Actualment, la realitat africana alberga múltiples contradiccions. Com explicar que un continent agrícola tingui milions de famolencs? Per respondre a aquesta qüestió hi ha nombroses hipòtesis, però totes elles del mateix lloc: la història. No es pot entendre el model agrícola africà sense la colonització, ni l'orientació de les economies africanes cap a l'exportació sense el paper del Fons Monetari Internacional, ni l'estructura dels estats africans sense l'esclavisme.

Els discursos sobre l'Àfrica, especialment aquells que tenen a veure amb l'economia, s'han fet durant dècades -o segles- des de l'exterior. Una mostra d'aquesta miopia és el model proteccionista europeu, exemple suficient per entendre que, sota el seu esquema, l'agricultura africana no té cap possibilitat de creixement. Davant aquesta realitat, el desafiament per als ciutadans dels països africans és considerable. Només amb un pla integral que vinculi l'agricultura i la indústria es podrà escapar de la pobresa, fent realitat la sentència del polític cubà José Martí: "Tota la glòria del món cap en un gra de blat de moro".

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals