Expectatives
La trajectòria artística i professional d’Anna Hope (Manchester, 1974 - ), actriu i escriptora britànica, defuig els camins fressats. La Viquipèdia en anglès enumera els punts essencials de la seva biografia, sense acabar de relacionar-los del tot —per al nostre gust, és clar—. L’Anna Hope va ser una actriu infantil i juvenil de teatre. Es llicencià en Filologia Anglesa al Wadham College (Oxford) i va obtenir un màster en Escriptura Creativa al Birbeck College (Londres). A més a més, estudià a la Royal Academy of Dramatic Art (Londres). Poc després d’acabar la seva formació universitària, començà a actuar d’actriu convidada o de repartiment en algunes sèries de televisió i féu de model d’artistes per pagar el lloguer. Igual que la Lissa, una de les protagonistes de la seva tercera novel·la, Expectation (2019), deixà la seva carrera d’actriu i model a prop dels quaranta anys i optà per dedicar-se a les lletres.
El títol d’aquesta novel·la s’associa per semblança a Great expectations (1860-1861), de Charles Dickens (Landport, 1812 - Higham, 1870), no pas per calcs en la trama ni manlleus de tècniques narratives, ans més aviat pel seu tema principal. Tal i com ho veiem, les dues obres exposen les expectatives que hom es fa davant la vida i el procés de maduració que permet d’integrar harmònicament aquestes expectatives amb els afectes i, per què no dir-ho, la realitat. Expectation presenta els episodis clau en la vida de tres amigues, a nivell professional i sentimental, al llarg de tres períodes, i no pas per ordre cronològic, sinó de manera alterna. La joventut fins a l’etapa universitària, la segona joventut cap als vint llargs i l’inici de l’edat madura als trenta i escaig, per acabar més enllà dels quaranta a l’epíleg. No obstant això, l’autora determina que les decisions clau dels personatges arriben a partir dels trenta anys, la qual cosa ens fa entendre més bé el sentit d’algunes entrevistes seves que hem pogut llegir.
La Hanna, la Cate i la Lissa són amigues i viuen juntes uns anys després d’acabar els estudis. Temps a venir, quan ja han passat dels trenta, la Lissa és soltera i no ha pogut consolidar la seva carrera d’actriu; la Hanna i el seu marit Nathan tenen bones feines però no poden ser pares; La Cate és mare i el seu marit Sam l’estima, per bé que, a desgrat de treballar tots dos, van molt fluixos d’armilla. Per raons diverses, el somni d’una vida millor es fa fonedís. Hope crea diàlegs i descripcions per als fets de la vida quotidiana que mostren valors, sentiments i relacions. Així dóna a entendre què esperen de la vida els personatges de l’obra. Amb el pas del temps, es veu el desajustament entre el que s’assoleix i allò que s’esperava. Arriben les decepcions, les comparacions i les enveges... que van acompanyades de fredor, distanciament i, de vegades, traïcions a l’amistat.
Hope no accepta que Expectation sigui una novel·la sobre l’amistat, més aviat tracta de l’expectativa de vida i la vida viscuda, amb tres personatges creats a partir de la seva experiència personal. Comparteixen una actitud orientada a establir i mantenir vincles que actuen de reforç davant les adversitats de la vida.
A la fi, el dolor per la pèrdua de les persones més estimades i l’alegria pels fills que naixen, torna a unir les amigues. L’acceptació del dolor, tan unit a la vida com el goig, permet que l’amistat acompanyi una fi dolça i alhora amarga. Les tres amigues, abans que fer grans coses i deixar constància del seu pas per la Terra, han estimat la família i també s’han estimat entre elles. Aquest serà el seu llegat, la seva gran esperança acomplerta.
Més informació:
Recomanat per Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.
