"El Gran mercado del mundo" és un aute sacramental, és a dir, una peça teatral en un acte, que s’escrivia per a ser representada bàsicament en la festivitat religiosa del Corpus Christi, en grans representacions a l’aire lliure i a les que acudien milers d'espectadors.

Eren subvencionades pel municipi de Madrid. A partir del 1649, Calderón de la Barca va ser l’autor exclusiu dels autes sacramentals que es representaven. Eren obres que tractaven, al·legòricament, dels misteris del cristianisme, tenint com a temes centrals: la Caiguda i la Redempció de la Humanitat, la superioritat dels catòlics sobre els pagans, els jueus i els heretges “moderns”. Sovint aquestes al·legories es feien a través de l’adaptació de mites i personatges clàssics.

“El gran mercado del mundo” se situa en l’època de la Contrarreforma, quan ja han passat alguns anys després de la derrota de l’Armada Invencible, és a dir, entre guerres de religió i guerres per l’hegemonia econòmica, tant a Europa com a les colònies d’Amèrica.

Com a conseqüència d’això, a Espanya es vivia una profunda crisi econòmica, agreujada amb períodes en que les classes populars van patir diversos episodis de fam i epidèmies.

En aquesta obra de Calderón hi ha figures jurídiques que també van ser importants en la vida del propi autor, com la del “mayorazgo”, que permetia transmetre per herència al fill gran la propietat de tots els béns de la família, a fi i efecte d’impedir que es disgreguessin les fortunes familiars.

Els personatges principals són un pare i els seus dos fills bessons: “Mal geni” i Bon geni”.

L’obra gira a l’entorn de les relacions dels dos fills amb una dona, la “Culpa” i les conseqüències que això pot tenir per a ells.

El pare vol que un dels seus fills es casi amb una dona rica i vídua, la “Gràcia”, i amb això administri tots els béns d’ella.  

Qui aconsegueixi casar-se, serà qui hereti la fortuna del pare (en funció de la institució del “Mayorazgo” o hereuatge). Des d’aquell moment, el que cada un d’ells farà serà gastar els seus talents al “gran mercat del món”, intentant demostrar que els inverteixen bé i que seran els més adients per a gestionar el patrimoni.

Qui guanyi obtindrà el cobejat premi. Al “gran mercat” hi ha mercaders que venen de tot: des innocència, humilitat i privacions fins a la lascívia, luxúria i gola, ben camuflades per a fer caure en les temptacions i el pecat a un i altre germà i així allunyar-los de la Gràcia.

Finalment, també en sortiran dos venedors, que seran la Fe i l’Heretgia, els quals intentaran atreure’ls cadascú cap al seu camí.

Tot i el tema simbòlic i religiós de l’obra, Calderón aprofita el “gran mercat” per a fer una crítica a la societat de l’època, on parla de la justícia, de la llei i també de la picaresca, els costums i les formes de vida populars.

La marginació hi és present, com a aspecte radicalment oposat als protagonistes de l’obra, que aspiren a ser els administradors d’una gran fortuna.

Altrament, el món de l’opulència i la misèria que es reflecteixen en la venda i el mercat ens ofereixen una estampa molt clara de la realitat.

Fins i tot fets com l’aparició de gitanos com a venedors de cavalls en l’obra ens porten a recordar esdeveniments tràgics que s’havien donat en l’època, com va ser primer l’expulsió dels “moriscos” i després la dels gitanos, que no són sinó un exemple del racisme que estava institucionalitzat en la societat d’aquella època, sobretot dins de les classes més adinerades.

Pedro Calderón de la Barca

Va néixer pràcticament amb el segle XVII, el 17 de gener de 1600, a Madrid. Era el tercer de sis germans. El pare, don Diego Calderón de la Barca, era un escrivent del Consell i de la Comptaduria de la Hisenda del Rei, i venia de família noble per part de mare. Essent destinat des de nen a ocupar una capellania que la seva àvia materna havia fundat, va estudiar amb els jesuïtes entre els anys 1608 i 1613, fet que va tenir gran influència en la seva formació ideològica i literària.

L’any 1610 moria la seva mare, Ana Maria de Henao. El 1614 el seu pare va contraure segon matrimoni, amb Juana Freyre, any en que  Pedro Calderón de la Barca va començar a la Universitat d’Alcalá de Henares la seva formació en Lògica i Retòrica i l’any següent va passar a estudiar a Salamanca, on estudiaria també Dret Canònic. El 1615 moria el seu pare i va deixar al seu testament ordre que comencés la carrera eclesiàstica.

Al poc temps de finalitzar els seus estudis va deixar la seva formació religiosa i va tornar a Madrid. Aquells van ser els primers anys de la seva activitat literària, i també anys d’aventures amoroses i de tot tipus. El 1621 va morir en mig d’una baralla Nicolás de Velasco i, tant Pedro com els seus dos germans, van ser acusats del crim i van patir persecució, fins al punt que van haver de vendre la seva part de l’herència paterna per a satisfer les despeses del judici.

Va participar en diversos certàmens literaris i estrenant, el 1623, la seva primera comèdia, “Amor, honor y poder”. L’any 1625 publicaria “El sitio de Breda”, sobre la guerra als Països Baixos. L’any 1629, Calderón i altres homes van entrar per força en un convent, perseguint el còmic Pedro de Villegas, qui s’hi havia refugiat acollint-se a sagrat després d’haver ferit amb espasa al germà de l’escriptor, Diego. La major conseqüència d’això va ser que es va guanyar l’enemistat de l’autor Lope de Vega, qui tenia una filla en aquell convent. Aquell mateix any, Calderón representaria una de les seves obres més cèlebres, “La dama duende”.

La seva primera obra mestra, “El príncipe constante” , també es representaria aquell any. Així començà a guanyar-se un lloc com a dramaturg de la Cort de Madrid. L’any 1635 va ser nomenat director de representacions teatrals al palau reial. Just a aquella època pertanyen obres com “El gran teatro del mundo”, “La vida es sueño”, “El médico de su honra”, “A secreto agravio, secreta venganza”, y “El alcalde de Zalamea”, entre d’altres. Cap al 1638 va entrar a formar part de l’exèrcit  i participà en vàries accions militars, com a la defensa del setge de Fuenterrabía contra les tropes franceses i al setge de Lleida a la Guerra dels Segadors, on fou ferit en combat, fet que provocaria la seva llicència de l’exèrcit el 1642.

Després va estar un temps al servei del Duc d’Alba i va residir a Toledo, centrant-se a partir d’aquells moments en la seva producció literària i en la composició d’obres de caire religiós, ja que durant gairebé cinc anys (1644-1649) van estar tancats els teatres i va ser prohibida la representació de cap altre tipus d’obres que no fossin autes sacramentals, donat el temps de dol reial que van succeir a la mort, primer, de la reina Isabel de Borbó i, després, del príncep, l’hereu Baltasar Carles.

En aquells temps, i també dolgut per la mort dels seus germans José i Diego, i per el final d’una relació sentimental de la qual naixeria el seu fill, Pedro Calderón de la Barca va tornar a exercir la carrera religiosa, ingressant el 1650 en l’Ordre Tercera de Sant Francesc i ocupant la capellania que la seva àvia havia instituït quan ell era un nen.

Es va ordenar sacerdot i el 1653 va ser nomenat capellà de Toledo. Va seguir escrivint obres teatrals de temàtica variada, tot i les crítiques d’algunes personalitats de l’època que no veien bé que fos escriptor i sacerdot.

El 1663 va ser nomenat capellà d’honor del Rei Felip IV i va tornar a viure a la Cort de Madrid.  Es va dedicar a partir de llavors a escriure sobretot autes sacramentals per a les festes del Corpus i espectaculars i vistoses comèdies pastorals i musicals per a les representacions reials, com van ser “La púrpura de la rosa” i “Celos aun del aire matan”.

Va seguir escrivint i vivint del teatre fins la seva mort, el 25 de maig de 1681, deixant inacabada un aute, “La divina Filotea”, que seria acabat per Melchor de León.

La seva obra va ser molt variada i fèrtil, arribant a més de 120 comèdies i més de setanta autes sacramentals, drames filosòfics i religiosos, a més de peces teatrals curtes i poesia.

Va arribar a ser tan famós que en els seus darrers anys, el públic només volia que es representessin els seus autes sacramentals per celebrar la festivitat religiosa del Corpus. La transcendència de Calderón en aquest gènere va ser tal que fins al 1765, any en que es van prohibir aquest tipus d’obres, es seguien representant les seves obres amb motiu del Corpus.

Més informació:

• Fitxa artística i informació sobre la representació d’”El gran mercado del mundo” al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)
• “El gran mercado del mundo”. Versió de l’obra que es va representar a València l’any 2006, al monestir de Sant Miquel dels Reis.

Recomanat per Joan Lluís Giménez Pérez.  Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac