Després de Familia i Barrio s'intuïa que Fernando Leon de Aranoa arribaria a cims més alts d'excel·lència, o almenys així ho manifestaven uns quants crítics després de veure Los lunes al sol. Fossin reals o no les seves prediccions, el cert és que el jove director va aconseguir lligar una història superba amb uns actors en plenes facultats; bona prova de l'èxit van ser la Concha de Oro al Festival de Sant Sebastià d'aquell any i els cinc premis Goya que va aconseguir,  d'entre els quals al millor director, pel·lícula, actor i actor secundari.

Los lunes al sol explica el drama de l'atur per a una colla de treballadors quarentons en una ciutat industrial del nord d'Espanya. Atrapats en una situació que no els agrada però de la que veiem que els serà molt difícil sortir, els personatges es mouen entre l'apatia i l'alcohol. Les famílies, les parelles, els somnis trencats i, en definitiva, tot el que comporta quedar-se sense feina a una edat en que la vida ja hauria d'estar aposentada, conformen el gruix del relat. Lluny, però, de la tristor i la desesperança que podrien envair-ho tot, Leon de Aranoa se serveix del personatge de Santa, interpretat per un pletòric Javier Bardem, per introduir la lluita i l'humor.
 

Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles

El llibre està escrit per la Doctora Paula J. Fonseca, especialista en oncología de l'Hospital Universitari Central d'Astúries i per la Belén Álvarez, especialista en nutrició i llicenciada en Química Analítica.

En la primera part dónen consells alimentaris per tal de prevenir el càncer, està demostrat que una dieta equilibrada redueix considerablement el risc de patir un càncer.

En la segona part dónen consells nutricionals per aquelles persones que pateixen un càncer. Consells sobre l'alimentació que han de seguir quan s'està rebent el tractament, aliments que poden interferir, etc. Tot això per afrontar d'una manera més positiva el càncer, el tractament i ajudar a la recuperació.


Recomanat per Maria Montia. Bib. Jordi Rubió i Balaguer de St. Boi de Llobregat

Quan tot just ha arribat als 70 anys, Sly Stone fa temps que es troba vivint en una autocaravana i havent de dutxar-se a casa d'uns coneguts. Almenys així era fins fa un parell d'anys. Avui no se sap res d'ell.

La vida és plena de giragonses. Sí. Qui diria que aquest home és el mateix que a finals dels anys 60 va impactar ambdues ribes de l'Atlàntic amb la seva formació multicolor que duia per nom Sly & the Family Stone i que fusionava més que magistralment el soul, el funk i el rock psicodèlic, esdevenint així una banda d'aquelles que obtenen -amb tot mereixement- l'epítet de seminal.

Dance to the music, publicat el 27 d'abril de 1968, és el segon disc del grup i marca l'autèntic inici d'una carrera fulgurant que inclouria una tan irresistible com recomanable participació a Woodstock l'any següent, un reguitzell de hits memorables i, com a residu posterior i -pel que sembla en aquests casos- inevitable, un compendi de desercions en gires i assajos i tèrbols episodis relacionats amb determinades substàncies il·legals i legals, la màfia i les armes de foc.

Malgrat aquest expedient ple de contrastos, és de justícia recordar que Sly & the Family Stone han estat un dels xous més potents de tots els temps i, aquest disc, una de les referències discogràfiques imprescindibles en qualsevol col·lecció amb pretensions de cobrir amb coherència i coneixement de causa la música popular del s. XX.
 

Recomanat per Jordi Corvillo. Bib. Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat

Aquest recull de cinquanta-quatre poemes que arrenca amb la imatge del brau envestint una pell estesa, descriu Sepharad i els pobles que hi viuen.

Espriu va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d'encaix entre Catalunya i Espanya. Ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d'aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. El poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivència i de pau per als pobles d'Espanya.

Per primera vegada queda en un segon terme la dimensió pròpiament lírica: només en l'últim terç de l'obra trobem referències concretes al seu món interior.

Els poemes són agrupables més o menys temàticament, i hi utilitza un recurs ja emprat en altres obres seves: unes mateixes paraules, imatges o conceptes es repeteixen als últims versos d'un poema i als primers del següent.

Amb aquesta obra l'escriptor es convertí en un símbol del desig d'una Catalunya democràtica.
 

Escrita entre els anys 1948-49, la història, de putxinel·lis i titelles, transcorre en dos espais diferenciats un de real al jardí de Sinera (Arenys), lloc on es fa la representació de la història de la reina Esther, i l'altre de fictici a Susa, centre de l'antiga Pèrsia. Un cec que fa el paper de romancer, fa d'enllaç entre les dues històries, s'anomena l'Altíssim i coneix els vilatans i en parla.

Gràcies a un tercer món que actua de palanca (el d'Espriu, amb el seu propi espai i temps) i a uns elements condicionants (la mort, la pròpia estructura de l'obra i el llenguatge) els dos móns acaben confluint i fusionant-se i esdevenen un nou espai i un nou temps, el del públic, diferent als anteriors i, alhora, difícilment ubicable. Un nou món que s'identifica amb la Catalunya de postguerra però que la transcendeix i esdevé atemporal i universal, representable a qualsevol indret o època i, per tant, interpretable sota diferents prismes.

L'obra de gran gran riquesa lèxica, preten, per una banda, deixar "testimoni d'una llengua moribunda" en una època d'esclafament nacional i, de l'altra, de lluitar (mitjançant la fina ironia) contra "un estúpid i golafre pop, amb majúscula imperial anomenat Censura".

Fou representada en públic per primera vegada al Palau de la Música el 13 de març de 1957, dirigida per Jordi Sarsanedas.
 

És el primer llibre de poemes d'Espriu. A Cementiri de Sinera, evoca per primera vegada un món perdut, la seva Sinera mítica des del record. Sinera és el nom que s'identifica, en l'obra d'Espriu, amb Arenys de Mar, d'on procedeix la seva família i lloc dels estius del poeta.

És un recull de trenta poemes lligats entre si per les paraules, que es van repetint en els diferents versos, i per un fil conductor: s'inicia amb un passeig per Sinera que comença i acaba en el cementiri.

Hi trobem totes les característiques de la poesia d'Espriu: els temes de la seva poesia: la mort, la pàtria, el record, el pas del temps, la solitud, Déu; i totes les imatges i símbols: els ulls de cec, el mar, el jardí, les barques, la pluja, la boira...

Espriu va escriure aquesta obra teatral només en una setmana entre l'1 i el 8 de març de 1939, a la Barcelona ocupada per les tropes franquistes. Però no es publicà fins l'any 1955. 

Fa una adaptació del tema de Set contra Tebes d'Èsquil (la guerra entre germans) i de l'Antígona de Sòfocles (l'heroïna que es mou entre la justícia i la pietat, entre el deure i la llibertat d'elecció); on el que predomina és la lectura política que li dóna, resultant de la derrota de la societat civil catalana.

La lluita entre germans, l'establiment de la llei absoluta recolzada per la veritat oficial del guanyador, les premonicions del cec, la revolta de l'esclau que prefereix mori per afirmar la seva llibertat de pensament; tot ens porta a recordar els moments històrics en que va escriure l'obra.

Espriu simplifica la trama de l'obra clàssica per centrar-se en el tema que li interessa: tothom té dret a ser honorat, no només els vencedors, tothom hauria de tenir els mateixos drets. I ho fa a través d'uns personatges amb característiques molt marcades.

Aquesta obra serà clau en l'obra posterior de l'autor i marcarà la literatura catalana de postguerra. S'ha portat als escenaris en diferents ocasions.
 

Centrada en la vida de la protagonista, l'acció transcorre en un poble mariner imaginari –antecedent de Sinera- que conviu amb la religió, la maledicència, el misteri i la duresa d'unes condicions molt adverses.

Espriu crea una gran varietat de personatges i situacions mitjançant un llenguatge viu i directe, cru, que ens mostra una dona, Laia, que ha de conviure amb un marit frustrat i cruel, l'Esteve; alhora que manté una relació confusa amb l'amic d'aquest, en Quelot, i que viu sotmesa a una estranya malaltia. La mort del fill, la brutalitat de les relacions i l'ambigüetat de la protagonista són altres elements que conformen una novel•la interessant, dura, directa i magistralment escrita.

Cal destacar la protagonista: la Laia. És un personatge estrany; enèrgica i voluntariosa, ja des de petita mostra un comportament diferent. la seva infància està marcada per la manca d'estimació i la crueltat.

Es tracta d'una novel·la - retaule d'ambientació marinera que barreja diferents registres narratius: el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista. va significar la primera aparició de la idea de diversitat en l'obra d'Espriu.

El 1970 Laia va ser duta al cinema pel director Vicent Lluch i interpretada Per Paco Rabal i Núria Espert.
 

Biografia exhaustiva i apassionant que permet conèixer una figura literària de nivell internacional i un personatge central en la vida cultural catalana del segle XX. L'obra ens explica la vida a partir de l'obra, ens acosta a un Espriu més personal a través de la seva relació amb escriptors de l'època i ens dóna a conèixer la seva visió de la història de Catalunya del moment.

Reuneix en un únic volum una visió completa sobre l'obra i la vida de Salvador Espriu.
 

Roberto Bolaño va escriure tota la seva obra en deu anys, aquesta novel·la és del l'any 1993, entre aquest any i la seva mort, va escriure la resta. Tanta producció en tan poc temps, no deixa de ser admirable.

Ambientada a Blanes, on l'autor va viure els últims anys de la seva vida, tot i mai es menciona el municipi, és la història d'un crim explicada mitjançant el monòleg interior de tres personatges; cada fragment té el nom de qui parla. Cada personatge va estar vinculat a la víctima, així la tensió narrativa es crea des del començament. La pista de hielo és una novel·la sobre històries d'amor, absurds, fracassats, amb un component humorístic.
L'estructura del llibre recorda l'escriptor Vladimir Nabokof que deia que el que importava era l'estructura i les paraules. Un altre escriptor que utilitza una successió de monòlegs en diferents tons és Mario Vargas Llosa a ¿Quién mató a Palomino Molero?
 

Exposició Bolaño CCCB

Efemèride, 60 anys del naixement de Bolaño

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala de St. Vincenç de Montalt

La col·lecció "Foto-Ruta" de la que forma part aquest títol proposa als aficionats a la fotografia, això sí, amb uns certs coneixements previs, millorar la seva tècnica de forma pràctica a partir de l'experiència d'alguns professionals rellevants del món de la fotografia. L'objectiu és ser capaç d'interioritzar les regles bàsiques i els processos associats per concentrar-se en el contingut de la imatge.

Aquest primer volum és a càrrec de Javier Sánchez , fotògraf especialitzat en naturalesa, paisatges i viatges guardonat amb diversos premis fotogràfics. A partir de més de 200 fotografies realitzades per rutes a Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura, s'analitza la tècnica aplicada i la intencionalitat de la seva mirada en cada imatge. Trobem fotografies de paisatges, de flora i fauna, urbana, social, de viatges, etc. Cada bloc es complementa amb imatges de fotògrafs professionals convidats amb l'objectiu d'enriquir l'oferta d'estils i tècniques proposades.
 

Web de Javier Sánchez

Bloc de Javier Sánchez

Col·lecció FotoRuta

Recomanat per Juanma Moreno. Bib de Caldes de Montbui

Aquesta és la primera novel·la d'Anna Monreal, nascuda a Barcelona el 1976. L'Obra guanyadora del XIII Premi El Lector de l'Odissea 2011 que no decebrà a ningú.

La Maria Encarnació, vídua de seixanta-cinc anys, regenta una parada d'olives i bacallà al mercat i li agradaria trobar un home que la faci sentir com quan tenia vint-i-cinc. La Rut, de vint-i-nou anys, espera l'home que li faci perdre la virginitat, pensant que alguna cosa ha fet malament per seguir vivint amb uns pares que no deixen de donar consells i opinions sobre la seva vida. La Muriel, mentre fuma compulsivament, espera l'home que té el que ha de salvar la vida al seu fill i cap màquina pot fabricar. Tan diferents, totes tres dones, trobaran aquest home que esperen, tot i que algunes aprofitaran millor l'oportunitat.

L'estil clar i directe ens desvetlla una escriptora amb una alta capacitat d'observació, narrant els detalls que sovint passen desapercebuts però que són els que doten l'obra d'una qualitat destacable. La novel·la atrapa el lector a partir d'uns personatges familiars que es troben en un món que ens resulta pròxim i quotidià. Es traspassa la quotidianitat, arribant a la conducta humana. Tot això, es fa amb una qualitat narrativa que es manté al llarg de tota la novel·la i un llenguatge mordaç, amb tocs d'humor àcid, que ens mostren la cruesa de la vida.


Més informació
 

Entrevista amb l'autora Anna Monreal a llibres per llegir
 

Recomanat per la Biblioteca Contravent de Vilanova del Vallès.

Considerada una obra mestre absoluta del cinema mundial.

Quan es parla de l'anomenat "Cinema de Arte y Ensayo" dels anys seixanta, un dels primers noms que ve al cap és indiscutiblement "El séptimo sello" (Ingmar bergman, 1957).

La pel·lícula transcorre a la Suècia del segle XIV, assolada per la Pesta Negra. Però, tal i com diu el mateix director, "no pretén donar una visió realista de la vida a Suècia durant l'Edat Mitjana. És una al·legoria d'un tema atemporal, que ara encara segueix sent vigent: l'home, la seva recerca de Déu, amb la mort com a única resposta".

A recordar: L'escena més icònica de totes, la partida d'escacs entre la Mort (Bengt Ekerot), una excel·lent jugadora d'escacs, i el cavaller (un magnífic Max Von Sydow) que busca un nou sentit a la vida en tornar de les Creuades, on ha vist de prop l'Horror.

Amb una fotografia en blanc i negre excepcional, Ingmar Bergman ens parla mitjançant el simbolisme i una gran força visual, sobre la Mort i l'existència de Déu, amb el tema de l'Apocalipsi com a rerefons.

"El séptimo sello" parteix, de fet, de l'obertura del setè dels segells de l'Apocalipsi, símbol de la victòria de l'home sobre la mort. El metratge arrenca amb tot un símbol necròfil, la imatge d'un ocell negre sobrevolant un cel ennuvolat, i després d'una música greu, se sent la veu en off: "I quan l'Anyell obrí "El seté segell", es va fer un silenci al cel d'una mitja hora, vaig veure set àngels dempeus davant de Déu a qui se'ls va donar set trompetes. I els set àngels que tenien les set trompetes es disposaren a tocar-les". 

Recomanat per la Biblioteca Ca l'Oliveres de Lliçà d'Amunt. 

Novel·la d'aventures que es desenvolupa en un univers paral·lel, ple de globus, ossos cuirassats i una misteriosa substància, la pols, capaç de mobilitzar tot un exèrcit. La protagonista de la novel·la, la Lyla, se'ns presenta com un personatge gens complaent, amb les seves virtuts i misèries; un antecedent directe del famós Harry Potter. I si bé Pullman escriu una història plena d'aventures, girs i sorpreses, la novel·la ens predisposa a una segona lectura, on la crítica a la religió i les postures intransigents estan molt presents, i on el paper de la ciència és fonamental per poder explicar el successos que, a priori, poden semblar pura màgia.

I no ens poden oblidar dels Daimons, el gran encert de Pullman; una mena de representacions animals dels seus amos, que funcionen com a guies i personificació del caràcter de cada un dels personatges.

Novel·la recomanable per a joves poc acomodats i que vulguin fer-se preguntes un cop llegit el llibre. 

Recomanat per la Biblioteca de Caldes de Montbui. 

La Marca del meridiano últim Premi Planeta (2012), ens mostra una visió conciliadora entre Catalunya i la resta d'Espanya, tractant d'establir ponts. També molt políticament correcte pel que fa a les relacions entre les diferents policies autonòmica, estatal i Guàrdia Civil.

Investigació criminal de l'assassinat d'un guàrdia civil retirat que apareix penjat d'un pont després d'haver estat torturat.
L'equip que s'encarrega de la resolució del crim està format per un antic deixeble de la víctima, el Brigada Bevilacqua i la seva companya, la sergent Chamorro, competents investigadors amb anys d'ofici a la seva esquena. Una trama de corrupció policial, explotació sexual, delinqüència organitzada... en uns escenaris molt propers.

Novel·la negra de qualitat. Molt còmoda i agradable de llegir. Resulta amena i divertida. Molt ben escrita. El llenguatge resulta massa culte en algunes ocasions. Té la gràcia de que tracta temes molt actuals i a més en escenaris coneguts i visitats probablement pels lectors. Denota certa admiració i respecte per part de l'autor vers el cos de la Guàrdia Civil. Deixa molt bon regust quan l'has acabat de llegir i convida a descobrir altres obres de l'autor. 


Pàgina web oficial de l'autor


Recomanat per la Biblioteca de Llinars del Vallès. 

En Jordi Pigem en el seu llibre Bona crisi ens recorda que tota crisi és un moment de canvi, de transformació, potser cap a millor o cap a pitjor. Però és també una oportunitat per redissenyar les nostres prioritats i la nostra economia. L'autor constata que cal anar cap a una economia que torni a incorporar els valors.

De fàcil lectura, amb idees clares, senzilles i instructives. Bona crisi intenta aportar una mica de llum sobre quin seria el camí a seguir a partir d'ara. Un present en què cal, segons Pigem, evolucionar cap a un canvi de paradigma. És palès la necessitat de dissenyar un món postmaterialista. Trencar amb la idea que la felicitat va lligada únicament a béns materials, ja que consumir més no ens fa necessàriament més feliços. L'autor sosté que vivim en una societat que s'ha basat en aquesta idea i ha cregut que el propòsit de la vida d'un país és el creixement econòmic, sense adonar-nos que hi ha coses molt més importants com ara la participació ciutadana, la llibertat personal, la salut, la qualitat de vida, del medi ambient, la possibilitat d'estar més temps amb les persones que estimem.

Proposa la necessitat d'iniciar un nou camí si volem seguir avançant. Ara és el moment de canviar la nostra orientació, sempre tenint present que les petites accions quotidianes són molt importants i que tots tenim més responsabilitat i capacitat de canviar les coses de les que ens pensem. 


Més informació
 

Biografia de Jordi Pigem

Entrevista amb l'autor Jordi Pigem a Sies.tv

Entrevista amb l'autor Jordi Pigem a dé magazine
 

Recomanat per la Bib. Can Pedrals de Granollers

En Santiago celebra el seu aniversari amb tota la família. Una situació força normal si no fos per una successió inquietant de petits detalls.

Aquest és el punt de partida de Família, una pel·lícula escrita i dirigida per un jove director desconegut, Fernando León de Aranoa.

Família va suposar el començament d'una carrera d'èxits i nous projectes per a Fernando León, ja que al 1997 va guanyar Premi Goya a la millor direcció novell, així com el premi Fipresci i el premi del públic de la SEMINCI de Valladolid precisament amb Família.

La pel·lícula aprofundeix des d'un punt de vista original en el concepte de família i el seu valor social. Però, Famíliano només compta amb un guió sorprenent, sinó també amb unes interpretacions molt sòlides. De fet, destaca un magistral Juan Luis Galiardo, en el paper protagonista i de les actrius Amparo Muñoz, Ágata Lysi Elena Anaya.

La pel·lícula ha estat amb posterioritat adaptada a l'escena teatral i representada a diversos països.


Recomanat per Aurora Igual. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

En el 2001 la jove Inrevés ediciones, de la mà de Max i Pere Joan publicaven la que aleshores era la gran obra de Julie Doucet, el seu diari de Nova York. Coetània del moviment grunge de Seatle i amb una actitud més aviat punk, l'autora ens explica amb tota sinceritat i amb una gran gosadia les seves primeres experiències a la ciutat dels gratacels, alhora que tracta de fer-se dibuixant de còmics.

L'autora llueix un dibuix del tot gratificantment caòtic i naïf, on no hi ha espais en blanc i les vinyetes estan plenes d'un munt de petits detalls, aixó reflecteix perfectament la seva personalitat i els seus abundants problemes vivencials.

D'un gran esperit crític e inusual capacitat per transcriure sensacions amb dibuixos, signa aquí una gran obra que no en va fou nominada al saló del còmic de Barcelona del 2001 com a millor obra estrangera.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Aquest nou disc de Phil Collins, és un projecte molt personal en el qual el cantant ha versionat les seves cançons preferides amb un marcat accent soul. Trobem les cançons més importants de la seva carrera com Papa was a rolling stone, de The Temptations i Uptight, d'Stevie Wonder, entre d'altres. A Going back el compositor, cantant, bateria i pianista, rendeix el seu particular homenatge als clàssics de la Motown. Per a la gravació del disc, Phil Collins ha comptat amb la col·laboració d'un grup de músics de renom de la Motown, com els Funk Brothers, una de les seccions rítmiques més potents de tots els temps.


Recomanat per Jordi Corvillo. Bib. Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat

Amb l'objectiu de donar a conèixer la importància sobre la prevenció de les malalties cardiovasculars, el 14 de març se celebra el dia Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta patologia és la responsable d'un terç de les defuncions mundials i només a Europa i als Estats Units es tracten 1,5 milions d'infarts aguts de miocardi a l'any.

Un estil de vida saludable i reduir certs factors de riscs com el colesterol, el sedentarisme, l'excés de pes, l'insomni, el tabac, l'alcohol o l'estrès, ajuden a evitar que patim alguna malaltia cardiovascular.  Un estudi recent basat en la dieta mediterrània avalen aquestes directrius.

Javier Urra, doctor en psicologia clínica, escriu el llibre com a pacient que ha patit un infart. Reconegut per la seva tasca de Defensor del Menor a la Comunitat de Madrid, mostra  mitjançant un dietari el dia a dia amb la malaltia, les seves pors i temors així com també les inquietuds de la seva família i amics.
En la segona part del llibre el doctor Jesús Sánchez Martos explica què pot provocar un infart, els factors desencadenants evitables i els tractaments que se segueixen en un hospital quan arriba un pacient amb un infart.

Llibre escrit amb un llenguatge planer perquè tothom entengui els termes mèdics, ha estat creat amb la voluntat de respondre les preguntes que pacients, amics i familiars es puguin fer sobre aquesta malaltia i també per a persones, que tot i estar sanes, vulguin entendre el per què d'aquesta malaltia.
Una curiositat: a la part final del llibre trobareu tot un seguit de pel·lícules i cançons relacionades amb malalties del cor. 

Informació Relacionada: 

Infart agut de miocardi - Canal Salut de la Generalitat de Catalunya

Notícia de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

Recomanat per Ariadna González. Bib. Joan Triadú de Vic