Recomanació

La Passió

La Passió

Winterson, Jeanette

Barcelona : Edicions del Periscopi, 2019

En els primers dies del confinament per la covid-19 una de les imatges més boniques que es va difondre a les xarxes era la de les transparents aigües dels canals de Venècia. El meu desig de conèixer aquesta ciutat quasi feia explotar el meu cor confitat. Aquest desig em va inundar el cor unes setmanes abans mentre llegia una novel·la que transcorre en gran part a Venècia, ciutat de les disfresses, de laberints, d’aigua que mai no és igual. I és que a La passió de Jeannette Winterson, Venècia és molt més que un lloc.

Jeanette Winterson (Manchester, 1959) ha escrit novel·la, poesia, teatre i assaig. És considerada una de les millors autores angleses del segle XXI. Compagina la literatura amb el periodisme. “El leitmotiv de la seva obra explora els límits de la fisicitat i la imaginació, les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals”, diu l’editor. Edicions del Periscopi n’ha publicat recentment dues novel·les: La passió (febrer 2019) i  Frankissstein (novembre 2019).

La traducció és de Dolors Udina, traductora i professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i amb el Premio Nacional de Traducción (2019). Ha traduït de l’anglès autors com Jean Rhys, Alice Munro, J.M. Coetzee, Toni Morrison, Ali Smith, Raymond Carver i  Virginia Woolf. A ella devem la nova traducció de La senyora Dalloway (2013). Fins aleshores corríem encara amb la de Jordana de l‘any 30.  Ella mateixa ja va traduir La passió (Columna, 1988) un any després de la publicació original. Passats trenta anys per al català escrit l’ha feta de cap i de nou, enfrontant-se de nou amb el text.

La passió és la novel·la més lloada de Jeanette Winterson. Recomanació d’ella mateixa, en conversa amb Bel Olid al CCCB, si no has llegit res d’ella, comença per aquí. Doncs...cap a La passió!

Henry és un jove soldat francès apassionat i innocent, d’un poble envoltat de turons d’un verd brillant puntejat de lletsons. Segueix i serveix Napoleó, de Boulogne a Anglaterra i després a través de l’hivern rus sota zero fins a Moscou.

Villanelle és una amant de la nit i de la seva Venècia fantàstica i tràgica, filla de barquer, creieu-me, us estic explicant històries, té els peus palmats de naixement. Treballa de crupier al casino, ho fa vestida de noi o de noia segons el seu desig. Al casino coneixerà una dama casada a qui entregarà el seu cor. També hi coneixerà un home repulsiu amb qui decidirà casar-se i que l’acabarà venent a les tropes napoleòniques. Villanelle arribarà també a la gelada Rússia i les històries i les passions d’ambdós personatges es trobaran.

Tota una lloança als diversos tipus d’amor i a les turbulències emocionals que seguir o frenar les nostres passions ens generen. Un text ple de poesia que bé podria haver pres forma d’assaig sobre les passions humanes.

Tast Henry:

“Jo era feliç, però feliç és una paraula adulta. No cal preguntar a un nen si és feliç, ja es veu. O ho és o no ho és. Els adults parlen de ser feliços perquè en general no ho són. Parlar de la felicitat és com intentar atrapar el vent.” p. 41

“Per sobreviure a l’hivern sota zero i a la guerra vam fer una pira amb els nostres cors i els vam deixar de banda per sempre. [...] No pots trobar sentit a la teva passió per la vida davant de la mort, l’únic que pots fer és eliminar la passió. Només llavors es pot començar a sobreviure.” p. 109

Tast Villanelle:

“Quan a l’amor, soc pragmàtica i busco el plaer tant en homes com en dones, però no he necessitat mai protegir el meu cor. El meu cor és un òrgan de confiança.” p. 82

“En algun lloc entre la por i el sexe es troba la passió. La passió no és tant una emoció com un destí. Quina opció tinc davant d’aquest vent siní hissar les vees i fer descansar els rems?” p. 85

Més informació:

Recomanació d’Agnès Peiró, de la Biblioteca Central de Terrassa

15/04/2020