Lady Macbeth del districte de Mtsensk

Lady Macbeth del districte de Mtsensk

Leskov, Nikolái

Barcelona : L'Avenç, 2014

Va ser un diumenge a la tarda escoltant un programa a la ràdio que vaig tenir el meu primer encontre amb la història de la Katerina Lvovna Izmailova, la Lady Macbeth del districte de Msensk. Aquell dia feien una audició comentada de la versió operística de Dmitri Xostakóvitx i a mi, que m’agraden les òperes rares, aquesta em va deixar enganxat a l’aparell, no tant per la música (Xostakóvitx pot ser complicat) sinó per l’argument de l’òpera.

I és que Lady Macbeth del districte de Mtsensk és una novel·la amb personalitat pròpia (com la de la seva protagonista) amb molta força i amb una cruesa que enganxa. És per aquests motius que s'entén perfectament perquè una obra breu com aquesta ha estat adaptada al cinema en tres ocasions (Andrzej Wajda, 1962; Roman Balayan, 1989; William Oldroyd, 2016) i que compti també amb una adaptació operística (Dmitri Xostakóvitx, 1934) i una altra de ballet (Rudolf Brucci, 1977). No us la perdeu.

Aquesta novel·la breu publicada el 1864 ens explica la història de la Katerina Lvovna Izmailova que després de casar-se amb un comerciant benestant i avorrida de dur una vida anodina s’enamora d’un dels seus servents. Aquest amor representa molt més que una simple aventura, representa la rebel·lió i l’autodeterminació de la Katerina que no vol ni té cap intenció de sentir-se reclosa en la vida que la societat li reserva.

La Lady Macbeth de Mtsensk t'atrapa, i ho fa gràcies al seu estil narratiu, que sembla una crònica negra. És una novel·la que et fa mantenir la respiració mentre la llegeixes (sort que és breu!), i és que la intensitat dels fets que narra la història són molt colpidors.

Nikolai Leskov (1831-1895) és un autor poc conegut a casa nostra però un clàssic a Rússia. Admirat per Tolstoi i reconegut per Dostoievski (va ser aquest qui va publicar originalment aquest relat, el 1865, a la seva revista Época), ens proporciona una finestra a la vida a Rússia durant la segona meitat del s. XIX i ens permet veure no només com és el seu dia a dia, sinó també quins són els valors i les normes socials de l’època. Normes que la Katerina decideix trencar a través de la infidelitat i l'homicidi. Perquè sí, la Katerina és un personatge fosc, molt fosc i és d’aquesta foscor l’origen del títol de la novel·la.

“De vegades apareixen a les nostres contrades una mena de personatges que [...] no podem recordar-los sense sentir un tremolor al cor”

Pàg. 9

A diferència de la Lady Macbeth de Shakespeare que es mou per l’ambició, la Katerina Lvovna Izmailova es mou per l’amor, un amor descontrolat, però que provoca una certa empatia en el lector malgrat les atrocitats que pugui dur a terme. És la seva desesperació per mantenir l'amor del seu enamorat, sobretot a la part final del relat, que ens provoca aquest sentiment de pena.

Aquest personatge recorda a altres grans dones de la literatura com la Madame Bovary, sobretot degut a les similituds que s’hi poden trobar a l’argument (l’avorriment d’una vida benestant però mediocre, la infidelitat, la lluita contra les normes socials...). També hi trobo similituds amb la Carmen de Merimée, si bé aquesta darrera és molt més independent i lliure ja que la Katerina s'abandona totalment a l'home que estima sense preocupar-se del seu propi benestar, mentre la Carmen es mou, precisament, pel seu propi benestar menyspreant els homes o fent-los servir per a aconseguir els seus objectius.

Aquesta és una novel·la intensa, i com a tal no us la podeu perdre. De fet, si l’òpera em va fer venir ganes de llegir el text original, el text original m’ha fet venir ganes de veure’n tota la filmografia, que espero que estigui a l’alçada del text literari. Gràcies a l’Avenç per publicar aquesta magnífica traducció de Lady Macbeth del districte de Mtsensk.

Més informació:

Recomanat per Bib. Districte 4. Terrassa

11/02/2019