Dotze anys després de la mort d'un dels arquitectes catalans amb més geni de les darreres dècades es publica aquest llibre que ens endinsa en l'univers creatiu d'Enric Miralles (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000).

Segons l'editor i principal impulsor del llibre, Josep M. Rovira, "hem pretès fer explotar els gairebé infinits móns que Enric ens va plantejar". En paraules del propi Miralles: "Un projecte no tanca diàlegs: sempre deixa coses inacabades, perquè és impossible resoldre-les i perquè així és millor. El diàleg es pot resumir en el pròxim projecte, recuperant finals perduts, treballant amb ells en el temps. La durada del projecte es traspassa de l'un a l'altre, amb relacions invisibles i raons secretes que continuen existint"

A través d'alguns dels projectes arquitectònics que va crear sol, amb la primera dona, Carme Pinós, o amb la segona, Benedetta Tagliabue, es repassa cronològicament des de l'etapa formativa dels anys setanta a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) passant per la docència, el doctorand i la tesi a la dècada dels vuitanta fins arribar a l'etapa creadora que finalitzà d'una manera prematura l'any 2000.

Obres emblemàtiques com la reforma del Mercat de Santa Caterina, la Biblioteca Pública de Palafolls, el Parc de Diagonal Mar (Barcelona) o les obres pòstumes com l'Edifici de Gas Natural de la ciutat comtal, o el Parlament d'Escòcia, porten el segell Miralles. 


Més informació: 
Fundació Enric Miralles

Recomanat per la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

Qui no recorda la cotilla de punxes que Madonna posà de moda als anys vuitanta? I els vestits d'Audrey Hepbrun a la pel·lícula Breakfast at Tiffanys's a la dècada dels seixanta? O Marilyn Monroe cantant el Happy Birthday Mr. President amb un vestit de pedreria inoblidable?

Aquest llibre ens mostra l'estreta relació que hi hagut sempre entre les grans icones del cinema, l'espectacle o les passarel·les amb el món de la moda i com s'han influenciat i nodrit mútuament.

Setze capítols que tracten de manera monogràfica diferents elements de la moda amb una col·lecció d'imatges d'actrius, cantants i models que ens mostren el pas del temps de diferents elements com la minifaldilla, el biquini, els texans, la camisa blanca o els vestits de nit.

Un recorregut gràfic, de la dècada dels trenta fins a l'actualitat, a través de la història de la roba, dels pentinats, dels complements, dels estils i les tendències.  

Recomanat per la Biblioteca del Sud de Sabadell.

30 cóctels són els triats per formar part d'aquest llibre, escrit per Màrius Carol, qui ens proposa un viatge ple d'anècdotes i detalls a través de la història i l'origen dels més coneguts. Carrie Bradshaw i el seu adorat Cosmopolitan, John Lennon admirador del Alexandra, John Le Carré i els seu particular homenatge al White Lady al Mirall dels espies…

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 
 

Vuelvo a verte ¡qué bajón! ¡y vaya careto! tú vuelve a decir que no y aquí me mato. Me hago solos en tu honor y no siento nada, estate quieta por favor ¿a que te ato? Extremoduro. Pedrá.

Tota moneda té dues cares, la cara i la creu. Igual que les cassettes antigues, la cara A i la cara B. Igual que les persones que, com si fóssim funcions indefinides, tendim a l'infinit. Dos poetes ja van dir -la poesia és a la vida el que París és a Casablanca- que o bé som un altre, o bé només som a estones. Aquestes referències a la dualitat i al cinema ajuden a intuir el camí pel qual avançarà o, més ben dit, el camí que transgredirà aquesta Corriente sanguínea, la primera novel·la de l'escriptora barcelonina Patricia Muñiz. Els més fidels a aquest bloc la coneixeu des de fa més d'un any com a Claire Voyant.

A qui arrossega aquesta corrent sanguínia -metàfora d'una necessitat de provocació sexual casi obsessiva- no és una altra que la taquillera d'un cinema (cara A), una jove qualsevol que, en la seva soledat més estricta (cara B), s'inicia en el cibersexe intercanviant imatges i citant-se amb desconeguts via xats i sms.  

Amb la velocitat d'un riu desbordat, la novel·la es va transformant en un aparador a través del qual els lectors, que hem de tenir una actitud gairebé de voyeurs davant la narració, veurem el remolí ple d'erotisme, d'enveges i de males intencions que s'emportarà a la Catherine Tramell, la protagonista, cap a la trobada amb els altres tres personatges, tots ells amb pseudònims cinematogràfics, que pretenen filmar una pel·lícula.

La Patricia Muñiz reflecteix aquesta atmosfera d'erotisme i de descontrol, que esdevé uns dels eixos principals de la novel·la, amb tanta intencionalitat i atreviment com aplaudida ha de ser-hi pels lectors. Ha arriscat en la forma i en el fons, amb una estructura de quatre episodis on predomina la narració i la reflexió en primera persona, i a més fent ús d'un vocabulari provocador i directe confirmant així que d'haver utilitzat un altre llenguatge, aquest no hauria estat creïble. Destacables són també els dibuixos que acompanyen i complementen gràficament bona part de l'argument, obra de l'il·lustrador Bouman.

La singularitat de Corriente sanguínea i la iniciativa d'Underbrain Books representen una finestra oberta, ni que sigui una finestreta, per on poder fugir els lectors de la uniformitat imposada per l'oferta de novel·les que semblen (algunes només ho semblen?) encarregades i/o fetes a pes.  

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Xavier Moret, periodista i escriptor. És col·laborador habitual de revistes de viatges, com el Geo i l'Altair, té publicats diversos llibres – cròniques de viatges.

La primera vegada que Xavier Moret va anar a Islàndia, poc es pensava que quedaria encisat per la natura de l'illa i pels islandesos, el magnetisme d'Islàndia l'ha fet viatjar cap a l'illa tot sovint, de manera que n'és un bon coneixedor. L'autor ens explica el seu viatge de forma molt amena, tant els que ja heu viatjat a Islàndia com els que ho teniu en ment, aquest llibre us agradarà

El llibre va ser guardonat pel premi Grandes viajeros 2002. 
 

Pàgina web de l'autor

Cal reconèixer que malgrat no saber del cert l'origen dels aperitius, aquests han anat evolucionant fins a convertir-se en petits plaers culinaris.

Hilda Parisi, professora de cuina vegetariana i mestra de Feng Shui, s'encarrega en aquest llibre d'oferir-nos una diversa selecció de plats de totes les tradicions, elaborats sempre amb productes vegetals. Ara bé, amb quin propòsit? Doncs simplement el d'oferir unes receptes imaginatives, sorprenents i, per damunt de tot, saludables.

En una acurada presentació en cartoné, i unes fotografies en color, trobem en els dos primers capítols la base de la cuina vegetariana actual: tendències dietètiques, el perquè conscienciar-se d'aquest tipus de dieta, així com les tècniques, ingredients i utensilis més convenients per tal de conservar i emfasitzar el valor dels aliments.

Tot seguit, més de 150 sorprenents receptes, des de mandonguilles, canapès, creps, crestes, pinxos, tempeh, verdures farcides, amanides, etc. Proveu-les i segur que no us en penedireu!

A la filosofia taoista hi ha cinc elements que estan representats en totes les coses de l'univers: fusta, foc, terra, metall i aigua. El Feng Shui és un art que busca l'harmonia de l'ésser humà amb la natura, i en conseqüència, concep la salut com a estat ideal per al desenvolupament de la vida. Això pot aplicar-se als aliments, ja que les seves característiques influeixen en l'equilibri necessari per gaudir d'una salut envejable.

En aquest llibre s'apliquen els principis d'aquests elements a la cuina, es comenten la relació entre determinats aliments i l'energia que generen segons les estacions de l'any, els colors, els sabors, els òrgans i les emocions. Les receptes, doncs, són una bona guia a l'hora d'escollir allò que ens sigui més adequat. La frescor de verdures i fruites, els llegums, l'energia de cereals i fruits secs, l'alcalinitat de les algues, el perfum d'herbes i espècies, els edulcorants naturals... preparacions senzilles i naturals per donar vitalitat a cos, ment i esperit.
 

Cinema dins del cinema, i fins a tres vegades repetit si hi sumem l'homenatge de Nanni Moretti a "Il giorno della prima di Close-up" (1996, no us perdeu el curt), Kiarostami composa en aquesta obra una barreja entre documental i realitat a partir d'un succés llegit en un diari.

El film comença amb un periodista i dos policies que es dirigeixen en taxi a detenir un suplantador, Sabzian, que s'ha introduït en una família burgesa fent-se passar pel director de cine iranià Mohsen Makhmalbaf (El ciclista, Gabbeh, Kandahar). Kiarostami entrevista la família estafada, ens ensenya el judici (on ell mateix pregunta al reu), i acaba el relat amb un llarg tram commovedor que narra la trobada entre l'impostor i l'autèntic director i el seu viatge en moto per visitar la família estafada.

Close-up compta amb les grans característiques del cinema de Kiarostami: trames senzilles, diàlegs aparentment fútils, soterrada crítica social, barreja d'actors professionals i amateurs i, el més important, estètica i poesia feta art en cada fotograma.
 

Francisco Lupiáñez es investigador a l'Institut de recerca IN3 i professor a la UOC.

"Els sistemes de salut no són aliens als canvis tecnològics, econòmics, socials i culturals propis de l'estructura social de la nostra època: la societat xarxa."

Els usos d'Internet relacionats amb la salut és el tema central del llibre. Recull els resultats i conclusions de dos projectes de recerca de l'IN3 finançats pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: "Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i servei als usuaris en el sistema de salut de Catalunya (2005-2007)"  i "Usos d'Internet en l'àmbit de la salut a Catalunya (2007)".

Segons l'autor, la presència de la tecnologia en el sistema de salut de Catalunya es basa en la informació i no en la interacció. Avui en dia, els portals sanitaris, faciliten sobretot informació, però no proporcionen un espai d'intercanvi comunicatiu entre els diferents agents sanitaris. Per exemple, en el cas de les associacions de pacients, la baixa disponibilitat d'aplicacions destinades a la interacció s'atribueix principalment a l'escassetat de recursos econòmics, la dificultat per a trobar fonts de finançament i la falta de personal qualificat. En aquest context de deficiència interactiva, s'observa una divisòria social relacionada amb l'ús d'internet com a espai d'interacció entre els qui tenen accés a serveis de salut privats i els qui solament accedeixen a la sanitat pública.

En els darrers anys, la informació relacionada amb la salut ha augmentant considerablement a internet, però encara no ha entrat majoritàriament d'una manera explícita a la consulta presencial. Els pacients consideren internet una tecnologia pràctica i útil, però no la utilitzen per a autodiagnosticar-se ni per a autoassignar-se un tractament. Tot i que aquesta tecnologia es reserva normalment a l'àmbit privat dels individus, el llibre identifica i caracteritza un nou perfil de pacient que, amb les seves demandes als professionals sanitaris, pressionarà cada vegada més el sistema de salut perquè incorpori internet en els seus serveis. Pel que fa als professionals sanitaris, malgrat que reconeixen la rellevància dels continguts disponibles a internet, la majoria no recomana mai, o ho fa amb poca freqüència, la consulta de llocs web d'informació mèdica o de salut als seus pacients. La consulta presencial continua essent l'únic punt d'interacció entre pacients i professionals.
 

A vol d'ocell, Jonathan Franzen (Chicago, 1959) ens situa sobre l'Amèrica contemporània per fer-nos-en un retrat en pla seqüència, ple de zooms i fotografia analítica.

Amb el focus dirigit sobre els quatre membres de la família Berglund, Franzen descriu magistralment els seus personatges mentre ens mostra de quina manera la realitat política i la crispació del moment condicionen les seves decisions personals. Les insatisfaccions, les petites misèries de tots ells, les pors, les lluites internes a les quals s'han d'enfrontar, els màscares amb què s'amaguen i la seva necessitat de reivindicar la seva llibertat estan magníficament il·lustrats en aquest llibre. Personatges en continu conflicte i una humanitat en estat pur.

Tal com el seu títol indica, Llibertat ens mostra com n'és d'important, anhelar-la, però també ens obliga a reflexionar sobre els perills i els enganys que s'amaguen darrera d'aquest concepte bandera i sobre els límits que cal posar-hi justament per preservar-la.

Es tracta d'una novel·la complexa i rica, amb un estil narratiu molt acurat, considerada per molts una de les millors del darrer any, la qual, tot i haver rebut crítiques dispars, no deixa indiferent.

"Com totes les grans novel·les, ‘Llibertat' no només narra una història fascinant. "Llibertat", gràcies al resplendor constant de la intel·ligència moral del seu autor, il·lumina el món que que pensàvem que coneixíem". (Sam Tanenhaus, The New York Times Book Review)

Recomanat per la Biblioteca dels Safareigs de Sabadell.

Guanyadora de dos Oscars, al millor actor i al millor guió original, aquesta pel·lícula no té major carta de presentació que la llorejada interpretació del seu protagonista, Sean Penn, que realitza un dels papers més sòlids de la seva carrera professional, acompanyat per un magnífic elenc de personatges secundaris interpretats per grans actors com James Franco, Josh Brolin i Diego Luna.

Mi nombre es Harvey Milk narra la història real i vertadera del que va ser, als Estats Units, el primer polític obertament homosexual elegit per a un càrrec públic. El film se centra en la seva ascensió a la vida política de la cuitat de San Francisco des dels seus inicis com a defensor dels drets civils del col•lectiu gay als anys setanta, fins arribar a la seva elecció com a regidor de la ciutat que desemboca en un tràgic desenllaç.

El director de la pel·lícula, Gus Van Sant, és també autor d'altres grans obres del cinema igualment commovedores com Tot per un somni (1995), L'indomable Will Hunting (1997)  o Elephant (2003).

Un gran biopic per gaudir d'un cinema amb connotacions socials i amb un to realista (gràcies a les imatges d'arxiu inserides al llarg de la cinta) que farà gaudir als cinèfils més puritans i als amants de les grans produccions.
 

Més informació:

• Pel·lícules sobre la homosexualitat a les biblioteques
• Gus Van Sant a les biblioteques
• Col·lecció G

Recomanat per la Biblioteca Josep Jardí de Santa Perpètua de Mogoda.

Pel·lícula basada en el best seller, amb el mateix nom, de Tatiana de Rosnay on reprodueix un dels episodis més dramàtics de l'ocupació nazi a la ciutat de Paris, ocorreguts durant el mes de juliol de 1942: la "rafle du vel d'hiv".

Sarah, una noia jueva de 10 anys, decideix amagar al seu germà petit a l'armari de casa seva per evitar que la gendarmeria se l'emporti amb la resta de la seva família. Seixanta-set anys més tard, la periodista nord-americana Julia Jarmond, establerta a Paris i casada amb un francès, decideix investigar sobre els fets de la "rafle du vel d'hiv" pràcticament desconeguts per la societat francesa. Arran d'aquesta recerca, anirà descobrint aquest episodi de la història de França on els jueus van patir la persecució nazi. A mida que avança la investigació, la història de la Sarah acabarà tenint una relació inimaginable amb la vida de la periodista.

Avalada per la critica internacional i pel públic francès com un dels films més apassionats, commovedors i sincers d'aquests darrers anys on la memòria històrica és present per explicar-nos uns dels fets més silenciats i desconeguts de la història de França: el seu col·laboracionisme amb el nazisme.
 

"

Recomanat per la Biblioteca de Polinyà.

"L'idiota" és una novel·la que fou escrita per F'odor M. Dostojevskij i publicada durant els anys 1868 i 1869. És considerada una de les obres més brillants de l'anomenada "Edat d'Or" de la literatura russa.

L'obra explica la història d'un príncep anomenat Lev Nikoláyecvich Myshkib que, com Dostoievski, pateix epilepsia. Per aquesta raó és traslladat a Suïssa, quan encara és un nen, per ser tractat per un metge que, va fer càrrec d'ell quan va quedar-se orfe. L'únic familiar viu que li queda viu a Sant Petersburg. Per tal de posar-s'hi en contacte li envia una carta, però no és contestada mai, i decideix anar a aquesta ciutat per conèixer-la.

El príncep apareix retratat com un home bo, com la viva representació de la noblesa, és virtuós, entranyable, sincer, humil, però acaba perdut a causa de les seves baixes passions, marcades pels esdeveniments que el destí li va teixint.

Recomanat per la Biblioteca Ponent de Sabadell.

Charles Masson és un professional de la medicina i també autor de còmics francès, que va viatjar per motius professionals a la illa africana de Mayotte, de nacionalitat francesa. Per la publicació d'aquesta novel·la gràfica va perdre la seva feina com a metge a la colònia.

"Derecho de suelo" parla de moltes històries que es creuen per recrear la realitat de la illa. Històries de professionals francesos com l'autor que hi arriben per enriquir-se personalment. Històries d'altres professionals que marxen, perquè estan farts de la seva impotència davant la política exterior de Sarkozy a partir del 2005. Històries dels immigrants que arriben a les costes des de illes veïnes, i la dels locals de Mayotte que els rebutgen perquè pateixen pel seu estatus.

L'autor denuncia les polítiques conservadores i neoliberals d'Occident, i en concret la practicada per Sarkozy a Mayotte, perquè va trencar un equilibri més o menys sostenible fins al moment que permetia sobreviure als sense papers.
 

Podeu llegir aquí una entrevista feta a l'autor durant l'estiu del 2011 amb motiu del llibre.
 

Cristina Morató viatjà per primera vegada a l'Àfrica al 1983 i, des d'aleshores, ha recorregut diversos països d'aquest continent, encisada per la seva gent i la grandiositat dels seus paisatges.

Igual que ella, un bon nombre d'extraordinàries dones viatgeres i exploradores van sentir en el passat la crida de l'Àfrica. Aquestes dames, que en plena selva es vestien formalment per sopar o que prenien el seu te de les cinc a les seves tasses de porcellana, també sabien cavalcar, disparar un fusell, organitzar una expedició amb centenars de persones i construir una llar en regions inhòspites. Unes dones que teòricament van arribar allà només com acompanyants dels seus homes però que la seva vida i la tasca que van realitzar, va superar, en interès i transcendència, la tasca de les seves parelles.

Llegint les seves aventures ens endinsem en un fascinant viatge per l'Àfrica més llegendària.

Més informació del llibre i de l'autora a Bibarnabloc (el bloc de les Biblioteques de Barcelona)

Amb aquestes tres novel·les curtes Marie Vieux-Chauvet va descriure amb perícia la vida d'Haití sota un règim opressiu: la dictadura de François Duvalier (1957-1971).

La primera novel·la "Amor" representa el diari de Claire Clamont, vellarda de l'èlit provinciana, que viu obsessionada amb el marit de la seva germana: el bell francès Jean Luze. Claire és mulata de pell fosca i filla i germana de mulats blancs, cosa que desentona en el cercle social de la seva família. Però l'estigma de la seva pell li permet agafar distància de la seva classe social i analitzar el seu entorn críticament. Per aquest motiu, malgrat trobar-nos amb una intensa trama eròtica, de somnis eròtics i patètics esforços per aconseguir l'amor del seu cunyat, les pàgines amaguen una subtil funció ideològica: mostrar l'abús implacable d'un règim −opressor del poble i de l'èlit tradicional− personificat en el comandant Calédu (àlter ego de Duvalier).

Tres novel·les que celebren les llibertats, incloses les polítiques, i que deploren sobiranament el dictador François Duvalier, conegut popularment amb el sobrenom de "Papa Doc".

A "Ira" presenciem el patiment d'una família benestant de Port-au-Prince. Un matí es lleven i descobreixen que la seva propietat ha estat ocupada per un destacament d'homes amb uniforme negre: una clara al·lusió als "tontons macoutes", homes fidels al dictador Duvalier i organitzats en forma de grups paramilitars. Agonia, terror, violació, tortura i mort es mostren amb intensitat en aquesta segona novel·la.

I, finalment, "Locura", un relat complex i ric en significats, narra els últims dies a la vida de quatre pobres poetes. Aquests fa quatre dies que s'han tancat a casa d'un d'ells, ja que tenen por a una suposada invasió de diables. Una original descripció, en termes apocalíptics, de la siutació d'Haití.
 

 Gaudeix del primer capítol

Vet aquí una vegada que existia un personatge carismàtic gràcies al misteri que envoltava el seu passat i el seu caràcter reservat, taciturn i agressiu. Aquest personatge era Wolverine (Lobezno en la seva versió castellana) i als anys vuitanta i noranta qualsevol revelació sobre el seu origen o passat era viscut amb força expectació per parts dels lectors. Hi havia misteris per conèixer que eren tema habitual de les converses i especulacions dels fans, sent el més habitual com havia aconseguit el seu famós esquelet d'adamantium.

Doncs bé, aquesta obra venia a respondre aquesta pregunta revelant els detalls de l'experiment que convertiria a Wolverine en l'Arma-X del govern canadenc. Però la gràcia de l'obra venia, a més, per l'encarregat de portar-la a terme: l'artista anglès Barry Windsor-Smith que despertava passions pel seu dibuix detallat (prerafaelista diuen alguns) i que, en aquest volum, començava a desenvolupar les seves dots de guionista. El resultat no va defraudar a ningú i, tot i que el personatge ja no és el que era, val la pena recuperar una de les obres claus de la Marvel de l'època.
 

Ricardo Franco va aconseguir en aquesta pel·lícula el somni de tot director: ser aclamat pel públic i per la crítica i, a la vegada, quedar satisfet amb ell mateix. No és casual. La buena estrella és una obra rodona, encertada en el guió i la direcció i amb unes actuacions realment portentoses del trio protagonista.

Rafael (Antonio Resines) és un carnisser que porta una vida trista i solitària. Una nit troba Marina (Maribel Verdú), una prostituta que està sent apallissada per la seva parella (Jordi Mollà), a la que auxilia i porta a casa seva. El que comença sent una relació d'agraïment es converteix en més quan Marina dona a llum una nena i Rafael se'n fa càrrec, convertint-se en una família. Anys després, amb la vida consolidada, tornarà el pare per reclamar el que considera els seus drets.

Aquesta reflexió sobre l'amor i l'estimació, sobre el que estem disposats a fer pels altres quan ens col·loquen en situacions extremes, i de com podem perdre literalment el cap davant d'algú que no ens convé - i sabem que no ens convé – va guanyar-se el cor de l'Acadèmia del Cine amb cinc premis Goya i una Menció Especial al Festival de Cannes.
 

Els autors són tots dos professors titulars d'Història de la Medicina a la Universitat de València i investigadors de l'Institut d'Història de la Ciència i Documentació (UVEG-CSIC).

Els sabers i la pràctica mèdica han atorgat de sempre un pes decisiu a la salut i a la malaltia concebudes com a fenòmens exclusivament biològics, en canvi és innegable la influència dels factors somàtics, psíquics, socials i culturals característics de l'entorn immediat.

Aquest llibre ofereix una perspectiva integradora dels problemes de salut mitjançant una anàlisi transcultural de la resposta de diferents societats davant la malaltia.

Una lectura especialitzada per a aquells que vulguin aprofundir en aspectes socials vinculats a la medicina.

Conèixer un país caminant sempre és una bona opció. Aquest llibre ens proposa una ruta pel litoral basc, des de la Platja de la Barra a Baiona fins a Cobaron, zona minera de Bizcaia. És a dir 225 kilòmetres de costa d'est a oest i dividits en tretze etapes que exigeixen preparació física però no cap nivell tècnic important.

Aquesta ruta ressegueix tota la costa, creua espais d'una gran riquesa paisatgística : sistemes de dunes, caletes, penyassegats, zones humides…  però també  creua ports històrics, atalaies balleneres, ports de pescadors, ports de mercaderies i drassanes.

El món rural també forma part de la ruta i també tot el llegat arquitectònic de les edificacions aristocràtiques vinculades a l'estiueig. D'aquesta costa  sortien els millors vaixells balleners i els millors pescadors de bacallà, els vaixells que anàven a descobrir món i més tard els que portàven als emigrants cap a altres terres més pròsperes. Resseguir aquesta costa és comprendre com el poble basc ha viscut des de sempre plenament abocat al mar. Inclou un mapa amb tota la ruta i un rutòmetre de cada etapa.