Es tracta d'una novel.la basada en una història real, la vida de La Pepita, mare d'un fill i prenyada d'un altre, que perd el seu marit un dilluns de Pasqua de 1944 a causa d'un accident de mineria. A partir d'aquest moment, la Pepita ha ser forta i valenta per continuar endavant i educar el seu fill. Després de quedar vidua, decideix anar a treballar a una colònia tèxtil, però una altra mort la farà retornar a casa.

A partir d'aquesta novel.la, el lector descobreix la vida dura del món de la mineria, i la vida totalment diferent dels treballladors i treballadores d'una fàbrica tèxtil.

Una novel.la molt ràpida i molt interessant de llegir, que reté al lector des de la primera pàgina. Escrita amb un llenguatge narratiu molt clar i amè. 

Recomanat per la Biblioteca d'Avinyó. 

Després d'apropar-se a la figura del president sudafricà Nelson Mandela a "Invictus" (2009), Clint Eastwood va sorprendre en acceptar la direcció de "Más allá de la vida", una pel·lícula que, per la seva temàtica, semblava un projecte molt més afí a un autor especialitzat en el genère fantàstic com M. Night Shyamalan o a l'obra dels dos cineastes que van fer de productors executius d'aquesta pel·lícula, Steven Spielberg i Frank Marshall, que no pas als interessos del director d'obres mestres com "Sense perdó" o "Million dollar Baby", Tanmateix, tot i que el film no va gaudir de l'èxit comercial d'altres realitzacions anteriors seves, com "El intercambio" o "Gran Torino", el resultat final fou una pel·lícula també excel·lent, que va tornar a confirmar el talent de Clint Eastwood a l'hora de planificar les seqüències, aconseguir un perfecte ritme narratiu i extreure el millor dels seus actors, al servei d'una història profunda i emotiva.

"Más allá de la vida" és un film de "vides creuades" que alterna tres històries independents que conflueixen a la part final del llargmetratge. D'entrada, avançant-se a la mateixa situació abordada per J. A. Bayona a "Lo imposible" (2012), Eastwood obre la pel·lícula amb una impressionant seqüència situada a Tailàndia l'any 2004, quan aquest país va patir les conseqüències d'un tsunami que va produir grans destrosses materials i milers de víctimes. Una de les supervivents d'aquesta catàstrofe natural és la periodista francesa Marie Lelay (Cécile deFrance) ,que viu en primera persona l'experiència d'estar morta durant uns minuts, fet que associa amb diverses visions sobrenaturals i sobre el qual acabarà redactant un assaig. Simultaniament a la història de Marie, que viu a París, se'ns relata les del parapsicòleg George Lonegan (Matt Damon), un noi solter i solitari que resideix a San Francisco i que té el do de comunicar-se amb els difunts, tocant les mans d'algun dels seus familiars més propers; i també la de Marcus, un nen de dotze anys que viu a Londres i que malda per entrar en comunicació amb el seu germà bessó Jason, mort en un accident de trànsit. Tot i ser persones ben diferentes que no es coneixen entre elles, les seves existències acabaran confluint a la ciutat del Tamesis, on Marie presentarà el seu llibre i George hi anirà de turista per a conèixer més d'aprop els ambients on va viure el seu admirat Charles Dickens.

En contra de l'actitud agnòstica defensada per Clint Eastwood en algunes de les declaracions que va fer en presentar el film, el guió de Peter Morgan es construeix al voltant de les afinitats de tres personatges que tenen l'experiència d'un més enllà on van les ànimes del difunts, amb els quals es poden comunicar i que, des d'aquesta nova dimensió, segueixen influint en les seves vides. A més d'introduir aquest missatge sobrenatural, "Más allá de la vida" coincideix amb la temàtica d'altres pel·lícules anteriors d'Eastwood, en presentar les transformacions viscudes per personatges solitaris i marcats per experiències traumàtiques del passat que, finalment, aconsegueixen una certa redempció per la via de l'amistat i la solidaritat.

Recomanat per la Biblioteca Marc de Cardona. 

Tolkien va escriure aquesta novel·la de fantasia al llarg dels seus primers anys de professor a Oxford. Publicada l'any 1937, va esdevenir ràpidament una obra de gran èxit que es va veure obligat a continuar. Concebuda com una història independent, i incorporada a "El Silmaríl·lion", va fer d'aquesta un dels fonaments de la saga de la Terra Mitjana.

"El Hòbbit" és una petita finestra oberta al món de Tolkien i a la que convé abocar-s'hi abans d'entrar en el seu vast univers. Tot i semblar una obra per a nens, és una aventura narrada amb molt sentit de l'humor i vivacitat.

La història arrenca amb la sobtada visita del mag Gandalf a Bilbo Bolsón i amb l'objectiu de proposar-li una perillosa missió en companyia de tretze nans, sota el comandament de Thorin Escut de Roure.

La comicitat d'aquest llibre queda palesa en una escena inicial on Bilbo pateix un atac de pànic només escoltar els plans que havien preparat per a ell. Així i tot, després de recuperar-se, signa un document pel qual es compromet a acompanyar els nans a recuperar un tresor que els havia robat un drac.

I la millor manera de tancar aquesta recomanació és no avançar res més de la trama i gaudir del tràiler de la versió cinematogràfica a càrrec de Peter Jackson, tot esperant que et vinguin ganes de llegir aquesta fantàstica història.

Vols viure unes festes molt nadalenques? Aquests dies són benvinguts per als llibres de gastronomia. És hora de començar a pensar què oferirem d'especial en els àpats d'aquestes festes.

Per ajudar-nos a pensar i triar els millors àpats de les festes, alguns dels cuiners catalans més reconeguts ens guien i orienten sobre quines receptes fer d'entrants, de primers plats, de segons i postres, d'aquesta manera deixarem els nostres convidats amb la boca oberta.

El llibre recull plats tradicionals però també innovadors. Cada recepta conté una explicació detallada sobre la preparació del plat, els ingredients necessaris, per quantes persones és, la durada de preparació i cocció. També, diu les calories del plat, les proteïnes, els hidrats de carbó i els greixos. A més a més, al inici del llibre s'inclouen unes idees sobre la taula de nadal, de festes.

Des d'una torrada amb pernil ibèric i foie gras a la sal o una amanida tèbia de rovellons confitats, fins a un milfulls d'escalivada i bacallà, passant pel turbot amb crema de carbassa i cruixent de pernil i acabant amb unes neules farcides o una mousse de dues xocolates.

Tot això i molt més ens ofereix aquest llibre. 

Més informació:

Ferran Adrià a la Vikipèdia

Web oficial de Carme Ruscalleda

Vídeo de Carles Gaig

Aquest enregistrament de 1955 és un dels cims artístics de la carrera de la soprano russa Galina Vixnèvskaia, que ens deixà a l'edat de 86 anys el mateix dia del traspàs de Ravi Shankar, l'11 de desembre de 2012. Nascuda a l'aleshores Leningrad, on sobrevisqué al terrible setge alemany durant la 2a Guerra Mundial i companya sentimental i artística del gran mestre rus Mstislav Rostropovich, la Vixnèvskaia es féu famosa amb la seva interpretació del personatge de Tatiana en aquesta òpera de Txaikovski.

La parella esdevingué un dels emblemes de la cultura soviètica. Però, pel que sembla, hostatjaren Solzenicyn mentre aquest escrivia la seva obra magna Arxipèlag Gulag. Per aquest motiu, l'any 1974 hagueren d'abandonar la Unió Soviètica, la qual els desposseí dels títols i condecoracions que els havien estat concedits i, fins i tot, els enretirà la nacionalitat. Finalment, un cop desaparegué l'URSS pogueren tornar a Rússia, on van ser rehabilitats després d'un llarg exili.

Més informació:

Històrica interpretació de Txaikovski a càrrec de G. V.

Nota de premsa de la seva mort - Ara.cat

La novel·la d'Arto Pasilinna parla, amb una gran dosis d'ironia, de la intolerància cap a aquelles persones que la societat etiqueta com a "diferents".

En Gunnar Huttunen, és una home lliure i solitari que arriba a un petit poble de Finlandia on compra un molí abandonat des de feia molts anys. En Gunnar, un home senzill i sincer, és molt treballador i després de reparar-lo el posa novament en marxa. Aviat es guanya el respecte dels habitants del poble, però amb el temps li descobreixen un defecte : en moments de tristesa a les nits udola i aquest fet que es torna molest pels seus habitants fa que el prenguin per boig i el vulguin tancar en un psiquiàtric. Però gràcies a l'ajut d'alguns veïns podrà escapar-se'n i fugir al bosc on s'amagarà i lluitarà per sobreviure a la persecució.

Aquesta és una història sobre la incomprensió i les actituts hipòcrites de la societat: les accions maquiavèliques d'alguns personatges del poble, els "amos" que volen mantenir l'ordre i la desmesurada persecució que inicien ens fan reflexionar sobre qui està realment transtornat, qüestionant-nos el que fan els qui es consideren "normals".

Totes les novel·les d'aquest autor tenen una característica comuna: uns personatges marginals pel fet de ser diferents, una dosis de crítica social de la intolerància i l'hipocresia, la llibertat i la supervivència dins la societat dels seus protagonistes, tot amanit amb una bona quantitat d'humor i sàtira ,ambs uns bons tocs de tendresa, aconseguint que la seva lectura no ens deixi indiferents.

Arto Paasilinna, (Kittila, 1942), un dels escriptors finlandesos més coneguts, ha treballat com a periodista en diversos mitjans i entre les seves obres que han estat traduïdes a divuit llengües destaquen: El año de la liebre, El bosc de les guineus, El moliner udolaire , Delicioso suicidio en grupo i La dulce envenenadora.

Tres amics que no es veuen des de fa anys decideixen començar un incert viatge a una destinació encara més incerta. Es veuran fortes personalitas i folclòrics secundaris.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Simon Muchat és un dibuixant de còmics en plena crisi. Després de l'èxit del seu primer llibre, pateix un bloqueig que li impedeix tornar a escriure. Aquest bloqueig ho està destruint tot: la feina, la vida personal, les seves il · lusions ... Fins que rep la invitació per assistir a un festival de còmics a Portugal, el país dels estius de la seva infància. Allà renaixeran-hi les ganes de viure i de crear. Els seus colors, les seves olors, el seu idioma, tot es conjura perquè Simon decideixi reprendre les regnes de la seva vida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Com es formen els corrents marins, les onades gegants o de marea, les marejades ciclòniques i els tsunamis? Com es genera el gel marí a diferència dels icebergs? Com influeixen recíprocament els oceans i l'atmosfera? Quina importància tenen els mars per al canvi climàtic?

La biologia molecular es caracteritza per la velocitat de l'expansió i l'amplitud dels seus coneixements, així mateix, la seva complexa realitat i la gran diversitat dels sistemes genètics naturals tornen impossible abastar tots els seus continguts en un sol llibre. A partir d'aquesta premissa, Gens es proposa oferir una visió general, clara i concisa de la matèria, amb un enfocament en els temes essencials i els seus fonaments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Us proposem, amb aquest llibre, una intensa passejada pel "cel del món", el Tíbet, a través de la mirada compromesa de Tiziana i Gianni Baldizzone. Les seves fotografies, d'una gran bellesa, ens ofereixen una mirada àmplia del Tibet, des dels aspectes més típics, com els monestirs o els monjos que tothom coneix, passant per imatges que són signe de modernitat com per exemple el pont que recorre el trajecte entre Beijing i Lhasa, fins les imatges que il·lustren la vida quotidiana dels nòmades. Aquestes impactants fotografies són acompanyades per textos de l'escriptora, traductora i orientalista, Claude B. Levenson, uns textos que pretenen destacar els valors de la cultura tibetana, denunciar la situació política de la zona, però també posar especial èmfasi en totes aquelles qualitats que fan del Tibet una regió tan especial.

El llibre inclou un pròleg a càrrec del dalai-lama, Tenzin Gyatso, que analitza la situació actual del Tibet.

Més informació:

Web oficial dels autors


Casa del Tibet. Barcelona

René Pétillon va néixer a França l'any 1945. És un important humorista gràfic i un compromés dibuixant de còmics polítics. A mitjans de la dècada dels setanta va crear el personatge de Jack Palmer, un detectiu una mica maldestre.

A "El Caso del velo" René Pétillon juga amb el gènere negre i la denúncia del radicalisme religiós. El cas que se li presenta a Jack Palmer consisteix en localitzar a una jove parisina, que suposadament s'ha convertit a la religió musulmana. Les seves indagacions el porten a entrevistar-se amb diferents personalitats de la colònia musulmana de París i a contrastar els diferents punts de vista que existeixen dins la mateixa sobre l'Islam.

La lectura és divertida i té el mèrit de presentar el fet del radicalisme religiós en clau d'humor. Per cert, la noia que havia desaparegut es trobava amagada a pocs metres de la seva mare, a casa d'una amiga.
 

Richard Béliveau, una eminència en la investigació sobre el càncer, i Denis Gingras treballen conjuntament al laboratori de medicina molecular d'hemato-oncologia de l'Hospital Sainte-Justine de Montréal, com a cap de laboratori i investigador especialitzat en oncologia, respectivament. Han escrit altres llibres sobre la mateixa temàtica titulats: Tu seguro de salud: el placer de comer bien i Recetas con los alimentos contra el càncer, ambdós de l'editorial Integral. 

El llibre, estructurat en tres parts, explica què és el càncer, la seva prevenció mitjançant els aliments i els compostos fitoquímics inherents en aquests. Enumera els aliments amb propietats anticancerígenes relacionant-los amb el tipus de càncer al qual prevenen o pal·lien, emfatitzant també, sobre quins productes hem d'evitar o disminuir-ne el consum i mostrant-nos quina seria la dieta adequada.

Un llibre amè i didàctic, però que tracta de forma rigorosa i científica el càncer, la prevenció i el seu tractament mitjançant una bona alimentació tot analitzant els productes adequats que contribueixen a la millora o prevenció d'aquesta malaltia.

Per més informació podeu consultar la pàgina d'un dels autor, Richard Béliveau.

La novel.la que us volem recomanar, La lladre de llibres, està escrita per un autor australià, Markus Zusak. En una entrevista al Sydney Morning Herald, Zusak diu que des de nen ha escoltat històries sobre l' Alemanya nazi, el bombardeig de Múnich i el maltracte al jueus. Aquestes històries són les que l'inspiren per escriure La lladre de llibres.

La Liesel és la petita protagonista d'aquest llibre, que té com a rerafons l'Alemanya nazi. La narradora de la història és la mort que, des de la seva privilegiada situació ens relata la situació de l'època al mateix temps que la vida de la Liesel, que és donada per la seva mare en adopció i és testimoni de la tràgica mort del seu germà. Els seus pares d'acollida, en Hans i la Rosa s'estimen la Liesel, però ella es desperta cada nit amb malsons. El pare s'asseu al costat del seu llit i llegeix i llegeix fins que s'adorm. Ben aviat, la Liesel sent una gran atracció pels llibres, i fins i tot en roba. Les paraules, la lectura i els llibres són els que la salven de l'horror de la guerra.

Recomanat per la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet. 

 

Michela Murgia és potser encara una autora força desconeguda en el nostre panorama literari, però quan llegiu l'obra que tot seguit us recomanem segurament abandonarà l'anonimat o els cercles més lletraferits per ingressar de ple entre les vostres lectures preferides. D'origen sard, aquesta escriptora nascuda a Cabras (Sardenya) va irrompre amb força al mercat editorial mundial arran de la traducció de la seva obra "L'acabadora", que es va editar l'any 2011 en català i castellà, però que a Itàlia ja havia estat guardonada amb nombrosos premis, entre ells un dels més prestigiosos del país, el Premio Campiello del 2010.

Es tracta d'un llibre ambientat a Soreni, una petita localitat del sud de Sardenya, a finals dels anys cinquanta del segle passat. Explica la història coral de dos personatges: l'un, Maria Listru, és la quarta filla d'una vídua tan pobra que aprèn a cuinar "fins i tot amb l'ombra del campanar" i que, obligada per la misèria, lliura la nena al segon, Bonaria Urrai, una dona també vídua però rica que exerceix com a modista i alguna cosa més que s'anirà revelant a mesura que progressi la trama. Aquesta adopció, una forma de parentesc típic de la zona, converteix Maria en la fill'e anima de Bonaria. A partir d'aquí s'estableix una relació especial, convulsa, tensa i misteriosa entre ambdues figures que, marcada per silencis, temors i sospites, acabarà per revelar la vertadera naturalesa de la tasca que exerceix Bonaria entre els seus veïns: la d'acompanyar-los i reconfortar-los quan arriben al final de la vida.

És una novel·la on s'aborden i al mateix temps s'entrecreuen, de vegades implícitament i d'altres sense embuts, reflexions sobre temes tan punyents com l'eutanàsia, la feminitat, la maternitat, el pes de la tradició, el paper de la dona a l'hora de donar la vida i de sostreure-la... narrats amb una maduresa magistral, amb una escriptura plena d'imatges evocadores, intensa i absorbent. Molts clubs de lectura actius a la Xarxa de Biblioteques Municipals estan triant aquesta obra per llegir-la i compartir-la perquè posseeix molts atributs que la fan summament atractiva: no és massa extensa, resulta amena, tresoreja una profunditat argumental que dóna joc al debat i la discussió, incita a analitzar el context i els personatges que s'hi presenten, etc. En definitiva, no perdeu l'oportunitat de fullejar un producte de notable qualitat artística que segur que no deixarà indiferent ningú, i us ho diem per experiència.
 

Sabies que...
 

"Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d'os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d'esmolada, que et podia fer un tall sense que te n'adonessis, si més no, de seguida." Neil Gaiman. El Llibre del cementiri.

Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema), Neil Gaiman, escriptor anglès molt prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.

"El Llibre del cementiri" és el seu esperat retorn a la literatura per joves.

En Ningú, un nen orfe de 6 anys, ha estat abandonat al cementiri. Una parella de difunts, el senyor i la senyora Owens, se'n farà càrrec i es convertirà en el protegit de la mà dels habitants sobrenaturals del lloc.
Les coses s'aniran complicant quan en Ningú descobreixi que l'assassí dels seus pares el persegueix per matar-lo.

"El llibre del cementiri és una història de creixement (...) Amb un cullerada d'esgarrifament, un pessic d'humor i la inventiva de Neil Gaiman, capaç com sempre de teixir històries que tenen la distinció de ser originals i innovadores sense perdre les seves arrels clàssiques, ens trobem amb un llibre que va més enllà del gènere juvenil. Una delícia en tots els sentits."
Publicat per Marta Dr Read Good a http://www.llibresperllegir.cat/llibres/el-llibre-del-cementiri (15/11/2011)

Us convidem doncs, a submergir-vos a El llibre del cementiri, una novel·la per a joves que planta cara als perjudicis de gènere i que, sense que us n'adoneu, us arribarà al cor.

Aquest llibre s'està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit (Medalla Newbery, Premi Hugo, Medalla Carnegie) i fins i tot ha estat guardonat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb un dels premis del 6è Premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2010. 

Recomanat per la Biblioteca Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada. 

L'autor Maurizio De Giovanni (Nàpols, 1958) ens fa arribar el segon volum de la tetralogia protagonitzada pel comissari Ricciardi, que té la capacitat sobrenatural de saber quina és l'última frase i l'últim pensament dels morts.

En aquesta nova entrega, la primavera ha arribat al Nàpols dels anys 30. La ciutat es desperta de la letargia hivernal i de l'assassinat del tenor Arnaldo Vezzi. La sang torna la ciutat italiana quan una tiradora de cartes és brutalment assassinada a casa seva. Ricciardi escolta dels llavis de la morta, Carmela Calise, un vell proverbi napolità "Déu nostro senyor no és un mercader que paga dissabte".

De Giovanni ha bastit un personatge que, com més fred, introspectiu, i allunyat dels seus semblants, més íntim i proper se'ns apareix. L'autor se serveix de la mort violenta per dibuixar una frondosa galeria de personatges que retraten la geografia del seu particular Nàpols i dels Barris Espanyols. 
 

Book trailer
 

"El Carreró dels miracles" és la novel·la més popular i traduïda de l'escriptor egipci i únic premi Nobel de Literatura en llengua àrab, Najib Mahfuz.

El carreró es diu Midaq. Som al cor del Caire. El Cafè de Kirsha reuneix els homes que prenen te mentre al carrer se sent l'olor de la història d'Egipte. El carrer és color i és misèria, els seus personatges són persones que revelen la contradicció humana, poblat per dentistes sense titulació, militars enamorats, prostitutes, comerciants avars, individus que cobren per deformar captaires més o menys sans, ... "El carreró dels miracles" és la història d'aquestes persones, una xarxa que es va teixint al voltant de les seves vides, que es barregen les unes amb les altres.

És la transformació d'una societat, retratada amb la vivesa d'una ploma exquisida.
El 1995 va ser portada al cinema pel director mexicà Jorge Fons del Toro. 

Recomanat per la Biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs. 

L'any en què se celebra el centenari del naixement de Màrius Torres (1910-1942), el filòleg manresà Jordi Estrada s'estrena en la creació literària amb una ficció que s'inspira en el poeta lleidatà. El sanatori de Puig d'Olena és el marc per a la història d'un jove que afronta les adversitats de la vida i la mort en una novel·la de sentiments escrita "sense presses i amb moltes pauses".

Rius paral·lels és la instantània d'un jove republicà que, mitjançant la literatura, fa front a les hostilitats de la vida, la malaltia, la Guerra Civil i la dura postguerra.

"La poesia és densitat i concentració i la novel·la té una estructura concèntrica. Passa en quatre dies, del 28 de desembre -el Màrius mor el 29- al 31 de desembre del 1942. Hi ha un protagonista absent, que és el Màrius, i un de present, el doctor Obac. La primera part és un llarg diàleg la nit abans de la mort del Màrius, amb els seus amics més íntims; la part central la constitueixen uns dietaris personals del Màrius que el lector llegeix al mateix temps que ho fa el doctor i a on trobem els seus pensaments, les seves definicions d'amor... la contaminació de la guerra. I la part final és la nit de Cap d'Any, amb la festa dels interns i el desenllaç".

Novel·la de sentiments. "Jo definiria l'obra com una ficció lírica. On hi ha malenconia hi ha poesia. L'obra s'inspira en el poeta i el protagonista es diu Màrius (sense que en cap moment no hi aparegui el cognom), però no és cap biografia. És la història d'una persona jove, que afronta les adversitats de la vida: la malaltia, la guerra... i que es refugia en un escut protector que és l'art, la literatura".

Jordi Estrada i Carbonell (Manresa, 1958), és professor de llengua i literatura catalanes i d'italià a l'EOI. Va ser president d'Omnium Cultural a Manresa l'any 1998.
És columnista del diari Regió 7 i redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P.V. Tondelli i Luigi Pirandello. Darrerament ha publicat la seva primera novel.la, Rius paral·lels de l'editorial L'Albí amb la qual ha guanyat el 12è Premi Amat-Piniella de l'any 2012. 

Recomanat per la Biblioteca del Casino de Manresa. 

Des de la nit dels temps el dibuix ha estat un mitjà privilegiat per comunicar un missatge, una emoció o una idea. A partir d'aquesta premissa, Joe-Ann i Graziella ofereixen el fruit de la seva experiència perquè pares, avis, educadors i professionals de l'educació puguin comprendre millor el món interior del nen.

El dibuix prepara els nens, de manera natural, per a l'aprenentatge del gest gràfic. El tipus de traç, l'ús de l'espai, el simbolisme dels colors i els símbols universals són alguns dels aspectes que ens permetran interpretar els dibuixos dels nens.

A mesura que creixen i augmenta la seva capacitat cognitiva, els nens empren tècniques cada vegada més sofisticades de dibuix. Per tal d'ajudar-en aquest procés, les autores responen a nombroses preguntes, com ara: ¿quina mena de llapis oferirem als nens?, Com ajudar-los a sostenir correctament?, Com animar-los a adoptar una postura ergonòmica?, De quina forma s'estableix la dominància manual (dreta o esquerra)?

Cada vegada que un nen ens ensenya un dibuix propi ens està mostrant el seu món interior, i en les nostres mans està poder desxifrar...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.