La conca mediterrània és una regió amb una biodiversitat extraordinària, però també una de les zones més amenaçades del planeta, tant per l'activitat humana com pels efectes del canvi climàtic. L'aigua i el canvi climàtic a la Mediterrània reuneix les darreres constatacions i previsions científiques sobre l'escalfament global pel que fa a l'estat i les perspectives dels ecosistemes i els recursos d'aigua en una regió del món que ha estat escenari de moltes transformacions al llarg de la història. Com ens pot afectar l'actual gran repte del canvi climàtic? Amb aquesta publicació, el Centre UNESCO de Catalunya vol contribuir a un millor coneixement de la Mediterrània i també dels efectes que el canvi climàtic pot produir sobre els seus ecosistemes d'aigua dolça i salada, la disponibilitat de recursos hídrics, i sobre aquesta peculiar espècie que tot ho altera: els humans. I per sobre de tot, esperem contribuir a la conservació de la biodiversitat, l'aigua i els paisatges mediterranis, uns tresors la mar de fràgils.

Font: UNESCO

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Víctor Mora (Barcelona, 1931) és un dels guionistes més importants del nostre país, conegut sobre tot per la sèrie del "Capitán Trueno" dins el món del còmic. És també autor d'una extensa i reconeguda obra literària.

Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta l'autor va escriure un seguit d'històries curtes amb motiu dels 50 anys de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes són les que en el 2008 va recuperar l'editorial Glénat, sota el títol de "Tormenta sobre España".

Víctor Mora explica en aquests breus relats la tragèdia quotidiana dels espanyols que van patir la guerra i les heroïcitats anònimes dels soldats. Cada història està il·lustrada per algun dels millors dibuixants del moment: com Annie Goetzinger, Víctor de la Fuente, Tha, entre d'altres, que donen una diversitat enriquidora al conjunt.

Més informació:

Fundació de Víctor Mora


Recomanat per Xavier Hidalgo. Bib. Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
 

"Una vida -qualsevol- es resumeix en un seguit d'esdeveniments especials. De punts i a part."
Així comença aquesta novel·la "El Bolígrafo de gel verde". És una història sorprenent, que fa reflexionar seriosament sobre la vida de cadascú. Tots ens podem identificar en algun dels personatges, en alguna situació, en més d'una discussió i en més d'un silenci.

La repetició de les coses, dels gestos, dels moments,... quan en prens consciència, et fa sentir empresonat, ofegat en els teus metres quadrats quotidians. Te n'adones que no en tens prou, que necessites sortir per respirar i viure una nova vida,... però t'hi jugues molt!
Eloy Moreno, nascut a Castelló de la Plana i informàtic de professió, es va donar a conèixer com escriptor amb aquesta obra. Ell mateix la va editar i en va fer la seva pròpia difusió. De mica en mica, es va anar donant a conèixer a través de diferents canals fins aconseguir l'èxit, i la seva publicació en una editorial reconeguda. Tot un repte personal!


Més informació:
 

Pàgina web del la novel·la

 

Recomanat per la Bib. La Cooperativa de Malgrat de Mar.

Des de l'any 2008 s'està recuperant l'obra d'una de les grans escriptores oblidades del gènere negre, Margaret Millar, situada, potser, injustament, en un segon terme a causa de la destacada fama del seu marit, el conegut escriptor de novel·la negra Ross MacDonald (pseudònim de Kenneth Millar).

Un extraño en mi tumba ens situa a la California dels anys cinquanta, al petit poble de San Félice. Un sobtat i repetitiu malson trasbalsa la tranquil·la vida de casada de Daisy Fielding Harker. La inquietant visió d'una tumba on apareix el seu nom amb una data de defunció ocurreguda quatre anys abans, porten a la protagonista a l'obsessió per buscar què hi pot haver de real en aquestes imatges. La descoberta d'una làpida igual que la del seu somni però corresponent a un altre persona conduiran a Daisy a remoure un passat que posarà en dubte la seva identitat.

Les originals i absorbents trames que desenvolupa Margaret Millar, van acompanyades d'una gran capacitat d'anàlisi psicològica dels seus personatges fets que converteixen la seva narrativa en una obra atraient tant pels lectors experts en el gènere com pels que s'hi volen iniciar.

L'any 1956 Margaret Millar va rebre el prestigiós premi Edgar Allan Poe per la novel·la La bestia se acerca. 

Recomanat per la Biblioteca Antoni Comas de Mataró. 

Aquesta és la primera producció en anglès del cineasta Wong Kar Wai i cal reconèixer-li l'exercici de bon cinema al qual ja ens tenia acostumats. La delicadesa dels seus jocs de càmera, la impecable fotografia i una banda sonora perfecta fan de My blueberry nights una pel·lícula de gran bellesa.

Per aconseguir-ho, però, s'ha envoltat d'uns actors de luxe, Jude Law, David Strathairn, Rachel Weisz, Natalie Portman i, al capdavant, tot debutant a la gran pantalla, la cantant Norah Jones. Tots ells expliquen la història de l'Elizabeth, una jove desconsolada que decideix emprendre un camí sense rumb. En el seu viatge troba feina en una cafeteria i estableix certa connexió i companyia amb el seu amo, a qui alimenta amb els seus pastissos de nabius. Ella, però, continuarà fent camí pel paisatge americà i es trobarà amb d'altres personatges que també arrosseguen els seus propis traumes.

En resum, una història romàntica que ens anima a gaudir d'una bona estona, mentre els seus protagonistes viatgen per curar les ferides del cor. 


Més informació:
 

Trailer de la pel·lícula

Recomanat per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella. 

L'al·lèrgia és una complicació present a la vida quotidiana de moltes persones. Pot afectar a totes les edats i representa un desafiament per a la medicina i els professionals de la salut.

Consisteix en una reacció desproporcionada del sistema immunitari davant de substàncies normalment innòcues, com el pol·len, els àcars, el pèl dels animals o alguns aliments, sense comptar els medicaments. Encara no se sap ben bé quins poden ser els detonants, la contaminació ambiental, l'alimentació, la vida sedentària...

Ramón Rosselló és metge i acupuntor. Formà part de la revista Integral y va participar en la creació de Cuerpomente i Vital. En aquest petit manual presenta algunes de les teràpies naturals més efectives per a millorar els símptomes de les persones que pateixen asma, febre del fenc, dermatitis o intolerància alimentaria a causa d'una al·lèrgia i per a tractar d'allunyar el màxim possible el risc d'aparició de nous brots.

El contingut es distribueix en els següents apartats:

• Proves més fiables per a determinar les al·lèrgies.
• El nostre cos i les al·lèrgies.
• Principals al·lergògens i precursors de les al·lèrgies.
• Tractaments convencionals i tractaments naturals.

Més informació:

SCAIC Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica  (Informació per a pacients)

Agència Catalana de Seguretat Alimentària  (Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries)


Recomanat per Maria Montia. Bib. Jordi Rubió i Balaguer de St. Boi de Llobregat

Bolaño transgredeix la divisió entre gèneres combinant cinc contes i dues conferències, de naturalesa diferent, en aquesta obra que porta per títol el nom d'un dels contes. Històries divertides, imaginatives, imprevisibles i delirants, dotades de grans dosis d'humor negre i de crítica a la societat. Així per exemple a El policia de las ratas el protagonista és un detectiu, Pepe el Tira, que s'introdueix en el món sinistre de les clavegueres. S'estableix d'aquesta manera un joc que consisteix en fer un paral·lelisme entre el món de les rates i el dels humans.

Roberto Bolaño fa servir una escriptura surrealista i utilitza metàfores, per expressar la seva visió desencantada de món. Així mateix introdueix en la narració els autors que l'han influenciat: Borges, Di Benedetto, José Bianco.

"Oyó voces, alguien que rasgueaba una guitarra, que la afinaba sin decidirse jamás a tocar una canción determinada, tal como había leído en Borges" a el conte El gaucho insufrible.


Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntalà de St. Vicenç de Montalt

Les vies ferrades és una modalitat esportiva molt coneguda i seguida a països com Itàlia, Suïssa o França i, des de fa uns anys, sembla haver pres força també a Catalunya i la resta de l'Estat espanyol. Es tracta d'un itinerari esportiu que recorre parets i massissos rocosos que són equipats amb materials diversos que faciliten la progressió i garanteixen la seguretat dels excursionistes. El seu nom és d'origen italià ja que el primer itinerari considerat via ferrada va ser el fixat a la Marmolada, el cim més alt de les Dolomites, amb 3.343 m, l'any 1903.

Aquesta nova edició revisada i actualitzada a càrrec de Daniel Sánchez, ens ofereix una selecció d'alguna de les 65 vies ferrades més importants a l'Estat Espanyol, un alt nombre de les quals es troben entre Catalunya i Aragó. Les fitxes tècniques ens ofereixen informació detallada sobre els itineraris, i una interessant avaluació de les mateixes considerant diferents criteris de dificultat.

Una guia molt recomanable per poder practicar aquesta modalitat esportiva en contacte directe amb la natura. Recordeu que és molt important que verifiqueu els estats dels itineraris abans de realitzar-los.


Més informació:

 Sumari i la fitxa del Canal dels Micos a Montserrat


Recomanat per Juanma Moreno. Biblioteca de Caldes de Montbui
 

Parlar de Seton (Ernest Thompson Seton) es parlar d'humanisme, de zoologia, i de naturalisme. Al llunyà farwest on tot estava encara per conquerir, la natura s'oposa incorruptible a l'home blanc. Si bé, aquest ja havia conquerit les terres al indis indígenes, ara calia conquerir també als animals i sotmetre l'entorn. Aquest, llueix vertebrat en boscos i turons, en vegetació frondosa contraposada a àrides esplanades, on l'amo i senyor es el llop.

Punt de partida de les memòries d'aquest personatge real, l'obra del qual va inspirar la mítica sèrie de dibuixos El bosque de tallac (coneguda popularment com les aventures de Jackie i Nuca).

Els habituals de Taniguchi ja coneixen la seva claredat diàfana alhora de dibuixar contextos amb pocs excessos, amb les línees justes, i si bé es podria parlar que parteix d'una mena de línea clara japonesa, els acabats son més propis d'altres còmics de més acció. De fet tant la descripció basada en la observació con l'acció més visceral tenen cabuda en aquest excel·lent títol.

Imaizumi adapta fenomenalment l'esperit del vell Oest, i en particular els textos del propi Seton, fent-los perfectament digeribles per a totes les edats.

Un plaer de lectura, com no podia ser d'altra manera.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà
 

La celebració d'un aniversari bé es mereix un bon pastís. Si és fet a casa esdevè especial i excepcional.

Aquest llibre conté més de 30 idees per decorar pastissos, realment capritxoses i impressionants. Una guia completa que transformarà les seves festes en aconteixements inoblidables


Recomanat per Teresa Casas. Bib. de St. Quirze del Vallès

Realitat i ficció, present i passat es barregen en aquesta novel·la que té lloc en el suggerent escenari de quan Tona era un lloc d'estiuejants i balnearis. En Quel, un marrec escanyolit i malaltís que ve a prendre les aigües, es troba al mig d'uns successos que varen restar oblidats a l'arxiu de la pols. Avui, esdevingut un avi entranyable, decideix llegar-nos els seus records abans que l'Alzheimer el deixi sense el seu bé més preuat: la memòria.


Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nascut l'any 1987 a Califòrnia sota el nom de Christopher Breaux, Frank Ocean és un dels talents emergents del hip hop internacional i ha despertat l'interès dels mitjans sobretot per una qüestió purament extramusical: és un dels pocs artistes -si no el primer- dins l'escena que ha admès que és bisexual, fet controvertit en un món fins ara caracteritzat per la seva homofòbia.

Però Ocean no és només carn de premsa rosa. Els seus orígens són a Nova Orleans, on va créixer escoltant jazz i els CD del cotxe de la seva mare, entre els quals hi havia coses com Céline Dion, Anita Baker i bandes sonores.

Amb dos discos publicats, als seus 25 anys apunta ben amunt amb aquest segon, Channel Orange. A la manera de l'enyorat Marvin Gaye, Ocean s'interroga sobre temes universals com els diners, les drogues, l'amor i el sexe o la fama des d'un punt de vista prou introspectiu.

La força del disc també recau en una instrumentació i una producció que connecta directament amb clàssics com l'esmentat Marvin Gaye, Stevie Wonder o Prince, amb tocs de jazz, dub, electrònica i soul i col·laboracions estel·lars de John Mayer i Andre 3000 que acaben de completar el quadre d'un disc considerat com un dels millors discos internacionals del passat 2012.


Més informació:
 

Tema del disc
 

Recomant per Jordi Corvillo. Bib. Josep Janés de L'Hospitalet. 
 

José Enrique Ruiz-Domènec ha escrit un llibre sobre la música clàssica que destil·la originalitat. Organizat en nou sessions, marca el recorregut per la història de la música al llarg dels últims vuit-cents anys, un viatge en el que la música ens permet accedir a un interessant ventall de temes: des de la cultura fins la política, passant per l'economia o els successos de la vida d'alguns personatges singulars, sempre amb l'oïda preparada per escoltar el passat. Com va afectar la polifonia al gòtic? Va tenir present Bach l'intent d'exili de Federico el Grande al composar algunes peces de violí?...

Les grans obres musicals i altres peces menor, el geni creador i la fama, la sensació de pèrdua del món, la semblança entre lo últim de Bach, de Beethoven, Brams,... la incisiva mirada i el esperit lúdic de Mozart, el concepte de "festa" de Lully i els acords de Rameau s'uneixen per abordar aquest i d'altres apassionants moments musicals amb el particular estil de l'autor: profund, sense ser fosc, rigorós però àgil, ple de suggerencies.

"Escuchar el pasado", es un assaig sobre la música i la història, escrit per algú convençut de que Europa serà el que la seva música vulgui ser.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

"Entre la mort de Franco i els Jocs Olímpics del 92 Barcelona va viure una explosió de rebel·lia sense precedents. Va ser la època de les tribus urbanes i dels moviments reivindicatius. I entre tots, els Punks van destacar no només per la música, la estètica provocativa i el nihilisme autodestructiu d'uns quants, sinó sobretot per la militància contracultural de molts.

Jhony D, cantant, productor, editor de fanzines i mil coses més ho explica en el seu primer llibre "Que pagui Pujol" (cançó del grup L'odi social i eslogan recurrent de la època). Estructurat cronològicament comença l'any 1981, l'any que el Jhony amb 14 anys sintonitza de forma casual Radio Pika. I acaba el 1991 amb els incidents de Tàrrega i la creació de Virus Editorial i Tralla Records que van canalitzar una part de les inquietuds del col•lectiu.

L'autor diu " és un llibre punk, visceral ,escrit de forma punk, sense paràgrafs, sense punts i a part, sense coherència ortogràfica. No és el llibre del punk a Barcelona, sinó els meus records" Reproduint la estètica dels fanzines, cada capítol es divideix en apartats: "les coses que passen", "les cosses importants" "la importància de les petites coses sense importància" i "preguntes que ens fèiem". Es complementa amb abundant documentació gràfica de particulars i del Centre de Documentació de La Ciutat Invisible, així com retalls de la premsa oficial.

D'aquesta manera punk recuperem la història no oficial d'una època. Dés de l'àmbit més musical, fins l'activitat contracultural: els squatters, les octavetes, els skins feixistes, les baralles, els ateneus, els secretes, Trebol i els mensakas, les pizzes de la Rivolta que arribaven a les comissaries, els cotxes que et seguien a la porta de casa, el Kafé Volter, els marines de la flota americana, els insumissos, Cross 10, La Kasa de la Muntanya…

Que pagui Pujol! no és un llibre nostàlgic sinó de reafirmació "No vam fer història però si no haguéssim sortit, les coses no serien com són"

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell de Barcelona.

Sense Diego A. Manrique la nostra percepció de la música pop seria molt diferent. Des de la premsa o els micròfons de la ràdio ha anat creant, any rera any, un paisatge sonor que forma part de la biografia sentimental de moltes persones. Aquest llibre recull la síntesis del seu treball, que ens condueix pel batec de la música negra, des de Wilson Pickett a Michael Jackson, evocant el ritme abrasador del rei del soul Otis Redding, també ens parla dels gegants del jazz com Billie Holiday o Miles Davis, ens descobreix els secrets de "maleïts" com Syd Barret, el geni de Pink Floyd, la desapareguda Amy Winehouse o el satànic Aleister Crowley... i moltes altres figures essencials, sense oblidar als que van ser protagonistes de la anomenada "movida madrileña". Tots nodreixen aquestes planes, retratats amb la capacitat de Manrique per fer que aquests "Jinetes en la tormenta" ens mostrin el seu rostre més autèntic. També val a dir que a vegades ens desmunta la imatge tòpica d'alguns artistes. Comparteix amb els lectors totes les claus d'una passió destil·lada al llarg dels anys en forma de programes radiofònics, televisius i en les seves crítiques.

Aquest llibre es la culminació d'una dilatada carrera literària en la que un dels més reputats crítics musicals ha sabut emprar la seva agudesa mental per a captar una realitat turbulenta i aproximar-se a aquesta des del llenguatge universal de la música

A Diego li agrada escriure bé, escollir les millors paraules per expressar els sentiments vitals que desperta la música quan és sincera. Llegir els seus articles o escoltar-lo a la ràdio és un plaer assegurat, les seves seleccions musicals, la seva humanitat i coneixement de causa el converteix en un amic de fiar, una guia i una companyia deliciosa. No cal compartir totes les opinions del crític, la subjectivitat en l'apreciació de l'art és també un element enriquidor.


Més informació:
 

Podcasts de les emissions de El Ambigú, el més llarg i llegendari dels seus programes radiofònics a RNE Radio 3 


Blog de Diego Manrique


 

Recomanat per Julián Figueres. Bib. Vapor Vell de Barcelona. 

La darrera pel·lícula de Wes Anderson, un del directors més reconeguts de cinema independent nordamericà, té tots els ingredients d'estil i contingut propis de la seva filmografia. Una cuidada estètica vintage anys seixanta, personatges adults que es comporten com nens i personatges pre-adolescents incompresos i amb crisi d'identitat.

L'acció transcorre a una illa de la costa de Nova Anglaterra a l'estiu de 1965, on s'ha instal·lat un campament boy-scout.

Els protagonistes, dos joves de 12 anys, Sam (Jared Gilman) i Suzy (Kara Hayward), s'enamoren i estableixen un pla secret per fugir i queden citats al mig de la natura.

El director fa servir, una vegada més, al seu actor fetitxe Bill Murray, com va fer a Viaje a Darjeeling, Academia Rushmore, Los Tenenbaums. Una familia de genios i Life Aquatic, per a interpretar a la perfecció al pare de la protagonista, la jove actriu Kara Hayward.

En definitiva, una pel·lícula que ens transporta als sentiments i emocions dels primers amors i la pèrdua de la innocència, amb una banda sonora immillorable.


Més informació:
 

Trailer de la pel·lícula
 

Recomanat per Aurora Igual. Bib. Josep Soler i Vidal de Gavà

Sóm a Iran l'any 1979. L'Ayatollah Jomeini es ja al poder i el Sha de Persia ha demanat asil polític als Estats Units. Els iranians, traumatitzats pels anys de regnat del Sha, demanen la seva extradició per jutjar-lo i executar-lo al seu país i això genera una gran revolta social que acaba amb l'ocupació de l'ambaixada dels EEUU pels seguidors de l'Ayatollah.

Només sis membres de l'equip aconsegueixen fugir i refugiar-se a casa de l'ambaixador canadenc. És en aquest moment, quan la CIA comença a pensar en la manera de treure aquestes persones del país sense que se n'adonin les autoritats iranianes, doncs si descobreixen que han fugit de l'ambaixada seran acusats d'espionatge i executats immediatament.

Es valoren diverses alternatives que no tenen gaire esperança d'èxit fins que a l'agent Tony Mendez, especialitzat en operacions de rescat, se li acut un pla bastant boig: fer passar als diplomàtics per un fals equip de rodatge que visita Iran per localitzar exteriors per filmar una pel·lícula de ciència ficció. Amb l'ajut d'un maquillador i un productor de Hollywood organitzen tot el necessari per fingir que es farà aquesta pel·lícula i així aconseguir entrar al país.

Argo és una pel·lícula molt entretinguda, amb un bon ritme que explica una història que enganxa per sorprenent i esbojarrada. La trama es tan absurda que podries pensar que és una comèdia si no saps que els fets que narra la pel·lícula van passar realment. Potser costa entendre com la CIA decideix ajudar primer a només sis persones que passaven els dies angoixats però segurs a una casa de luxe mentre que més de 80 es trobaven captives a la ambaixada en pèssimes condicions.

La pel·lícula està basada en una història real que va romandre amagada als arxius de la CIA durant molts anys i que adapta lliurement el llibre que va escriure el mateix Tony Méndez quan els documents van ser desclassificats i va poder parlar d'allò que realmente va passar.

Argo, protagonitzada per Ben Affleck que també ha estat el director, ha estat la pel·lícula revelació de l'any passat. Va ser considerada la millor pel·lícula de la temporada de premis (BAFTA, Critics Choice Award, Globus d'Or, entre d'altres) i es va convertir en la gran triomfadora dels Premis Òscar amb tres estatuetes: millor pel·lícula, guió adaptat i muntatge.


Més informació:

• Pàgina web de Filmaffinity
• Pàgina web de Imdb

Recomanat per Bea Garcés. Bib. Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Parlar de Lovecraft és parlar de sensacions de terror in crescendo, d'ambients sinistres, d'elements de ciència-ficció com races alienígenes, de somnis angoixants i d'un univers particular de mites.

A les muntanyes de la follia és una novel·la curta i descriu una expedició a l'Antàrtida durant la qual els expedicionaris descobreixen una serralada desconeguda i les restes d'uns éssers monstruosos enterrades al gel. Poc després aquestes restes i els expedicionaris desapareixen i dos membres de l'expedició decideixen anar a la seva recerca i explorar la misteriosa serralada i la estranya ciutat que amaga.

A partir d'aquí entrem en un món al·lucinant: els protagonistes són testimonis i cronistes dels fets que es van succeint, les descripcions dels misteriosos cossos enterrats són molt acurades i precises, gairebé científiques, la detallada exploració de la ciutat perduda està plena de detalls minuciosament descrits que ens fa tenir la sensació de que ens trobem davant mateix d'aquella ciutat ciclòpia.

La narració arriba a l'apoteosi del terror en adonar-se els protagonistes que alguns dels seus moradors, els primigenis,  segueixen vivint-hi...

Aquesta novel·la és el 8è relat  d'una món fantàstic propi,el iMites de Cthulhu, que protagonitzen uns éssers, anomenats primordials vinguts de l'espai exterior a la Terra fa milions d'anys, aquests mites han inspirat molts autors posteriors del gènere fantàstic i de terror. 

Amb aquest relat Lovecraft va voler fer un homenatge al seu mestre Edgar Allan Poe i a l'obra Narració d'Arthur Gordon Pym. Els misteriosos punts suspensius amb què acabava la narració de Poe va donar peu a que alguns escriptors n'imaginessin una possible continuació, la de Lovecraft es considerada la que es manté més fidel a l'esperit de l'obra d'en Poe.

Howard  Philiips Lovecraft (1890-1937) va nèixer a Providence i va escriure diversos novel·les i relats de terror i ciència ficció així com poesia, assaig i literatura epistolar. Va viure la seva infància a casa dels seus avis i és a la biblioteca del seu avi on va descobrir diversos autors i lectures que el van influenciar: la novel·la gòtica, les Mil i una nits, H.G. Wells, Jules Verne, Edgar Allan Poe, Arthur Machen, Lord Dunsany, Nathaniel Hawthorne, Ambros Bierce entre d'altres.

Més informació:

Web oficial de l'autor

Recomanat per M. Antònia Bisbal. Bib.  Central d'Igualada

Cineasta inclassificable i ferotge, Leós Carax, pseudònim d'aquest cinèfil empedreït, amb Holy Motors va ser el guanyador del Festival de Cine de Sitges 2012, obtenint els premis a la Millor Pel·lícula, Millor Direcció, el Premi José Luis Guarner de la crítica i el Mèlies d'Argent al Millor Film Europeu.

Sempre envoltat d'un aire de maleït i de misteri, compta amb un grup de col·laboradors habituals que l'acompanyen sovint, com l'actor Denis Lavant o el director de fotografia Jean-Yves Escoffier.

Holy Motors és una pel·lícula que conté moltes pel·lícules, igual que el senyor Oscar, el protagonista, viu moltes vides en una al llarg de la seva jornada parisina com a assassí, captaire, criatura monstruosa o pare de família. En aquest París crepuscular s'hi invoca l'esperit de Georges Franjou, Jean-Luc Godard, Marcel Schwob, Jacques Demy i David Lynch, i se'ns obliga a posar en dubte el nostre judici estètic.

No és una pel·lícula complaent; o bé provoca un rebuig visceral, o bé suposa una experiència reveladora. En definitiva, un disbarat formidable a l'alçada de Mulholland Drive, casi res.
 

Més informació:
 

Trailer oficial
 

Recomanat per Núria Perarnau. Bib. Gràcia-Jaume Fuster de Barcelona