“Las mujeres de nuestra familia tenemos un secreto: poseemos una piel de hombre. La llamamos Lorenzo. Una vez te pones la piel, nadie puede sospechar que no eres un chico. Así podrás viajar de incógnito al mundo de los hombres.”

Faula medieval protagonitzada per la Bianca, que utilitza la pell anomenada Lorenzo per conèixer al Giovanni, l’home amb el que s’ha de casar. El que succeirà és que en Giovanni s’enamorarà del Lorenzo, la Bianca del Giovanni, però en Giovanni de la Bianca no, tot i que ella en realitat és el Lorenzo. Aquesta història d’embolics i malentesos va molt més enllà, i és el punt de partida per fer una anàlisi dels rols de gènere i les convencions socials. Una reflexió sobre la identitat sexual, els estereotips i les imposicions socials d’una societat patriarcal. Una història amb un tema vigent actualment, amb clars paral·lelismes.

El tema de la pell, és molt enigmàtic i simbòlic. No sabem d’on ha sortit, és una pell que es conserva... Esdevé el llegat de les dones de la família, fruit de la saviesa femenina. 

Gràficament és molt interessant, amb un estil que evoca el gravat amb un punt caricaturesc, les vinyetes de narrativa continua que enriqueixen el discurs, i l’ús del color segons l’ambient i el moment per emmarcar la trama.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.