Hermeto Pascoal, un músic nascut l'any 36 a una minúscula aldea amazònica d'un petit estat –Alagoas- del nordest de Brasil. És albí (com tots els seus germans), quasi nan, autodidacta, mig cec, virtuós de desenes d'instruments, barbut, compositor terrenal i místic alhora. Però aquest video supera qualsevol presentació:

   

Posseïdor d'una energia i un carisma excepcionals, ha girat per tot el món amb bandes espectaculars. Els seus concerts són una berbena còsmica agrícola. Ha arribat a fer en directe solos de barba, música amb porcs (un a sota de cada braç), improvisacions amb el so directe del carrer (un micro a les afores de la sala recollia l'ambient del trànsit i la música reaccionava). 

El seu talent i la seva música (que abasta tots els corrents i estils com la bossa, el forró, el free jazz, el baion, la música clàssica, el tango... amb una extraordinària unitat estètica) l'ha fet enregistrar amb Duke Pearson, John McLaughlin, Sérgio Mendes, Gil Evans, Miles Davis (de qui va ser instrumentista i compositor), Airto Moreira, la Filharmònica de Berlin... Als 11 anys ja tocava en directe; als 14 ja era professional. Però ell continua vivint en una casa de camp a la selva, aïllada, a la qual hi viatgen els millors músics del món a compartir experiències musicals amb Hermeto. Aquí el trobareu tocant la guitarra a casa seva, el seu senzill laboratori de música natural:

   

Músic prolífic, es pot dir d'ell que, més que un músic és una música. Ha escrit i enregistrat més de 3000 cançons. Una de les obres més singulars i precioses de la història de la música té la seva autoria: el Calendari do Som, 366 composicions, una per cada dia de l'any -bixest-, que va trigar 1 any en compondre (en feia una cada dia). Un tòtem casolà i viu. Encara no us l'he mostrat tocant el piano?

   

Us podríem recomanar qualsevol disc seu. A mi em regira el cor Eu e Eles, perquè és el primer que vaig sentir i se'm va il·luminar el menjador i el somriure. En aquest disc Hermeto ho toca tot ell. I fa sonar, atenció: piano, pandeiro, flauta, triangle, pandero, simbomba, bomba de gas, fiscorn, garrafa de plàstic, campanes, guitarra, melòdica, veu, baquetes, bambús, fluger horn, ninots, aigua, cafetera, saxo tenor i soprano, una ceba, acordió, una maquina de costura, un ànec, ampolles, tubs d'higiene bucal, una regadora... Un munt d'objectes que per ell no són rareses: els té a casa seva, al seu voltant, d'on emana la seva obra. Un mestre del casolanisme tan virtuós com sensible i excèntric.

Amb Eu E Eles qualsevol casa sembla més habitable, l'ambient es torna misteriós i festiu simultàniament, i (si te'n faltava) t'entra una filantropia carnal, oberta, fraterna, impersonal. Hi ha simfonies d'aigua, percussions minimals, melodies per dançar descalç. El tema "Capelinha & Lembranças" té una harmonia insondable gravada amb 4 fliscorns. La "Miscelània Vanguardiosa", és obra d'algú angelical: algú que apareix al món de la música com una cara de Bélmez bondadosa.

Exagero? Mireu-lo imitant animals al Zoo amb la comunicació pròpia d'un bruixot:

   

Hi ha una inoblidable explicació de les seves experiències amb animals al final d'aquesta entrevista. Qualsevol disc seu no és com el del costat. Compreu a cegues, però amb les orelles i el cor ben obert. Potser és que Hermeto traspassa la humanitat, el segle, la condició de músic. Potser la seva música ja ha arribat a ser com la pluja: ningú plou, senzillament plou.