Midnight blue
Si algú imagina el jazz com un bar fosc, probablement a un soterrani, poca llum, potser és dimarts i a fora plou, potser estem gaudint dels whiskys, potser esperem algú que ens agradi, potser tenim hores de felicitat per davant i potser els músics no tenen pressa... encertarem en aquest cas. Heus aquí un d'aquells discos feliços, de pura lleugeresa. El guitarrista Kenny Burrell (ojo que va tocar amb Coltrane!) posa el seu cristal·lí al servei d'una música diàfana, aparentment bluesera, gràcil. El swing aquí és irresistible i, per si fos poca cosa, encara estan les congues del gran Ray Barretto per passar directament a la caipirinha.
Més informació:
Recomanat per Julian Figueres. Bib. Vapor Vell. Barcelona.
