L’any 1971 es va inaugurar la Gliptoteca Enric Monjo, un museu d’escultura amb relleus, esbossos, guixos, maquetes, escultures i un important fons documental donats per l’artista, que hi establí, fins i tot, un petit taller.

La mort de l’escultor l’any 1976 portà a repensar l’equipament. El 1980 la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vilassar de Mar van constituir el Patronat de la Gliptoteca Enric Monjo per a gestionar-ne el funcionament. Després de romandre uns anys tancat, l’any 1986 va reobrir amb l’objectiu de vetllar pel llegat de l’artista adoptant ja la denominació de Museu Enric Monjo.

L’any 2005 la Diputació de Barcelona va cedir tots els drets a l’Ajuntament i el Museu passà a ser una secció del Museu Municipal de Vilassar de Mar.

En aquest context, el Museu Enric Monjo és la institució museogràfica que acull les col·leccions d’arts visuals del municipi: a més de la col·lecció Enric Monjo, inclou també les col·leccions de Carme Rovira, Maria Ferrés i art municipal, entre d’altres. 

Entre els anys 2013 i 2018 es va dur a terme una reforma de l’equipament. Finalment, la planta baixa s’ha mantingut com un espai per a exposicions temporals d’arts visuals, preferentment d’escultura; la primera planta s’ha dedicat a l’exposició permanent sobre la vida i l’obra d’Enric Monjo; la segona planta s’ha dedicat a magatzem i reserva visitables, amb un espai per al taller de l’artista i un altre per a la sala humida.

Cal destacar, en relació a l’edifici, la façana actual, que està molt modificada respecte a l’antiga, i els esgrafiats de 1902 de la façana de llevant, que és el que resta de la decoració original de l’arquitecte modernista Eduard Ferrés i Puig. L’escultura Joventut o Mediterrània (1950), obra d’Enric Monjo, està ubicada a la plaça Pau Vila.