acabin amb el llegat que han rebut: gent vinculada a la terra. «Hom no posseeix la terra, hom posseeix la tradició», diu un dels entrevistats. De la memòria ens interessa saber, sobretot, com ateny el futur. Enòlegs, ramaders i pagesos amb mirada llarga, que saben que a la vida hi ha moments bons i moments dolents, però que l’important sempre és resistir, persistir i avançar-se.

París, després dels atemptats. Tot es capgira quan al restaurant la troba absent. Un tret, amb «so de cosa que cau morta», travessa la porta del lavabo on es refugia. Una cursa boja i molt llunyana finalitza dins seu. D’aquella ferida sobtada, en brollen mil records de quotidianitat, d’amors i d’innocència, i els seus estats d’ànim es barregen amb els de la ciutat espantada. Les paraules s’escapen pel trau, com un riu desbordat, en un monòleg interior en què la línia temporal es desdibuixa i el discurs narratiu ja no obeeix la lògica de la raó. El cabal d’imatges i d’esdeveniments avança arrauxat fins a palpar la bala. Una bala que, d’alguna manera, et fa morir i, alhora, t’allibera de la mort.

Matallops és un petit poble de gairebé cinc-cents habitants, situat a la falda de la cinglera del Prepirineu. El 1992, concretament el mateix vespre de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, hi arriba l’Andreu Massot, més conegut com el Quisca, un agre i brut matador de porcs que viu en una masia vella i deplorable i que acaba de tornar de Cuba acompanyat de la seva esposa, la Maylin. Però la vida de l’Andreu a Matallops és tan primitiva que la pobra noia no hi pot passar ni una sola nit. Aquesta serà l’última desgràcia que el dèbil enteniment del Quisca podrà suportar. Mentrestant, el seu germà gran torna inesperadament després de més de cinquanta anys de no saber-ne res, i junts porten a terme una sèrie de venjances despietades pels greuges que ha patit la família des de la Guerra Civil, temps en què el gran dels Massot es va emboscar per no haver d’anar a la guerra. Porcs —obra guardonada amb el VIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana— és una història rural amb diversos salts temporals, personatges perdedors i rancúnies familiars, marcada per les creences i supersticions que envolten els Urpians, nom que reben els cingles de Matallops per una llegenda negra del segle XVIII, rerefons de totes les desgràcies del poble.

Premi Josep Pla 2021. Una novel·la deliciosa sobre la felicitat. Des que es coneixen, l’Elena i l’Armand intentaran desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l’espontaneïtat i l’alegria del present. S’adonaran que tenen dret a canviar, a mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys, a estimar-se a si mateixos. En definitiva, a concedir-se la llibertat de viure plenament."Tàndem" és una història sobre la felicitat. No pas la que ens promet un viatge meravellós, ni tan sols la d’escoltar «T’estimo», sinó la que ens anima a pedalar acompanyats i a aconseguir-ne una de més profunda i duradora. Una novel·la deliciosa que explora la capacitat humana de bandejar els pensaments i els fets rutinaris i deixar-se portar per la vida.

Trucs i secrets de l’hort ecològic a casa. Ja no és una sorpresa trobar-se enmig de la gran ciutat una tomaquera, una ceba o un enciam. Els terrats, balcons, solars abandonats, patis o jardins poden ser un bon lloc on iniciar un hort i passar-ho bé redescobrint el plaer ancestral de cultivar la terra. La febre de l’hort s’ha apoderat de les ciutats i no existeix cap vacuna que ho pugui evitar. L’únic que podem fer és aprendre i recuperar els coneixements que hem oblidat i la connexió amb la natura. Quins són els set consells que no s’haurien d’oblidar mai per fer un hort? Quina és la clau per poder fer el planter del meu hort a casa? Per què és tan important sembrar quan toca? I, si no tinc terra, com puc fer l’hort en recipients? Quines hortalisses puc produir en un hort casolà? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre aquest llibre, amb un llenguatge planer perquè qualsevol persona amb ganes d’aprendre i sense cap coneixement previ pugui iniciar-se en el món de l’horticultura ecològica. La febre de l'hort no és només un llibre didàctic sinó que vol ser un catàleg ricament il·lustrat a tot color de les espècies, un diccionari de verdures, hortalisses, fruites i a la vegada un compendi de consells per a la creació d'un hort urbà. Una obra d'art de la il·lustració, amb centenars d'imatges dibuixades i acolorides per Agnès i Aina Amblàs Casals que omplen tots els racons i fulls del llibre.

Catalunya és un poble de pagesos. Casa i terra. D’aquí surt tot. D’aquí evoluciona tot i tothom. Bona part d’aquesta realitat, que sovint s’oblida o no es valora prou, té la part més lluminosa (per ser-hi absent) en un dels seus pilars fonamentals: les dones pageses. Treballadores dins i fora de casa. Superwomen sense paper a la història. Mancades d’història en la història del país. - Sense dones no hi ha món rural ni món marítim: no hi ha societat. Teresa Jordà i Roure al pròleg. El llibre Terra de dones és una oportunitat per parlar amb vuit dones pageses de diverses generacions d’arreu, des de les Terres de l’Ebre fins a l’Alt Pirineu, que expliquen les seves històries personals, inquietuds i visió del món rural. Una mostra clara i senzilla, però profunda, que permet plantar-les a la terra, a la física, la de la feina, la de l’esforç, però també a la terra com a paisatge humà que defineix un país. Amb fotografies del fotoperiodista Jordi Borràs. - Les vuit històries de dones pageses que s’hi recullen mostren el compromís de totes elles per ser protagonistes de les seves vides. Meritxell Serret i Aleu al pròleg

Plastilina vol ser un conte de por en vers. Vol ser un nen cantussejant bàrbarament mentre juga —i on el joc, com perdre el temps, seria una resistència contra la inscripció mecànica dels homes i de les dones a la maquinària productiva. Plastilina vol ser un crit enrogallat contra l’engranatge («pedra-pedreta, ben rodoneta...»), vol ser el pànic profilàctic davant de l’esclat roent i inevitable de la vida, davant de la reproducció imparable dels organismes —que és, en darrer terme, la reproducció implacable de l’engranatge de la mort; fumar mata i viure, també, i com defensa Marta Segarra, la gran malaltia del segle XXI serà una malaltia autoimmune: el racisme, les fronteres, els anticossos, la BRIMO, la xenofòbia... Plastilina, doncs, és l’expressió d’una fòbia metabòlica, i és per això que el poemari s’inspira en els escenaris de cineastes com ara David Cronenberg o John Carpenter, així com en el d’autors com Stephen King però, també, Mercè Rodoreda i Víctor Català: «Pareu la mola, que el dimoni la roda... per matar-me», que fa dir la Víctor a la seva infanticida. L’encert del llibre, aleshores, potser té a veure amb aquesta voluntat de crear un imaginari proper al gènere fantàstic i de terror, però en forma de poema, i mitjançant un estrofisme que tot sovint recorre a la mètrica regular en un intent de reproduir, d’una banda, aquell catusseig bàrbar dels nens però, també, aquell metrònom inanimat dels pinyons i de les dents afilades dels engranatges («...tiroliro-là, tiroliro-leta»). Més enllà de la mètrica, però, el metrònom s’estén, com un contagi, per la via d’una rima interna que dona títol al llibre, a les quatre seccions que el conformen, i a la idea de fons que dona sentit al poemari i que ens parla de la plastilina com a base purínica (plastil-) de la despossessió (-ina).

Enmig de l’efervescència, les olors i els colors de la primavera, un dissabte qualsevol és suficient per capgirar les inquietuds dels personatges d’una història ambientada a La Sarabanda, una antiga torre senyorial que es convertirà en testimoni d’una trobada entre dues parelles, i una tercera al backstage. Aparentment, gaudeixen de les seves vides amb total plenitud i sense grans preocupacions, fins que l’imprevist canviarà la visió del seu món. Una delícia de novel·la, tota ella impregnada d’una atmosfera propera a l’erotisme, al desig; i alhora, un convit optimista a la reflexió sobre les fronteres entre l’amor, el sexe i les diferents maneres d’estimar.

Un recull de cent poemes que des del fons de la terra construeixen el moment com a acte estètic i la paraula com a punt de partida i d'arribada. Res no és banal en aquesta poesia on l'enyor es fa carn, on, sense déus, el jo poètic trenca vincles amb la natura per trobar-hi una nova forma de completesa. Una excel·lent poesia de maduresa d’una autora d’alt valor literari

Antologia única de la poesia lírica de Joana Raspall, amb la poesia publicada i inèdits. Nova edició, ampliada, revisada i totalment renovada. Nova edició de l’antologia poètica de Joana Raspall, renovada amb el pròleg de Carles Duarte, que recorre trajectòria vital i professional de la poeta Joana Raspall amb detall i deteniment, vuit anys després de la seva mort. El volum recull tota la poesia lírica publicada i inèdita de la poeta. Amb correccions i poemes datats que en l’antiga edició (esgotada de fa anys) no apareixen. Tenim, doncs, al davant un conjunt de materials que amplien i enriqueixen de manera sustantiva el seu corpus poètic de Joana Raspall.

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Passar 21 dies sense abandonar el català, establir bonificacions fiscals per la llengua, augmentar-ne l’ús a les plataformes digitals, que entitats com el Barça facin campanyes en català, configurar els dispositius electrònics en aquesta llengua, fer videojocs, un reality show o un festival de la cançó en català… Són algunes de les propostes que set professionals de la llengua han elaborat per afavorir la difusió i l’ús del català en tots els àmbits de les societats catalana, valenciana i balear. Són 57 accions concretes, ben traçades i executables. Pensades i defensades amb eficàcia i bon humor, i que podem dur a terme des de persones individuals fins a poders polítics, passant per empreses, entitats i associacions. Només cal voluntat, pressupost i, en alguns casos, legislació o reglamentació. El mateix que els autors reclamen al final del llibre en la crida que fan per un gran pacte per la llengua. Magí Camps, Míriam Martín Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodríguez Mariné, Ivan Solivellas i Pau Vidal, sota la coordinació d’Enric Gomà, demostren que estan Molt a favor del català. Cadascun de nosaltres hi pot estar també.

"L’infern "és el tercer llibre de poesia de Roger Vilà Padró, després de "Tot esperant la riuada" (2015) i "El pes" (2017). Llibres que van ser precedits per la novel·la "Marges" (2013) Els poemes de "L'infern" reflecteixen la particular imatge del món que té el poeta, el pas del temps i la fragilitat del present. El Montsant, el Pallars, El Carci (Occitania), terres poc poblades, paisatges abruptes i difícils, acompanyen el viatge reflexiu cap a la consciència de la finitud de l'ésser humà.

Recull de contes de l'autora britànica Angela Readman, traduïts per Esther Tallada. Les històries que ens explica Angela Readman beuen del surrealisme, del pop, del món de Disney, de la publicitat, del cinema de David Lynch, del punk rock, de la tradició gòtica i de la literatura popular. Són originals i valentes, sovint subversives, sempre, sempre imaginatives; tenen molts, moltíssims flaixos, brillants, incisius, de lucidesa, d’humor, de sàtira social. Els seus personatges solen ser éssers fràgils, perdedors i marginals. Són relats plens de poesia i travats amb un ofici magistral.

Els dotze mesos de l’any es converteixen en dotze històries belles i màgiques a 'Com van néixer les estrelles'. Dotze llegendes de la selva brasilera enmig d’una natura humida i matriarcal, arrebossades amb la imaginació desbordant de la seva autora. Algú va dir que el que fa Clarice Lispector no és literatura, és bruixeria, perquè la seva prosa encisadora atrapa des de la primera línia. Ella és la gran escriptora brasilera del segle XX, convertida ja en mite literari universal."Soc tan misteriosa que ni jo mateixa m’entenc". Clarice Lispector

Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època. Daphne du Maurier va ser una gran escriptora de literatura de suspens, amb una habilitat única per crear trames d’intriga, fins i tot de terror psicològic, a partir de relacions quotidianes. La seva complicitat amb Alfred Hitchcock va fer que algunes de les seves obres fossin portades al cinema, com Els ocells, un dels contes inclosos aquí, o la novel·la Rebecca, totes dues pel·lícules dirigides per ell. Inquietants, plens d’humanitat i amb tocs fantasmagòrics, els relats de La pomera i altres contes són sorprenentment moderns i impactants.

Fulgor, del gran poeta Lluís Calvo, és un llibre de poesia que inclou també prosa poètica. En ell, Calvo, mostrant el seu gran domini del llenguatge i del vers, s'interroga al voltant de la figura de l'altre, de l'amor, de l'enamorament, i dels sentiments.

En aquest segon recull de narracions breus hi trobarem el Ted Chiang més essencial, ple d’idees reveladores i personatges profundament empàtics. A "El mercader i la porta de l’alquimista", un portal que duu a través del temps obliga un venedor de teles del Bagdad antic a enfrontar-se als errors del passat i a la temptació de les segones oportunitats. A "Exhalació", un relat epistolar, un científic alienígena fa un descobriment sorprenent que té ramificacions que no afecten només la seva civilització, sinó el conjunt de la realitat. I, a "El cicle de vida dels objectes de software", una dona cuida una forma d’intel·ligència artificial al llarg de més de vint anys, durant els quals el que era una mascota digital passatgera s’eleva fins al que potser és un veritable ésser viu. El recull també inclou dos contes nous: "Òmfal" i "L’angoixa és el vertigen de la llibertat". La traducció és de Ferran Ràfols. Ted Chiang és un autor nord-americà de ficció especulativa. Sense ser un autor prolífic, perquè només va publicar onze relats fins 2009, els contes de Ted Chiang han guanyat tot un reguitzell de prestigiosos premis de ficció especulativa. El 2013 els seus relats ja havien guanyat quatre premis Nebula, tres premis Hugo, el premi John W Campbell Award, tres premis Locus, el premi Theodore Sturgeon i el premi Sidewise. El 2020 Exhalació ha guanyat ja dos premis Locus (un com a col·lecció de relats i un altre per Òmfal). Sense haver escrit mai cap novel·la, és un dels escriptors actuals de ciència-ficció més condecorats.

Una antologia de còmic que ens parla de la nostra realitat. Presentem 18 historietes en què preval la força del llapis com a eina per revelar el món que ens envolta però també el que amaguem dins nostre. En aquesta selecció hi ha obres de reporterisme en vinyetes, còmic històric, testimonis en primera persona, autoficció, humorisme i experimentació gràfica: obres que reflecteixen la gran varietat de maneres d'acostar-se a la realitat, o almenys a una idea de la realitat filtrada pels recursos expressius del còmic i la subjectivitat de cada autor. Una veritat personal sense intenció fotogràfica ni pretensió d'objectivitat, una veritat dibuixada i literària, perfecta per transmetre emocions, desafiar convencions i recrear la memòria col·lectiva o personal.

L’obra cabdal de la literatura de terror El pare Damien Karras passa per una profunda crisi de fe després d’haver perdut qui més s’estimava. Quan l’actriu Chris MacNeil recorre a ell desesperada pel comportament erràtic i violent de la seva filla Regan, el pare jesuïta conclou que la nena ha estat posseïda per un esperit diabòlic. Amb l’ajuda del pare Merrin, un exorcista experimentat, en Karras farà tots els possibles per tornar a creure i salvar la Regan d’un destí fatal. Inspirat en el relat d’una possessió demoníaca durant la dècada dels quaranta, William Peter Blatty fou l’artífex d’una de les trames més controvertides que s’han escrit mai. L’obra, amarada d’una cruesa i d’una profanitat sense precedents, ha inquietat i aterrit generacions de lectors. L’exorcista és una història esgarrifosa i addictiva que ha esdevingut la novel·la de terror per excel·lència i ha transformat la cultura popular per sempre. Ara, aquest best-seller número u cobra nova vida, per primera vegada en català, en una edició revisada i ampliada per l’autor. Es tracta, en paraules del mateix Blatty, de «la versió per què m’agradaria que em recordessin».

Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre. En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.

A Swing, swing, swing, Jordi Martí-Rueda ens ofereix un vibrant mosaic de relats entrellaçats que evidencien que el swing i el lindy hop van ser molt més que una música i un ball. Un viatge apassionant que ens transporta a Louisiana, Nova York, Chicago, la França ocupada o l’Alemanya nazi per reviure les extraordinàries històries dels homes i les dones que van revolucionar les pistes de ball mentre desafiaven el racisme, el feixisme i el masclisme. Vides de jazz, rebel·lia i ball que ens han deixat un llegat extraordinari: com obrir escletxes d’esperança en temps de foscor.

La interseccionalitat és una proposta sorgida del feminisme Negre dels Estats Units als anys vuitanta que ha influït de manera central en la concepció de les desigualtats socials i la discriminació, tant en la investigació en ciències socials com en els moviments socials i en les administracions públiques. La seva premissa bàsica és que no es pot entendre la desigualtat des d’un sol marc explicatiu (com el gènere, la raça, la classe o l’edat) i que cal considerar la interrelació entre ells per entendre com es configura. Amb aquest llibre es porten al nostre context els debats que hi ha en l’àmbit internacional sobre el concepte i es proposa una aproximació pròpia: la consideració del lloc com a element constitutiu de les dinàmiques interseccionals i la incorporació de la dimensió emocional en l’anàlisi de les desigualtats. S’aporten eines concretes per aplicar marcs interseccionals a la investigació, nous conceptes per reflexionar sobre les pròpies posicions d’opressió i privilegi i elements per encarar alguns dels reptes polítics actuals: les exclusions dins els feminismes, la relació entre la lluita de classes i altres eixos de desigualtat, la crítica antiracista als moviments feministes i d’esquerres o el sorgiment de nous subjectes polítics.

El final de l’hivern de 1951 fou a Barcelona massa fred, de matins boirosos, de dies foscos. Franco assistia a El Escorial a una missa en sufragi per l’ànima d’Alfons XIII. A la ciutat s’anunciava que el Papa es dirigiria als obrers catalans a través de grans altaveus instal·lats a la plaça Catalunya. Però a la matinada de l’1 de març, centenars, milers d’ombres caminaven pels carrers de Barcelona. La gent del poble, la pobretalla deia prou. Vencent la por. Havien decidit no agafar el tramvia, el mitjà de transport fonamental dels anys cinquanta, per protestar per la pujada abusiva del preu del bitllet. Per primer cop d’ençà del final de la guerra una massiva protesta popular s’enfrontava a la dictadura. "Barcelona 1951" és la crònica dels fets de la Vaga dels tramvies de Barcelona, en la qual s’incrusten diferents relats de misèria i d’infàmia però també de dignitat i esperança. Històries que podien haver passat o que potser van passar en circumstàncies fins i tot més dramàtiques. Personatges i situacions que ens acosten a temps remots però d’on han sortit els nostres. Perquè allò que ha passat sovint torna a passar: Els que es negaren a pujar al tramvia, els homes i les dones que per primer cop plantaren cara al franquisme, se’ls va acusar d’haver dut a terme una temptativa sediciosa.