Recomanació

En braços del pare

Masllorens, Àlvar

Sabadell : La Temerària, 2018

Només l’amor veritable ens procura plenitud

Àlvar Masllorens i Escubós (Barcelona, 1962) és llicenciat en història de l’art, escriptor, editor i llibreter temerari. Ha treballat des de ben jove en un o altre punt de la mortificada cadena del llibre. Com a poeta ha publicat Rèquiem i altres poemes (Deriva, 1996) i D’enyor, amor i altres paisatges (Llibreria La Temerària, 2019). La seva primera i anterior novel·la, El so inaudible de les estrelles (Proa, 2002), va obtenir el Premi Roc Boronat. Actualment és soci de la vallesana La Temerària Editorial juntament amb Rafa Sánchez. Des de l’estiu de 2015 el podeu trobar a la seva Llibreria La Temerària, al centre de Terrassa. 

En el conjunt de la seva obra hi sura l’art com a “acte de coneixement estètic, que crea bellesa”. La reflexió sobre el fet creatiu i l’exploració íntima, pausada i minuciosa de l’ésser humà i de com ens relacionem entre nosaltres. Aquest és el seu motor literari. I, amb el pas del temps, la certesa que no importen tan els fets que vivim sinó com vivim aquests fets.

En braços del pare és un pelegrinatge als confins de l'existència humana. La narració del camí al jo més íntim d’un pintor madur des de l’artista jove que va ser. Des de l’amor per la Joana a l’amor per la Maureen, invocant tot l’amor, veritat, bellesa, art i poesia. L’epifania de les paraules. 
Una novel·la breu que pot agradar, com diu l’autor, “molt especialment a totes aquelles persones a qui els agraden les obres intimistes, de reflexió, amb personatges amb conflictes de relacions que, al capdavall, és el més important als meus llibres.” 

Els cosidors de temes podran enfilar més d’un fil. La ruptura de la parella, la relació pares i fills, la relació mestre alumne, l’art, la música, la pintura, la literatura com a bàlsam per sobreviure, els abusos i maltractament infantil.

“És un llibre preciós. (...) un acte de vida i un acte d’amor, un lloc proper on aixoplugar-se i combatre la condició humana universal que és la intempèrie.” Així ens el presentava la Jael Masllorens, editora, traductora i filla de l’autor, a la Biblioteca Central de Terrassa. I així és com ha anat trobant pausadament els seus lectors regalant-los delicadesa, bellesa i, la lectura-lloc on sempre podran tornar. 

Fragment per a fer un tast de la novel·la:

«La mitologia dels records.
O de com, amb el temps, una fina capa envernissa fets i persones i les millora als nostres ulls, estrafent lleument la realitat de tal manera que no discernim si allò que evoquem és una realitat pretèrita o el record d’un record, la seva ombra, la repetició gradual de la qual s’altera fins a esdevenir certesa, veritat, sagrament. Qualsevol temps passat no va ser millor que el present; només millor que ell mateix. » (p. 17) [inici]

«Tot i que quan hi penso em sona teatral, exagerat, la redempció de la Maureen va venir de la mà de la literatura, De la poesia, per ser més exactes. (...) Sylvia Plath i, sobretot, Anne Sexton. Li van permetre fer-se seu un món on el patiment i la incomprensió de l’entorn esdevenien irrespirables alhora que li ajudaven a posar noms diferents a allò que ella mateixa vivia; se sentia acompanyada en la dissort, probablement. (p. 100)

«Entre realitat i ficció, la nostra mirada. O la nostra intencionalitat. Podem configurar realitats múltiples més enllà de la versemblança, però carregades d’una dosi relativa de veritat, molta o poca. I, així, la veritat, on és? Si el llenguatge, qualsevol llenguatge, és constructor de realitats, en el discursejar bastim un món, paral·lel o tangencial a l’altre, al que anomenem real. Per això pot ser pervers en mans dels perversos; bell, en mans dels estetes; útil, en mans dels utilitaristes. L’ús, doncs, és sempre volutiu, mai innocent.» (p. 145)

«Només el coneixement acumulat ens pot procurar delectança. Només l’amor veritable ens procura plenitud» (p. 153) [final]

Més informació:

Recomanat per Agnès Peiró. Bib. Central. Terrassa.

09/06/2022