Un Oceà de memòria

Un Oceà de memòria

Bennasar, Sebastià

Pollença : El Gall, 2016

Sebastià Bennasar, periodista, escriptor i agitador cultural, amb la seva trentena d'obres escrites, entre novel·la curta, novel·la negra, poesia i assaig, moltes d'elles premiades, traspua una gran estimació cap a la literatura i tot el món que l'envolta; ja sigui la docència a la universitat, l'ambient i funció d'obertura de mires de les biblioteques i la lectura o els dubtes existencials dels escriptors amb la seves obres.

En aquesta novel·la breu, molt ben titulada "Un oceà de memòria", podem trobar-hi tota aquesta diversitat de móns culturals, vistos des dels pensaments d'un professor de literatura veterà i un punt escèptic de tot plegat, al qual acaben de fer fora de la seva càtedra de la Universitat de Lisboa. Mentre rumia què fer amb la seva vida, rep la trucada d'un antic amor per incorporar-se a la Universitat de les Açores i cloure el seu periple docent. 

A partir d'aquesta situació inicial de canvi vital, Bennasar ens condueix amb un llenguatge clar i elegant per l'itinerari d'emocions del protagonista, així com també per la Lisboa actual, que ell coneix prou bé després d'haver-hi estat varis anys com a professor de literatura. Amb aquest coneixement de la realitat, l'autor descriu molt bé la manera de ser portuguesa, una societat que ha hagut de lluitar molt per tirar endavant i per canviar les coses després de passar bona part del segle XX sota la dictadura de Salazar.

L'altre pal de paller de la novel·la és la singularitat del fet insular, que Bennasar coneix prou bé, en ser ell mateix mallorquí. Relata que les insularitats són totes molt semblants, ja sigui a Mallorca o, com és el cas, a les illes Açores, al mig de l'oceà Atlàntic. Explica molt bé la sensació d'ofec dels illencs, que sovint estant en la dicotomia de quedar-se en la seva petita pàtria o en la de marxa a conèixer món a la metròpoli i més enllà, sobretot si, com passa a la novel·la, la dictadura existent insisteix que allà en aquest petit, però estimat món, el protagonista no hi té res a fer, o més aviat fa molta nosa per la seva implicació política.

En definitiva, una breu, reposada i magnífica novel·la que ens endinsa en la pròpia memòria personal, però també en la col·lectiva, furgant en la manera com les persones i les societats pateixen i enfronten les dictadures, amb les conseqüències que generen en les vides de milions de persones, fins i molts anys després d'haver-se presumptament acabat; en tenim molts exemples en la nostra pròpia pell com a catalans dins de l'Estat espanyol, amb una transició feta amb un esclop i una espardenya i que havent llegit el llibre d'en Sebastià, et deixa amb el regust que a Portugal sembla que van fer la feina força més ben feta que aquí en el tema transició.   

Amb ganes de llegir més Bennasar!!!

 
 
 

Més informació:  

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella

08/04/2019