Després de “Memòria d’uns ulls pintats” i “Les dones de la Principal” ja ningú pot dubtar de la vàlua del cantant de Verges reconvertit a narrador i cronista d’una època, la de la post-guerra, que coneix a la perfecció i això es reflecteix als seus textos.

La seva darrera novel·la “El Noi del Maravillas” ens transporta a la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil, amb tot el moviment obrer, sindicalista i d’esquerres en la seva màxima expressió. Concretament, explica la història del Teatre Maravillas, un teatret de varietats del Paral·lel i dels curiosos personatges que hi circulen.

Cal remarcar el profund coneixement que Llach té del món de la música i del seu entorn social, tan de la popular o de varietats, com de la clàssica, ja que el Noi veurà d’ambdós mons. La terminologia musical i la manera de fer dels personatges i situacions són sempre ben creïbles i et situen amb coneixement de causa dins del teatre de varietats, però també al Liceu o altres teatres d’òpera dels més elitistes.

També és important el coneixement que té Llach de la ciutat de París i del Senegal, quan la novel·la s’hi trasllada i ens porta a conèixer aquests dos mons més distants i així més atraients pel lector.  En definitiva, es tracta d’una novel·la molt entretinguda en la trama i que ens descobreix dos mons a vegades ocults, com serien les interioritats d’un teatre de varietats o un d’òpera, servint-se de les vivències d’aquest Noi del Maravillas encantador, sorprenent i sempre apassionat per la música, com el seu creador, el gran cantant i ara escriptor: Lluís Llach. 

Més informació:

• Lluís Llach a les Biblioteques
• Lluís Llach a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Bib. Gironella.