Recomanació

El Lado oscuro del amor

Schami, Rafik

Barcelona : Salamandra, 2008

"Dues cases antigues, en dignitat semblants... ". Així comença el pròleg de la gran tragèdia de William Shakespeare dedicada als amants de Verona. Però avui no us parlarem dels Capulet ni els Montagut, sinó dels Mushtak (catòlics llatins) i els Shahin (catòlics grecs), clans rivals en un poble cristià a les muntanyes de Síria. Igual que les famílies veroneses, dues cases sirianes lluiten per rancors antigues i s'embruten les mans de sang, sense que l'amor en triomf dels joves Farid i Rana reïxi a calmar la ràbia dels vells, perquè per als àrabs, al marge de quina sigui llur fe, l’honor de la família nia a l’entrecuix de les dones, el destí de les quals és casar-se verges amb l’home que el patriarca triï o, si més no, aprovi. No obstant això, aquesta vegada l'obra acaba bé –és un misteri– i els amants poden reunir-se després de molt patir.

Rafik Schami és el nom de ploma de Suheil Fadél (Damasc, 1946 - ), escriptor i químic establert ja fa molts anys a Alemanya. Die dunkle Seite der Liebe (2004) és una obra total, que podeu llegir traduïda al castellà per Carlos Fortea, editada per Salamandra (El Lado oscuro del amor). Als inicis, l’acció comença en un poble perdut a les muntanyes, però aviat s’escampa per Beirut i, sobretot, Damasc. L’àmbit temporal abraça des dels anys 20 del segle XX fins als inicis dels anys 70 del mateix segle. La trama es descabdella endavant i enrera per donar-nos a conèixer els personatges dels clans rivals, mentre es tanca el llaç contra la vida dels amants Farid i Rana amb una tensió digna de la millor novel·la policíaca. Fins quasi a la fi del text no es desvetlla qui persegueix en Farid amb tant d’afany ni per què. De manera inesperada, quasi casual, un home just que només fa la seva feina descobreix com, per qui i per què en Farid ha estat inesperadament deslliurat de la mort.

En aquesta recomanació els elogis són balders, l'obra es defensa sola, però sentim el deure de demanar-vos que la llegiu com si visitéssiu Damasc i llavors podreu dir que hi heu estat.

L’autor, les fonts i els temes

El pseudònim triat per Suheil Fadél ja ens dóna una pista per saber on haurà pouat el seu univers literari. Rafik Schami, que es pot traduir per Amic Damascè, és fill d’una família cristiana afincada a Damasc. Com la família del protagonista de l’obra, també té els orígens en un poble petit. I no és l’única coincidència, perquè el seu pare va treballar de forner.

Fadél o Schami, va fer els estudis secundaris en un internat de la Companyia de Jesús, a Líban. Va tornar a Síria per fer estudis universitaris de química, matemàtica i física. Estudis a part, entre 1964 i 1970 era editor d’un diari mural d’actualitat a Damasc. Les cuites amb la censura i la perspectiva del servei militar en un exèrcit en guerra contra Israel el varen motivar per anar a l’exili, primer a Líban i després a Alemanya. Es llicencià en Química a Heildelberg i, el 1979 s’hi doctorà. Va fer uns quants oficis, primer per poder estudiar i, després de llicenciar-se, va treballar a diverses empreses d’indústria química. Al seu temps lliure escrivia i, des de 1982, s’hi va poder dedicar a temps complet. Abans i després d’aquesta data, ha estat fundador d’associacions de debat literari i promoció de la literatura entre els alemanys d’origen immigrant.

Les seves obres contenen molts elements extrets de la seva biografia personal, però sempre els presenta de manera positiva. Schami parla de la vitalitat de les famílies àrabs i la seva creativitat per donar un futur als seus fills, enmig d’un ambient opressiu i corrupte provocat per governs totalitaris que s’aprofiten de la cobdícia humana. Retrata una societat més plural i menys monolítica d’aquella que el públic europeu està avesat a conèixer. Ara bé, ell ho pot fer perquè ve d’una realitat plural, atès que a Síria els cristians han pogut viure-hi amb un mínim de normalitat fins fa relativament pocs anys. Quan Schami tracta de les dificultats dels immigrants, ho fa com un aspecte més de les injustícies de la vida, amb una visió positiva de la societat alemanya. Per a ell, Alemanya és un bon lloc perquè els immigrants convisquin en una societat oberta. Sense deixar-se acomplexar per la grandesa de la seva pàtria adoptiva, veu la integració més com una vinculació als valors de la societat democràtica abans que una assimilació que destrueix les arrels culturals i lingüístiques dels nouvinguts.

Si llegiu qualsevol obra de Schami, us atraparà l’encant d’un narrador que no va ser educat com un escriptor professional. Notareu que, moltes vegades, no és l’escriptor qui s’explica, ans fa intervenir diversos personatges que, en animada conversa, ens ruixen amb un devessall d’anècdotes, com a les novel·les de Naguib Mahfuz. Quan recorre a la visió del narrador, ho fa com qui contempla una escena quotidiana o llegeix cartes velles de la família. Així provoca que el lector s’imagini ell mateix d’espectador, atès que no explica més del que hi veu. És el talent del narrador d’històries, una persona que coneix la tradició oral d’una literatura transmesa dins la família o en reunions comunitàries informals. Ens ensumem que, per aquest motiu, Schami és un escriptor capaç d’arribar a una audiència àmplia en un entorn de llibertat i, en canvi, té poc predicament a la seva terra.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals podeu llegir un bon feix d’obres de l’amic damascè.

Contes per a infants: Com vaig curar el pare de la seva por als nouvinguts (2005), Cómo curé a papá de su miedo a los extraños (2005), El Cor de la nina (2013), No és cap papagai! (2004), ¡No es un papagayo! (1994, 2002), La Sonrisa de la Luna (2005).

Novel·les per a joves: El Honesto mentiroso (1994), Una Mà plena d’estels (2006, 2011), Narradores de la noche (1990, 2011), Els Narradors de la nit (1993), Por un puñado de estrellas (1989), Viaje entre la noche y la mañana (1996).
Novel·les per a adults: Eine Deutsche leidenschaft namens Nudelsalat (2014), Die Frau, die ihren Mann auf dem Flohmarkt verkaufte, Oder, wie ich zum Erzähler wurde (2014), Das Geheimnis des Kalligraphen (2008), Gesammelte Olivenkerne aus dem Tagebuch der Fremde (2004), Eine Hand voller sterne (2003), El Lado ocuro del amor (2008, 2013), El Mentider honest (1994), Las Mil y una noches de Goethe (2000), El Secreto del calígrafo (2009), Die Sehnsucht fährt schwarz (1997), Els Set dobles (2001), Sofía o El origen de todas las historias (2016), Viatge entre la nit i el dia (1998).

A part de les que us hem dit, també en podeu llegir algunes més en àrab.

Més informació: 

Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal

27/11/2019