Nicole Brossard (1943, Mont-real, Quebec) ha conreat tots els gèneres coherent amb el desig de produir coses noves (l’inèdit); una tendència a jugar amb els mots i a explorar els seus múltiples significats (polisèmia) ; i una valoració de les dones i del desig que experimenten o susciten. 

Poeta, novel·lista, assagista, intel·lectual i feminista radical. Des dels anys 60 és una reconeguda i destacada activista pels drets lingüístics i de les dones. En ella la militància feminista i l’escriptura formen un tot. 

En català podem llegir a més d’aquest Instal·lacions (Cafè Central, 2005), el també poemari Museu de l’os i de l’aigua (El Gall editor, 2013) i, l’assaig sobre traducció I de sobte sóc aquí a punt de refer el món (Adia, 2017). Traduïdes totes elles per Antoni Clapés.  

 Instal·lacions va ser publicat originàriament l’any 1989. En la seva edició catalana (2005) l’autora  anota “Volia que cada poema fos concebut com una instal·lació d’art visual, és a dir, que es pogués circular entorn del poema i aferrar-lo des d’angles diferents.” 

I sí, cada poema és una instal·lació del sentit, físic i lingüístic. El títol és un mot-far, un esquer, t’atrapa al joc dels mots i tot és un circular del plaer de l’estimada (amoure-amora) cap a la llengua per tornar de la llengua cap a l’estimada. Cos, mot, paisatge i “recto verso la paraula ho llepa tot”. 

L’editorial Cafè Central va ser fundada l’any 1989 pels poetes Antoni Clapés i Victor Sunyol. Trenta anys de poesia oberta a “tothora i a tothom” amb gairebé 350 títols publicats. La col·lecció Jardins de Samarcanda, neix l’any 1992 en associació amb Eumo, de la Universitat de Vic. Publiquen quatre títols l’any, dos a la primavera i dos a la tardor alternant poetes catalans i traduccions en les que sempre inclouen el text original, marca indestriable de la casa.  Una editorial far de la poesia.

 Tast del poemari Instal·lacions

 Comença amb...

 PASSATGE

tanmateix si es desplaça
el sentit de la vida
l'univers en pensaments
la llei ordinària i els treballs legítims
tanmateix "jo vivia allà" torna a llençar
el somni, i en l'extrem immediat
del sol i de les coses enutjoses
en l'extrem immediat del llindar
viurem mòbils

LLENGUA 
 

perquè és amb la boca 
la paraula com cavallets de fira 
entorn el ventre 
un flux de tendresa i de por 
que dona al verb ésser la seva desmesura 
recto verso la paraula ho llepa tot 

ECO 

en tu el sofriment és literari 
perquè la vida sovint s’assembla 
a alguna cosa que s’ha llegit, el turment 
la vida viatja sense permís 
en els llibres o el cos 
callar simplifica el sofriment 
parlar no s’aplica pas de la mateixa manera 
a les dones 

 PAMFLET

la bellesa és una passió òptima
relatar de prop
el preu de les cerimònies
parlar de literatura és necessari
per si mateix triar entre tantes possibilitats
flexió de la veu inclosos múltiples reflexos
els sentits alerta en carn viva i aposta
m’implica sempre i moltes vegades
en un mateix poema
no tinc por de ser
en dona canviada tríbade

LESBIANA

Look Me in the Eyes*
la vora elèctrica de la imatge
llindar de consciència
si la pell se’m pobla
és perquè sé

*Mira’m als ulls. Barbara MacDonald i Cynthia Rich

Recomanació feta per Agnès Peiró. Biblioteca Central de Terrassa