Michael Jackson

Aquest juny farà 9 anys de la mort de Michael Jackson.

Conegut mundialment com a “Rei del Pop”, mereix una menció especial i un punt i apart dins del món de la música.

Ja de ben petit, Michael destacava amb el grup dels seus germans, els Jackson’s 5, amb els quals cantava, ballava i actuava. Ells li seguien les coreografies i li feien els cors però qui realment triomfava era el petit Michael. S’ho passava genial veient com la gent gaudia, l’aplaudia i li reia la seva forma d’actuar i moure’s dalt de l’escenari.

Aquí el podem veure interpretant la cançó “ABC”:

 
 

Amb els seus germans va triomfar amb els singles “I want you back”, “I’ll be there” i “The love you save”. I amb els anys, aquestes mateixes cançons van ser interpretades en infinites ocasions arreu del món en les diferents gires internacionals de Michael Jackson. Aquí el veiem fent diferents versions de l’èxit “The Love you save (1970-2009)” en companyia dels seus germans i ballarins :

 
 
 

Privat de la seva infantesa perquè havia de fer sempre actuacions i concerts en mitjans de comunicació diversos, en comptes de jugar, Michael no va voler créixer mai, i això el va tenir sempre retingut al “país imaginari de Peter Pan”. Era com el personatge infantil, com un nen en cos d’adult. Per això, quan va ser major d’edat i va tenir suficients recursos econòmics, Michael va crear-se el seu propi món: un lloc ple de pau i amabilitat, amb centenars de màquines que treien llaminadures i un cinema privat ple de crispetes i refrescos que no s’acabaven mai.

I fins i tot va muntar un zoològic a casa seva, al seu ranxo de Neverland (EEUU).

A Michael li encantava està envoltat de nens/-es. I sovint feia grans festes i convidava els seus amics que quedaven bocabadats en veure tanta fantasia en un mateix espai.

Michael vivia la música, la sentia, la respirava. Tant és així que les melodies i els compassos d’una cançó li venien mentre baixava escales o anava amb cotxe. I els que el coneixien bé, sabien que aquelles notes que li rondaven pel cap serien el començament d’una bona cançó, d’un èxit assegurat, perquè qui ho pensava era un geni de la música.

Un exemple d’això va ser la cançó “Billie Jean”, en la qual ballava el famós moonwalk, una coreografia creada per ell, que el va fer ser únic i inigualable. Mai en la història de la música algú havia barrejat el ball i la cançó en una actuació en directe.

Era l’any 1983, i Michael actuava en l’especial televisiu Motown 25: Yesterday, Today, Forever i feia embogir tots i totes les seves fans.

Aquí el teniu:

 
 
 

L'àlbum Thriller, editat el 1982, va marcar un canvi important tant amb la música de Michael com amb el nivell d'èxit aconseguit. Es van vendre gairebé 30 milions de discos arreu del món. Va suposar un èxit brutal perquè l’àlbum ho tenia tot: rock, soul, pop, col·laboradors excel·lents, i la veu insubstituïble i única de Michael Jackson.

També va suposar un abans i un després dels vídeos musicals que s’havien anat creant fins aquell moment. El seu director, John Landis, i Michael Jackson van dissenyar un plató ple de forats a través dels quals sortien cadascun dels zombis. I Michael va confiar en Landis perquè anys abans havia estrenat la pel·lícula de terror Un hombre lobo americano en Londres (1981) i li va encantar. I, a més, el vídeo de Thriller havia d’incloure el mateix tipus de transformacions que tenia el personatge principal de la pel·lícula.

Aquí podeu veure el vídeo oficial:

 
 
 

El 1985 Michael va escriure la cançó “We are he world” amb Lionel Richie, després d’haver vist les terribles imatges de la població famèlica d’Etiòpia i Sudan per televisió. Michael la va compondre pensant amb els nens africans moribunds i va creure que podria entendrir el cor de moltíssima gent escoltant només la seva cançó, sense veure les crues imatges. El seu èxit va ser espectacular: es van vendre més de 20 milions de còpies i la cançó va guanyar 3 premis Grammy.

En total, es van recaptar més de 63 milions de dòlars per ajuda humanitària a l’Àfrica i els EEUU.

Michael tenia un somriure contagiós i un meravellós sentit de l’humor. Malgrat la gran quantitat de trofeus, discos d’or, plaques commemoratives i centenars de fotografies que tenia penjades a casa seva amb molts famosos americans del 1983, com ara Fred Astaire y Elizabeth Taylor, ell es mostrava molt educat amb els seus convidats i no fanfarronejava en absolut de tota aquella fama. Però sí se’n sentia molt orgullós i satisfet i sovint els hi deia: “mireu què he aconseguit, jo, un nen nascut pobre, a Gary (Indiana) i com he arribat fins aquí!”

Michael tenia un somriure contagiós i un meravellós sentit de l’humor. Malgrat la gran quantitat de trofeus, discos d’or, plaques commemoratives i centenars de fotografies que tenia penjades a casa seva amb molts famosos americans del 1983, com ara Fred Astaire y Elizabeth Taylor, ell es mostrava molt educat amb els seus convidats i no fanfarronejava en absolut de tota aquella fama. Però sí se’n sentia molt orgullós i satisfet i sovint els hi deia: “mireu què he aconseguit, jo, un nen nascut pobre, a Gary (Indiana) i com he arribat fins aquí!”

Si Michael Jackson podia semblar d’entrada, a ulls de molta gent, una persona esquiva i distant, la realitat de totes les persones que van tenir la sort de treballar amb ell i de conèixe’l era tot el contrari: el definien com “un artista sensible, afectuós, divertit i molt perspicaç”.