Morir en primavera
Les guerres són una constant en la història de la humanitat. Potser han canviat els mètodes (ara amb conceptes tant estranys com la guerra híbrida) però podem assegurar que no hi ha hagut cap moment de la història sense algun conflicte bèl·lic en marxa. Tot i això, hi ha algunes guerres més impactants que d’altres i d’entre totes destaca la 2a Guerra Mundial per la crueltat de la lluita, per la seva extensió, per l’aparició de l’energia nuclear i, sobretot, per l’existència del règim nazi i el seu líder. Un moviment terrorífic però fascinant des del punt de vista polític i sociològic.
Així que no és d’estranyar que al llarg de les darrers dècades hagin aparegut tot tipus de documents escrits i visuals sobre aquest conflicte. A nivell literari tenim exemples com Los desnudos y los muertos de Norman Mailer o Matadero-5 de Kurt Vonnegut, però sempre és interessant que ens arribin històries explicades des del punt de vista alemany. Normalment els vencedors expliquen la història però el poble alemany va ser partícip clar de la guerra, recolzant majoritàriament la bogeria del Reich i, per un altra, patint la desfeta total al final de la guerra. Justament en aquest període situa Ralf Rothmann la seva novel·la Morir en primavera i ens mostra el testimoni dels darrers soldats que són reclutats tot i ser molts de joves o que, en un principi, havien estat declarats poc útils per a la guerra. Però amb els russos i els americans ben a prop, i amb un exèrcit alemany lluitant per sobreviure, tot i que la propaganda oficial encara preveu una victòria final, aquests nois malament preparats i amb un destí ben negre seran observadors de la caiguda del seu país en la desfeta, la bogeria col·lectiva i la destrucció del seu país.
I això ho fa Rothmann amb una prosa enganyosament simple, que no deixa dubte sobre la dura realitat que van haver de patit els alemanys al final de la guerra, sobretot aquells que ja acceptaven la derrota però que es veien obligats pels fanàtics nazis a seguir avançant cap a una mort més que probable.
Més informació:
Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà - Jordi Solé Tura. Mollet del Vallès.
